Timichi - Seti Fatma

La nostra aventura per terres africanes arriba al seu final. L'etapa d'avui és curta i fàcil; hem de baixar des de Timichi fins a Seti Fatma per una àmplia pista de terra. Són només 3 hores de camí i no hem de superar cap coll ni collet però igualment hem sortit ben aviat per poder arribar a Marrakech amb temps d'anar a fer un tomb pel zoco. Fa molta calor, ja que hem deixat enrere les altituds de la muntanya però finalment hem arribat a Seti Fatma, una població molt turística, situada a la vall del riu Ourika. Hem dinat una tagine en un dels nombrosos restaurants a l'aire lliure de Seti Fatma i hem agafat el cotxe que ens havia preparat en Brahim per retornar a Marrakech donant per acabada la nostra aventura de muntanya per l'Atlas.
Aquí teniu la segona part de la pel·lícula del Tour del Toubkal, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog. A la secció de llarg metratges trobereu la pel·lícula llarga.

---

---

Finalment us recomanem que feu una ullada a l'àlbum de flors del Marroc, que ha augmentat considerablement amb aquesta sortida.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Tachdirt - Timichi

Hem deixat la magnífica gîte de Tachdirt i hem iniciat la pujada de l'últim coll del nostre Tour. El camí, com sempre ben traçat, ens ha portat sense dificultat al Tizi n'Tachdirt (3.200 m). Després de l'entrenament intensiu dels dies anteriors, els 800 metres de desnivell ens semblen poca cosa; a més, sabem que des d'aquí no hi ha cap obstacle important fins a Seti Fatma, de manera que tots els expedicionaris estan ben satisfets. Com que en el coll feia fred només ens hem aturat a fer fotos i hem baixat fins a una font situada més avall on hem menjat una mica abans de seguir baixant. El cel s'ha anat tapant i al cap d'una estona han caigut algunes gotes. Quan ha començat a ploure fort hem arribat al poblet de Labassène; com que plovia força hem decidit fer una parada a la gîte i prendre un te. Mentre preníem el te ha anat millorant el temps i quan hem sortit gairebé ja no plovia, de manera que hem completat fàcilment la jornada fins a la gîte de Timichi on ens hem allotjat. De baixada, mirant enrere, hem vist la muntanya i el coll que hem superat ben enfarinats; la pluja allà dalt ha sigut neu, de manera que hem tingut molta sort que no ens hagi enxampat de ple.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Azib Likemt - Tachdirt

A trenc d'alba ens hem llevat i hem començat a desmuntar el campament; hem esmorzat i hem iniciat la pujada en direcció al coll que cal superar en aquesta nova jornada del tour del Toubkal. Ens hem aturat a menjar una mica i hem arribat sense problemes al Tizi Likemt (3.550 m). Avui volíem fer una variant perquè el mapa de l'editorial Piolet que portàvem marca un magnífic camí que puja a un cim relativament proper, el Bou Iguenouane, de 3.882 m. Hem iniciat la pujada i fins i tot hem coronat dos cims secundaris de la carena, de 3.625 i 3.743 m, però el camí no existeix i la cresta no era gens fàcil, de manera que quan la cosa s'ha complicat més del que estava previst hem decidit deixar-ho córrer i retornar al coll. No hem cremat el mapa perquè tot i les nombroses inexactituds que conté encara ens pot ser útil en les dues etapes que ens queden. La baixada des del coll ha estat molt llarga, per un camí que fa infinitat de llaçades fins arribar a una pista asfaltada que ens ha portat a Tachdirt, punt final de l'etapa. Aquí hi ha una gran gîte, realment confortable, on érem els únics hostes. Hem visitat el poble, bastant brut, hem sopat i hem anat a dormir aviat per estar a punt per a l'etapa de demà.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Amsouzart - Azib Likemt

Després d'esmorzar a la gîte hem iniciat la quarta etapa del tour del Toubkal per un caminet que puja fins a una àmplia pista que ens ha portat fins al poble de Tagounit. Aquí comença un camí de ferradura molt ben traçat que puja resseguint un gran llom de la muntanya. Quan hem arribat a certa alçada ens ha aparegut al fons la silueta piramidal del Toubkal; també hem vist el Ras i el Timesguida. Ens hem aturat uns minuts en el "fals collet" i hem completat la pujada arribant al Tizi n'Ouraï (3.110 m). Al cap de poc d'iniciar la baixada hem arribat a una font situada en un magnífic prat i ens hem aturat a dinar. L'indret era realment bucòlic: un prat verd envoltat de muntanyes a més de 3.000 metres. Després de dinar hem seguit baixant fins a Azib Likemt. Azib vol dir granja, i aquest lloc és un assentament d'alçada habitat únicament a l'estiu; ara a mitjans d'octubre està desert i només hi ha un home que té una tendeta per als pocs excursionistes que passen per aquí. A Azib Likemt no hi ha gîte ni res semblant, de manera que hem plantat les tendes de campanya per passar la nit. Hem sopat en un petit cobert amb els nostres muletiers i hem acabat el dia amb un recital de càntics berebers i europeus que podreu escoltar quan es publiqui la pel·lícula corresponent.
Aquí teniu la pel·licula, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog. És només la primera part, que inclou la crònica filmogràfica de les quatre primeres etapes, des d'Imlil fins a Azib Likemt

---

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Refugi Toubkal - Amsouzart

Després de la jornada de cims d'ahir, avui remprenem el tour del Toubkal amb una llarga etapa que ens portarà a la població d'Amsouzart. Hem sortit aviat del refugi i hem iniciat la pujada al coll. En poc més d'una hora hem arribat al Tizi n'Ouanoums (3.680 m) per un bon camí que puja fent llaçades per la pedrera. Des d'aquí ja es veu el llac d'Ifni però encara ens queda un llarg camí. Al principi el camí està molt ben traçat però a mesura que hem anat baixant s'ha anat degradant i en alguns sectors estava gairebé desaparegut. Hem superat trams molt pedregosos i un parell de caos formats per grans blocs de roca i hem arribat a la gran plana del llac d'Ifni. Semblava que ja havíem arribat però travessar la immensa plana, ocupada per una infinitat de rocs de tota mena, ens ha ocupat una bona estona. Finalment hem arribat a l'inici del llac on hi ha unes construccions i unes tendes rústiques i ens hem aturat a dinar. Els nostres muletiers ens han preparat un menú complet i hem seguit el nostre camí. Pensàvem que a partir d'aquí el camí era una plàcida baixada però encara ens faltava superar una zona molt pedregosa que forma com una immensa morrena tancant la vall i la sortida del llac. Finalment hem arribat a una pista, poc abans del primer poble, Imhilène. De baixada hem travessat alguns petits pobles i finalment hem arribat al final de l'etapa, el poble d'Amsouzart (1.740 m), i ens hem alotjat a la gîte.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Ras (4.083 m) i Timezguida (4.089 m)

Avui és l'etapa reina del nostre Tour. El pla previst és pujar el Toubkal, que amb els seus 4.167 m és el cim més alt de l'Atlas i del Nord d'Àfrica. Però resulta que jo ja vaig pujar el Toubkal ara fa dos anys i, per tant, prefereixo fer algun altre cim de la zona. La solució salomònica és ben fàcil: dividim el grup en dos subgrups, de manera que uns van a fer el Toubkal i els altres anem al Ras i el Timesguide, dos quatremils de la zona que ens oferiran una magnífica vista del Toubkal. Hem sortit tots junts del refugi i al cap de poc ens hem separat, cada grup pel seu camí. Ens hem desitjat mútuament bona sort i hem iniciat l'ascensió. Un bon camí ens ha portat en poc menys de dues hores fins al Tizi n'Ouagane, a 3.750 m (tizi vol dir coll en la llengua dels berebers). Des del coll, una cresta al principi estreta i després molt àmplia i pedregosa, ens ha portat fins als cims besons del Ras. Hem pujat sense dificultats fins al cim de la punta més alta, el Ras n'Ouanoukrim (4.083 m). Des d'aquí gaudim d'una gran panoràmica, dominada per la visió de la piràmide que forma el cim del Toubkal. Hem baixat al coll que separa els dos cims principals i hem pujat fins al cim del Timezguida (4.088 m). Com que teníem força temps, hem passat una bona estona al cim fent les fotos i gaudint del magnífic panorama que es veu des d'aquest cim de més de quatremil metres. A més del Toubkal, veiem també cap al sud el massís del Siroua. Després hem iniciat la baixada de retorn al refugi però encara ens hem desviat per pujar al coll que pujarem demà: el Tizi n'Ouanoums (3.680m), des d'on veiem la vall pedregosa per on baixarem i una part del llac d'Ifni. Finalment hem retornat al refugi per passar la nit.
Aquí podeu veure les panoràmiques dels cims:

Ras n'Ouanoukrim (4.083 m)

Timezguide (4.089 m)

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Imlil - Refugi Toubkal

Hem tornat una vegada més a l'Atlas, la gran serralada del nord d'Àfrica, per fer una llarga travessia de set dies per aquestes terres. Aquesta vegada venim per fer una variant del Tour del Toubkal, amb sortida a Imlil i arribada a Seti Fatma. Ahir vam arribar a Imlil, una població que ha esdevingut el centre d'operacions de tota la zona del Toubkal, fins al punt que alguns l'anomenen el Chamonix de l'Atlas. Vam passar la tarda passejant pel poble, prenent el te i comprant alguna cosa per les botigues d'Imlil. Ens vam allotjar a la gîte d'en Brahim, amb qui havíem contactat des de casa per contractar els muletiers i els transports necessaris per a la nostra activitat. De bon matí, mentre els muletiers carregaven a les mules els nostres equipatges, les tendes de campanya, el menjar per al set dies i els estris de cuina, hem sortit els sis components del grup en direcció al refugi Toubkal. La pujada és llarga i el desnivell important, de gairebé 1.500 metres, però el magnífic camí, molt ben traçat, i la il·lusió de tornar a trescar per aquestes muntanyes ens han fet pujar sense sentir el cansament. A mig camí hem trobat el lloc anomenat Sidi Chamharouch, un poblet nascut al voltant d'un santuari musulmà, convertit ara en un mercat per als molts excursionistes que passen per aquí en direcció al Toubkal. Hem pres un te i hem seguit el nostre camí. Més endavant hem trobat un xiringuito on hem gaudit d'una taronjada natural abans d'emprendre la part final del camí fins arribar al refugi Toubkal (3.207 m), punt final de l'etapa. Ens hem allotjat en un petit edifici annex, que segurament era l'antic refugi. Els nostres acompanyants ens han preparat el dinar i després hem dedicat la resta de la tarda a la migdiada, la degustació de te, l'exploració del camí de demà i la visita als diferents edificis dels dos refugis situats en aquest punt estratègic.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Un tomb per Sant Llorenç de Munt

Matadepera - Camí dels Monjos - Camí de la Senyora - Font de la Soleia - Santa Agnès - Pas del Mico - La Mola - Matadepera

---

Avui hem fet una excursió pel Parc Natural de Sant Llorenç de Munt. De bon matí hem arribat a Matadepera i hem pujat fins a l'aparcament del camí dels Frares. Hem iniciat la pujada per aquest camí, a troços empedrat, en direcció a la Mola. No hem completat aquest camí sinó que ens hem desviat pel camí de la Senyora i després per la Soleia, un camí molt pintoresc que ressegueix tot el cingle per la seva base. Hem passat per la font de la Soleia i hem arribat a l'ermita de Santa Agnès, un antic assentament d'ermitans, on hem pogut veure les construccions parcialment enrunades i el sistema de captació d'aigua. Hem seguit en direcció a la Mola fins trobar el camí que puja del Coll d'Estenalles, al peu d'una agulla característica anomenada el Morral del Drac. Des d'aquí el camí és ample i fàcil fins a la Mola però ens hem vogut complicar una mica i hem deixat el camí fressat per enfilar-nos pel pas del Mico, una drecera que puja pel dret superant la petita graonada del cingle per una canal amb l'ajut d'un boix i una alzina. Després ja hem arribat fàcilment fins a la Mola, on hem recuperat forces amb un bon dinar. Finalment hem baixat pel camí dels Frares fins al punt de partida.
Aquí teniu el vídeo, cedit per edicions JGB per a tots els seguidors d'aquest blog.

---

---

ÀLBUM DE FOTOS

---