Avui hem iniciat una intensa activitat de dos dies per la Vall de Cardós amb ascensió als dos cims principals de la zona, el Ventolau i el Mont-roig, a més d'algun altre cim que hem trobat pel camí. Ahir al vespre vam arribar a la zona i ens vam allotjar a l'alberg-refugi d'Arestui, ben a prop de Llavorsí, on ens van donar un bon sopar i vam anar a dormir ben aviat perquè avui havíem de matinar.
De bon matí hem esmorzat al refugi i hem pujat en cotxe fins a l'estació d'esquí de Tavascan, punt de partida de la nostra travessia. Hem iniciat l'ascensió, ja amb els esquís als peus, per un camí que remunta el Torrent de Mascarida, paral·lel a un telecadira però fora de les pistes de l'estació. Ja coneixíem aquest camí perquè en aquesta primera part coincideix amb l'ascensió al Campirme que vam fer la temporada passada.
Hem arribat a la Pleta de Gavàs on la vall gira a la dreta, deixant enrere els remuntadors mecànics i les pistes de l'estació. Més endavant hem deixat la Vall de Mascarida i el camí del Campirme començant a pujar per una valleta a la dreta. Es tracta de la via normal del Ventolau, que no passa pel cim del Pic de la Coma del Forn però dóna l'opció de fer el cim en anada i tornada des d'un punt de l'itinerari.
Després de remuntar la valleta hem arribat al pas clau de l'ascensió al Ventolau: un petit coll, poc marcat, situat a 2.549 metres sobre la cresta Est de la Coma del Forn, i ja hem vist la gran pala del Ventolau que havíem de superar per coronar aquest cim. Des d'aquest punt es pot pujar en pocs minuts al cim de la Coma del Forn, superant uns 130 metres de desnivell. La part inicial de la cresta estava pelada i hem decidit deixar els esquís al collet per fer una expedició lleugera al cim. Sense gaire esforç hem arribat al Pic de la Coma del Forn (2.685 m). Gran panorama en totes direccions, dominat per la Pica d'Estats i el massís de la Maladeta. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:
Hem retornat al collet i ens hem calçat els esquís sense pells, iniciant la segona part de la travessia. Per agafar la pala del Ventolau hem de baixar uns cent metres de desnivell i vorejar la base del Pic dels Tres Estanys fins situar-nos sota la vertical del collet sud del Ventolau. Ens hem posat novament les pells per remuntar la pala, poc més de 400 metres de desnivell, fins al cim del Ventolau (2.853 m). La remuntada ha estat més fàcil del que pensàvem, amb pendent més moderat del que semblava vist de lluny i amb molt bona neu.
El Ventolau és un cim important, amb gran prominència i un panorama més extens que el de la Coma del Forn. Hem vist en primer pla el Mont-roig, el nostre objectiu de demà. Als nostres peus els estanys de la Gallina i més enllà una infinitat de muntanyes, des de la Pica d'Estats fins al Néouvielle. També hem vist el Mont Valier traient el cap darrere el Mont-roig. Hem fet una panoràmica circular:
Després de l'ascensió als dos cims només ens quedava la baixada fins al refugi del Mont-roig (Enric Pujol) però aquesta era la part més complicada i compromesa del recorregut. Seguint les indicacions de la ressenya que portàvem, hem fet la primera part del descens per l'aresta Nord, amb els esquís a l'esquena. Més avall, a prop del collet que separa el Ventolau del Pic de Vedós, a 2.721 m, hem iniciat la baixada directa a l'Estany de Ventolau (també anomenat Estany Superior de Vedós). Ja amb els esquís als peus, hem arribat al desguàs d'aquest estany. Aquí hem agafat una pala que ens ha permès baixar fins a una àmplia vall que hem travessat procurant no perdre gaire alçada fins arribar al peu d'un llom que baixa del Pic de Vedós.
Ens hem posat novament les pells per remuntar el llom. A l'altra banda ens quedava una llarga travessia amb lleugera baixada fins a l'Estany de Llavera. És la part més compromesa del recorregut perquè avui hi havia trams gelats i quan hi ha molta neu és una zona amb perill d'allaus però l'hem travessat sense problemes arribant a l'estany. Des d'allà ja hem vist el refugi metàl·lic sobre un esperó rocós i hem superat una canal que ens ha portat directament al refugi del Mont-roig.
El refugi, tot i ser lliure, està molt ben condicionat amb lliteres, mantes, taula i banquetes. A més, està situat en un indret estratègic, a sota mateix del Mont-roig que des d'aquí es veu impressionant. Ben a prop del refugi, en el desguàs de l'Estany Inferior de la Gallina, hem pogut agafar aigua després de trencar amb el piolet una bona capa de gel; d'aquesta manera ens hem estalviat la feina de fondre neu amb el fogonet. Després de sopar, còmodament instal·lats a l'hotel Mont-roig, hem anat a dormir aviat, pensant en la intensa jornada d'esquí d'avui i en l'ascensió al Mont-roig que tenim prevista per demà.
I aquí teniu el vídeo amb un resum de les millors escenes d'aquesta ascensió.
De bon matí hem esmorzat al refugi i hem pujat en cotxe fins a l'estació d'esquí de Tavascan, punt de partida de la nostra travessia. Hem iniciat l'ascensió, ja amb els esquís als peus, per un camí que remunta el Torrent de Mascarida, paral·lel a un telecadira però fora de les pistes de l'estació. Ja coneixíem aquest camí perquè en aquesta primera part coincideix amb l'ascensió al Campirme que vam fer la temporada passada.
Hem arribat a la Pleta de Gavàs on la vall gira a la dreta, deixant enrere els remuntadors mecànics i les pistes de l'estació. Més endavant hem deixat la Vall de Mascarida i el camí del Campirme començant a pujar per una valleta a la dreta. Es tracta de la via normal del Ventolau, que no passa pel cim del Pic de la Coma del Forn però dóna l'opció de fer el cim en anada i tornada des d'un punt de l'itinerari.
Després de remuntar la valleta hem arribat al pas clau de l'ascensió al Ventolau: un petit coll, poc marcat, situat a 2.549 metres sobre la cresta Est de la Coma del Forn, i ja hem vist la gran pala del Ventolau que havíem de superar per coronar aquest cim. Des d'aquest punt es pot pujar en pocs minuts al cim de la Coma del Forn, superant uns 130 metres de desnivell. La part inicial de la cresta estava pelada i hem decidit deixar els esquís al collet per fer una expedició lleugera al cim. Sense gaire esforç hem arribat al Pic de la Coma del Forn (2.685 m). Gran panorama en totes direccions, dominat per la Pica d'Estats i el massís de la Maladeta. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:
Hem retornat al collet i ens hem calçat els esquís sense pells, iniciant la segona part de la travessia. Per agafar la pala del Ventolau hem de baixar uns cent metres de desnivell i vorejar la base del Pic dels Tres Estanys fins situar-nos sota la vertical del collet sud del Ventolau. Ens hem posat novament les pells per remuntar la pala, poc més de 400 metres de desnivell, fins al cim del Ventolau (2.853 m). La remuntada ha estat més fàcil del que pensàvem, amb pendent més moderat del que semblava vist de lluny i amb molt bona neu.
El Ventolau és un cim important, amb gran prominència i un panorama més extens que el de la Coma del Forn. Hem vist en primer pla el Mont-roig, el nostre objectiu de demà. Als nostres peus els estanys de la Gallina i més enllà una infinitat de muntanyes, des de la Pica d'Estats fins al Néouvielle. També hem vist el Mont Valier traient el cap darrere el Mont-roig. Hem fet una panoràmica circular:
Després de l'ascensió als dos cims només ens quedava la baixada fins al refugi del Mont-roig (Enric Pujol) però aquesta era la part més complicada i compromesa del recorregut. Seguint les indicacions de la ressenya que portàvem, hem fet la primera part del descens per l'aresta Nord, amb els esquís a l'esquena. Més avall, a prop del collet que separa el Ventolau del Pic de Vedós, a 2.721 m, hem iniciat la baixada directa a l'Estany de Ventolau (també anomenat Estany Superior de Vedós). Ja amb els esquís als peus, hem arribat al desguàs d'aquest estany. Aquí hem agafat una pala que ens ha permès baixar fins a una àmplia vall que hem travessat procurant no perdre gaire alçada fins arribar al peu d'un llom que baixa del Pic de Vedós.
Ens hem posat novament les pells per remuntar el llom. A l'altra banda ens quedava una llarga travessia amb lleugera baixada fins a l'Estany de Llavera. És la part més compromesa del recorregut perquè avui hi havia trams gelats i quan hi ha molta neu és una zona amb perill d'allaus però l'hem travessat sense problemes arribant a l'estany. Des d'allà ja hem vist el refugi metàl·lic sobre un esperó rocós i hem superat una canal que ens ha portat directament al refugi del Mont-roig.
El refugi, tot i ser lliure, està molt ben condicionat amb lliteres, mantes, taula i banquetes. A més, està situat en un indret estratègic, a sota mateix del Mont-roig que des d'aquí es veu impressionant. Ben a prop del refugi, en el desguàs de l'Estany Inferior de la Gallina, hem pogut agafar aigua després de trencar amb el piolet una bona capa de gel; d'aquesta manera ens hem estalviat la feina de fondre neu amb el fogonet. Després de sopar, còmodament instal·lats a l'hotel Mont-roig, hem anat a dormir aviat, pensant en la intensa jornada d'esquí d'avui i en l'ascensió al Mont-roig que tenim prevista per demà.
I aquí teniu el vídeo amb un resum de les millors escenes d'aquesta ascensió.
ENTRADES RELACIONADES:
 Campirme esquís 2018 |  Pic de la Màniga, 2017 |  Pic de Xemeneies, 2017 |
PANORÀMIQUES:
Coma del Forn Oest:
Coma del Forn Nord:
Ventolau Nord:
Ventolau Oest:
PARTICIPANTS:
Luis - J. Rafel
Coma del Forn Oest:
Coma del Forn Nord:
Ventolau Nord:
Ventolau Oest:
PARTICIPANTS:
Luis - J. Rafel
DESNIVELL: +1.500 m - 900 m
RECORREGUT: 13 km
HORARI: 8 hores
BIBLIOGRAFÍA:
- Mont-roig - Certascan - Vall de Cardós, de Manel Broch i Eduard Martín (Publicacions de l'Abadia de Montserrat). Itineraris 3.06, 3.07 i 4.10
- Pirineos en esquís - 150 itinerarios (Desnivel). Itinerari 47
- 50 itineraris d'esquí de muntanya pel Pirineu Català, de Pito Costa i Carles Lluch. Cossetània) - Itinerari 24
DOCUMENTACIÓ:
- Els luxes i els rigors de sempre, article de Manel Broch, Vertex núm 229
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada