dijous, 30 de juliol del 2009

Travessia Respomuso - Plan d'Aspe

Després de tres intenses jornades de muntanya, avui només ens queda el retorn. Des del refugi de Respomuso pugem al Collado de la Piedra de San Martín (2.295 m). Des d'allà, una llarga baixada per una plàcida vall ens porta a l'aparcament del Plan d'Aspe, on tenim el cotxe.
Aquí teniu el vídeo recopilatori d'aquesta sortida de quatre dies pel Pirineu Aragonès:


dimecres, 29 de juliol del 2009

Ascensió a la Gran Facha (3.005 m)

Gran Facha
Hem sortit a les set del matí del refugi Respomuso en direcció a la Gran Facha. Fins al coll de la Facha no hi ha cap dificultat; després cal superar la llarga aresta, amb un caminet i algun pas de grimpada, que ens porta al cim. A les 10 del matí hem arribat a la Gran Facha (3.005 m). El panorama és espectacular en totes direccions; veiem ben a prop el Vignemale, el Balaitús, el Midí d'Ossau, los Picos del Infierno ... Fem una panoràmica circular i iniciem el descens per la mateixa aresta fins al coll de la Facha. Des d'aquí, vorejant la Peña de Aragón, pugem el Cambalés (2.965 m). Ja de tornada, seguim la carena fins a la Peña de Aragón (2.918 m) i acabem amb la Petite Fache (2.947 m). En total hem fet quatre cims i tornem ben satisfets al refugi del Respomuso.
Aquí teniu les panoràmiques que hem fet des dels quatre cims que hem coronat avui:


dimarts, 28 de juliol del 2009

Las Frondiellas & Agulla Cadier

Pico de la Frondiella
Hem sortit del refugi d'Arremoulit en direcció a las Frondiellas, el nostre objectiu d'avui. Hem superat el coll de Palas (2.517 m) i hem vorejat per sobre dels llacs d'Arriel fins al Lago Helado. A través del Collado Wallon hem arribat a la cara est de la Frondiella Central, la via normal d'aquest cim. Seguint les fites i petites traces de camí hem arribat a la carena i hem superat, un darrere l'altre, els diversos cims de l'aresta de las Frondiellas:
  • Frondiella Central (3.055 m)
  • Pico de la Frondiella (3.071 m)
  • Frondiella Norte (3.062 m)
  • Agulla Cadier (3.022 m)
El darrer cim, l'Agulla Cadier, és el que presenta més dificultats, ja que cal grimpar per una placa força dreta però amb molt bones preses. Des de la Brecha Cadier hem baixat per una canal també una mica complicada i amb una congesta que hem evitat vorejant-la per la rimaia. Després hem trobat el camí que baixa de la Bretxa Latour, la via normal del Balaitús, que ens ha portat al refugi de Respomuso, on ens hem instal·lat.
Aquí teniu les panoràmiques circulars que hem fet des dels cims de la jornada:


dilluns, 27 de juliol del 2009

Ascensió al Palas (2.974 m)

Pico de Palas
Hem sortit del refugi de Larribet quan començava a clarejar, en direcció al Palas, el nostre objectiu d'avui. Hem arribat al coll de Lavedan (2.615 m) després de superar un parell de congestes de neu. Des d'aquí el Palas té un aspecte inaccessible. Hem baixat una mica per evitar una congesta i hem iniciat la pujada en direcció a la xemeneia Ledormeur, pas clau de la via normal del Palas. Hem superat sense problemes la xemeneia i el tram final d'aresta arribant al cim del Palas (2.974 m). Des del cim tenim un panorama molt extens, dominat pel Balaitús i el Midí d'Ossau. També veiem las Frondiellas, el nostre objectiu de demà. Hem fet una panoràmica circular i les fotos de cim i hem esmorzat una mica. Un cop recuperades les forces, hem iniciat el descens per la part oposada, per l'Aresta dels Geodèsics, una cresta fàcil però espectacular que ens porta fins a la Bretxa dels Geodèsics. Des d'aquí la baixada al refugi és fàcil però com que encara era aviat hem decidit pujar el Pic d'Artouste (2.816 m), que des d'aquí és molt fàcil. És un cim secundari, devaluat per la proximitat gegantina del Palas, però ens ofereix noves perspectives de les muntanyes de la zona i especialment de l'aresta dels Geodèsics del Palas. Hem fet una nova panoràmica, hem retornat a la bretxa dels Geodèsics i, pel camí normal, fins al refugi d'Arremoulit (2.305 m), punt final de l'etapa. Aquest refugi és molt petit i antic; a l'estiu instal·len una mena de carpa per augmentar la capacitat del refugi; a nosaltres ens va tocar dormir a la carpa.
Aquí teniu les panoràmiques circulars que hem fet des dels cims:


diumenge, 26 de juliol del 2009

Refugi de Larribet

Iniciem les activitats d'estiu als Pirineus amb la pujada al refugi de Larribet (2.070 m) des del Plan d'Aste, a prop de la població d'Arrens. Per arribar fins aquí hem hagut de passar el Portalet i el col d'Aubisque. Des de l'aparcament de cotxes del Plan d'Aste, tenim poc més de dues hores de marxa per arribar al refugi però no ens podem distreure perquè donen el sopar a les 7. Arribem a temps i encara podem pujar tot passejant fins a un collet proper des d'on tenim una bona vista del Palas, que és el nostre objectiu de demà. També veiem el Balaitús, que des d'aquí és impressionant.


diumenge, 19 de juliol del 2009

Escalada al Pedraforca: via Pany

Hem tornat a escalar al Pedraforca després de molts anys. Hem fet una via clàssica, la Pany al collet de la Cova, i l'hem superat sense problemes. És una via fàcil però no de les més elegants, ja que combina els trams d'escalada amb alguns trams que es fan caminant. El pas més característic és el ràpel a mitja paret, curt però espectacular. Aquesta via l'havia fet ja tres vegades, la primera el juliol de 1975, la segona el desembre de 1977, en hivernal (però amb poca neu) i la darrera l'octubre de 1984. Precisament en aquesta darrera ascensió de fa gairebé 25 anys, en Joan Guirao va rodar una pel·licula de súper 8 que podeu veure digitalitzada a l'entrada corresponent del blog.


dimarts, 14 de juliol del 2009

Ascensió al Puigmal (2.912 m)

Avui hem fet el Puigmal, tot un clàssic dels Pirineus Orientals. Hem sortit del Coll de Fontalba (2.060 m), on hem deixat el cotxe després d'una llarga pujada per la pista des de Queralbs. A dos quarts de 9 ens hem posat en marxa i hem pujat sense cap problema fins al cim del Puigmal (2.912 m). Allà hem esmorzat i hem fet les tradicionals fotos de cim, a més d'una panoràmica circular. Després hem baixat per la Coma de l'Embut fins a Núria, on hem dinat. Després de dinar, el grup s'ha subdividit: els conductors i alguns acompanyants hem anat pel camí que porta des de Núria fins a Fontalba per recuperar els cotxes. La resta dels expedicionaris han baixat amb el cremallera fins a Queralbs, on ens hem retrobat.