Avenc Gran de les Alzines

L'Avenc Gran de les Alzines és una de les cavitats més conegudes de la zona del Garraf. Té una profunditat de 70 metres, encara que la part més interessant no és la més fonda sinó la Via Lateral, un sistema de sales i galeries que trobem a mitja baixada i que acaba en una sala penjada amb moltes formacions. D'entre aquestes formacions destaquen dues estalagmites translúcides que ens donen bones oportunitats fotogràfiques.

Hem sortit una mica tard de casa per evitar el trànsit que a primera hora del matí complica el recorregut per la Ronda Litoral però, tot i aquesta precaució, el viatge ha estat llarg i lent. Finalment hem arribat al Pla dels Cirerers i hem deixat el cotxe al costat d'una torre d'alta tensió on hi ha l'inici d'un corriol que en molt pocs minuts ens ha portat a l'Avenc Gran de les Alzines.

Hem iniciat el descens pel pou principal, que baixa directe al punt de més fondària però amb diversos replans, estretaments i reenviaments, de manera que és una succesió de ràpels curts. Al final del tercer ràpel hem arribat a l'entrada de la Via Lateral, una mena de balconet sobre un pou d'uns cinc metres.

Hem baixat en ràpel fins al fons d'aquest petit pou on hi ha l'entrada d'una gran sala. Una corda fixa ens facilita l'entrada d'aquesta sala, baixant un curt ressalt. A l'altre extrem de la sala, unes cordes fixes ens mostren el camí per arribar a la sala penjada, la més atractiva de la cavitat.

És un sistema de cordes fixes, amb dos trams verticals i alguns passamans de seguretat. Hem superat fàcilment els passos, entrant a la sala penjada, no gaire gran però amb moltes formacions. Aviat hem il·luminat les estalagmites translúcides, creant un efecte de llum entre misteriós i esotèric per a les fotografies.

Des de la sala hem baixat amb dos ràpels d'uns 10 metres fins a la sala gran i hem retornat al pou pincipal. Aquest pou ja no té interès però igualment hem volgut explorar-lo, arribant al punt de més fondària de l'avenc, a uns 70 metres de profunditat.

Després ens quedava la llarga remuntada fins a la sortida. Tot i la llargada de la remuntada, ens ha semblat fàcil perquè està subdividida en trams curts que fan menys dura la pujada.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc de l'Averdó, 2023

Avenc de Can Sadurní, 2023

Avenc dels Topògrafs, 2019

---

El Rec dels Aligons

Un nou descens de barranc a prop d'Ogassa, al Ripollès. El Torrent dels Aligons és un descens obert i poc exigent, encara que té un ràpel molt estètic, de 32 metres, en un gran entorn natural. És un barranc sec, dels que anomenem "per a col·leccionistes", equipat únicament amb ancoratges naturals: bagues al voltant dels arbres. Alguns d'aquests ancoratges són una mica precaris però no només per les bagues caducades sinó perquè alguns ancoratges estan col·locats sobre arbres morts. En algun punt hem hagut de buscar alternatives per no penjar-nos d'instal·lacions insegures.

El punt de partida està a la pista que des d'Ogassa porta a Bruguera a través del Coll de Jou. Poc després del coll de Fullosa, hem deixat el cotxe en una petita explanada. Des d'aquí l'aproximació és curta i en uns 30 minuts hem arribat a la capçalera del torrent.

Hem començat la baixada amb algunes desgrimpades curtes fins que hem arribat a la instal·lació del primer ràpel, una baga al voltant d'un arbre. Aquest primer ràpel, com la majoria dels que vindrien després, era curt i no massa vertical.

Hem anat baixant els ràpels, sempre per zones obertes, i hem arribat a l'avenc, un forat a terra al peu d'un ressalt en el propi torrent que funciona com a engollidor quan baixa aigua.

Poc després hem arribat al pas clau del descens: el ràpel de 32 metres, l'únic que no es fa sobre ancoratges naturals sinó amb un parell de parabolts. El torrent baixa encaixonat i va a parar a una finestra oberta sobre del buit des d'on hem baixat en ràpel per un mur vertical recobert d'heura. 

Després només ens quedava un parell de ràpels curts fins arribar a un camí que travessa el torrent indicant el final del nostre recorregut. Seguint el camí hem retornat fins al punt on havíem deixat el cotxe, passant per El Negre, una casa d'allotjament rural.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Torrent de Muiols, 2024

BTT Ruta del Ferro, 2006

El Taga en Travessia, 1972

---

Torrents de les Queroses i de la Pedrera

Jornada barranquista a l'entorn de Camprodon amb el descens de dos torrents relativament curts i fàcils però en un entorn natural molt interessant. 

Hem començat el dia amb el Torrent de les Queroses. Per al descens d'aquest torrent és necessari fer una maniobra de cotxes, de manera que des de Camprodon hem pujat per Llanars i la pista de Feitús fins que, poc abans d'arribar a aquest petit grup de masies, hem deixat un dels cotxes a l'entrada d'un camí. 

Amb l'altre vehicle hem anat fins a l'inici del descens. Hem pujat per una pista formigonada que aviat s'ha convertit en pista de terra i finalment en un pedregar.  Hem pujat bastant amunt, passada la masia de Can Sulió, fins que hem decidit seguir a peu. En poc més de mitja hora hem remuntat per la pista fins al Coll Sobirà i hem baixat fins al fons del torrent.

Ens hem equipat per iniciar el descens. El torrent portava una mica d'aigua; els petits gorgs del recorregut estaven plens i per les cascades baixava aigua, de manera que el vestit de neoprè ha estat útil, especialment per  a les esquitxades en els ràpels. 

El descens del torrent és un llarg recorregut per una zona bastant oberta. Hi ha fins a onze ràpels, encara que alguns es poden evitar fàcilment baixant per fora de la llera. Hi ha un parell de ràpels amb poc pendent, llargs tobogans, que s'eviten caminant. 

Moltes de les instal·lacions són naturals sobre arbres, totes elles amb bagues relativament noves. També hi ha parabolts amb anella però són instal·lación d'un únic punt. El ràpel més llarg és de 22 metres però esglaonat i fraccionable.

Hem arribat al final, on hem trobat un caminet que en pocs minuts ens ha portat fins al punt on havíem deixat el primer cotxe.  

Després de recuperar l'altre vehicle ens hem aturat a dinar una mica en un petit parc als afores de Camprodon i, com que era aviat, hem decidit fer una segona activitat per completar la jornada. Un barranc sense complicacions.

El Torrent de la Pedrera està al costat mateix de Camprodon, normalment està sec i es fa en un parell d'hores. Té més de 10 ràpels però molts en poden desgrimpar escurçant encara més el temps del recorregut. Tots els ràpels estan equipats amb doble parabolt, cadena i anella, un luxe d'instal·lació, que sembla bastant recent.

Després de deixar el cotxe al costat de la Font de Sant Patllari, hem pujat per un caminet al costat del torrent. En menys de mitja hora hem arribat al punt d'inici del descens i ens hem equipat. Hem desgrimpat els tres primers ràpels abans d'arribar al pas clau, un ràpel de 17 metres. 

La llera del torrent estava plena d'un bon gruix de fulles seques que en algun moment ens han complicat la progressió perquè amagaven el relleu i els forats entre roques.

En poc temps hem completat el descens, tornant a la Font de Sant Patllari per recuperar el cotxe i tornar a casa.

Avui hauríem d'haver fet dos vídeos, un per a cada torrent, però a causa d'un problema tècnic no hem pogut gravar prou material en el primer barranc i només podem oferir-vos el vídeo de la segona activitat, el Torrent de la Pedrera. Aquí el teniu:

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

TRACKS: QUEROSES  -  PEDRERA

---

ENTRADES RELACIONADES:

Torrent de Muiols, 2023

Saltant del Lluis, 2023

Barrac Font de l'Atzuc, 2023

---

GR3: Barranc dels Horts - Arèn

L'etapa d'avui del GR3 ha estat singular perquè hem tingut un problema de logística i no ha estat possible comptar amb l'autocar que normalment ens porta en aquestes sortides del grup de caminadors.  Avui ens hem desplaçat en vehices particulars i hem hagut de fer una maniobra de cotxes per resoldre el problema d'acabar el recorregut en un lloc difrerent del punt de partida.

Hem esmorzar en el restaurant Casa Isidro del Pont de Montanyana, on vam dinar al final de l'etapa anterior. Després hem fet el curt desplaçament en cotxe fins al punt de partida, uns tres km més avall, a la zona del Barranc dels Horts. 

Hem fet la primera part del recorregut, que coincideix amb el traçat del GR1 que ja vam recórrer fa uns anys, per la petita carretera que ve de Sant Esteve de la Sarga.  Aviat hem arribat al Pont de Montanyana entrant en el nucli antic, situat a la ribera esquerra de la Noguera Ribagorçana. És un poble petit però amb velles cases de pedra i amb racons ben interessants.

Hem sortit per l'altra banda del poble agafant una petita pista per iniciar un llarg recorregut paral·lel al riu. Hem anat pujant suaument per la vall ribagorçana, travessant diversos barrancs que baixen cap al riu. A causa de les pluges dels darrer dies, els barrancs portaven aigua i en algun cas hem hagut de saltar per les pedres per travessar el torrent sense mullar-nos els peus.

Hem passat per boscos de ribera, rouredes i extensos camps de conreu amb cereals i colza. Al fons hem començat a veure la Serra de Sant Gervàs, una de les properes fites del nostre recorregut. 

Ens hem aturat a esmorzar al costat d'un pont de canalons sobre la Noguera Ribagorçana i hem aprofitat per fer la tradicional foto de grup al mig del pont.

L'últim dels barrancs, el d'Orrit, és el més important i té una llera tan ampla que mostra clarament que de vegades té grans crescudes. Avui baixava un petit cabal i un dels caminadors ha aprofitat l'oportunitat per combatre la calor remullant-se una mica a les fredes aigües del torrent.

Al cap de poc hem arribat al Pont d'Orrit, teòric final d'etapa. És un petit nucli amb un parell de cases i una petita ermita, a més del pont sobre la Noguera Ribagorçana.

Nosaltres no hem acabat aquí l'etapa sinó que hem baixat uns metres per la carretera de Viella fins al nucli comercial d'Arèn, on hi ha diversos bars i restaurants, entre altres serveis, i hem acabat la jornada dinant en el restaurant Escarlà.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR3: Àger - S. Esteve, 2024

Cova Negra de Corçà, 2022

GR1: El Pont - Corçà, 2015

---

Ascensió al Pic Negre (2.642 m)

Avui volíem fer una sortida d'esquí de muntanya combinada amb raquetes però, encara que estem a l'inici de la primavera, la falta de neu ens ha aconsellat plantejar la sortida com una activitat d'infanteria: a peu.

Des de l'estació d'esquí de fons de la Rabassa, l'ascensió al Pic Negre és una activitat fàcil i curta que es pot allargar visitant dos cims veïns molt propers: el Pic Negre d'Urgell i el Monturull. Nosaltres ens hem conformat amb el primer cim perquè feia un vent molt fort i hem preferit no fer el recorregut per la cresta ventada.

Hem arribat a l'estació d'esquí de la Rabassa, ara tancada per final de temporada i totalment deserta, començant a caminar per una pista. Al cap de poc hem arribat al refugi de Roca de Pimes, un magnífic refugi lliure que sembla molt confortable.

Hem seguit, sempre per les pistes de l'estació de fons, pujant per una valleta fins a la carena fronterera. L'itinerari per la carena és molt panoràmic, amb grans vistes pirinenques. Hem resseguit la carena durant una bona estona, procurant evitar els lloms que formen petites pujades i baixades. 

Aviat hem començat a veure el Pic Negre, amb la pedrera d'aquest color que li dona nom, i després d'una pujada final, curta però molt pendent, hem arribat al cim. 

En el cim feia un vent molt fort, de manera que no ens hi hem entretingut gaire. Només hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:

Després hem iniciat la baixada pel mateix camí. A mesura que baixàvem ha anat afluixant el vent i quan hem arribat al refugi de Roca de Pimes ja no bufava gaire i feia un bon sol, de manera que hem aprofitat per dinar, abans de completar el recorregut fins al cotxe per iniciar el retorn a casa.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cap dels Agols, 2021

Pic de Medacorba, 2020

Pic de Monturull, 2014

---

Avenc d'en Pasant

Avui hem iniciat la temporada de sortides de tarda. Aquestes sortides, que realitzem quan el dia és prou llarg per fer una activitat a la tarda, són normalment curtes i amb un desplaçament també curt. Es tracta d'aprofitar les llarges tardes d'estiu o de primavera per fer petites activitats en els llocs més propers.

Avui hem visitat l'Avenc d'en Pasant, a la zona del Garraf, molt a prop del Rascler. L'avenc té un únic pou, d'uns 31 metres de fondària, dividit en dos trams clarament separats. Tot i ser un avenc petit, té moltes formacions que justifiquen la visita.

A primera hora de la tarda hem deixat el cotxe a l'aparcament situat a l'entrada de la carretera del Rascler. D'allà mateix surt un corriol poc definit que en 5 minuts ens ha portat a la boca de l'avenc.

A l'entrada del pou hi ha fins a 8 ancoratges químics. Cal suposar que aquesta profusió de material és degut a que aquí de vegades s'hi fan pràctiques. El primer ràpel és curt, uns sis metres, i ens porta a un gran replà. Baixant a l'extrem del replà hi ha l'entrada del segon pou, d'uns 20 metres.

Hem muntat el segon ràpel, també amb ancoratges químics, i hem iniciat el descens del pou final. El ràpel baixa vertical però a mig camí hi ha una petita panxa que aconsella fer un reenviament abans de completar la segona part del descens.

Les parets del pou estan plenes de formacions, encara que totalment seques. A baix hi ha una pedrera i més formacions. Com acostuma a pasar en aquesta mena d'avencs, la visió des del fons del pou és espectacular, amb les grans colades a les parets del pou de forma acampanada i la petita finestra que projecta una mica de llum des de  molt amunt.

Després de fer unes quantes fotos i gaudir del paisatge subterrani de l'Avenc d'en Pasant, hem iniciat la remuntada, que hem completat sense problemes.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta exploració subterrània. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Nonstop.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc del Mirador, 2023

Avenc Joan Cabeza, 2023

Avenc Emili Sabaté, 2016

---

Rasa de Capdevila

El Solsonès és un excel·lent terreny de joc per al barranquisme. A la vall del Cardener hi ha molts torrents i barrancs equipats per practicar aquest esport en un entorn natural de primera. 

Avui hem tornat al Solsonès per recórrer del barranc de la Rasa de Capdevila, un descens relativament curt però que ens ha deixat ben satisfets. La Rasa té un total de 9 ràpels, encara que nosaltres n'hem evitat un que es podia baixar caminant pel costat. 

El punt de partida està a la carretera C-462, poc abans de la presa de l'embassament de la Llosa del Cavall. Hem deixat el cotxe a l'entrada d'una planta de depuració d'aigües i hem començat la caminada baixant uns metres per la carretera. Després hem agafat una pista on ens hem trobat una petita sorpresa: un fil electrificat que a algú de la colla li ha donat una bona pessigada elèctrica. 

Després, una gran tanca tallava el pas per la pista i ens ha obligat a fer una variant baixant al torrent. Superats els obstacles inicials l'aproximació ha estat fàcil, per un caminet que puja pel bosc. Aviat hem anat guanyant alçada i hem començat a veure les parets per on hi ha els saltants més llargs del nostre descens.

Hem arribat a l'inici del descens; ens hem equipat i hem instal·lat el rimer ràpel. Tot i que les instal·lacions són noves i sòlides, la majoria dels ràpels tenen un únic parabolt; només els dos ràpels més llargs, de 35 i 25 metres, tenen doble parabolt.

El primer ràpel és de 14 metres i a continuació n'hi ha un altre de 20. Els dos són fàcils i la dificultat més gran és evitar que es mullin les cordes en els dos petits gorgs que trobem en el torrent.

Després hem arribat al ràpel més llarg, de 35 metres, amb un tram volat. El ràpel surt d'una petita terrassa a l'esquerra del torrent i és el més interessant del recorregut.

Hem seguit baixant, amb alguns ràpels curts combinats amb trams de transició i petits caos de blocs, fins arribar al vuitè ràpel, de 25 metres, que també té un petit tram volat. Després només quedava el darrer ràpel, curt però incòmode perque baixa entre blocs, per enllaçar amb el camí de pujada per on hem retornat al punt de partida.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Torrent de Vilacireres, 2022

Torrent del Cul Estret, 2022

Torrent de l'Urdell, 2011

---

Avenc dels Tres Tombs

Avui hem visitat un avenc, petit però ben interessant, en el massís del Garraf. L'avenc dels Tres Tombs està a la zona del Campgràs, un altiplà on hi ha una infinitat de cavitats de tota mida, especialment avencs. Es una petita cavitat que consta d'un únic pou de poc més de 20 metres (ràpel de 17 m i petita rampa) però està guarnida amb moltes formacions que la fan molt atractiva.

Malauradament, molt a prop d'aquesta zona hi ha l'antic abocador de la Vall de Joan, clausurat fa molts anys però on encara hi ha soterrades moltes tones de deixalles de tota mena. A causa de la proximitat de l'abocador, una bona part de les cavitats de la zona tenen problemes de hipòxia i no es poden visitar.

L'Avenc dels Tres Tombs és una excepció. Potser a causa de la seva poca profunditat es pot visitar sense problemes i avui hi hem anat.

El punt de partida està a la carretera de la Plana Novella, en un aparcament situat just on comença la branca que porta a les instal·lacions de seguiment aeri del Rascler. Des d'allà hem començat a caminar per la carretera fins al costat de l'abocador, on hem deixat l'asfalt per començar a caminar pel pla de Campgràs, sense camí però amb algunes fites disperses.

Després d'una estona sense camí travessant el pla, hem arribat a una gran fita a partir de la qual ja hi ha un petit corriol desdibuixat que hem anat seguint, baixant per un llom de cara al mar.

Ha estat més fàcil del que pensàvem trobar l'avenc. El corriol i el track ens han portat directament al forat, una petita esquerda amagada per la vegetació.

La capçalera està equipada amb un spit i dos parabolts. A més, hi ha un pont de roca que permet assegurar encara més la instal·lació. Hi ha un únic ràpel, sense cap reenviament perquè la corda baixa neta fins al fons, sense tocar paret.

Les parets del pou estan totalment recobertes per colades de tota mena i a la sala del fons la concentració de formacions és extraordinària.  La cavitat no té més recorregut que aquest pou, de manera que, després d'una estona de contemplació i de fer fotos, hem iniciat el retorn.

Hem remuntat els 17 metres del ràpel i hem desfet el camí per retornar al cotxe, donant per acabada aquesta matinal espeleològica.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta exploració subterrània. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Nonstop.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc del Mirador, 2023

Avenc Joan Cabeza, 2023

Avenc Emili Sabaté, 2016

---

Puig Cendrós, per la cresta W

Avui, novament amb els nens, hem fet una altra activitat singular. El Puig Cendrós és un cim de poca importància, de només 499 metres d'altitud, però té cert interès. Per una banda, està molt a prop de Montserrat i això ens dona unes grans vistes del massís. Per altra banda, l'acensió per la seva cresta oest és una activitat singular perquè té uns passos equipats amb cordes fixes i un tram de cresta, fàcil però amb trams aeris. 

A més d'aquests atractius, el Puig Cendrós està inclòs en el catàleg dels centcims de la FEEC, encara que a l'apartat del que anomenen no essencials.

El punt de partida està  a la carretera de la Puda de Montserrat. Just al costat d'un eixamplament de la carretera hi ha l'inici d'un camí en forta pujada. El camí passa sobre un túnel del tren i segueix pel bosc, pujant al costat del Torrent de l'Afrau.

Després d'una bona estona de pujada hem deixat el camí per agafar un corriol a l'esquerra que puja per una zona ocupada per feixes d'antics conreus fins arribar al peu d'un petit mur de roques.

Aquí comença la part tècnica del recorregut. Hu ha dos trams de corda fixa que ens ajuden a superar un petir ressalt. Encara que el pas és fàcil hi ha una bona caiguda i per això he assegurat els nens amb un cordino.

Un cop superat el pas equipat hem arribat al fil de la cresta. Un corriol desdibuixat puja per la cresta i busca els millors passos, evitant els estimballs i les zones amb molta vegetació. La visió de Montserrat des de la cresta és espectacular.

La progressió per la cresta ha estat lenta a causa de la vegetació que dificultava la progressió i els passos aeris per on calia anar amb molta precaució però finalment he arribat al cim del Puig Cendrós (499 m) mentre els nens esmorzaven en un replà de la mateixa cresta poc abans del final.

Aviat ens hem tornat a reunir, iniciant el retorn pel mateix camí encara que aquesta vegada hem evitat els passos equipats baixant per una canal terrosa a l'esquerra. Després hem completat el recorregut de tornada baixant pel mateix camí.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

VF de la Roca Dreta, 2023

Bardisses Romàntiques, 2021

Canal del 17 F, 2021

---

Turó de la Creu de Gurb

Avui, novament amb els nens eivissencs, hem fet una excursió matinal per pujar un petit cim, el Turó de la Creu de Gurb. Com el seu nom idica, no és més que un petit turó però té un extraordinari panorama sobre la Plana de Vic i les muntanyes veïnes, a més d'una gran visió del Pirineu Oriental.

En el cim hi ha, a més de la gran creu de ferro que li dona nom, les ruïnes d'un antic castell del que no queda gairebé res i una taula d'orientació que ens indica les principals muntanyes que es poden veure des d'aquest cim. Per altra banda, tot i ser un cim de molt poca altitud, apareix en el llistat dels centcims de la FEEC.

Hem arribat de bon matí a Gurb i ens hem trobat amb la petita sorpresa que la carretera d'accés al poble estava tancada. El motiu és que al costat del poble hi ha el Bosc Encantat, un petit bosc on han instal·lat una sèrie d'escultures de fusta que representen diversos animals. A causa de la gran afluència de turistes, especialment famílies amb nens, que volen visitar aquesta atracció turística i per evitar el col·lapse del petit poble, han habilitat un aparcament als afores.

Hem deixat el cotxe a l'aparcament i hem iniciat la caminada. Per un ample camí hem arribat en pocs minuts a Gurb i hem sortit per l'altra banda seguint una pista. Vorejant camps de conreu i passant al costat d'algunes masies, hem voltat la muntanya fins a l'inici d'un corriol que puja per la vessant sud del Turó. 

El corriol puja amb fort pendent i ben aviat hem començat a veure la gran extensió de la Plana de Vic als nostres peus. Al fons es veia també tot el massís del Montseny al final de la plana. Els darrers metres són molt drets i fins i tot amb algun pas de grimpada però sense cap dificultat.

Hem arribat al cim, un petit altiplà ocupa per algunes ruïnes de l'antic castell. Des d'aquí el panorama era molt extens i fins i tot es veien les blanques muntanyes del Pirineu Oriental on destacaven el Puigmal i el Canigó. 

Hem fet unes quantes fotos i hem esmorzat una mica abans d'iniciar el retorn per un petit corriol que baixa per la part oposada al camí de pujada. El primer tram és força dret però aviat el camí es torna més fàcil  i baixa pel bosc amb pendent més suau. Hem passat per una zona de badlands i hem acabat baixant al costat del Torrent del Sitjar.

Quan ens fantava molt poc per arribar a Gurb ens ha sobtat veure molta gent per tot arreu. Aviat hem vist el motiu de tanta afluència: estàvem al Bosc Encantat. Al costat del camí hi ha divereses escultures de fusta que representen animals. 

Deixant enrere les escultures, hem entrat al poble, enllaçant amb el camí d'anada per retornar a l'aparcament, satisfets per aquesta petita excursió sense cap complicació però que ens ha permès gaudir de la natura i dels grans panorames del Turó de la Creu de Gurb.

I aquí teniu un petit vídeo amb escenes d'aquesta activitat:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Pic de Bastiments, 2023

Balma de Ses Torretes, 2023

Camí dels Enginyers, 2022

---

Cova del Cau de la Guilla

La Cova del Cau de la Guilla és una petita cavitat de fàcil recorregut situada a la zona del Cingles de Bertí, a prop del santuari de Puiggraciós. No és una de les millors cavitats; no es pot dir que sigui maca perquè no té formacions ni grans sales però té cert interès per la seva singularitat. És una llarga esquerda molt estreta amb uns quants colzes, no apta per a persones voluminoses o amb claustrofòbia.

Els nens, ja molt experts en aquest tipus d'activitats, han gaudit del passadís i les gateres i hem completat el recorregut de la llarga galeria sense problemes.

Hem deixat el cotxe poc abans del Santuari de Puiggraciós perquè la carretera que hi porta estava tallada en aquest punt. Hem passat al costat del santuari i hem agafat una pista que baixa per un bosc d'alzines fins al Coll de Can Tripeta. 

Hem seguit la pista, que puja amb alguns trams formigonats a mitja alçada del cingle, fins a un altiplà on hem deixat la pista per agafar el camí del Grau del Traver, senyalitzat com a PR. El camí baixa per un alzinar amb trams empedrats i fent llaçades. 

Després d'una estona de baixada hem agafat un corriol senyalitzat amb fites que ens ha portat directament a l'entrada de la cova. És un camí penjat sobre el cingle però en els trams més vertiginosos hi ha passos equipats: una corda de nusos i un cable d'acer que hem utilitzat con a passamans. 

L'entrada de la cova és una esquerda estreta. Després ja tot són estretors i gateres però hem superat tots els passos sense dificultat, especialment els nens, que han gaudit molt superant les gateres i els passos estrets que calia passar de perfil.

Hem arribat a la sala final, un eixamplament provocat per un antic enfonsament de la cova, amb un amuntegament de blocs. Després de fer les fotos finals hem retornat pel mateix camí fins a la sortida i després, començant pels passos equipats, hem retornat fins al cotxe. 

I aquí teniu el vídeo de la nostra visita al Cau de la Guilla, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova del Petrecó, 2023

Cova del Lladre, 2022

Cova de la Dona Morta, 2022

---

Escletxa del Moro o Cova de Sant Jeroni

L'Escletxa del Moro és un indret singular de Montserat. Es tracta d'una cavitat dintre d'una gran fisura entre roques, al peu de la Paret de l'Aeri. Tot i que és una cavitat relativament petita i sense moltes formacions, la visita a l'Escletxa del Moro és una activitat interessant que combina diverses tècniques: hi ha una canal equipada amb cordes fixes i cables de vida, uns trams d'escalada en roca i un recorregut subterrani. 

La cavitat és coneguda des de fa molts anys i apareix en els catàlegs d'espeleologia com Espeleoíndex i Espeleo World amb el nom de Cova de Sant Jeroni però és molt poc visitada. Hi ha poques referències a Internet; nosaltres hem trobat un track d'en David Bros, un incansable explorador dels racons amagats de Montserrat, que ens ha donat les pistes necessàries per poder arribar al 'Escletxa del Moro.

Hem deixat el cotxe a la sortida del túnel de Sant Jeroni, a prop de Santa Cecília, i hem iniciat l'aproximació grimpant entre blocs per una marcada canal. Aviat hem arribat al primer pas equipat, un curt pendent amb una corda fixa. Després hem trobat altres cordes fixes, fins a cinc trams, però els passos eren fàcils. 

Després d'un curt sector més obert hem trobat un llarg tram equipat amb un cable d'acer. Poc després hem deixat unes grapes i un cable de vida a la dreta. Era l'itinerari d'aproximació a les vies d'escalada de la Paret de l'Aeri.

Hem seguit pujant per la canal, que ja no era rocosa sino més aviat terrosa i molt inestable, fins al peu d'un petit mur que ens barrava el pas, on ens hem equipat per a l'escalada. Des d'aquest punt es veia una baga en un arbre, una instal·lació de ràpel que ens confirmava que estàvem en el bon camí.

Hem superat una curta tirada d'escalada fins a l'arbre. Després, una segona tirada per una placa fisurada que hem superat amb uns passos de ramonage fins a la primera sala de la cavitat. Al davant teníem, ja dintre de la sala, un mur llis amb una corda fixa que no arribava ni a la meitat del mur. Hem escalat la placa, ben llisa i amb pasos de IV+, completant els darrers metres amb l'ajut de la corda fixa.

La sala superior és espectacular però de petites dimensions. Té les parets recobertes per diverses colades i una altura de més de 20 m. 

Després de fer unes quantes fotografies hem iniciat el descens pel mateix camí. Amb tres ràpels hem sortit de l'Escletxa i hem seguit baixant per la canal amb l'ajut de les cordes fixes en els trams equipats.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que avui és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Nonstop.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Torrent de les Talaies, 2023

Torrent de la Cova P-Petit, 2022

Pou de la  Portella, 2019

---

GR3: Sant Esteve de la Sarga - Barranc dels Horts

Una nova etapa del GR3, arribant a la vall de la Noguera Ribagorçana i deixant definitivament enrere el Montsec. Ha estat una etapa fàcil i curta però molt interessant, amb grans panorames i un bon ambient de muntanya.

Després d'un llarg viatge, hem arribat a Sant Esteve de la Sarga, punt d'inici de l'etapa. Els quilòmetres finals del viatge han estat difícils per a l'autocar, ja que la carretera és molt estreta. Per sort, no hem trobat cap vehicle en sentit contrari; hauria estat complicat creuar-nos amb ell.

Hem esmorzat a peu dret i hem iniciat la caminada per la carretera que porta al Coll de la Fabregada però ben aviat l'hem deixat per agafar una altra carretera, més petita, en direcció a Castellnou de Montsec.  

Aviat hem vist, enlairat sobre un turó, el petit poble de Castellnou. Al darrere hi havia un gran rerefons de muntanyes. Es veia una bona part dels Pirineus, destacant l'Aneto i tot el massís de la Maladeta. 

Seguint la carretera, amb alguna variant, hem arribat al poble. L'hem vorejat per la carretera i hem seguit fins al segon poble del recorregut: La Torre d'Amargós. 

Ens hem aturat a esmorzar al costat del poble, encara més petit que l'anterior, abans de seguir endavant. A la sortida del poble hem deixat la carretera, baixant per un corriol fins travessar un torrent i passar al costat de la Font de les Geixes, una bona surgència amb una bassa d'aigua clara.

Una curta pujada ens ha portat fins a La Clua, un poble més petit encara que els anteriors. Aquí hem agafat novament la carretera per recórrer la part final de l'etapa. Encara hem fet una parell de dreceres abans d'arribar a la carretera principal, la que ve de Sant Esteve de la Sarga per la Fabregada. 

En aquest punt el nostre camí s'uneix amb el GR1 que ve del Pont de Montanyana. L'hem seguit poc més de 2 km fins arribar a una petita explanada al costat de la carretera on ens esperava l'autocar.

Havíem previst acabar l'etapa una mica abans del Pont de Montanyana per equilibrar aquesta etapa amb la posterior,  de manera que aqui hem donat per acabada la caminada i hem pujat a l'autocar per recórrer els 2 km que faltaven per al Pont de Montanyana. 

Avui hem dinat al Restaurant Isidro del Pont de Montanyana, on hem gaudit d'un magnífic menú de cuina casolana on ha destacat l'escudella barrejada de primer plat i les carns a la brasa de segon.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Camí Vell de Montrebei, 2023

Torrent del Bosc, 1996

Montsec d'Ares BTT, 1989

---