Acampada als Lacs du Montferrat

Hem vingut a Gavarnie, en el Pirineu Central francès, per pujar un parell de cims del massís del Vignemale. És un larg viatge perquè per arribar a aquestes valls cal passar el túnel de Bielsa i després dos colls de primera categoria (Aspin i Tourmalet) però finalment hem arribat a Gavarnie i, sense aturar-nos en el poble, hem pujat en cotxe fins al Barrage d'Ossau. És una petita carretera i després una pista per on, amb precaució, es pot arribar en cotxe fins al costat de la presa on s'inicia el camí.

Hem començat a caminar seguint el GR10 en direcció a la cabana de Lourdes però poc abans d'arribar-hi hem deixat el camí per prendre un corriol marcat amb una fita en direcció als llacs de Montferrat i als nostres objectius de demà: el Pic du Milieu i el Grand Tapou. 

Feia una tarda magnífica i a mesura que hem anat pujant se'ns han anat mostrat els grans cims del Pirineu central, començant pel Vignemal que teníem al davant mateix. Aviat hem vist el massís del Monte Perdido i també el Pimené, entre moltes altres muntanyes.

Anàvem carregats amb les tendes i tot el material necessari per a l'acampada, de manera que hem pujat a poc a poc però finalment hem arribat als primers llacs, a uns 2.370 metres, i al costat mateix hem trobat una petita explanada ideal per plantar les tendes. 

Era un lloc ideal perquè estàvem al costat del llac i, per tant, teníem aigua abundant, i a bona alçada perquè l'ascensió de demà no sigui tan llarga com ho seria començant des del Barrage d'Ossau.  Hem plantat les tendes i hem sopat una mica abans d'anar a dormir, ben aviat perquè demà volem matinar perquè no se'ns faci massa tard pel retorn a casa.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

ENTRADES RELACIONADES:

Acampada al Pla de la Selva, 2005

Acampada al Coll Viceto, 2002

Acampada a Pedourres, 2001

---

Salt de Sallent (Gurn)

L'abril passat vam baixar el Salt de Cavorques, un barranc de la categoria de grans verticals ubicat a prop de Sant Privat de Bas, a la Garrotxa. Al costat mateix del Salt de Cavorques vam poder admirar l'impressionant Salt de Sallent, encara més alt i vertical que el veí de Cavorques. Avui hem fet el que vam projectar aquell dia, baixant en ràpel per aquest gran mur de 150 metres d'alt.

Hem arribat al pàrquing de Plana Xurri i hem iniciat l'aproximació al barranc. El camí puja pel bosc seguint la ribera del riu Gurn fins que,  a prop ja de la paret, hem travessat el Gurn per una passera de fusta iniciant la part més dreta de la pujada, el camí de les Escales.

Aquest camí té alguns trams equipats amb grapes i passamans i puja fins a dalt del cingle. Tot i que puja per llocs que vistos de lluny semblen impossibles, el camí és fàcil i els trams equipats no presenten cap dificultat especial.

Ja a dalt del cingle, hem deixat el camí começant a resseguir el cingle arribar a la llera del riu. Al costat mateix, un passamans de corda ens ha mostrat l'inici del descens. 

Tot i que els ràpels no baixen pel curs de l'aigua sinó al costat de la cascada, el vent esquitxa la via, de manera que normalmnt cal fer el descens amb el vestit de neoprè. En realitat, avui baixava poca aigua i el peto ens ha fet passar calor.

El primer ràpel és curt i fàcil, només 15 metres, i ens deixa en una reunió mig penjada on podem posar la punta dels peus en un petit llavi. El segon ràpel és també curt, uns 17 metres, i acaba en una instal·lació totalment penjada. A sota teníem un buit impressionant i les cordes penjaven suspeses per sota nostre sense tocar paret.

La preparació del tercer ràpel ha estat tot un repte tècnic, ja que preparar les cordes, posar-se el rapelador i desmuntar les bagues d'ancoratge és una maniobra complicada per fer-la penjats de la paret. Com que ja sabíem les dificultats que ens trobaríem, hem portat uns estreps que ens han ajudat a fer la maniobra amb més comoditat.

Aquest tercer ràpel, d'uns 35 metres, baixa vertical i en bona part volat fins a un petit repà on trobem la següent instal·lació. La vertical cau una mica allunyada de la instal·lació i cal pendular una mica per arribar-hi. Des d'aquesta plataforma fem el quart ràpel, de 40 metres, que acaba en una bona plataforma des d'on completem el descens amb el darrer ràpel, ja no tan vertical, de 30 metres.

Després d'aquest ràplà arribem a una zona esglaonada al peu del gran mur. Unes grapes d'acer ens ajuden a baixar fins al Gorg del Diable. Si seguim riu avall hem de fer una darrer ràpel i baixar per la llera del riu fins a la passera de fusta per on havíem pujar anteriorment.

Nosaltres, com que aquesta part final ja l'havíem baixat quan vam fer el descens del Salt de Cavorques, hem preferit sortir per un corriol que enllaça amb el camí de les Escales, per on hem retornat al punt de partida.

Ha estat un gran descens, tècnic i impressionant, que ens ha deixat ben satisfets

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Sallent de Cavorques, 2023

Torrent del Gat Menjat, 2023

Barranc superior de Cubars, 2022

---

GR3: Aspa - Albatàrrec

Avui hem recorregut una nova etapa del GR3, el Camí Central de Catalunya, per terres del Segrià. Una etapa fàcil com les anteriors, recorrent les planes agrícoles de Lleida. Avui, però, la monotonia de les plàcides passejades per les planes ocupades per camps de conreu s'ha vist alterada per una incidència imprevista. Poc abans del final de l'etapa, el GR3 travessa el Segre per un pont de canalons, la Palanca de Montoliu. Aquest pont apareix clarament a les fotografies aèries de Google i també en el mapes cartogràfics, tant del Institut Geogràfic Nacional (IGN) com de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, però el pont no existeix ! Sembla ser que una riuada se'l va emportar però encara ningú se'n ha adonat !

El punt de partida era la població d'Aspa, on hem arribat en autocar i hem esmorzat en el Casal so de Nostre on ja vam dinar al final de l'etapa anterior el mes de juny. Avui, a més del típic croissant amb el que iniciem normalment les jornades caminadores, hem tingut entrepans diversos.

Hem sortit per una carretera local però aviat hem agafat un caminet per on hem pujat seguint la riba del Riu de Set. L'hem travessat tres vegades i hem passat per alguns trams de bosc de ribera abans d'arribar a la carretera C-12, que hem travessat al costat de la població d'Alfés.

Hem seguit per una bona pista passant al costat d'una gran planta de gestió de residus abans d'arribar a l'autopista AP-2, que hem travessat per un pas inferior. Poc després hem passat per un altre punt singular: el Pont de les Cinc Boqueres. És un aqüeducte per on passa elevat el Canal de Seròs.

A prop de Sudanell hem travessat una altra carretera, la C-230a, i hem agafat una pista que segueix una sèquia paral·lela a la carretera. Poc després hem girat per una altra pista en direcció a la Palanca de Montoliu per on havíem de travessar el Segre. 

Quan hem arribat a la riba del Segre hem quedat desconcertats perquè no trobàvem el pont. Després de recórrer la zona amunt i avall buscant la palanca hem constatat que ja no existeix...  Finalmente hem posat en marxa el pla B, dirigint-nos a Albatàrrec després de telefonar al conductor de l'autocar per canviar el punt de recollida. 

En pocs minuts hem arribat a Albatàrrec on ja ens esperava l'autocar per portar-nos a la propera població de Bell-lloc d'Urgell a dinar en el restaurant Urban. Hem dinat en un pati d'estil chill-out i el plat estrella han estat els cargols a la gormanda ...

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa. Ha estat poduït per GReaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR3: Borges B. - Aspa, 2023

GR3: Les Borges Blanques, 2023

GR3: Pista de Vinaixa, 2023

---

Excursió a les Montserratines

La Móra Comdal es una petita vall situada en en extrem del Solsonès, en el límit amb l'Alt Urgell. Al voltant d'aquesta vall amagada hi ha unes muntanyes de roca conglomerada molt similars a les de Montserrat i per això reben el nom de Montserratines. 

Avui hem vingut a aquesta zona per fer una excursió circular recorrent uns paratges desconeguts per nosaltres. El punt de partida ha estat la Serra Seca, al costat del monument als ciclistes que ja coneixíem de quan vam passar per aquí recorrent el GR1. Hem deixat el cotxe al costat del monument i hem iniciat la caminada pujant al Mirador de Serra Seca, situat en el cim d'una petita elevació marcada com a vèrtex geodèssic.

Després de fer quatre fotos en el mirador hem tornat a la carretera i hem començat a caminar pel GR1 que aviat deixa la carretera per seguir un llom fins a la Roca del Grau, on hem deixat el GR agafant un camí en direcció al Coll Femia. Des del coll hem baixat pel llom del Serrat Molar entrant a la zona de les Montserratines.

El camí és estret però ben marcat i recorre les terrasses a mitja alçada del cingle. En alguns punts hem deixat el camí per acostar-nos als miradors que ofereixen bones vistes de les roques montserratines i de la Vall de la Móra Comdal.

Hem travessat el Torrent Mal, un classic itinerari de barranquisme on hem vist les anelles d'ancoratge del ràpel de 65 metres, el més característic d'aquest descens. 

Després d'un llarg recorregut a mitja alçada del cingle hem arribat al Collet de les Artigues on hem iniciat un fort descens en direcció al fons de la vall. El camí, molt pendent, baixa pel bosc fins connectar amb una petita pista i poc després, ja en el fons de la vall, arriba a una pista molt ampla per on hem arribat en pocs minuts a l'ermita de Santa Eugènia. 

Ens hem aturat a menjar una mica al costat d'aquesta petita ermita d'estil romànic abans de reprendre el camí. Hem tornat enrere uns metres per la pista i hem seguit fins a la Caseta del Prat, una petita masia on hem agafat una petita pista que ens ha portat fins a l'ermita de Santa Magdalena, una altra mostra del romànic, senzilla però de gran valor artístic.

A prop de l'ermita hem arribat a una carretera on hem enllaçat novament amb el GR1 que, deixant la pista i prenent un caminet, ens ha portat fins al punt de partida, tancant aquest itinerari circular.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada excursionista. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Fajas del Mascún, 2023

Roques de Benet, 2023

Cogulló d'Estela, 2023

---

Baixada de refugi Merveilles

Totes les coses tenen un final. Avui hem tancat la nostra estada al Mercantour amb la baixada des del refugi fins al Lac des Mesches. És un camí no massa llarg que es fa en menys de tres hores, tot i que el desnivell és relativament important, gairebé 800 metres.

Hem esmorzat a primera hora en el refugi des Merveilles i hem iniciat el camí de descens. És una petita pista per on pugen els guardes del refugi amb un vehicle tot terreny per portar els subministraments, tot i que està tancada al trànsit. A mig camí hi ha una dreçera que permet retallar una bona part de la pista guanyant uns quinze minuts.

Hem arribat al cotxe i hem iniciat el llarg recorregut per carretera de retorn a casa, ben satisfets d'aquesta sortida al Mercantour, curta però intensa.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Refugi de Vens, 2019

Chemin de l'Energie, 2019

Tête d'Enchastraye

---

Ascensió al Mont Bégo (2.872 m)

Avui, en el tercer dia d'estada al Mercantour, hem fet l'ascensió al Mont Bégo, un dels cims més característics d'aquest parc nacional ubicat en els Alps Marítims.  Hem fet l'ascensió per la via normal però després hem baixat per l'aresta NW, un camí fàcil però una mica vertiginós, tancant un magnífic itinerari circular.

Hem iniciat la jornada esmorzant en el refugi des Merveilles que ha estat la nostra base d'operacions aquests dies. Després de travessar la presa del Lac Long hem començat a pujar per un camí ben marcat que supera, a poc a poc, la gran vessant sud del Mont Bégo. És un camí fàcil i molt ben traçat per on hem anat guanyant alçada sense massa esforç mentre el panorama es feia cada vegada més extens.

Després d'una bona estona hem arribat a un petit altiplà que no és més que l'avantcim del Bégo. Des d'allà només ens quedava una curta cresta, fàcil i panoràmica, per on hem grimpat fins al cim del Mont Bégo (2.872 m).

El dia era molt clar i el panorama molt extens. Es veia tota la zona del Mercantour i més enllà, fins al Mont Viso. En dies clars fins i tot es veu el mar des d'aquest cim però avui la calitxa pròpia de l'estiu ens privava d'aquesta visió.

Hem estat una bona estona al cim, més d'una hora, i hem fet les fotos del cim i una panoràmica circular:

Després del llarg descans panoràmic hem iniciat el descens per la vessant oposada. És un camí fàcil però amb algun petit pas de grimpada i zones vertiginoses, que baixa per l'aresta NW del Mont Bégo buscant els millors passos per zones rocoses i encinglerades. En alguns punts aquest camí recorda el clàssic Camí dels Enginyers entre Núria i Coma de Vaca.

Després de gaudir d'aquest camí tan interessant, hem arribat a la Baisse de Valmasque, el coll que comunica la vall de Valmasque amb la des Merveilles. Des del coll només ens quadava baixar seguint el GR52 per tota la vall des Merveilles fins al refugi del mateix nom. 

Pel camí encara hem tingut temps de fer una aturada al costat d'un dels llacs de la vall i també hem pogut admirar alguns del gravats sobre pedra que es toben per tota la vall. 

I aquí teniu el vídeo de l'ascensió, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Pic de Bastan, 2018

Turon de Néouvielle, 2018

Monte Viso, 2016

---

Le Grand Capelet (2.935 m)

Avui hem iniciat les activitats als Alps des Sud amb l'ascensió al Mont du Grand Capelet (2.935 m), un dels cims més destacats del Parc Nacional del Mercantour. L'hem fet seguint un itinerari circular, pujant per la via normal de la Baisse de Valmasque i baixant pel Pas de l'Arpette després d'un llarg recorregut per una carena.

Hem esmorzat al refugi i hem sortit ben aviat per un bon camí marcat com a GR. El camí voreja el Lac Long Superieur i entra a la Vallée des Merveilles. Pujant per aquest camí, sempre molt ben marcat, hem pogut admirar, en algunes roques al costat del camí, alguns dels gravats protohistòrics que han fet d'aquesta vall i el seu entorn un monument natural. 

Hem vorejat el Lac des Merveilles i hem atacat el ressalt final que ens ha portat fins al coll, la Baisse de Valmasque (2.549 m).  A través d'aquest coll, el GR 52, variant del GR5, comunica la vall de Valmasque amb la de Merveilles.

Hem deixat el GR i hem agafat un petit camí marcat amb fites en direcció al cim. Des d'aquí el Grand Capelet sembla inexpugnable però el camí puja buscant els millors passos entre cingles i pedreres sense més dificultat que la superació del fort pendent dels camins.

Quan ens faltava poc per al cim hem vist un grup de cabres salvatges, que aquí anomenen bouquetins, al mig del camí. Després de fer unes quantes fotos hem seguit per completar la part final de l'ascensió.

Finalment hem arribat al cim de Mont du Grand Capelet, un cim panoràmic que ens ofereix una gran vista de les muntanyes dels Alps Marítims i més enllà, fins al Mont Viso.

Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:

Com que no teníem pressa perquè havíem completat l'ascensió en poc temps, hem estat una bona estona al cim gaudint del gran panorama alpí. 

Després d'una bona estona hem iniciat el retorn. Podríem haver tornat pel mateix camí però hem optat per un retorn alternatiu, resseguint la carena fins al Pas de l'Arpette. Hi ha un bon camí, ben traçat i marcat amb fites, i en poc temps hem recorregut la llarga carena vorejant-la per l'est i seguint un sistema de terrasses fins arribar al Pas de l'Arpette (2.511 m). Des del coll només ens quedava una fàcil baixada fins al refugi de les Merveilles on hem passat una segona nit.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada de muntanya, que inclou també l'itinerari d'aproximació al refugi que vam fer ahir.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Mont Ténibre, 2019

Aiguille Tortisse, 2019

Tête de Enchas- traye, 2019

---

Refuge des Merveilles

Avui hem iniciat una estada als Alps del Sud, concretament al Parc Nacional del Mercantour, aprofitant el pont de la Diada. Era una sortida que teníem pendent des del 2019, quan vam fer una travessia per aquesta zona amb diverses ascensions i vam pensar que podríem fer una altra visita als Alps del Sud per recórrer altres parts del Mercantour.

Avui hem arribat a la zona després d'un llarg viatge i hem pujat en cotxe fins al Lac des Mesches, punt de partida de l'itinerari d'aproximació al refugi des Merveilles. Aquest refugi està situat a l'entrada de la vall que porta aquest nom tan singular. La denominació de la vall és deguda al fet que aquí s'han trobat milers de gravats prehistòrics (en realitat protohistòrics) sobre les roques que omplen tota la vall.

Hem iniciat la caminada per una pista molt petita i tallada al tràfic de vehicles. El desnivell fins al refugi era considerable, gairebé 800 metres, però la pista puja suaument i abans de tres hores ja estàvem entrant al refugi des Merveilles.

El refugi és propietat del Club Alpí Francès (CAF) i té tots els serveis necessaris encara que no hi ha cobertura telefònica. Després d'instal·lar-nos en el refugi hem sopat una crema de verdures i salsitxes amb salsa. Després hem anat a dormir aviat perquè demà ens espera la primera ascensió programada.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Refugi de Vens, 2019

Chemin de l'Energie, 2019

Tête d'Enchastraye

---

Baixada de Coma de Vaca

Després de la travessia d'ahir, quan vam pujar el Bastiments des d'Ull de Ter per baixar després a Coma de Vaca, hem passat la nit en aquest refugi, molt confortable.

De bon matí hem esmorzat al refugi i hem iniciat el llarg camí de baixada cap a La Farga, al costat de Queralbs. Tot i que cal baixar molt, el camí comença pujant per superar un tram rocós per sobre del refugi. Després, seguint el camí molt ben traçat, hem anat baixant per la vall del Fresser fins a la Central de Daió on ens esperava la Magda per retornar-nos a casa en cotxe. 

Abans d'arribar al final ens hem desviat uns minuts del camí per acostar-nos al Salt del Grill, una cascada amb un gorg de recepció per on vam baixar en ràpel en certa ocasió.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. El vídeo (i l'àlbum de fotos) inclou també el recorregut d'ahir amb l'ascensió del Bastiments en travessia.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Camí dels Enginyers, 2022

Ascensió al Balandrau, 2013

Salt del Grill, 2005

---

Bastiments (2.881 m), en travessia

Ahir a la tarda vam pujar al refugi d'Ull de Ter des de la carretera de Vallter. Un curt trajecte d'aproximació que es fa en menys de mitja hora i, per tant, no mereixia una entrada del blog.

Avui hem fet una ascensió clàssica, de les més populars dels Pirineus, en travessia i acabant al refugi de Coma de Vaca. He fet l'ascensió i la travessia amb els nens, que ja coneixien aquestes valls perquè l'any passat vam recórrer el Camí dels Enginyers des de Núria i també vam fer nit a Coma de Vaca.

Hem esmorzat al refugi d'Ull de Ter i hem començat la caminada pel camí clàssic del Coll de la Marrana. Ben aviat hem arribat al coll i hem pogut gaudir d'una gran vista de la vall de Coma de Vaca amb les muntanyes de la seva capçalera on destaca el Bastiments, el més alt d'aquesta zona.

El camí del Bastiments tenia algunes petites congestes, restes d'una petita nevada que va caure la setmana passada. Pujant pel camí, els nens han gaudit trepitjant la neu; els ha fet molta gràcia trobar neu quan només feia unes hores que havia acabat el mes d'agost.

A poc a poc hem anat superant el fort pendent fins arribar al primer avantcim, marcat amb una gran creu metàl·lica. Més amunt, hem arribat al primer dels dos cims principals, on hi ha la característica pilona del vèrtex geodèssic.

Avui ens hem conformat amb aquest cim i no hem anat fins a l'altra punta de la carena cimera, que supera per dos metres l'altitid del vèrtex geodèssic.

El dia era molt bo i teníem una gran visibilitat sobre totes les muntanyes del Pirineu Oriental, des del Carlit fins al Canigó i la Mediterrània. He fet una panoràmica circular:

Hem estat una estona al cim fent fotos i gaudint del panorama, abans d'iniciar el descens cap a Coma de Vaca. Hem desfet el camí de pujada fins al coll de la Marrana i des d'allà hem iniciat la baixada per la vall. El camí recorre l'àmplia vall de Coma de Vaca baixant suament fins al refugi on ens hem instal·lat per passar la nit.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del blog, Quercus Films:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

VF de la Roca Dreta, 2023

Cova del Lladre, 2022

Camí dels Enginyers, 2022

---