Canal del Skpat i Canal del Vent (Moles del Don)

Avui ens hem desplaçat al Massís dels Ports, a  les Terres de l'Ebre, per baixar un parell de barrancs de la zona de les Moles del Don. Aquesta muntanya, de roca conglomerada d'estil montserratí, està situada a prop de l'Horta de Sant Joan i té un gran cingle que cau sobre el riu dels Estrets, poc abans de l'entrada dels Estrets d'Arnes.

Hi ha diversos barrancs, tots ells relativament curts i molt propers entre ells. Per això hem programat l'activitat doble, baixant dos dels barrancs, aprofitant la seva proximitat i també per amortitzar el llarg viatge en cotxe fins a les Terres de l'Ebre.

Hem arribat al aparcament de Lliberós, punt de partida de l'aproximació a les canals i hem agafat el camí dels Estrets d'Arnes però poc abans d'entrar-hi l'hem deixat per travessar el riu i pujar directament a la Canal del Magí, una canal equipada per on es puja a la part superior de les Moles del Don i a la capçalera dels barrancs.

La Canal del Magí era una canal equipada, amb cable de vida i clavilles en forma de T per on es podia accedir amb certa facilitat a les parts superiors de Les Moles del Don. Recentment va ser totalment desequipada i ara només hi ha un parell de cordes fixes que ens ajuden asuperar el tram inicial de la canal, el més dret i estret. 

Hem superat sense problemes la petita grimpada de la canal amb l'ajut de les cordes i aviat hem arribat a l'inici de la Canal Skpat. Després d'un primer ràpel poc pendent i un tram de transició, ample i amb arbres, hem arribat a l'inici de la part vertical de la canal.

Son cinc ràpels encadenats per la canal, que al principi és molt estreta però a mesura que anem baixant es va obrint fins que acabem rapelant a plena paret. Les instal·lacions són molt bones i l'ambient extraordinari, amb els grans panorames dels Ports.

Després de completar el primer descens hem agafat un corriol que ressegueix la base de les parets per anar a buscar la Canal del Magí. Hem superat novament aquesta canal i, passant per les capçaleres de les canals Skpat i del Patxi, hem arribat al segon objectiu del dia: la Canal del Vent.

A la part inicial és una canal ampla, poc pendent i amb arbres, per on hem baixat fàcilment saltant-nos els dos primers ràpels. Després la canal ja és més vertical i trobem els 4 ràpels encadenats de la part principal del descens. Com a l'anterior activitat, la canal comença molt estreta i amb alguns blocs encastats però es va obrint i acabem baixant per un mur esglaonat.

Un cop completat el descens, hem baixat fins trobar un ample camí que ens ha retornat al punt de partida, a l'aparcament de Lliberós. Hem comentat que a l'estiu, quan hi ha més hores de llum, hi hauria temps de baixar fins i tot una tercera canal, la del Patxi, que ens ha quedat pendent. Potser encara hauríem pogut fer-ho avui però ja era tard i no volíem acabar rapelant a les fosques, de manera que hem tornat a casa, molt satisfets per la doble jornada barranquista de la que hem gaudit.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya amb aportacions de tots els membres de l'equip.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACKS: SKPAT - VENT

---

ENTRADES RELACIONADES:

Roques de Benet pels ràpels, 2023

Moles del Don Via Tintin, 2022

Estrets d'Arnes, 2011

---

Cova des Fum. Entrada pel ràpel

El seguidor del Blog de Muntanya ja saben que la Cova des Fum apareix a algunes entrades del blog. En diverses ocasions anteriors he visitat aquesta cavitat, la més gran de Formentera, però sempre havia vingut des de Sa Cala per un itinerari curt però bastant embolicat. La vegetació densa, la falta de camí i algun petit ressalt on cal grimpar una mica compliquen força l'accés a la cavitat per aquesta via. 

Hi ha un itinerari alternatiu, molt més elegant però també més tècnic, que evita les complicacions de l'accés des de Sa Cala baixant en ràpel des de dalt del cingle. És un ràpel d'uns 50 metres amb un tram final totalment volat, que ens deixa a l'entrada de la cova.

He arribat a Formentera amb el primer ferry i, després d'esmorzar a Sant Francesc Xavier, he anat amb la moto fins a la zona de Can Ferrer, on comencen tots els camins dels cingles de Sa Cala. Abans d'anar a buscar el ràpel de la Cova des Fum he recorregut els cingles per la zona de la Cova de ses Mamelles per explorar una mica i fer algunes fotos amb el dron.

Les fotos no han sortit bé perquè eren totalment a contrallum però la exploració ha donat algun petit fruit: recorrent el cingle he trobat una instal·lació de ràpel. Com que desconeixia aquella instal·lació, he pensat que potser em portaria a descobrir alguna nova cavitat que no havia visitat abans. He muntat el ràpel i he baixat fins a un replà, situat a uns 10 metres.

Allà mateix hi ha l'entrada d'una cavitat, una cova que semblava bastant gran però que aviat m'ha semblat reconèixer. He avançat fins trobar l'evidència que no era una nova cavitat sinó la Cova des Forçats, una cavitat que ja he visitat molts cops. No havia descobert una cavitat desconeguda per mi però sí una entrada alternativa, amb un curt ràpel, a la Cova des Forçats.

No ha estat necesari remuntar el ràpel sinó que he sortit caminant per l'altra boca de la cova, retornant a la capçalera del ràpel per recuperar la corda i els mosquetons.

Després he anat a buscar el ràpel de la Cova des Fum. Amb l'ajut del GPS m'he posicionat a la vertical de la cova i aviat he trobat la instal·lació del ràpel: tres bons parabolts al davant d'una terrassa amb grans vistes. 

Assegurat amb la corda, he tret el cap pel cingle per calibrar l'alçada del ràpel. L'esperó és extraplomat i ni tan sols es veia el fons; només un buit impressionant al davant del mar. He tirat la corda de 60 metres i he començat a rapelar. Després dels primers metres ja he vist el final de la corda tocant terra, allunyada de la base del cingle per l'extraplom. Amb la seguretat que la corda arribava al final, he completat l'espectacular descens gaudint de la gran vista del mar i els cingles en aquest solitari racó de Formentera.

Amb una petita grimpada he arribat a la boca de la cova i he entrat per fer algunes fotos, encara que avui només he fet una exploració superficial de la cavitat, sense recórrer les seves sales i passadissos.

Després he fet algunes maniobres de corda per obtenir les espectaculars fotos del ràpel, abans d'iniciar el retorn. La tornada es pot fer remuntant el ràpel o baixant a buscar el camí de Sa Cala. Jo he preferit tornar caminant i deixar per una altra ocasió la remuntada del ràpel. 

Aquesta vegada no hi ha vídeo perquè en el Blog ja hi ha dos vídeos de visites a la Cova des Fum. Avui l'objectiu no era fer una exploració de l'interor de la cova sinó buscar l'accés alternatiu pel ràpel. De totes maneres, a l'apartat entrades relacionades trobareu els enllaços a les altres entrades del blog amb molta més informació: reportatge fotogràfic de l'interior de la cova, vídeos, topografia i cròniques.

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova des Fum, 2023

Complex de les Mamelles, 2023

Cova des Fum, 2019

---

GR3: Vilella - Montcortès

Avui el nostre recorregut pel GR3, el camí central de Catalunya, ens ha portat fins a Montcortès, un petit poble situat al costat de l'estany del mateix nom. 

Com en l'etapa anterior, avui hem utilitzat un autocar local, de la Pobla de Segur, per fer la maniobra prèvia. L'autocar ens ha recollit a Montcortès i ens ha portat fins a Vilella, punt d'inici de l'etapa.

Hem començat per un camí però aviat hem anat a parar a una petita carretera que ens ha portat planejant fins a Erdo, un poble mig enrunat però amb una església de pedra encara dempeus amb un petit campanar també de pedra.

Seguint la carretera hem arribat al Coll de Fades, un collet poc marcat. Uns metres més enllà hem deixat la carretera per agafar una petita pista, iniciant un llarg recorregut carener per la Serra de Bastida. 

Aviat hem arribat al poble de La Bastida de Bellera, situat al mig de la carena però totalment enrunat. Només queda algun petit mur però tot amenaça ruïna. El poble està situat sobre un petit bony de la carena i és realment panoràmic. Hem aprofitat el singular rerefons del poble enrunat a la carena per fer la foto de grup abans de seguir el nostre camí.

El camí resseguex la llarga carena amb grans vistes i en suau baixada fins arribar a Senterada però no hem entrat en el poble sinó que l'hem vorejat per anar a travessar el Flamissell una mica més amunt. Hem iniciat la pujada cap a Montcortès per la carretera de Puigcerver i després per un camí que ens ha portat a l'estany passant per un petit coll.

L'Estany de Montcortès és el punt més interessant del recorregut d'avui. És un llac d'origen kàrstic situat en un altiplà amb vistes a les muntanyes de la Vall Fosca. Un indret de gran bellesa natural. Hem dinat al costat del llac i després hem completat el recorregut caminant els darrers metres fins a l'aparcament de Montcortès, situat a l'entrada del poble, on hem acabat l'etapa.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR3: Malpàs - Vilella, 2024

Barranc de L'Infern, 2021

Barranc de Sant Pere, 2012

---

Els ràpels de la Foradada i la Cadireta

Ja fa temps que vam fer el ràpel de la Foradada. Es tracta d'un ràpel que baixa pel mig de la gran finestra de la Foradada amb un tram volat molt estètic. 

Més recentment hem sabut d'una variant o ampliació d'aquesta activitat que baixa en ràpel per la canal entre la Foradada i la Cadireta, després de fer un flanquejament per la cara est de la primera roca. Avui hem fet aquest recorregut, gaudint d'una espectacular matinal montserratina.

Hem sortit de Can Maçana pujant pel camí del Coll de Guirló fins que, poc abans del pas de la Cadireta, hem agafat un corriol que va a la finestra de la Foradada i segueix pujant fins al peu d'una canal per on es puja al Serrat de la Foradada.

Aquesta canal, fàcil però amb mala roca, va estar equipada durant molt temps amb cordes fixes i cadenes però va ser desequipada i ara és una tirada d'escalada. No passa de tercer grau però la mala qualitat de la roca complica una mica l'ascensió. Afortunadament, hi ha diverses savines i altres arbustos que permeten assegurar els passos.

Després, ja caminant, hem arribat fins al petit collet que es forma abans del cim del Serrat de la Foradada, on hi ha un curt passamans que facilita l'accés a la instal·lació del ràpel de la Foradada. El ràpel és espectacular, ja que baixa pel bell mig de la gran finestra de la Foradada en un tram volat molt singular.

Després hem iniciat el flanquejament de la Foradada per anar a buscar la instal·lació del primer ràpel. El flanquejament és fàcil; la primera part es fa caminant i la part final no passa de segon grau pero hi ha molta exposició. 

Fins fa poc, aquest flanquejament era molt exposat, especialment el tram final, una petita cornisa lleugerament inclinada sobre un gran estimball, però actualment hi ha uns parabolts que permeten assegurar el pas.

Hem fet el flanquejament arribant a la instal·lació del primer ràpel de la Cadireta, uns 15 metres, que ens ha deixat en el petit coll entre la Cadireta i la Foradada. Des d'aquí, amb un segon ràpel d'uns 50 metres, hem arribat a la base de la Cadireta, al costat del camí.

Ha estat una activitat força interessant, una curta matinal recorrent llocs singulars de Montserrat, que ens ha deixat força satisfets.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració del nostre operador de dron, Joan G. 

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Serrat de la Foradada, 2017

Serrat de la Foradada, 2017

La Cadireta amb dron, 2016

---

Excursió pel Coll del Bruc

Tothom coneix el túnel del Bruc. Segurament, tots els seguidors del Blog han passat centenars de vegades per aquest túnel sense gairebé fixar-se en l'entorn. Nosaltres avui hem volgut recórrer aquesta zona fent un fàcil recorregut circular. El recorregut ens ha sorprès perquè a pocs metres dels grans viaductes de l'autovia hi ha indrets de gran interès.

Hem iniciat la caminada en el Coll del Bruc, situat a l'antiga carretera N-II, que avui és una variant de l'autovia A2. Hem iniciat la caminada per una pista passant, sense veure'l, per sobre del túnel del Bruc. Més endavant l'hem tornat a travessar, aquesta vegada per sota d'un petit viaducte.

Aviat hem arribat al punt més singular de tot el recorregut: la Balma de Can Solà. És una gran balma, amb un voladís de més de 30 metres, on hi les restes d'antigues construccions. També hi ha una font, un brollador que surt d'una esquerda de la roca i que ha format un curiós jardí de molses i falgueroles. Després de les pluges dels darrers dies, la font tenia un bon cabal i per diversos llocs sortia aigua formant un petit torrent.

Després de gaudir uns minuts d'aquest indret tan singular, hem seguit el nostre camí passant per sota d'un gran viaducte i travessant l'àrea de servei del túnel del Bruc. Després, per una pista, hem arribat a les ruïnes de Sant Martí de Vilaclara, una antiga ermita de la que no queda gairebé res però ens ha ofert una gran panoràmica de Montserrat.

Més endavant hem arribat a un altre centre d'interès: el Pont Foradat, un pont natural de pedra sobre un petit torrent. Hem seguit, pujant pel torrent i travessant un bosc d'alzines. Després d'una llarga travessia pel bosc, hem arribat a la Font del Ferro, una font ferruginosa envoltada per un conjunt d'arbres monumentals, uns pins negrals de gran altura.

Però encara no s'havien acabat les sorpreses. Ben a prop de la Font del Ferro hem arribat a les coves de Can Llucià, una curiosa cavitat formada per un conjunt de galeries i gateres que formen un petit laberint. La cova té poc recorregut però és realment interessant.

Abans d'arribar al final encara hem trobat el darrer centre d'interès: la bauma de Can Soteres, una cavitat de petites dimensions situada per sota d'una pista. No és gran cosa però ens hem desviat una mica del camí per visitar-la.

Finalment hem arribat al Coll del Bruc on havíem començat el nostre itinerari circular, donant per acabada l'excursió. Després hem baixat fins a la Vinya Nova, on hem acabat aquesta jornada excursionista amb el seu menú d'arrossos, provant l'arròs de Montserrat, una de les especialitats de la casa.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Coves del Mamut, 2023

CSJ: Montserrat Can Parera, 2013

Barranc de Can Solà, 2003

---

Trou du Vent de las Goffias

De bon matí, hem esmorzar a la gîte d'étape de Rochefixade, on hem passat la nit. Un bon esmorzar per preparar-nos per la llarga jornada espeleològica que ens esperava. 

En el segon dia d'estada en aquesta zona, avui hem visitat un gran avenc, el Trou du Vent de las Goffias, ubicat en el bosc de Bélesta, molt a prop de l'altre trou du vent que vam visitar ahir. Té dues entrades, dos pous de 38 metres, i un recorregut molt interessant amb una infinitat de formacions i molts racons per explorar.

L'element més interessant de tota la cavitat és una estalagmita gegantina que fins i tot té nom propi: el Monument. Està al mig d'una gran sala plena de colades, creant un conjunt realment espectacular.

Hem deixat el cotxe al costat de la carretera D16, molt a prop de Bélesta, i hem iniciat la curta aproximació a l'avenc, primer per una pista i després per un camí desdibuixat a través del bosc.

Hem entrat per la boca situada més al sud, rapelant per un pou estret d'uns 10 metres fins a un replà on hi ha una bona instal·lació, amb ancoratges químics. Hem reinstal·lat el ràpel per baixar la segona part, gairebé tota volada, baixant a una gran sala anomenada Le Trou du Vent (el forat del vent).

Hem seguit per la galeria principal, passant per diversos trams amb nom propi: la Gatera del SCA, la sala Rudaux, la galeria Maréchal, la galeria Martel ... i hem arribat a la gran sala del Monument.

Després d'admirar i fotografiar aquesta formació tan singular, hem pujat una rampa, amb l'ajut d'una corda fixa, per vistar unes sales superiors on, a més de moltes formacions, hem trobat una petita bassa. 

Encara ens quedaven molts racons per veure, ja de retorn. Hem fet un ràpel per la zona Réseau de Joly encara que no hem completat la baixada. Després, passant per una finestra molt estreta, hem baixat a una altra zona inferior amb un ràpel d'uns 15 metres.

Hem retornat a la sala del Forat del Vent però abans d'iniciar la llarga remuntada hem visitat un altre sector, unes sales situades al darrere, on també hi ha una petita bassa.

Després de completar la visita, recorrent gairebé tots els racons de la cavitat, hem iniciat la remuntada dels 38 metres del ràpel, la major part volats. La pujada és impressionant, pel mig de la gran sala amb forma acampanada, però l'hem superat sense problemes sortint a l'exterior quan ja fosquejava.

Hem estat gairebé vuit hores a la cavitat, gaudint d'un gran entorn subterrani. Ara només ens quedava el llarg retorn a casa en cotxe, satisfets per la gran jornada espeleològica de la que hem gaudit per aquestes terres de l'Ariège.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Pic des Trois Seigneurs, 2019

Dent d'Orlu, 2019

CBH: Orgeix - Comus, 2015

---

Trou du Vent du Pédrou

El Trou du Vent du Pédrou és una gran cavitat situada a prop de la localitat de Bélesta, en el departament francès de l'Ariège i molt a prop de Montségur. Té un recorregut de 435 metres i una profunditat màxima de 63 metres. Té dues boques per les que es pot accedir a la cavitat, que consta de una llarga galeria principal i un petit sistema de pous. 

Després d'un llarg viatge en cotxe, hem arribat a mig matí al punt de partida de l'aproximació, un petit eixamplament de la carretera D16, a prop del Col de la Croix des Morts. Des d'allà hem arribat en pocs minuts a la boca del primer pou. 

La intenció inicial era equipar els dos pous, baixar per un d'ells i pujar per l'altre però la previsió del temps indicava pluja segura i hem decidit fer l'entrada i sortida pel mateix pou per evitar duplicar la mullena. Els fets ens han donat la raó perquè a la sortida ha caigut un bon xàfec.

Hem muntat un petit passamans i hem equipat el ràpel per baixar fins a l'inici de la llarga galeria principal. Després hem iniciat el llarg recorregut subterrani, explorant tots el racons de la cavitat.

Ben aviat hem començat a trobar moltes formacions, en un seguit de sales i saletes cada vegada més impressionants. A cada moment ens aturàvem a fer fotografies i admirar les magnífiques formacions que guarnien parets i sostres de la cavitat.

Després d'una estona de recorregut hem arribat al primer pas singular: la gatera. És una mica estreta però molt curta, només un pas, i l'hem superat amb facilitat. Després de la gatera hem entrat a la Salle de la Neige (sala de la neu), un tram de la galeria que es caracteritza per la blancor de les seves formacions, on també hem fet una infinitat de fotografies.

Després hem passat per sota de la segona entrada, un pou de 25 metres, i hem comprovat que a fora plovia intensament.

Després de passar un tram de galeria amb diversos gorgs d'aigua clara, hem arribat a la sala final on hi ha una de les formacions més característiques d'aquesta cavitat: l'Orgue. És una gran colada amb unes estalactites tubulars que recorden els tubs d'un orgue. 

Hi ha un nivell superior, una sala penjada anomenada Le Balcon, a on s'arriba amb una fàcil grimpada. Des de dalt, al costat mateix de l'Orgue, teníem una gran visió de la sala final des de les altures. 

Hem iniciat el retorn però aviat ens hem aturat per fer una exploració dels pous inferiors. Hem baixat en ràpel per un pas estret fins a una petita sala amb una gran colada blanca. Des d'aquesta sala hem fet un segon ràpel, passant per un pas encara més estret, arribant a una mínima sala des d'on, a través d'una finestra, hem vist el punt final del recorregut, pocs metres més avall. Aquesta vegada ens hem conformat en veure la sala des de dalt però, com que no hi havia formacions, no hi hem baixat.

Hem remuntat els pous i hem seguit el nostre recorregut de retorn fins al pou d'entrada, que hem remuntat sota la pluja. Després, ja en cotxe, ens hem desplaçat fins a Roquefixade, on teníem una reserva per alotjar-nos a la seva magnífica gîte d'étape.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta gran jornada espeleològica:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Canyon de Luquenac, 2024

Cueva Coventosa, 2021

CBH: Comus - Montségur, 2015

---

Puigsacalm i Puig de l'Àliga

Avui hem fet la típica excursió de tardor per les fagedes del Puigsacalm. Un recorregut circular amb origen a la Collada de Bracons, on hem gaudit de tots els colors de la tardor en un dia gris amb la muntanya coberta de boira.

Hem sortit de la Collada de Bracons seguint el camí de la via normal del Puigsacalm però aviat l'hem deixat per agafar un corriol poc marcat que puja pel bosc seguint un llom. És el Camí dels Tossells, un itinerari equipat que permet pujar al Puigsacalm seguit tota la carena del cim.

El Camí dels Tossells puja pel bosc amb fort pendent i en diversos punt trobem unes grapes clavades a la roca i unes cadenes que ens ajuden a grimpar alguns petits trams rocosos. 

Avui l'equipament era especialment útil perquè el dia era humit i boirós i el terreny estava enfangat i relliscós i les petites grimapades haurien estat perilloses sense l'ajut de les grapes i les cadenes.

Un cop superats els trams equipats, hem arribat a la carena, al costat del primer cim, anomenat Tossell Petit, que és un petit bony de la carena sense prominència. Després hem resseguit la carena per un bon camí, passant per diversos colls, fins enllaçar amb el camí que ve de la Collada de Bracons per la Font Tornadissa, per on hem arribat en pocs minuts al cim del Puigsacalm (1.515 m).

El Puigsacalm és un cim molt panoràmic. Des d'allà es veu bona part del Pirineu més oriental i les serralades de la Catalunya Central però avui la boira ho tapava tot i no es veia absolutament res. Hem menjat una mica esperant que en algún moment s'obrís la boira però ha estat inútil i hem marxat sense haver vist res.

Hem tornat seguint el camí de la Font Tornadissa passant per aquesta font, situada al mig d'una gran fageda i envoltada d'arbres monumentals. Seguint pel mateix camí hem arribat al Coll de Sant Bartomeu, on hem deixat el camí principal, que ens portaria a la Collada de Bracons, per agafar un corriol molt poc marcat a la dreta.

Aquest corriol segueix un recorregut carener fins la Coll de Joan i després voreja la muntanya per arribar al Collet de la Font de la Canal des d'on en pocs minuts i superant al final una petita grimpada entre roques, hem pujat al cim del Puig de l'Àliga (1.344 m).

Aquí ja no hi havia boira però aquest cim no és molt panoràmic perquè té al voltant algunes muntanyes més altres però ens ha ofert una gran vista dels boscos de la zona, amb els colors de la tardor.

Hem baixat fins al Coll de la Baulella des d'on, baixant pel bosc, hem arribat a la carretera de la Collada de Bracons i poc més enllà l'hem deixat per agafar una pista i després un camí que ens ha portat fins a Sant Nazari, una gran ermita situada al mig d'un prat i al costat d'un roure monumental.

Al costat de l'ermita hi ha unes taules de fusta amb bancs. Hem aprofitat la comoditat del lloc per aturar-nos a menjar una mica abans de completar el recorregut.

En la part final de la caminada hem travessat la Grevolosa, una gran fajeda plena d'exemplars monumentals, per on hem pujat fins a la Collada de Bracons per completar el nostre recorrgut.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Puigsacalm pels Ganxos, 2015

Puigsacalm pels Burros, 2011

Puigsacalm en família, 1972

---

Turó de les Tres Creus i Morral del Llop

Ara que ja estem en plena tardor, les tardes ens ofereixen unes llums molt càlides i els paisatges es tornen més vius. Per això avui hem volgut fer una passejada per l'Obac en sessió de tarda. Ha estat una curta passejada però amb un recorregut força interessant i pujant dos dels molts cims que hi ha escampats per la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Hem iniciat la caminada a l'Alzina del Salari, on hi ha una gran aparcament, pujant per una pista asfaltada. Aviat hem deixat la pista per agafar una drecera que evita l'asfalt pujant directament pel bosc. Hem passat al costat de l'Avenc del Picarol, una cavitat de 15 metres de profunditat amb un laberint de gateres a baix, i hem arribat al Coll de les Tres Creus (874 m).

El cim del mateix nom està a sobre mateix del coll però abans de pujar-hi ens hem acostat a La Porquerissa, un indret singular on hi ha una bauma a sota d'una gran agulla i una terrassa panoràmica. La visió de Montserrat des d'aquest mirador era espectacular, amb la característica silueta de la muntanya retallant-se sobre el cel.

Hem tornat uns metres enrere i hem pujat per un caminet que ens ha portat fins al cim del Turó de les Tres Creus (929 m). Aquest cim, també anomenat Turó de la Pola, està inclòs en el llistat dels centcims de la FEEC. Des del cim hem gaudit de grans vistes de tota la zona del Parc Natural.

Hem tornat uns metres enrere seguint la carena i aviat hem enllaçat amb el GR5, que segueix també per la carena, fins al Coll del Boix (878 m). Hem deixat el GR seguint per la carena i poc després hem arribat a un altre centre d'interès del nostre recorregut: l'Alzina Bonica. Aquest arbre monumental, també anomenat Alzina del Vent, és un magnífic exemplar situat al mig del bosc i, pel gruix del seu tronc, es veu que té molts i molts anys.

Hem seguit pel camí carener, passant per les ruïnes del Corral de la Coma d'en Vila i per unes antigues basses on antigament es recollia l'aigua de pluja. Tot seguint la carena, hem arribat al Morral del Llop, un esperó rocós, com una proa, que acaba en unes terrasses voltades d'estimballs. 

Hi ha diverses instal·lacions de ràpel però avui no portàvem material, de manera que hem tornat enrere fins trobar un corriol per on hem baixat gairebé directament fins a l'Alzina del Salari, on havíem començat la caminada.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc de Castellsapera, 2024

Pujol de la Mata, 2024

Per la Serra de l'Obac, 2021

---

GR3: Malpàs - Vilella

Una nova etapa del GR3, aquesta vegada entrant a la vall de la Noguera Pallaresa a través del Coll de Sant Pere. La previsió del temps no era bona del tot; es preveia un dia núvol i gris però només hem vist els núvols a primera hora. Després, el cel s'ha anat obrint i hem acabat l'excursió amb un magnífic dia de tardor, amb un bon sol i una temperatura ideal.

Avui érem pocs, només deu persones, i no teníem l'autocar que contractem habitualment des de Granollers però hem buscat una nova estratègia per evitar haver de fer una llarga maniobra de cotxes: hem contractat un autocar de la Pobla de Segur.

Quan hem arribat a Vilella, a les 9 del matí, ja ens esperava un microbús de 15 places per portar-nos al punt d'inici de l'etapa d'avui. Després d'un llarg recorregut en autocar, passant el port de Perves, hem arribat a Malpàs, on vam acabar l'etapa anterior, per iniciar una nova caminada.

L'etapa d'avui es caracteritza per recórrer camins molt poc transitats on, com és habitual en aquest GR, les marques són molt poques i la majoria antigues i mig esborrades pel pas del temps.

Hem iniciat la caminada baixant per travessar el Barranc de Malpàs per un pont. El torrent portava força aigua després de les pluges dels darrers dies i el terreny estava una mica enfangat. A l'altra banda del torrent hem agafat una antiga pista en forta pujada.

Al cap de poc hem trobat un petit ramat de vaques amb un vedellet acabat de nàixer. Els pastors ens han indicat una drecera però estava tot tan enfangat que hem preferit seguir per la pista, que pujava fent alguna llaçada.

Més endavant hem arribat a l'Hostalet de Massivert, una gran masia situada en un indret solitari, al costat del Riu d'Erta que baixava amb força aigua. Hi ha un pont de ferro i un prat on hem fet la foto de grup i ens hem aturat a esmorzar.

Seguint per una pista, hem arribat a un lloc realment singular, uns extensos prats d'un verd lluminós travessats per fileres de pollancres amb tots els colors de la tardor. Al final d'aquests prats hem arribat al pas clau de l'etapa d'avui, el Coll de Sant Pere. 

Des del coll hem baixat fins a Sentís, un petit poble que hem travessat baixant pels seus carrers costeruts abans de seguir baixant, amb un curt tram de carretera, fins a un poble més gran: Les Iglésies. Des d'aquest poble es pot baixar per la carretera fins a Xerallo, la següent fita del nostre camí, però el GR evita l'asfalt  pujant per un caminet. Seguint aquest camí hem arribat a l'ermita de la Mare de Déu de Castellgermà, situada en un petit prat. 

Hem dinat en el prat, al costat de l'ermita, amb grans vistes de la Vall de Manyanet. Després hem baixat fins a Xerallo, on hem vist les restes del que va ser una gran fàbrica de ciment y ara és només una ruïna.

Després de travessar per un pont el Riu de Manyanet, que baixava crescut, hem iniciat el sector final del recorregut, un camí que puja per una roureda fins a Vilella, on hem acabat l'etapa.

Avui no teníem restaurant i hem dinat a base d'entrepà i carmanyola al costat de l'ermita de Castellgermà però de baixada ens hem aturat a l'hostal Leopoldo de Senterada per prendre un refresc abans d'inicar el llerg camí de retorn a casa. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Pleta Pelada amb esquís, 2023

Filià amb esquís, 2019

Corronco amb esquís, 2018

---

Avenc del Cataplanell

L'Avenc del Cataplanell, també anomenat Avenc de l'Obaga del Pou, es troba situat a prop de la població de Coll de Nargó. Té una fondària màxima de 63 metres i un recorregut d'uns 150 metres. Avui hem visitat aquest avenc i hem recorregut tots els seus racons en una interessant jornada espeleològica.

L'aproximació ha estat llarga perquè cal arribar fins gairebé el Coll de Bòixols, entre Coll de Nargó i Isona, i després seguir uns 3 km de pista fins al punt on comença la caminada final.

La cavitat està molt amagada en un bosc, sense cap camí que hi porti. Hen tingut la sort que en Manel i l'Eduard havien estat aquí no fa gaire temps i ens han guiat fins a la boca del pou.

A diferència de les cavitats que hem visitat darrerament, les instal·lacions del Cataplanell no han estat renovades amb químics sinó que, en bona part, són spits antics, reforçats en algun punt per parabolts. Tant els spits com els parabolts estaven parcialment desequipats, sense plaqueta, però nosaltres ja ho sabíem i hem portat prou material per assegurar correctament els ancoratges.

El primer rapel, el més llarg, és d'uns 35 metres amb dos reequipaments. A baix hi ha una gran sala coberta de pedrotes amb un detall singular: un llarg tronc d'arbre amb aspecte de portar molts anys allà sota.

Des d'allà hem baixat un segon ràpel, d'uns 15 metres, que ens ha portat al sector més interessant de la cavitat, on hi ha diverses sales elevades i equipades amb cordes fixes. Hem pujat a la sala principal, on hi unes grans colades molt blanques, i a dues petites sales superiors que hem visitat utilitzat el material de remuntar.

Després de tornar enrere fins a la sala principal, hem anat a l'altra banda d'aquesta sala, on hi ha un pou que porta al punt més baix de l'avenc, situat a -63 metres. Hem baixat en ràpel per una rampa fangosa arribant a la sala final on no hi havia res d'interès, a part del fet de completar l'exploració de la cavitat arribant a la seva cota mínima.

Finalment, només ens quedava remuntar el pou principal de 35 metres per sortir a l'exterior, ons ens esperava un xàfec que ens ha deixat ben remullats però satisfets per haver explorat aquesta interessant cavitat. 

I aquí teniu el vídeo de l'exploració de l'Avenc del Cataplanell:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cresta de Nargó, 2021

Bòfia dels Prats, 2020

Forat de Bòixols, 2020

---

Torrent Fondo i Serrat dels Escolans

El Serrat dels Escolans és una cresta montserratina que separa les petites valls del Torrent Fondo i el Torrent dels Escolans. El seu recorregut no és difícil; es tracta de pujar grimpant les diverses agullles que anem trobant pel Serrat, la majoria amb passos de segon grau. Hi ha algun tram una mica més difícil, fins i tot un pas de quart grau, però es pot evitar. 

Per recórrer aquesta cresta s'ha de començar pujant pel Torrent Fondo, un barranc equipat que jo havia pujat alguna vegada i que avui he repetit en solitari per arribar a l'inici del Serrat.

He sortit de l'aparcament de la Salut, pujant a la Cova del Salnitre i seguint pel Camí de les Feixades fins a l'entrada del Torrent Fondo on comença el tram equipat.

El primer pas és el més singular: cal grimpar entre uns blocs amb l'ajuda d'una cadena, sortint a dalt per un forat entre els blocs. Després cal anar superant diversos ressalts amb l'ajuda de cadenes. Segueix un tram de transició que es fa caminant i finalment trobem un mur vertical equipat amb una corda de nusos i una curta canal, també amb corda, que és la darrera dificultat del torrent.

Després de superar el tram equipat he seguit pujant per la llera del Torrent Fondo fins a l'inici del Serrat dels Escolans. La primera part és molt indefinida i cal pujar una mica per intuïció però ben aviat trobem els primers ressalts i la cresta es va perfilant.

He començat a grimpar per la cresta, superant diverses agulles amb passos d'escalada relativament fàcils. La majoria de les agulles són evitables i, seguint la cresta, es poden anar buscant els trams menys complicats.

Abans d'arribar al tram central on hi ha les agulles més destacades, he passat al costat d'unes finestres que travessen el serrat. Poc després, ja en el tram principal, he pujat l'única agulla amb nom propi, l'Agulleta dels Dos Forats, que correspon a la número 474c del mapa històric d'en Ramon de Semir.

Justament en aquesta agulla és on hi ha el tram més difícil, amb un pas de quart. Com que anava sol no m'he volgut complicar massa i he pujat al cim d'aquesta agulla voltant-la per l'est i pujant pel darrere amb una fàcil grimpada.

Després de pujar un parell d'agulles més he arribat a la darrera agulla, on hi ha instal·lat un ràpel. Aquesta agulla també es pot voltar evitant el ràpel però he volgut acabar aquesta interessant travessia amb el petit ràpel que permet baixar de l'agulla de la manera més elegant. El ràpel no té més de 5 metres i està instal·lat sobre un únic parabolt.

Després del ràpel només quedava una curta caminada per enllaçar amb el Camí de les Bateries per on he iniciat la baixada en direcció a Collbató. Des d'alguns punts del camí he vist perfectament el perfil del Serrat amb totes les agulles que acabava de pujar.

Després de baixar una estona pel Camí de les Bateries l'he deixat per agafar la Drecera del Fra Garí, un camí més petit, amb trams de desgrimpada i esglaons tallats a la pedra, que baixa més directament a Collbató. Poc abans d'arribar a les primeres cases d'aquesta població, he agafat un altre petit camí a l'esquerra que m'ha portat directament a La Salut, on havia començat l'aventura.

I aquí teniu el vídeo d'aquest recorregut pel Torrent Fondo i el Serrat dels Escolans:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Torrent Fondo, 2021

Canals del Gat i del Xacó, 2011

Torrent Fondo, 2002

---

La Creu de Santos

Ja fa uns anys, el gener de 2015, vam fer un itinerari excursionista per la Serra de Cardó, un llarg recorregut per la serra que passava per onze de les moltes ermites que hi ha escampades per aquestes muntanyes. 

Avui hem tornat a la Serra de Cardó per fer una nova excursió circular però aquesta vegada passant pel punt culminant de la Serra: la Creu de Santos. Aquest cim, també anomenat Xàquera, es una gran mirador de les Terres de l'Ebre. Des del seu cim hi ha una bona panoràmica del massís del Port i el Delta de l'Ebre.

Hem arribat de bon matí a l'antic convent-balneari de Cardó. L'indret irradia una gran tristor. Tots els edificis estan en estat ruïnós, voltats per una tanca d'obra per impedir que els turistes s'aventurin entre els murs que amenacen col·lapse imminent. La planta embotelladora que produïa l'aigua de Cardó també està tancada, de manera que l'indret no és més que un poble fantasma.

Hem iniciat la caminada baixant per la carretera fins trobar un cami que puja en direcció a les ruïnes de l'ermita de la Trinitat. Més amunt, hem passat per una altra ermita, la del Sant Àngel, també mig enrunada. 

Hem deixat enrere les ruïnes i hem seguit pel bosc fins a un  marcat coll, el Portell de Cosp. Per l'altra banda, després de baixar una mica, hem seguit un llarg camí de flanc que ens ha portat fins al refugi de la Font del Teix. Pel camí, poc abans del refugi, hem passat al costat d'alguns teixos realment notables, gairebé mounumentals.

El refugi està una mica apartat del camí però ens hi hem acostat per veure'l. És petit però molt comfortable, amb lliteres de fusta, mobiliari i llar de foc. Un magnífic refugi lliure, situat en un autèntic racó de món.

Poc més enllà del refugi hem passat per la Font del Teix, una de les poques fonts de la zona que no s'han assecat. El nom de la font li ve d'un gran teix situat al costat mateix que, de ben segur, és multicentenari.

El camí segueix pel bosc, ben marcat, fins a un nou centre d'interès: la Cova Llòbrega. És una petita cavitat sense recorregut però alta i situada en un punt panoràmic. Hem recorregut els pocs metres de profunditat de la cova abans de seguir el nostre camí.

Després de la cova hem passat a l'altra vessant de la muntanya on, al llarg dels anys, diversos incendis  han fet desaparèixer gairebé tot el bosc i només hi ha matolls i algun arbre aïllat supervivent dels incendis. El camí fa una llarga travessia per aquesta vessant fins arribar al Portell del Bou on enllaça amb una cresta en la direcció del cim.

Hem seguit la cresta, per un corriol una mica perdedor, però més endavant hem enllaçat amb un camí més gran i l'hem seguit fins al cim de la Creu de Santos (942 m). Feia un vent fort, de manera que el dron s'ha quedat a la motxilla perquè no era prudent fer-lo volar. Hem menjat una mica mentre gaudíem del gran panorama d'aquest cim, un dels més prominents de Catalunya, abans d'iniciar el retorn.

Hem tornat enrere pel mateix camí fins trobar una cruïlla senyalitzada en direcció al balneari. Una forta baixada pel bosc i un tram final de pista ens han retornat al balneari de Cardó, on havíem deixat el cotxe.

I, aprofitant que era dijous, hem baixat a Rasquera per gaudir del menú del dia amb paella marinera al restaurant de la benzinera.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Camí de les 11 Ermites, 2015

Avencs de la Febró, 2014

VF de la Serra de Mestral, 2001

---