Le Grand Capelet (2.935 m)

Avui hem iniciat les activitats als Alps des Sud amb l'ascensió al Mont du Grand Capelet (2.935 m), un dels cims més destacats del Parc Nacional del Mercantour. L'hem fet seguint un itinerari circular, pujant per la via normal de la Baisse de Valmasque i baixant pel Pas de l'Arpette després d'un llarg recorregut per una carena.

Hem esmorzat al refugi i hem sortit ben aviat per un bon camí marcat com a GR. El camí voreja el Lac Long Superieur i entra a la Vallée des Merveilles. Pujant per aquest camí, sempre molt ben marcat, hem pogut admirar, en algunes roques al costat del camí, alguns dels gravats protohistòrics que han fet d'aquesta vall i el seu entorn un monument natural. 

Hem vorejat el Lac des Merveilles i hem atacat el ressalt final que ens ha portat fins al coll, la Baisse de Valmasque (2.549 m).  A través d'aquest coll, el GR 52, variant del GR5, comunica la vall de Valmasque amb la de Merveilles.

Hem deixat el GR i hem agafat un petit camí marcat amb fites en direcció al cim. Des d'aquí el Grand Capelet sembla inexpugnable però el camí puja buscant els millors passos entre cingles i pedreres sense més dificultat que la superació del fort pendent dels camins.

Quan ens faltava poc per al cim hem vist un grup de cabres salvatges, que aquí anomenen bouquetins, al mig del camí. Després de fer unes quantes fotos hem seguit per completar la part final de l'ascensió.

Finalment hem arribat al cim de Mont du Grand Capelet, un cim panoràmic que ens ofereix una gran vista de les muntanyes dels Alps Marítims i més enllà, fins al Mont Viso.

Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:

Com que no teníem pressa perquè havíem completat l'ascensió en poc temps, hem estat una bona estona al cim gaudint del gran panorama alpí. 

Després d'una bona estona hem iniciat el retorn. Podríem haver tornat pel mateix camí però hem optat per un retorn alternatiu, resseguint la carena fins al Pas de l'Arpette. Hi ha un bon camí, ben traçat i marcat amb fites, i en poc temps hem recorregut la llarga carena vorejant-la per l'est i seguint un sistema de terrasses fins arribar al Pas de l'Arpette (2.511 m). Des del coll només ens quedava una fàcil baixada fins al refugi de les Merveilles on hem passat una segona nit.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada de muntanya, que inclou també l'itinerari d'aproximació al refugi que vam fer ahir.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Mont Ténibre, 2019

Aiguille Tortisse, 2019

Tête de Enchas- traye, 2019

---

Refuge des Merveilles

Avui hem iniciat una estada als Alps del Sud, concretament al Parc Nacional del Mercantour, aprofitant el pont de la Diada. Era una sortida que teníem pendent des del 2019, quan vam fer una travessia per aquesta zona amb diverses ascensions i vam pensar que podríem fer una altra visita als Alps del Sud per recórrer altres parts del Mercantour.

Avui hem arribat a la zona després d'un llarg viatge i hem pujat en cotxe fins al Lac des Mesches, punt de partida de l'itinerari d'aproximació al refugi des Merveilles. Aquest refugi està situat a l'entrada de la vall que porta aquest nom tan singular. La denominació de la vall és deguda al fet que aquí s'han trobat milers de gravats prehistòrics (en realitat protohistòrics) sobre les roques que omplen tota la vall.

Hem iniciat la caminada per una pista molt petita i tallada al tràfic de vehicles. El desnivell fins al refugi era considerable, gairebé 800 metres, però la pista puja suaument i abans de tres hores ja estàvem entrant al refugi des Merveilles.

El refugi és propietat del Club Alpí Francès (CAF) i té tots els serveis necessaris encara que no hi ha cobertura telefònica. Després d'instal·lar-nos en el refugi hem sopat una crema de verdures i salsitxes amb salsa. Després hem anat a dormir aviat perquè demà ens espera la primera ascensió programada.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Refugi de Vens, 2019

Chemin de l'Energi, 2019

Tête d'Enchastraye

---

Baixada de Coma de Vaca

Després de la travessia d'ahir, quan vam pujar el Bastiments des d'Ull de Ter per baixar després a Coma de Vaca, hem passat la nit en aquest refugi, molt confortable.

De bon matí hem esmorzat al refugi i hem iniciat el llarg camí de baixada cap a La Farga, al costat de Queralbs. Tot i que cal baixar molt, el camí comença pujant per superar un tram rocós per sobre del refugi. Després, seguint el camí molt ben traçat, hem anat baixant per la vall del Fresser fins a la Central de Daió on ens esperava la Magda per retornar-nos a casa en cotxe. 

Abans d'arribar al final ens hem desviat uns minuts del camí per acostar-nos al Salt del Grill, una cascada amb un gorg de recepció per on vam baixar en ràpel en certa ocasió.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. El vídeo (i l'àlbum de fotos) inclou també el recorregut d'ahir amb l'ascensió del Bastiments en travessia.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Camí dels Enginyers, 2022

Ascensió al Balandrau, 2013

Salt del Grill, 2005

---

Bastiments (2.881 m), en travessia

Ahir a la tarda vam pujar al refugi d'Ull de Ter des de la carretera de Vallter. Un curt trajecte d'aproximació que es fa en menys de mitja hora i, per tant, no mereixia una entrada del blog.

Avui hem fet una ascensió clàssica, de les més populars dels Pirineus, en travessia i acabant al refugi de Coma de Vaca. He fet l'ascensió i la travessia amb els nens, que ja coneixien aquestes valls perquè l'any passat vam recórrer el Camí dels Enginyers des de Núria i també vam fer nit a Coma de Vaca.

Hem esmorzat al refugi d'Ull de Ter i hem començat la caminada pel camí clàssic del Coll de la Marrana. Ben aviat hem arribat al coll i hem pogut gaudir d'una gran vista de la vall de Coma de Vaca amb les muntanyes de la seva capçalera on destaca el Bastiments, el més alt d'aquesta zona.

El camí del Bastiments tenia algunes petites congestes, restes d'una petita nevada que va caure la setmana passada. Pujant pel camí, els nens han gaudit trepitjant la neu; els ha fet molta gràcia trobar neu quan només feia unes hores que havia acabat el mes d'agost.

A poc a poc hem anat superant el fort pendent fins arribar al primer avantcim, marcat amb una gran creu metàl·lica. Més amunt, hem arribat al primer dels dos cims principals, on hi ha la característica pilona del vèrtex geodèssic.

Avui ens hem conformat amb aquest cim i no hem anat fins a l'altra punta de la carena cimera, que supera per dos metres l'altitid del vèrtex geodèssic.

El dia era molt bo i teníem una gran visibilitat sobre totes les muntanyes del Pirineu Oriental, des del Carlit fins al Canigó i la Mediterrània. He fet una panoràmica circular:

Hem estat una estona al cim fent fotos i gaudint del panorama, abans d'iniciar el descens cap a Coma de Vaca. Hem desfet el camí de pujada fins al coll de la Marrana i des d'allà hem iniciat la baixada per la vall. El camí recorre l'àmplia vall de Coma de Vaca baixant suament fins al refugi on ens hem instal·lat per passar la nit.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del blog, Quercus Films:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

VF de la Roca Dreta, 2023

Cova del Lladre, 2022

Camí dels Enginyers, 2022

---