dissabte, 28 de maig del 2011

Torrent de l'Urdell

Torrent de l'Urdell
Un nou barranc, aquesta vegada per terres del Solsonès. El Torrent de l'Urdell és un barranc llarg i avui força aquàtic encara que la dificultat tècnica no és molt alta, llevat de tres passos concrets que ens han permès gaudir d'uns ràpels impressionants en un entorn magnífic. Hem deixat al poblet de Canalda i hem pujat caminant fins al pont de la carretera on comença es descens. Després d'alguns petits ressalts hem arribat al pas clau, el Salt de la Perdiu: tres ràpels encadenats, el tercer volat, en un indret de gran bellesa. Després el descens combina petits ressalts amb trams de caminada. A poc a poc anava augmentant el cabal del riu, que al principi era molt poc. Al cap d'una estona ens hem trobat una sorpresa inesperada: un pont nepalès i una petita ferrada que puja per la riba dreta del riu, travessa pel pont i torna per l'altra riba. Hem fet aquest petit recorregut i hem retornat al llit del riu per seguir la baixada. Més endavant hem superat diversos ressalts, entre els quals dos força tècnics amb ràpels remullats que ens han deixat ben satisfets. Hem arribat al final i hem remuntat per un camí ben marcat fins arribar, de tornada, a Canalda. En resum, el barranc ens ha agradat força ja que, encara que els sectors tècnics són pocs i separats per llargs trams de caminada, el torrent recorre indrets singulars de gran bellesa natural. A més, avui hi havia un bon cabal, de manera que hem gaudit de bones remullades en les aigües fresques i netes del Torrent de l'Urdell que baixen del Port del Comte.
Avui moltes fotos són captures de pantalla dels vídeos, de manera que la qualitat de les imatges no és tan bona com en altres ocasions. També teniu aquí el vídeo:




dissabte, 21 de maig del 2011

VF Teresina

Teresina
Una vegada més hem anat a Montserrat per fer aquesta via ferrada, la més clàssica del massís. Com en les altres ocasions que havíem fet aquesta magnífica ferrada, hem gaudit d'un ambient i un paisatge extraordinaris. Hem estat poc més de dues hores per pujar tota la ferrada, recorrent els seus punts singulars: el pont de roca, l'agulla de Santa Cecília, la baixada de l'agulla i la canal final. Des del cim de l'Agulla de Santa Cecília hem fet una panoràmica circular. La ferrada acaba al cim de Sant Jeroni, el punt més alt de Montserrat. Des del cim hem baixat per la canal de Sant Jeroni i hem acabat la matinal prenent un refresc al refugi de Santa Cecília. Avui ha vingut amb nosaltres en Pablo, un amic d'en Luís que finalment ha optat per no fer la ferrada i pujar pel camí de la canal de Sant Jeroni; ens hem trobat a dalt i hem baixat junts. Com a penitència per la "espantá", ha hagut de pagar les begudes a Santa Cecília.
Aquí teniu un petit vídeo d'aquesta activitat:


I aquí teniu la panoràmica des del cim de l'Agulla de Santa Cecília (agulla 387)



dissabte, 14 de maig del 2011

Barranc de la Caramella

Caramella
Ara que ja queda poca neu i hem penjat els esquís, hem iniciat la temporada de barrancs amb un objectiu important: el Barranc de la Caramella, en el massís del Port. Divendres a la tarda vam arribar al Mas de Barberans i ens vam allotjar en una casa rural. De bon matí hem sortit en direcció al barrancs. L'aproximació és llarga -unes dues hores- i dura, ja que puja per un camí estret que s'enfila entre els matolls superant els cingles per arribar a la part alta del barranc. Pel camí hem vist un porc senglar amb els seus porcells fugint de la invasió de barranquistes. Després de posar-nos el vestit de neoprè i equipar-nos convenientment, hem iniciat el descens pel barranc. L'aigua corria amb un cabal no molt gran però més que suficient per gaudir d'una magnífica baixada. Després d'uns quants ràpels de diverses mides, hem arribat al primer obstacle: un ràpel llarg amb un sector volat. Hem baixat sense problemes i hem continuat el descens superant ressalts amb diverses tècniques: ràpel, desgrimpada, tobogan i fins i tot algun salt. Finalment hem arribat al pas clau del descens: la cua de cavall, un salt que es baixa en ràpel amb dos sectors, un de 37 metres amb el tram final desplomat i l'altre de 25. Hem baixat el primer sector sense problemes però en el moment de recuperar la corda del ràpel ha quedat travada a dalt, de manera que ha estat impossible recuperar-la. Creiem que el nus s'ha encastat entre les branques d'uns arbrets que hi havia a la sortida del ràpel. Com que, a més, el tram final era desplomat i amb una petita cascada remullant-ho tot, era complicat remuntar. Després de valorar diverses opcions hem decidit abandonar la corda i seguir el descens amb el material de reserva que portàvem. La idea inicial era pujar després pel caminet d'aproximació, que passava a prop de l'inici del ràpel de la cua de cavall per recuperar la corda des de dalt però quan hem arribat a baix ja era una mica tard i no teníem ganes de tornar a fer l'aproximació, de manera que hem deixat la corda allà...
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu aquí la pel·lícula, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors d'aquest blog:




dissabte, 7 de maig del 2011

Travessia de Montserrat

Com que ja vam acabar el GR92, aquest mes la colla del GR hem programat una excursió diferent: la travessia integral de Montserrat, des de Can Massana fins a Collbató. L'itinerari ha estat: Can Massana - Coll de Guirló - Portella d'Agulles - Refugi Vicenç Barbé - Pas del Príncep -Font de l'Esllavissada - Coll de Porc - Coll del Miracle - Cova de les Pruneres - Coll de les Comes - Bassal dels Avellaners - Coll del Montgròs - Portell del Migdia - Camí del Camell - Les Pinasses - Sant Jeroni - Pla dels Ocells - Monestir de Montserrat - Santa Cova - Coves del Salnitre. Hem fet una variant entre el Montgròs i el Coll del Migdia, ja que alguns hem anat per la part alta dels Ecos i la Canal dels Micos mentre altres han anat pel camí normal i la Canal de la Salamandra. La Canal dels Micos, amb les filigranes i acrobàcies que implica, ha deixat ben satisfet el personal i ha permès veure la bona forma i la gran empenta d'aquesta colla de caminadors. En general, el recorregut és llarg i variat, i passa per molts punts singulars, de manera que permet tenir una visió de conjunt del massís de Montserrat. El temps no era massa bo però ha aguantat tot el dia sense ploure, que ja és molt. Malauradament, en el cim més alt de Montserrat, Sant Jeroni, la boira no ens ha permès admirar el gran panorama que es veu normalment des d'aquesta talaia privilegiada. Per sort, tenim penjades en el blog les panoràmiques que havíem fet en altres ocasions en aquests indrets, que ens permeten veure aquest panorama. Després de dinar al Monestir, una mica tard, hem baixat pel camí de la Santa Cova fins a les Coves del Salnitre i l'àrea recreativa de La Salut, on teníem els cotxes.
Aquí teniu la pel·lícula, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog: