dijous, 28 de gener del 2021

L'Olla de Tiana

Tiana
Avui hem fet una nova sortida crepuscular per la Serra de Marina. L'itinerari ha estat diferent dels anteriors: avui ens hem mogut pels voltants de Tiana, resseguint en bona part del recorregut l'olla de muntanyes que tanca la petita vall on s'assenta aquesta població. Una excursió fàcil i relativament curta recorrent els camins d'aquestes muntanyes tan properes.
El punt de partida ha estat l'àrea esportiva municipal que es troba als afores de Tiana, on hi ha un aparcament. Hem sortit pel camí de la Font de l'Alba, que més endavant està equipat amb esglaons de fusta. El camí passa al costat de la carretera de la Conreria, fregant la corba coneguda com revolt de la paella. Hem anat a parar a la pista per on passa el GR92 i més endavant l'hem deixat per pujar al Turó d'en Galzeran (484 m). Aquest turó era el punt més alt del nostre recorregut d'avui però no el més panoràmic, ja que en bona part la vista està tapada pels arbres. Hem fet la foto de cim en el vèrtex geodèsic i hem seguit el nostre camí. 
Hem baixat per un camí ple de revolts fins al Colll dels Nou Pins. Des d'aquest coll hem iniciat la part més interessant del recorregut d'avui. Un caminet ressegueix tota la carena dels Nou Pins passant per diversos cims secundaris: Turó de Ca l'Andreu, Turó dels Nou Pins i Turó d'en Fàbregues de Dalt. Son cims insignificants i sense prominència però el recorregut de la carena és panoràmic i força interessant.
Més endavant hem arribat a un mirador amb vistes a banda i banda de la carena des d'on hem vist l'inici de la posta de sol darrere de la Serra de Collserola. Hem seguit baixant i aviat hem deixat la cresta agafant una pista que ens ha portat fins a l'ermita de l'Alegria, situada ja gairebé dintre de Tiana. Després, pels carrers del poble, hem pujat fins a la carretera BV-5008 per on hem retornat al punt de partida. 
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
Les Maleses i 
S. Cebrià, 2020
Les Maleses per
Can Ruti, 2020
Galzeran i
Castellruf, 2020

dilluns, 25 de gener del 2021

Torrent Fondo i Canal del Pas de la Panxa

Torrent Fondo
Avui hem fet un altre recorregut singular per la muntanya de Montserrat. Una activitat de les que anomenen "per a col·leccionistes" però amb l'atractiu de recórrer racons amagats del massís. Hem pujat pel Torrent Fondo, equipat amb cadenes, cordes de nusos i altres ajuts per remuntar-lo com una petita via ferrada. Després hem anat a buscar la capçalera de la canal del Pas de la Panxa, equipada per baixar en ràpel. 
Hem arribat de bon matí  a l'àrea recreativa de La Salut, als afores de Collbató. Des d'allà hem agafat el camí, senyalitzat com a GR174, en direcció a la Cova del Salnitre. Hem passat de llarg la cova, seguint pel GR fins a l'entrada del Torrent Fondo. L'entrada és un petit engorjat que porta a una saleta al peu d'un amuntegament de blocs. 
El primer pas se supera entrant a la cavitat formada pels blocs caiguts. Hi ha una cadena de ferro que ens ajuda a superar un gran bloc. Més amunt anem a buscar una finestra per on sortim novament a la llum, a sobre del caos de blocs. Després d'una petita travessia arribem al segon tram equipat, un petit mur i un flanquejament, equipat amb cadenes. 
Hem seguit remuntant el torrent, superant diversos trams equipats amb cadenes i cordes de nusos. Hi ha passos acanalats per on cal pujar grimpant amb l'ajut de la cadena o la corda de nusos però sense cable de vida.  Després d'un petit tram de transició hem superat els tres ressalts finals equipats amb cordes de nusos.
Un cop superat el tram esportiu del torrent, hem seguit una estona pel llit del torrent fins a l'inici del camí del coll de les Garrigoses, marcat amb una fita gran, per anar a buscar la canal del Pas de la Panxa. Aquest camí, que algunes ressenyes qualifiquen com a "apte només per a senglars" està força desdibuixat i és perdedor però hi ha alguna fita i marques de pintura blava que ens guien pel bosc. No hem arribat pròpiament al coll sinó que poc abans d'arribar-hi hem agafat un altre camí, encara més petit, en direcció al Serrat de les Garrigoses.
El camí fins a la capçalera de la Canal del Pas de la Panxa és gairebé inexistent però, seguint alguna traça de camí i unes fites disperses, hem arribat fins a un cim marcat amb una gran fita (773 m) des d'on ja es veia el collet on comença la canal.
La Canal del Pas de la Panxa no té gaire història. Son quatre ràpels sense gaire dificultat per una zona oberta i molt descomposta. El més difícil no son els ràpels, que tenen instal·lacions correctes i no son volats ni especialment complicats, sinó les petites desgrimpades entre ràpel i ràpel per terreny descompost. El punt més singular és gairebé a baix, quan ja veiem ben a prop el GR172. Unes fites ens desvien cap a la dreta, on trobem un pas singular, el Pas de la Panxa, un petit mur que baixem amb l'ajut d'una corda de nusos i una curiosa escala de pedra. 
Poc més avall del Pas de la Panxa hem trobat la instal·lació de l'últim ràpel, d'uns 20 metres, que ens ha deixat en el camí per on havíem passat a primera hora de cami cap al Torrent Fondo. Pel mateix camí hem retornat fins al punt de partida a l'àrea d'esbarjo de la Salut.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
Torrent de la
Font Seca, 2017
El Gat i el
Xacó, 2011
Torrent
Fondo, 2002

dijous, 21 de gener del 2021

Can Ruti - Cartoixa - Conreria - Font de l'Amigó

Montalegre
Avui hem fet una sortida de capvespre per la Serra de Marina. Una petita excursió sense cap complicació però que en època de confinament és tota una expedició. Hem planificat la sortida en horari de tarda-nit sortint a dos quarts de cinc i acabant de nit caminant amb l'ajut dels frontals.
El punt de sortida ha estat el pàrquing de l'Hospital Trias i Pujol, més conegut com a Can Ruti. Des d'allà hem iniciat l'excursió pujant al collet que està al costat del Turó de l'Home però no pel camí normal, seguint el GR92, sinó per un camí alternatiu, vorejant el Turó d'en Seriol.
Des del coll hem girat a la dreta baixant per una pista i després per un camí en direcció a la Cartoixa de Montalegre que es veia ben a prop. Hem arribat a l'entrada principal de la Cartoixa, on hi ha l'església. Hem fet quatre fotos i hem tornat enrere vorejant la llarga tanca que limita els hots del recinte monacal. A l'altra banda hem agafat un camí que puja a la Conreria però per arribar-hi hem fet una drecera per un tallafocs. Ha estat una mica complicat però curt i aviat hem trobat el camí que ens ha portat fins a la Conreria.
Ja fosquejava quan hem agafat la pista gran que passa pel davant del Seminari. Hem seguit la pista fins al Coll de la Jeia d'en Pujol. Des d'allà teníem una gran vista de Barcelona i la seva àrea metropolitana amb una infinitat de llums brillant a la foscor de la nit. També es veia a sota mateix el gran edifici de l'hospital de Can Ruti on havia d'acabar el nostre recorregut.
Hem agafat un petit camí amb fort pendent en direcció a la vall fins trobar un camí més ample que ens ha portat a la Font de l'Amigó i des d'allà, per un camí ja molt conegut, fins a Can Ruti.
Ha estat una curta passejada però ens ha permès estirar una mica les cames per trencar la inactivitat del confinament i ens ha permès recórrer alguns trams de camí que encara no coneixíem.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
Les Maleses i 
S. Cebrià, 2020
Les Maleses per
Can Ruti, 2020
Galzeran i
Castellruf, 2020

dilluns, 18 de gener del 2021

Canal de l'Artiga Alta

Torrent del Misser
La Canal de l'Artiga Alta és un altre tresor amagat de Montserrat. És una canal equipada per pujar i baixar, situada en un dels racons més feréstecs de la muntanya. És veïna de l'Artiga Baixa, per on puja la via ferrada de Les Dames, una de les més populars de Montserrat.  La canal està equipada per remuntar-la, amb diversos trams de cordes de nusos i cadenes, i també per baixar, amb uns bons ancoratges per al ràpel. És un recorregut curt però intens encara que no massa difícil, tot i que algunes ressenyes parlen d'una dificultat de K5.
He arribat de bon matí a Collbató i he començat a caminar per la pista que porta a la Vinya Nova. Abans d'arribar-hi he agafat la petita pista que porta en direcció a la Canal de les Dames. Poc abans  d'arribar a l'inici de la part equipada d'aquesta canal he agafat un corriol a l'esquerra en direcció  a la canal de l'Artiga Alta. El camí gairebé desapareix però la canal és ja evident i l'itinerari està marcat amb fites i marques de pintura verda, mig esborrades.
Al cap d'una estona he arribat a l'inici de l'equipament. La canal es tanca i forma una xemeneia ben dreta. La xemeneia està equipada amb un cable de vida i grapes metàl·liques però les grapes estan aixafades. Sembla que algú ha volgut desequipar la via. A l'esquerra, uns metres abans, hi ha una placa per on es pot pujar amb l'ajuda d'una corda de nusos i una cadena. És un equipament alternatiu i més fàcil que la xemeneia desequipada.
He pujat amb facilitat fins situar-me novament a la canal per sobre de l'estretament i he seguit pujant. Al cap de poc he trobat una canal equipada amb corda de nusos i més endavant una segona canal, molt llarga i llisa però relativament fàcil. He superat les dues canals amb l'ajut de l'equipament, arribant  a una zona més oberta.
Aviat, però, he arribat a la darrera dificultat de l'ascensió: una placa vertical equipada com les altres amb corda de nusos. En aquesta part, la corda de nusos està trenada amb un cable d'acer, de manera que permet assegurar-se. 
A dalt d'aquesta placa acaba la part esportiva de la canal. Es pot seguir pujant, ara caminat, fins enllaçar amb el camí del Clot de la Mònica però jo he optat per baixar per la mateixa canal de pujada fent ràpels en els ressalts principals. He rapelat la placa i les dues canals fins arribar sobre la xemeneia inicial. Hi ha una corda de nusos per baixar un curt ressalt que ens situa just al final de la xemeneia. He muntat aquest darrer ràpel i he baixat encaixonat fins al peu de la canal.
Aquí acaba el recorregut esportiu de la canal però com que era aviat he pensat en arrrodonir l'activitat pujant el tram que anteriorment havia evitat, la canal desequipada. Sense motxilla he pujat amb certa facilitat. Els esglaons estan aixafats però amb tècnica de ramonage i aprofitant alguns esglaons que no estan del tot torçats he arribat a dalt sense problemes. Finalment he baixat en ràpel per la xemeneia, arribat a terreny fàcil i, ja caminant, he retornat a Collbató.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta activitat. 


ENTRADES RELACIONADES:
Canal de 
l'Ermità, 2020
Les Grutes i
el Lloro, 2020
Clot del
Cargol, 2019

dijous, 14 de gener del 2021

Capvespre al Turó de les Maleses

Montalegre
Darrerament, a causa dels confinaments i tancaments perimetrals, hem visitat sovint el cim de les Maleses, un cim que abans de la pandèmia no havia trepitjat mai i ara és un dels més visitats i explicats en el blog. En el seu cim hi ha les ruïnes d'un poblat ibèric i és una magnífica talaia que ens ofereix una visió total del Vallès i les muntanyes que l'envolten. 
Avui hem fet una sortida singular, diferent de les nostres darreres visites a aquest cim tan modest. El nostre objectiu no era únicament la petita excursió al cim de les Maleses sinó gaudir des d'aquest cim del gran espectacle del capvespre. Ha estat un dia d'hivern molt fred; al cim corria un aire gelat però això mateix ha fet que la vista fos extraordinària, des de les neus dels Pirineus fins a la costa del Maresme.
Hem sortit a mitja tarda de Montigalà i, seguint els camins de sempre, hem passat pel collet de Vallensana i el coll de la Malesa per pujar al Turó de les Maleses (464 m). Hem arribat encara de dia però ja fosquejava. Hem gaudit del panorama i hem fet unes quantes fotos mentre el sol s'anava amagant i al Vallès s'anaven encenent milers de llums. Després d'una estona hem iniciat el retorn pel mateix camí amb l'ajut dels frontals, ja que era negra nit, retornant al punt de partida.
Avui no hi ha àlbum de fotos ni tampoc track. Únicament us oferim un vídeo amb algunes escenes del capvespre al Turó de les Maleses. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Capvespre al
Montcau, 2016
Cap des
Falcó, 2013
Bivac al
Puigmal, 2012

diumenge, 3 de gener del 2021

Sant Mateu i el dolmen de Can Gurri

GR92
El confinament ens obliga a limitar les nostres activitats de muntanya a les zones més properes. Sense saltar-nos gaire les prohibicions, només tenim a l'abast la Serra de Marina pels voltants de Badalona. En els darrers temps ja hem recorregut gairebé tots els camins de les muntanyes badalonines però encara en queda algun centre d'interès que es mereix una visita. Avui hem fet un interessant recorregut per la Serra de Marina amb dos centres d'interès: la muntanya de Sant Mateu i el dolmen de can Gurri.
Hem sortit de la Conreria agafant el GR92 en direcció al coll dels Nou Pins. És una pista planera que en pocs minuts ens ha portat al coll. Seguint la pista hem arribat a les primeres cases de la urbanització de Font de Cera, on hem deixat la pista baixant per un caminet fins al coll del mateix nom.
Hem seguit, encara pel GR92, fins al Coll de Can Gurguí on hem deixat la pista per agafar, seguint el GR, un corriol que puja amunt en direcció a Sant Mateu. El camí va per la vessant Nord oferint-nos nous panorames. A més de les muntanyes que envolten el Vallès (Montserrat, Sant Llorenç, Montseny...) es veia el Pirineu on destacava la característica silueta del Puigmal tot nevat.
Hem arribat a Can Riera, una gran masia situada a l'atiplà que corona la muntanya de Sant Mateu, i ens hem acostat fins al cim que s'aixeca molts pocs metres sobre l'altiplà. Finalment hem arribat al cim de Sant Mateu (499 m). El cim està voltat de bosc, de manera que el panorama és mínim però hem fet volar el dron uns metres per sobre de les alzines del cim per capturar una magnífica panoràmica circular:
Sant MateuHem retornat a l'altiplà i ens hem acostat a l'ermita de Sant Mateu. Avui estava oberta i hem pogut entrar-hi. També hem admirat la magnífica alzina monumental situada just al costat.
Hem iniciat el retorn però no pel mateix camí sinó per un corriol que ens ha portat en una curta baixada fins a la pista gran per on hem retornat al Coll de Can Gurguí. 
Era aviat, de manera que hem invertit uns minuts per acostar-nos a la Font de Can Gurguí i a la masia del mateix nom. Ens ha sobtat que aquesta masia, on hi havia un restaurant, ara és un hotel per a gossos.
Hem retornat a la pista gran, iniciant el retorn en direcció al coll de Font de Cera i la Conreria però encara volíem arrodonir l'itinerari visitant un altre punt singular. Hem agafat una variant, senyalitzada com a GR97-3, per acostar-nos al dolmen de Can Gurri. No ens hem hagut de desviar massa; aviat hi hem arribat. Està situat en una petita clariana del bosc i està senyalitzat. 
Hem seguit per la variant del GR fins al Coll de Can Gurri, on l'hem deixat ber baixar per un camí a retrobar el camí per on havíem vingut. Després hem seguit fins al Coll dels Nou Pins i la Conreria, punt final del nostre recorregut.
Avui hem fet poques fotos perquè tot ho teníem molt vist però hem fet un petit àlbum amb les fotos de la jornada.

ENTRADES RELACIONADES:
Les Maleses i 
S. Cebrià, 2020
Les Maleses per
Can Ruti, 2020
Galzeran i
Castellruf, 2020