dissabte, 17 de febrer del 2024

GR3: Àger - Sant Esteve de la Sarga

GR3: Àger - Sant Esteve de la Sarga
Avui hem fet la que podríem considerar l'etapa reina d'aquesta temporada del GR. L'etapa d'avui ens ha portat a saltar el Montsec per un dels passos més alts, el Coll d'Ares, passant de la vall d'Àger, a la Noguera, fins al petit poble de Sant Esteve de la Sarga, en el Pallars. Hem tingut un dia clar, d'ambient primaveral, amb força sol i molta visibilitat. Unes condicions ideals per fer una etapa tan interessant com aquesta.
Hem arribat en autocar a Àger i hem esmorzat en el bar de la benzinera, on vam dinar al final de l'etapa anterior. Hem començat a caminar per una pista entre els camps de la part baixa del Montsec. La pista recorre els camps d'ametllers, que avui estaven en plena floració oferint-nos un gran espectacle.
Més endavant hem deixat la pista per seguir un corriol en forta pujada fins a l'ermita de Colobor. L'edifici està mig enrunat però encara s'aguanten en peu els gruixuts murs del que un dia va ser un refugi de muntanya gestionat pel Centre Excursionista de Lleida.
Hem esmorzat al costat de l'ermita, abans de seguir el nostre camí. Aviat hem arribat a una pista que hem anat seguint, retallant algun revolt, fins que hem enllaçat amb la petita carretera asfaltada que ve d'Àger. Seguint la carretera i fent alguna drecera, hem arribat fins al Coll d'Ares.
Tal com ja sabíem, des de dalt del coll el panorama era extraordinari. Amb un dia tan clar com avui es veu bona part dels Pirineus: el Monte Perdido, la Maladeta, l'Aneto, el Montsent... Hem fet la foto de grup amb el rerefons dels Pirineus nevats i hem seguit endavant iniciant la baixada per la vessant pallaresa.
Hem baixat per un camí ben marcat que travessa diverses vegades la carretera, amb grans vistes dels Pirineus, fins que hem passat al costat d'un curiós aljub, un dipòsit tallat a una gran llosa i destinat a recollir l'aigua de pluja. El lloc era ideal per dinar, de manera que hem fet l'aturada corresponent. Avui no teníem restaurant perquè el final d'etapa està molt lluny de tot, de manera que hem portat la carmanyola.
Després de gaudir d'un dinar de camp en aquest lloc tan singular, hem seguit el camí en direció a Sant Esteve de la Sarga, ja molt proper. Aviat hem començat a veure el poble al fons de la vall, amb la petita església i les quatre cases agrupades. En pocs minuts hi hem arribat, donant per acabada l'etapa. Només ens quedava el llarg desplaçament en autocar per retornar a casa, un retorn que a cada etapa és més llarg perquè ens anem allunyant en direcció als Pirineus.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Camí Vell de
Montrebei, 2023
El Feixant del
Montsec, 2018
GR1 per
Montrebei, 2015

dimecres, 14 de febrer del 2024

Riera de les Gorgues i Salt del Cabrit

Blog de Muntanya
Hem fet un recorregut excursionista per la zona de la cua del Pantà de Sau recorrent la Riera de les Gorgues, un afluent del Ter que en aquest indret forma un engorjat i ens mostra racons de gran bellesa. 
Avui el recorregut era singular perquè la sequera que estem patint ha deixat aquesta part del pantà totalment seca i, a més, els torrents que hem anat trobant i que en alguns punts formen grans salts, portaven poca aigua, de manera que avui no era el millor moment per visitar-les. 
Hem aparcat al costat d'un petit camp de futbol als afores del polígon industrial i hem iniciat la caminada baixant per una pista en direcció al Ter. Hem arribat a un mirador, una petita plataforma abocada sobre el Ter en un punt on aquest forma un marcat meandre. Al davant mateix teníem, enlairat sobre un turonet, el monestir de Sant Pere de Casserres.
Tal com havíem suposat, aquest tram del riu que forma part del Pantà de Sau i està normalment inundat, avui estava sec, enfangat i amb un petit curs d'agua pel fons. Allà mateix, en el meandre, desemboca la Riera de les Gorgues formant un marcat congost.
Hem agafat un petit camí a l'esquerra que voreja el Ter i entra per la Riera, remuntant-la des de dalt del cingle. Aviat hem aribat a un altre punt singular: el Salt del Cabrit. És un salt d'aigua que cau sobre la Riera de les Gorgues en un punt que normalment està inundat però avui estava sec i la cascada era només un fil d'aigua regalimant per la paret.
Hem travessat el torrent, pujant uns metres aigües amunt, i hem arribat a una terrassa amb bones vistes del congost. Més endavant hem trobat un altre mirador des d'on teníem una gran visió del Salt del Cabrit.
Hem seguit el camí per dalt del cingle fins que, al cap d'una estona, hem agafat un corriol que ens ha portat al fons del congost. Hem seguit al costat de la riera per un magnífic bosc de ribera fins arribar al Pas de la Barra de Ferro. Es tracta d'un camí equipat que puja des del fons del congost fins a sobre els cingles. Hi ha unes cadenes que ens ajuden a superar uns passos per sobre d'unes lloses de pedra.
Un cop a dalt, hem anat fins a un mirador proper des d'on hem vist el petit salt d'aigua de la Barra de Ferro, que avui gairebé no portava aigua.
Després d'un tram de pista, hem tornat a baixar al fons de la riera, on hi ha l'antic pont del Molí de la Bertrana. L'hem travessat i a l'altra banda hem anat pujant per un corriol fins que hem arribat a la Font del Villar i més endavant a l'església de Sant Bartomeu Sesgorgues.
El camí segueix vorejant els espadats a mitja alçada després d'un curiós tram amb esglaons de pedra. Després hem passat per la masia de Sentfores abans de baixar novament a la riera. L'hem travessat i hem iniciat la pujada per la ribera oposada seguint un corriol molt estret i amb forta pujada. És un camí molt poc definit i amb alguns trams penjats, els passos més difícils del nostre recorregut.
Hem retrobat el camí per on havíem vingut i poc després l'hem deixat per agafar una pista que puja per la zona industrial i ens ha portat de tornada a l'aparcament on havíem iniciat l'excursió.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta lornada excursionista. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del Blog de Muntanya:


ENTRADES RELACIONADES:
Pels cingles de
Tavertet, 2017
Sot del
Balà, 2013
Susqueda en
BTT, 2009

dimarts, 13 de febrer del 2024

La Codolosa, via Nature

Blog de Muntanya
Una nova matinal d'escalada a Montserrat, a la zona de la Codolosa. Aquesta vegada hem fet la via Nature, una via amb un recorregut relativament llarg però de poca dificultat, excepte l'última tirada. La via puja per un esperó poc definit, combinant trams d'escalada amb sectors de transició que fem caminant. 
Està al costat de la via Variant de la Canal, que vam fer al desembre i fins i tot comparteix una reunió amb aquesta via, que era d'un traçat similar. Acaba en una petita agulla que no és més que un bony poc destacat a la paret de la Codolosa.
La primera tirada puja per una placa amb molt bona roca. Hi ha uns ponts de roca que permeten assegurar i fins i tot es pot aprofitar algun parabolt de la veïna via de la Canal. La reunió és compartida amb aquesta altra via.
Després tenim el primer tram de transició, caminant, per arribar al peu d'una altra placa per on pugem amb facilitat fins a una reunió una mica precària, amb un spit i un pitó rovellat. Després hem pujat una altra placa, més curta, fins a un replà entre arbustos.
Aquí ens hem desconcertat una mica perquè no ens quadrava la ressenya però aviat hem vist, uns metres a l'esquerra, una placa ben marcada per on hem deduït que seguia la via. Després d'un tram de transició hem superat la placa, vertical però amb molt bones preses, arribant a un replà, just sobre el camí de la drecera del Fra Garí i a pocs metres del punt on acaba la via de la Canal.
Des d'aquí ja es veia clarament la fisura per on puja l'útima tirada, però encara hem hagut de fer un altre tram de tansició i una tirada fàcil per una canal per arribar al peu de la fisura final.
Aquesta darrer tram puja per una marcada fisura, molt vertical però amb tres parabolts que asseguren perfectament el pas i fins i tot ens poden ajudar a superar-lo. Després, un curt tram, ja més fàcil, ens porta al cim del Mirador del Fra Garí, una agulla realment insignificant, un petit bony a mitja paret de la Codolosa
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

TRACK (via de la Canal)

ENTRADES RELACIONADES:
La Codolosa, via
de la Canal, 2023
La Codolosa, via
Alimera, 2021
La Codolosa, via
Reincidents, 2021