diumenge, 17 de gener de 1971

Riells - Santa Fe - Gualba

Una excursió pel Montseny amb el Centre Excursionista. Vam sortir de Riells de Montseny i vam pujar fins a Santa Fe, passant per Riells del Montseny i Can Bimaners. Després vam baixar fins a Gualba. L'objectiu de la sortida era fer pràctiques d'orientació en muntanya per grups, amb plànol i brúixola. En aquell temps encara no s'havia inventat el GPS... Per sort, no es va perdre cap grup. A la part alta de la muntanya vam trobar neu. Encara que no era com per esquiar, hi havia un bon gruix, especialment a les fondalades. Com és natural, tenint en compte la nostra edat, vam fer una batalla de neu. També ens vam trobar, en arribar a Santa Fe, que el llac estava totalment gelat. Tan gelat que fins i tot vam poder patinar-hi per sobre.


divendres, 1 de gener de 1971

Travessia Boí - Espot (13-08-1970)

Llarga travessia de muntanya, sortint de Boí i pujant per Aigües Tortes i l'Estany Llong fins al Portarró d'Espot i baixant per Sant Maurici fins a Espot. Vam aribar a Boí amb el cotxe de línia de l'Alsina-Graells després d'un llarg viatge, amb la parada reglamentària a la Panadella i el transbordament a La Pobla de Segur a un autocar de "La Primera del Flamissell". L'excursió era una bona caminada, i més per a nosaltres que amb 14 anys no havíem fet mai una marxa tan llarga per muntanya. Quan vam arribar al Portarró d'Espot ens va sobtar molt que hi hagués una congesta de neu en ple mes d'agost. La congesta estava una mica amunt però vam pujar-hi per tocar la neu. Vam dormir a Espot, a la pallissa d'una casa i al matí un taxi Land-Rover ens va baixar a La Guingueta, on vam agafar el cotxe de línia de l'Alsina-Graells per tornar a casa.

Sant Martí del Montnegre, juny 1970

Vam anar amb el centre excursionista a Sant Martí del Montnegre. No va quedar constància del recorregut però devia ser el típic d'aquella època, sortint d'Arenys de Munt. Com era habitual, sortíem de Sant Adrià en tren a primera hora del matí; de vegades fèiem transbordament a Mataró i arribàvem a l'estació d'Arenys de Mar. Des d'allà agafàvem un autobús que ens pujava a Arenys de Munt, on començàvem l'excursió. La data és aproximada, ja que en el revers de la foto consta l'any i el mes però no el dia. Aquestes fotos són fetes amb la meva primera càmera, una Nerasport de fabricació nacional. Era de plàstic i l'havia obtingut com a regal de "Chocolates Loyola". Era una promoció en la que donaven cromos amb cada tauleta de xocolata i s'havia d'omplir un àlbum. Quan l'àlbum estava ple (costava molt...) et regalaven la càmera de fotos. L'òptica era de plàstic i no tenia enfocament ni cap més control que una palanqueta que permetia triar entre sol i sombra. La qualitat podia ser passable quan les condicions de llum eren òptimes però amb poca llum es desenfocaven totalment. Tot i aquestes deficiències tècniques, jo estava encantat amb la meva càmera, que em va permetre guardar algun record d'aquelles primeres sortides a la muntanya.

Caldetes-Font del Mal Pas (maig 1968)

Aquesta és l'excursió més antiga de la que hi ha constància gràfica. Vam anar amb el grup excursionista del col·legi i, encara que no va quedar constància escrita de l'itinerari, sí que consta que vam anar a la Font del Mal Pas. Suposo que, com en moltes de les excursions que fèiem en aquella època, devíem sortir de Caldetes,  a on arribàvem en tren des de Sant Adrià. Pels voltants de la font, al costat de la masia de Can Cintet, vam fer jocs de camp i, per grups, vam fer unes cabanes rudimentàries. A la foto es veu la meva cabana, que vaig fer amb els companys de grup (Flotats i Álvarez). També en aquesta sortida em van fer una curiosa foto, la primera en la que surto vestit d'excursionista. Fixeu-vos en el detall de la navalla multiusos de tipus suïs penjada del cinturó; en aquella època era normal que un nen portés una navalla per anar a la muntanya però imagino que ara si un nen anés a una sortiida del cau amb una navalla l'escàndol seria monumental. Imagino que al pobre nen l'acabarien portant al psicòleg.
La data de la sortida és aproximada; l'any és segur, 1968, ja que consta al revers de la foto, i devia ser cap al maig, però no em consta la data exacta.

Campament a Cànoves (maig 1968)

Castell de l'Eramprunyà
Foto d'arxiu: camí de Cànoves a Vallfornés, any 2010

En aquella època Cànoves era un dels nostres llocs preferits. Havíem fet el campament de final de curs l'estiu de 1967 i quan començava la calor l'excursió de Cànoves al gorg de la Riera de Vallfornés era un clàssic.
En aquesta ocasió vam fer una sortida de cap de setmana amb acampada a la zona. Sembla ser que acampàvem en uns prats que eren propietat d'una tal senyora Isabel, que vivia en una masia propera i ens donava permís per acampar a la seva finca.
Vam sortir dissabte a la tarda amb autocar, que ens va deixar a Cànoves. Des d'allà, carregats amb les tendres i les motxilles, vam pujar caminant fins al lloc d'acampada. Vam tenir la mala sort que només baixar de l'autocar va començar a ploure amb força i tot el camí va estar plovent, de manera que vam arribar ben remullats.
Sota la pluja vam recollir llenya per fer foc i altres van plantar les tendes. No va ser possible encendre el foc, de manera que vam haver se sopar en fred i amagats dintre de les tendes mentre plovia sense parar. En aquell temps era freqüent encendre foc en el bosc, cosa que avui està molt prohibit, per escalfar el menjar o fer carn a la brasa. Aquesta vegada no va ser possible, de manera que vam sopar el que vam poder i després vam anar a dormir ben aviat.
Ens vam llevar molt aviat i vam anar a buscar refugi a la masia propera, la de la senyora Isabel, on vam esmorzar. Després vam anar a missa al poble i, de tornada, ja no plovia, de manera que vam organitzar uns jocs, cosa també molt habitual en aquella època, quan fèiem excursions curtes però complementàvem la sortida amb altres activitats, especialment jocs. Aquesta vegada ens van fer una petita classe sobre primers auxilis. Després vam tornar caminant fins a Cànoves per agafar l'autocar de tornada a casa. 
D'aquesta sortida es va publicar una petita crònica a la revista del Grup Excursionista, la revista Sendero, que ens ha ajudat a fer l'entrada del blog perquè a la memòria va quedar ben poca cosa d'aquella sortida.

Excursió als Casots de Sant Sadurní (febrer 1968)

Foto d'arxiu: pedalant pel Penedès, any 2004

Una altra sortida amb el Grup Excursionista del col·legi. D'aquesta sortida no va quedar cap registre gràfic; únicament un petit article publicat a la revista ciclostilada del Grup Excursionista, la revista Senderos, amb la crònica de l'excursió.
Vam sortir en autocar, que ens va portar fins a Sant Sadurní d'Anoia. Allà vam anar al col·legi dels Hermanos per visitar un petit museu que hi havia, amb unes vitrines plenes de fòssils. Després vam anar a misa a l'església del poble i quan va acabar vam sortir caminant el direcció a Els Casots, un petit agrupament de cases sutuat relativament a prop de Sant Sadurní. No està gaire lluny i en poc més d'una hora hi vam arribar. El camí va per la carretera en algun sector i per camins entre vinyes en altres trams.
Als Casots hi havia unes explanades on ens vam instal·lar per dinar i van organitzar uns jocs. Vam jugar al joc de l'alerta i al de les banderes. Després de dinar, descansar i fer els jocs vam iniciar el retorn a Sant Sadurní pel mateix camí de pujada. 

Excursió a Sant Miquel del Fai (gener de 1968)

Foto d'arxiu: Sant Miquel del Fai, 2010

Excursió a Sant Miquel del Fai amb el grup excursionista del col·legi. No va quedar cap foto d'aquella excursió i els records són borrosos però el que sí va quedar és un article publicat a la revista del Grup Excursionista del col·legi que detalla el recorregut i les incidències de la sortida, si bé amb algunes simprecisions.
Vam arribar en autocar a Sant Feliu de Codines. Com era habitual a les sortides del Grup Excursionista del col·legi, abans d'iniciar l'excursió vam escoltar la missa d'onze a la parròquia local. Després vam sortir en direcció a Sant Miquel del Fai. L'itinerari no consta però de ben segur que debia ser el camí clàssic que uneix Sant Feliu de Codines amb Sant Miquel del Fai, que avui està senyalitzat i forma part del GR5. 
A la sortida del poble ens vam aturar a esmorzar al costat d'una font. Després vam seguir el recorregut, unes dues hores de marxa, fins a Sant Miquel del Fai. Vam visitar els punts més característics d'aquell indret, especialment la cascada que es pot passar pel darrere seguint un camí molt pintoresc que passa per una cova. 
Després de la visita turística vam baixar al costat del riu per dinar. Vam  encendre foc per escalfar el dinar, una cosa impensable en els temps actuals però que en aquella època era molt normal i no hi havia prohibicions al respecte.
Després de dinar i descansar una mica vam iniciar el retorn però no directament sinó que ens vam aturar en una explanada per fer uns jocs de camp. Finalment vam retornar a Sant Feliu de Codines, on vam agafar l'autocar per retornar a casa.

Campament a Cànoves (juliol 1967)


El curs 1966/67 va ser la primera temporada del Grup Excursionista del col·legi. Després de fer diverses excursions al llarg del curs, vam tancar la temporada amb un campament a Cànoves, concretament en uns terrenys més amunt del poble on la riera de Vallfornés forma un gorg. Com que era l'estiu ens vam banyar en el gorg.
No va quedar constància de les excursions que vam fer des del campament però com a mínim vam fer l'excursió des de Cardedeu, on ens va deixar el tren, fins a més amunt de Cànoves, on vam acampar. Es va publicar un petit article a la revista del Centre Excursionista però centrat bàsicament en la logística, explicant que menjàvem botifarra a la brasa.
Es va donar una anècdota que va ser comentada durant molt temps: dos nois que anàven a buscar aigua a la font es van trobar un porc senglar allà mateix bevent aigua. Es van espantar molt però el senglar va sortir corrents. Aquella font, que havíem restaurat nosaltres, des d'aquell dia va ser denominada per nosaltres com a Font del Jabalí. 

Castell de l'Eramprunyà (octubre de 1966)

Castell de l'Eramprunyà
Foto d'arxiu: Castell de l'Eramprunyà, desembre 2017

Aquesta és l'excursió més antiga de la que hi ha referència en el blog i també la primera excursió que vaig fer caminant per la muntanya. Va ser l'any 1966, concretament a l'octubre, quan es va crear el grup excursionista del col·legi. Jo tenia 10 anys. Aquesta primera excursió va ser al Castell de l'Eramprunyà i l'ermita de Bruguers. Es va publicar un petit article en el butlletí del grup excursionista en el qual constava aproximadament l'itinerari seguit. Sembla ser que vam sortir de Viladecans, vam anar caminant fins a l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers i després vam pujar fins al castell, molt proper.
A la baixada vam seguir un itinerari lleugerament diferent, passant per la Font del Ferro, de manera que vam fer un itinerari circular. No hi ha més detalls de la sortida; únicament aquell article de la revista ciclostilada. Era un resum de tot el curs 1966/67 i el vaig escriure jo mateix. Sobre aquesta excursió deia el següent:
El grupo de montaña se fundó en octubre de 1966. La primera excursión fue de prueba; fuimos al Brugués, en Viladecans; anduvimos mucho. En la vuelta pasamos por una fuente llamada Font del Ferro, cuya agua tenía gusto de hierro y era buena a pesar del gusto de hierro.