dilluns, 30 d’abril del 1979

Torre Cabriel, Diedro Botella

Diedro Botella
Segon dia d'estada a la zona de Las Hoces del Cabriel, escalant a Los Cuchillares de Conteras. A les cròniques de l'època (la meva llibreta manuscrita) no consta on vam dormir però sí consta que ens vam quedar dos dies en aquesta zona d'escalada en el límit entre les províncies de València i Cuenca, un un congost format pel riu Cabriel, afluent del Júcar.
En aquesta segona jornada d'escalada als Cuchillares de Contreras vam fer la via anomenada Diedro Botella, a la Torre Cabriel, l'agulla més esvelta de la zona. La via, com el seu nom indica, puja per un marcat diedre, totalment amb passos d'escalada lliure aprofitant la magnífica qualitat d'aquesta roca calcària. La via té uns 180 metres de longitud i la dificultat és bastant sostinguda, amb passos de quart i cinquè grau i amb alguns passos atlètics aprofitant l'estructura del diedre. Des del cim es baixa per la part del darrere fent un ràpel relativament curt i després desgrimpant. 
Aquestes vies que vam fer l'any 1979 estan actualment prohibides. La part dreta de la vall del Cabriel, en aquest indret dels Cuchillares, va ser declarat com a parc natural per la Comunitat de Castilla-La Mancha i l'escalada hi està prohibida tot l'any. Curiosament,  a la riba oposada que pertany a la Comunitat Valenciana s'hi pot escalar.

diumenge, 29 d’abril del 1979

Torre Negra, vies Notario i Susana

Vam fer una expedició a terres llunyanes buscant nous espais d'escalada. No recordo com va ser però algú ens va parlar de la magnífica roca i les interessants vies d'escalada dels Cuchillares de Contreras, una escola d'escalada calcàrea amb diverses agulles per on transcorren diverses vies, situada en el lloc anomenat Hoces del Cabriel, un engorjat format pel riu Cabriel, afluent del Júcar. Una riba del rio pertany a la Comunitat de Castilla-La Mancha mentre que l'altra és de la Comunitat Valenciana.
En aquesta primera jornada d'escalada vam fer dues vies a l'agulla denominada Torre Negra:
Via Notario: puja per l'aresta principal de l'Aguja Negra, amb passos de quart grau. La part més difícil és a l'última tirada quan cal supera un aplaca fina directament amb passos de V+. És una via totalment en lliure, amb molt bona roca, d'uns 120 m.
Via Susana: puja per la cara sud, a l'esquerra de la Notario. També es fa totalment en escalada lliure, amb passos de quart i cinquè grau. 
Aquestes vies que vam fer l'any 1979, actualment ja no es poden fer. La part dreta del congost, la que pertany a Castilla-La Mancha, va ser declarada parc natural i ara és un espai protegit on està prohibida l'escalada tot l'any. Curiosament, a l'altra banda del riu es pot escalar sense restriccions. 

    diumenge, 22 d’abril del 1979

    Escalada a Sant Llorenç de Munt

    Castellassa de Can Torres
    Una jornada d'escalada a Sant Llorenç de Munt. Va ser la nostra primera visita a aquesta escola d'escalada. Una jornada molt ben aprofitada perquè vam fer un total de 6 vies curtes de dificultats variades
    Cavall Bernat, via Normal: la més clàssica de les vies de Sant Llorenç, amb dues tirades. Comencem pujant per una placa amb tendència a la dreta fins arribar a una zona de poc pendent que travessa tota la roca. Fem reunió i després completem el fàcil flanquejament fins arribar al peu de la canal central que porta directament al cim. Hi ha un pas relativament difícil a mitja canal per superar un bloc encastat.
    Molts anys més tard, en una visita a aquestes muntanyes, hem fet un petit vídeo amb el dron, amb vistes aèries del Cavall Bernat i la seva via normal:



    L'Esquirol, via Original: la via puja per la part del coll que uneix aquesta roca amb el cingle. Anem a buscar una canal per on pugem fins arribar a un replà on muntem reunió. Sortim per l'esquerra fins arribar a un gran bloc on superem el pas clau de la via i després, ja fàcilment, arribem al cim.
    La Castellassa de Can Torres, via Normal: una llarga via que puja per l'aresta principal d'aquesta roca, una de les més característiques de Sant Lorenç. La via comença per una curta xemeneia a l'esquerra de l'aresta principal. Per aquesta xemeneia arribem a un petit collet. Venen tres tirades fàcils fins al cim de la xepa de la Castellassa. Es pot evitar la tercera d'aquestes tirades caminant per la dreta. Des de la xepa baixem uns passos per atacar el mur final amb un pas fi al principi, i arribem al cim de la Castellassa de Can Torres.
    La Castellassa de Can Torres, via Matallonga: una llarga xemeneia que superem amb tècnica de ramonage en dues tirades; després enllacem amb la via normal i fem la darrera tirada.
    La Castellassa de Can Torres, via X: puja per la mateixa xemeneia que la via Matallonga però per la banda contrària. Abans que s'acabi la xemeneia sortim per l'esquerra per anar a buscar l'aresta principal de La Castellasa, on enllacem amb la via Normal.
    El Fus, via Normal: curiosa via que puja a una agulla despresa del cingle. Es puja per una canal-xemeneia fins al collet entre l'agulla i el cingle. Des d'aquí (reunió) es puja per la paret del cingle fins que cal fer un pas exposat per passar a l'agulla.
    També molts anys més tard vam tornar a La Castellassa per fer les fotos de les ressenyes i també vam fer un petit vídeo amb vistes aèries del dron, de la Castellassa de Can Torras i el Fus. Aquí la teniu:



    dissabte, 14 d’abril del 1979

    Escalada a les Calanques (II)

    Segon dia d'estada a les Calanques. Seguim escalant en aquesta zona, amb una magnífica roca calcària. Avui fem tres vies:
    • La Sirenne, via Moitié-Moitié
    • La Sirenne, via Sirene Liautard
    • Le Bec de Sormiou, via La Momie
    Podeu veure l'àlbum clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog.

    divendres, 13 d’abril del 1979

    Escalada a les Calanques (I)

    Aprofitant les vacances de Setmana Santa vam anar a practicar l'escalada a les Calanques. El primer dia vam fer dues vies:
    • Falsise de Droite, via Coulour du Cocodrile
    • Falaise de Droite, via Calanque
    Són vies aèries i totalment en lliure, amb grans vistes sobre la cala d'En Vau i les seves aigües blaves. La primera via puja per una canal, amb tècnica de ramonage, fins que la xemeneia queda tallada. Aleshores cal sortir per l'esquerra seguint una placa que ens porta fins a una gran terrassa. Travessem la terrassa i pugem per un diedre evident fins al final, en el Plateau de Castelvieil
    La via de la Calanque puja més a l'esquerra per un sistema de diedes i plaques. Els passos més difícils són al final de la via quan cal superra una placa molt fina.
    Podeu veure l'àlbum clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog.

    diumenge, 8 d’abril del 1979

    El Punyalet, via CAS

    El Punyalet, Montserrat
    Fem per segona vegada el Punyalet, per la via CAS (Club Alpí Sabadell), una via acrobàtica i molt curiosa, que ja havíem fet l'any 1976. Aquesta via, de la que vam trobar una ressenya al butlletí de la Unió Excursionista de Sabadell (número 25, febrer 1974), puja per una xemeneia entre un llastra (el Punyalet) i la paret d'Agulles i acaba amb una sortida espectacular, de finura montserratina, sobre un estimball impressionant. Per arribar a l'inici de la canal cal pujar el primer tram de la xemeneia del Sabre fins al collet i baixar per l'altra banda. S'arriba al peu del Punyalet però la pujada és per l'altra banda, no per la que mira al Sabre. Per arribar-hi cal fer un flanquejament, fàcil, per unes terrasses. Com en l'altra ocasió que vam fer aquesta via, el que ens va impressionar més va ser el pas de l'agulla a la paret d'Agulles, un pas acrobàtic sobre una timba impressionant. També és molt curiós el minúscul cim de l'agulla, on podem posar-nos a cavall.

    dissabte, 7 d’abril del 1979

    Paret de Terradets, via Reina-Puig


    Escalada a Terradets: fem la via Reina Puig a la gran paret de Terradets, una via llarg i de dificultat, totalment en lliure. De fet, només fem la primera i principal part de la via, fins a la feixa.

    diumenge, 1 d’abril del 1979

    Obrint via a Oliana

    Foto d'arxiu: Cinglera dels Esplovins, VF Regina, febrer 2007

    En aquesta tercera sessió de treball vam obrir dues tirades més de la via Alfa-Centauro, arribant fins a la primera feixa, on vam deixar un dipòsit de material per a les properes tirades de la via que teníem previst obrir ben aviat. 

    RESSENYA:
    Blog de Muntanya