El Puig de Tretzevents (o de Tres Vents com el denominen els mapes francesos) és un dels darrers cims pirenencs de més de dos mil metres. Més a l'est només queden algunes cotes de poca prominència, la majoria anònimes. És el segon cim més alt del Massís del Canigó però no és, ni de bon tros, tan visitat com el cim principal.
Nosaltres hem fet l'ascensió del Tretzevents i un parell de cims més partint del Coll de la Regina, situat a 1.762 m al final d'una pista que ve de Prats de Molló. La pista, tot i que es podria fer amb un vehicle normal, no és gens recomanable perquè és molt llarga i té uns quants trams molt dolents.
Des del Coll de la Regina hem seguit un tram del GR83 que va en direcció al Pla Guillem. No hi hem arribat sinó que gairebé a l'inici del Pla ens hem decantat a la dreta, sense camí definit, per anar a buscar el Coll dels Bocacers (2.281 m), ja a la carena principal que ens havia de portar fins al Tretzevents.
Des del coll, per un pendent pronunciat però amb un bon camí, hem pujat fins al cim del Pic dels Set Homes (2.651 m). El cim és gran, gairebé un altiplà, i la panoràmica és molt extensa, amb un visió directa del cim principal del Canigó que des d'aquí ens mostra la seva cara més dreta, per on puja la canal de la via Normal. Hem fet volar el dron i hem fet una panoràmica circular:
Tal com estava previst a la méteo, el dia s'havia anat tapant i quan hem arribat al Pic de Set Homes pujava una densa boira per la vessant sud de la muntanya. Per sort, la carena frenava la boira, de manera que a la vessant nord el cel era ben blau.
Hem seguit per la carena, ara més planera, passant per diversos petits cims de molt poca prominència fins arribar al Puig Rojà (2.724 m), un cim amb dues puntes bessones de la mateixa altitud però poc destacat. A la punta nord hem fet les fotos de cim i una nova panoràmica circular:
Des del Puig Rojà cal baixar seguint la carena fins a la Portella de Tretzevents (o de Tres Vents), situada cent metres més avall del cim. Finalment, des de la Portella, hem seguit el cami carener pujant sense cap dificultat fins al cim del Puig de Tretzevents (2.731 m). La boira havia anat augmentant i en el cim estàvem totalment envoltats, sense visibilitat. No hem pogut fer panoràmiques ni tampoc volar el dron, tot i que aquest era el cim principal, el nostre objectiu d'avui.
Hem menjat una mica i hem iniciat el descens. Havíem vist algunes ressenyes que proposaven una baixada més directa cap al coll de la Regina, sense haver de desfer tot el recorregut de la cresta. Tot i que les ressenyes avisaven que l'itinerari era sense camí i per pendents pedregosos, hem agafat aquesta opció. L'excés de confiança i la boira ens han fet desviar del camí correcte, iniciant el descens per la vall equivocada. Quan ens hem adonat hem hagut d'esmenar l'error fent una bona remuntada per pendent pedregosos, lluitant amb la vegetació de nerets i ginebrons. Finalment, una mica més cansats del que estava previst però sense més problemes, hem arribat al punt de partida, el Coll de la Regina, per iniciar el retorn a casa.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, amb les millors escenes d'aquesta ascensió. El vídeo conté també l'explicació detallada de l'error de navegació que ens ha complicat una mica la part final del recorregut. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del Blog:
Nosaltres hem fet l'ascensió del Tretzevents i un parell de cims més partint del Coll de la Regina, situat a 1.762 m al final d'una pista que ve de Prats de Molló. La pista, tot i que es podria fer amb un vehicle normal, no és gens recomanable perquè és molt llarga i té uns quants trams molt dolents.
Des del Coll de la Regina hem seguit un tram del GR83 que va en direcció al Pla Guillem. No hi hem arribat sinó que gairebé a l'inici del Pla ens hem decantat a la dreta, sense camí definit, per anar a buscar el Coll dels Bocacers (2.281 m), ja a la carena principal que ens havia de portar fins al Tretzevents.
Des del coll, per un pendent pronunciat però amb un bon camí, hem pujat fins al cim del Pic dels Set Homes (2.651 m). El cim és gran, gairebé un altiplà, i la panoràmica és molt extensa, amb un visió directa del cim principal del Canigó que des d'aquí ens mostra la seva cara més dreta, per on puja la canal de la via Normal. Hem fet volar el dron i hem fet una panoràmica circular:
Tal com estava previst a la méteo, el dia s'havia anat tapant i quan hem arribat al Pic de Set Homes pujava una densa boira per la vessant sud de la muntanya. Per sort, la carena frenava la boira, de manera que a la vessant nord el cel era ben blau.
Hem seguit per la carena, ara més planera, passant per diversos petits cims de molt poca prominència fins arribar al Puig Rojà (2.724 m), un cim amb dues puntes bessones de la mateixa altitud però poc destacat. A la punta nord hem fet les fotos de cim i una nova panoràmica circular:
Des del Puig Rojà cal baixar seguint la carena fins a la Portella de Tretzevents (o de Tres Vents), situada cent metres més avall del cim. Finalment, des de la Portella, hem seguit el cami carener pujant sense cap dificultat fins al cim del Puig de Tretzevents (2.731 m). La boira havia anat augmentant i en el cim estàvem totalment envoltats, sense visibilitat. No hem pogut fer panoràmiques ni tampoc volar el dron, tot i que aquest era el cim principal, el nostre objectiu d'avui.
Hem menjat una mica i hem iniciat el descens. Havíem vist algunes ressenyes que proposaven una baixada més directa cap al coll de la Regina, sense haver de desfer tot el recorregut de la cresta. Tot i que les ressenyes avisaven que l'itinerari era sense camí i per pendents pedregosos, hem agafat aquesta opció. L'excés de confiança i la boira ens han fet desviar del camí correcte, iniciant el descens per la vall equivocada. Quan ens hem adonat hem hagut d'esmenar l'error fent una bona remuntada per pendent pedregosos, lluitant amb la vegetació de nerets i ginebrons. Finalment, una mica més cansats del que estava previst però sense més problemes, hem arribat al punt de partida, el Coll de la Regina, per iniciar el retorn a casa.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, amb les millors escenes d'aquesta ascensió. El vídeo conté també l'explicació detallada de l'error de navegació que ens ha complicat una mica la part final del recorregut. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del Blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 GR83: Prats M. - Marialles, 2012 |  Ascensió al Canigó, 1973 |  Setcases - Marialles, 1973 |
