dissabte, 30 de setembre del 1978

Pràctiques d'escalada a Montgat

Aprofitant un permís del servei militar vam anar a Montgat a fer unes pràctiques d'escalada a una pedrera abandonada on ja havíem vingut alguna altra vegada a practicar. Teníem previst anar a Montserrat a fer una via amb bona part de tècnica artificial (La Porra) i aquí vam practicar la progressió amb estreps superant una curta via que supera un petit sostre amb tècnica artificial.

dimecres, 27 de setembre del 1978

Obrint via a la Palangana (II)

Foto d'arxiu: vista des de Sant Pau Vell. Desembre 2017

Vam anar a Montserrat, a la Regió d'Agulles, per treballar en una nova via que estàvem obrint a La Palangana, per la part de la Paret d'Agulles. Va ser la segona jornada de treball en aquesta via que mai vam arribar a acabar. En la primera visita havíem obert la primera tirada. En aquesta ocasió, a més de completar la instal·lació de la part de via que teníem oberta, vam obrir una tirada i mitja. També vam equipar aquest tram i vam treballar una mica per netejar la paret fent caure les preses insegures o descompostes.

diumenge, 24 de setembre del 1978

Ascensió al Tuc de Mulleres (3.010 m)

Foto d'arxiu: al fons, el Mulleres. Maig 2014

Sortim de l'Hospital de Viella, on hem acampat i pugem, per la via normal, al Tuc de Mulleres (3.010 m). Un tresmil més per a la nostra col·lecció.

divendres, 22 de setembre del 1978

La Prenyada & La Roca d'en Barberà

La Prenyada, via GEDE
Foto d'arxiu: la Prenyada i entorn des de la Gorra Frígia

Escalada a Montserrat, a la zona de Trinitats. Fem tres vies:
  • La Prenyada, via GEDE
  • La Prenyada, via Original
  • Roca d'en Barberà, via Normal
La via GEDE de la Prenyada és gairebé tota en lliure; només té un tram en artificial a la primera tirada. La via comença en el punt més alt de la canal que surt darrere Sant Benet. Des d'aquí pugem uns quants metres en artificial fàcil amb burins, pitonisses i algun pitó. Se surt en lliure i cal fer un petit flanquejament a l'esquerra per buscar el pas d'un petit desplom. Seguim encara amb certa dificultat fins un forat on establim la primera reunió. La segona tirada puja en lliure per sota la panxa fins al seu extrem, on muntem la segona reunió. La tirada següent ataca directament la panxa, que aquí ja no té desplom, fins a un bosc penjat on fem la darrera reunió. Només ens queden uns metrees fàcils fins al cim. 
La via Original de la Prenyada no té cap dificultat. Puja pel darrere de la Prenyada per una canal herbosa fins al peu de la paret final duns 15 metres, que no passa de tercer grau. També pugem la Roca d'en Barberà per la part del darrere, sense cap dificultat.

diumenge, 17 de setembre del 1978

Escalada a Camarasa

Foto d'arxiu: la Bessona Gran i la central elèctrica

Una jornada d'escalada a la zona de la central elèctrica de Camarasa, on hi ha diverses agulles, a més de les parets del cingle. Aquestes agulles estan sobre la carretera que porta  a la central elèctrica de Camarasa vam fer quatre vies curtes:
L'Encantada, via Normal: la via és l'original per on van pujar els primers ascensionistes. Puja per la cara Oest. Vomença amb un pany d eparet molt fi (V), Sembla ser que els primers la van fer amb algun pas d'artificial. Superat aquesta primera placa arribem a un sistem de repises que se superen sense massa dificultat (III). Arribem a un petit replà i, enfilant-nos en uns blocs, arribem al cim (III+). Es baixa amb un ràpel d'uns 25 m.
La Bessona Gran, via Normal: és una via relativament fàcil que puja totalment en lliure. Comença per una àmplia fissura que ens porta al peu d'un petit gendarme. Deixem el gendarme  a la nostra dreta i pugem directament sense massa dificultat (III). El descens es fa amb un ràpel d'uns 20 metres per la cara on hem iniciat la pujada. Un petit tram és desplomat.
La Bessona Petita, via Normal (Xemeneia): aquesta és una via molt curiosa perquè té un primer tram en ramonage passant per una cova. La via comença a la cara sudoest; hi ha una fisura per on entrem a una cova. Sortim de la cova per dalt, per la xemeneia, fins que ens trobem a plena paret. En aquest punt podem muntar reunió. Justament en aquest punt, que és accessible pràcticament a peu, comença la via Normal, que és la continuació de la xemeneia. Comencem pujant per una canal i després en diagonal a la dreta buscant els millors passos fins al cim de l'agulla. El descens és en ràpel, entre les dues Bessones.
Aquesta va ser l'única vegada que vam practicar l'escalada a la zona de Camarasa.

divendres, 15 de setembre del 1978

Intent al Tozal del Mallo

Foto d'arxiu: intent al Tozal del Mallo. Maig 1978

Segon intent al Tozal del Mallo. Aquesta vegada tampoc ho aconseguim. Arribem fins a sota de la gran xemeneia característica de la via Ravier però abandonem.