Camí dels Bons Homes: Queralt - Peguera

Avui hem iniciat la temporada 2014-2015 del grup del GR. És la sisena temporada d'aquest grup amb el que sortim un cop al mes per fer senderisme seguint camins de gran recorregut. Després de completar el sector català del G92, el GR83 i el Camí de Sant Jaume fins a Zaragoza, avui iniciem un nou camí. La ruta triada per a aquesta temporada és el Camí dels Bons Homes, un camí de llarg recorregut que surt del Santuari de Santa Maria de Queralt, al costat de Berga, i arriba fins a Montsegur, antic reducte dels Càtars en terres de l'antiga Occitània.
Hem iniciat el nostre recorregut amb una etapa curta i fàcil. En realitat, la primera etapa "oficial" arriba fins a Gósol però és molt llarga (entre 8 i 10 hores segons les variants triades) i hem pensat que amb un grup tan nombrós i a principi de temporada era millor partir-la. De bon matí l'autocar ens ha deixat al Santuari de Queralt, enlairat sobre la població de Berga. Hem esmorzat al bar del santuari i ens hem posat en marxa. El camí travessa el bosc de la Baga de Queralt i arriba a Espinalbet, un petit poble de cases disperses. Hem passat per Sant Miquel l'Erota i al costat del Santuari de Corbera; hem passat el Coll de l'Oreller, convertit en pàrquing de boletaires, i hem arribat a la masia de l'Estany. Poc més endavant, al costat de l'estany que dóna nom a la masia, ens hem aturat a esmorzar. Una curta pujada ens ha portat fins al Coll de les Nou Comes, on hem agafat un petit camí que, travessant una magnífica fageda, ens ha portat fins a un indret singular, un túnel excavat a la roca per on antigament passaven les vagonetes d'una mina propera i per on ara passa el nostre camí. Finalment hem arribat al poble de Peguera, abandonat però amb algunes cases encara conservades, situat en un indret singular. Després de fer les fotos de rigor hem reculat una mica i hem pujat per una pista fins trobar la carretera de Fumanya, on ens ha recollit l'autocar.

---

ÀLBUM DE FOTOS   -   T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

Serra d'Ensija, 2008

Esquí als Rasos de Peguera, 2006

BTT als Rasos de Peguera, 1990

---

Canals d'Urgell Nord en BTT

Anys enrere teníem la tradició d'anar cada any, el dia de la Mercè, a fer una excursió en bicicleta. Després d'un parell d'anys hem recuperat aquesta tradició i hem anat a fer un tomb per les planes de l'Urgell. L'itinerari que hem programat és fàcil, ja que no hi ha gairebé pendents, però relativament llarg si més no per a nosaltres, que sortim ben poc en bicicleta. Hem sortit d'Anglesola després de menjar un entrepà al bar de la plaça i hem anat a buscar el gran Canal d'Urgell. Tots aquests grans canals tenen una pista en paral·lel, que serveix per al manteniment de la instal·lació. Hem pres aquesta pista, àmplia i planera i hem seguit el canal aigües amunt. Hem passat al costat del poble de Santa Maria de Montmagastrell. Més endavant, al costat de la Masia del Pipo, hem deixat el canal i hem tirat amunt per una pista. Es tractava de fer una petita variant per acostar-nos a la torre d'Almenara, un punt singuilar del nostre recorregut. Una suau pujada, l'única de tot el recorregut, ens ha portat fins a la carretera que ve d'Agramunt; hem pujat una mica més fins al Coll d'Almenara. Allà mateix hem deixat la carretera i, per un curt camí que hem completat a peu, hem arribat a la torre d'Almenara. Està restaurada i unes escales metàl·liques per l'exterior de la torre i després per l'interior, ens porten al seu punt més alt. Gran panorama sobre les planes d'Urgell i les comarques veïnes, avui una mica enterbolit per la calitxa. En dies de bona visibilitat, des d'aquí es veu el Montsec i bona part dels Pirineus. Hem retornat a la carretera i hem baixat fins al poble d'Almenara Alta, on hem retrobat el canal. Més endavant hem deixat el canal d'Urgell i, per un canal secundari i després per un ample camí, hem anat al poble de Castellserà. Ens hem aturat a prendre u refresc i hem seguit el nostrre camí en direcció al Castell del Remei. Allà hem dinat, al costat d'un estany poblat de cignes i ànecs, i hem seguit el nostre camí en direcció a Vallverd. Passat aquest poble, hem arribat al punt més singular del nostre recorregut: l'estany d'Ivars. Hem donat la volta a l'estany, aturant-nos en alguns miradors i torres d'observació, i hem seguit en direcció a Ivars d'Urgell. Després de travessar el poble hem trobat un altre canal, la Sèquia Segona del Caman d'Urgell, que hem seguit fins al canal principal i finalment hem arribat a Anglesola tancant aquest itinerari circular. En resum, ha estat una agradable passejada ciclista per les planes de l'Urgell.
Aquí teniu el vídeo, cedit per Produccions JGB per a tots els seguidors del blog:

---

---

ÀLBUM   DE   FOTOS   -   TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

BTT - Castells de la Segarra, 2007

BTT - Canals d'Urgell, 2007

Noguera BTT. La plana de rec, 1995

---

Pic de Barlonguera (2.802 m) en travessia

Avui hem tancat la nostra estada a l'Ariège amb una altra ascensió de categoria. El Barlonguera és un gran mirador, situat a la carena fronterera, a sobre mateix de Montgarri. Des del refugi d'Estagnous, on hem passat la nit, el millor camí és el que va a buscar la carena i la ressegueix fins al cim. De bon matí hem esmorzat al refugi i hem sortit en direcció al Barlonguera. Per començar, hem de baixar els 300 metres de desnivell que vam superar el primer dia des de l'Etang Rond. Després hem pujat fins a l'Etang Long pel mateix camí amb trams equipatas amb cable de seguretat que vam pujar ara fa dos dies. Aquí hem deixat enrere la coma amb la llarga congesta que ve del Port de la Pala de Clavera i hem agafat el camí que voreja el llac i puja al Coll de Barlonguera (2.400 m). Hem descansat uns minuts i hem seguit pujant per anar a buscar la carena principal. Hem arribat al collet, al costat del Pic de la Gireta. El panorama era molt extens, tant en direcció al Valier, que des d'aquí es veia espectacular, com cap al sud, on la vista arribava a la Maladeta. A partir d'aquí el camí segueix la carena, tot i que comença evitant el Pic de la Gireta, un cim secundari en plena carena. El Barlonguera s'ha començat a veure, molt lluny. El camí és fàcil i hem pujat a bon ritme, de manera que ben aviat teníem el cim a tocar. Hem arribat a un coll al peu de la pujada final i hem deixat les motxilles per completar l'ascensió amb els darrers metres de desnivell fins al cim del Barlonguera (2.802 m). Mentre pujàvem el dia s'ha anat tapant i ara el cel ja estava cobert per uns núvols grisos pero la visibilitat era bona i hem pogut gaudir de grans vistes. Veient des d'aquí la silueta del Mont Valier hem entès perquè l'anomenen senyor del Couserans. També es veia perfectament la silueta de la cresta de les Antiques, per on vam pujar ahir. Cap a l'altra banda destacaven el Mauberme, el Mall de Bulard i el Pla de Beret. Hem fet les fotos del cim i la panoràmica circular:

La baixada a Montgarri des del Barlonguera és directíssima; no hi ha camí però és ben evident, tot i que cap al final ens hem embolicat una mica. A la part final, per escurçar el camí, hem deixat de banda Montgarri i hem tallat directament a buscar la pista però ens hem hagut de descalçar per passar el riu. Després, una llarga caminada per la pista ens ha portat, en una hora i mitja, al pàrquing de la Perosa, punt final del nostre recorregut.
Aquí tenim el vídeo de la jornada, cedit per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:

---

---

ÀLBUM   DE   FOTOS   -   TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR10: Araign - Grauilles, 2008

GR10: Artigue - Fos, 2008

BTT per Montgarri, 1991

---

Mont Valier (2.838 m) per les Antiques

El Mont Valier és una muntanya emblemàtica, amb una silueta molt característica, visible des de molts indrets del Pirineu. L'anomenen Senyor del Cousserans, ja que domina, amb la seva imponent cara nord, les valls d'aquesta comarca pirenenca del departament francès de l'Ariège. Tenia moltes ganes de pujar aquest cim des d'aquell dia, quan feia el GR10, que vam acampar al costat de la cabana de Tous, amb grans vistes del Valier, i avui ha arribat el dia. Des del refugi d'Estagnous, on hem passat la nit, l'ascensió al Mont Valier és una passejada que es fa en menys de dues hores. Per això, i perquè havíem previst passar una segona nit al refugi, hem fet un itinerari diferent de la via normal, més llarg i atractiu i amb passos d'escalada. La cresta de les Antiques ressegueix un llarg esperó que baixa per la vessant nord del Valier. Malgrat l'aspecte impressionant d'algunes parts d'aquesta cresta, la seva dificultat tècnica no és molt alta, ja que no passa del III+. Hem sortit del refugi després d'esmorzar i hem iniciat l'aproximació a la via. Anàvem tres escaladors; la resta del grup han pujat per la via normal. Hem seguit el GR del Passaran fins gairebé el coll de Pécouch, des d'on hem seguit la carena en direcció al Valier fins que, ja per sobre d'una zona caòtica de grans blocs, hem flanquejat en direcció a la cresta de les Antiques, que des d'aquí és molt visibe. Sense camí i amb una mica d'intuïció, hem anat acostant-nos a la cresta fins a sota d'un gendarme característic abans del Mont Valierat, un cim secundari molt visible a la cresta de les Antiques. Ens hem encordat i hem iniciat l'escalada vorejant el gendarme pel vessant sud. Ja a plena cresta, hem continuat escalant per superar el Mont Valierat. La roca no era tan bona com pensàvem però la dificultat no era molt alta encara que hi ha passos molt verticals i amb molta timba. Hem arribat al cim del Valierat, des d'on la cresta canvia totalment. Encara encordats pero sense fer tirades, hem anat grimapant i caminant per la cresta; la progressió ha estat fàcil encara que cal prendre precaucions perquè els passos són fàcils però exposats. Hem arribat al peu de l'esperó final on, segons la ressenya que portàvem, hi ha el segon sector d'una certa dificultat. L'hem superat sense problemes i l'hem trobat més fàcil que el sector inicial del Valierat. Hem arribat al cim del Mont Valier (2.838 m) i hem menjat una mica mentre contemplàvem el gran panorama que es veu des d'aquesta talaia privilegiada. Cap al Sud vèiem els Bessiberris; més a la dreta, la Maladeta i altres muntanyes de la Vall de Benasc. Cap  l'Est, la vista arribava fins a la Pica d'Estats i al davant teníem les muntanyes més properes, destacant el Mauberme amb la seva silueta característica i el Barlonguera, el nostre objectiu de demà. Com sempre, hem fet la panoràmica circular:

Hem estat una bona estona en el cim. No feia ni fred ni calor i no sempre podem gaudir tanta estona del panorama d'un cim. Havíem previst seguir per la carena fins al Pic de la Pala Clavera però la cresta de les Antiques ha estat més llarga i entretinguda del que pensàvem i finalment hem decidit que ens conformaríem amb pujar el Petit Valier per acabar d'arrodonir la jornada. Hem baixat al Col Faustin i hem iniciat l'ascensió per l'altra banda del coll en direcció al Petit Valier. Hi ha uns cables de seguretat però la dificultat és mínima. De pujada hem trobat els companys que tornaven del Pic de la Pala de Clavera; ben aviat hem arribar al cim del Petit Valier (2.736 m). Hem fet les fotos del cim i una nova panoràmica circular:

Després ja només ens quedava retornar al refugi baixant novament al Col Faustin i prenent el camí de la via normal per baixar a Estagnous. Hem arribat aviat i hem pogut fer migdiada, tertúlia i relax fins a l'hora de sopar.
Aquí teniu també la pel·licula de la jornada, que ha estat cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:

---

---

ÀLBUM   DE   FOTOS   -   TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cresta dels Llosers, 2013

La Pica d'Estats, 2010

GR10: Graouillés - Taus, 2008

---

Refugi d'Estagnous

Aprofitant el pont de la Diada, hem fet una travessia per la zona del Cousserans, en el departament francès de l'Ariège. Avui hem fet l'aproximació fins al refugi d'Estagnous, que serà el nostre centre d'operacions en aquests dies. L'arribada a Estagnous des de la Borda de Perosa no és la simple aproximació a un refugi sinó que és tota una excursió, de gairebé sis hores i més de 1.300 metres de desnivell. A més, recorre paratges impressionants entre el Pallars i el Cousserans, a tocar de la Vall d'Aran. A mig matí hem deixat els cotxes en un petit pàrquing al costa de la borda de Perosa i hem iniciat la caminada en direcció al Coll de la Pala de Clavera. Es tracta d'un GR d'enllaç entre els dos GR transpirenaics, el GR11 i el GR10; també coincideix amb l'anomenat Camí de la Llibertat un GR de recent traçat. A poc a poc hem anat superant l'important desnivell d'aquest camí, poc marcat en general. Ben aviat hem començat a tenir grans vistes; la Maladeta i l'Aneto han aparegut espectaculars per sobre de les muntanyes més properes. Hem arribat a l'estany de la Clavera, situat en un indret de gran bellesa, poc abans de la pujada final al Coll de la Pala de Clavera. Hem arribat al coll i hem iniciat el descens per la vessant francesa. Per arribar al refugi cal baixar un desnivell de 550 metres fins a l'Etang Rond i després remuntar-ne més de 300. La primera part de la baixada, per una valleta estreta, estava ocupada per una congesta de neu força important. Afortunadament la part de dalt, més dreta, estava neta i la neu no estava dura. Hem arribat a l'Étang Long, encaixonat entre uns lloms d'un verd intens, i hem seguit baixant en direcció a l'altre llac, l'Etang Rond. El camí és molt dret i té algun petit tram equipat amb cables de seguretat però hem baixat sense dificultat. Feia calor, de manera que els més agossarats han decidit banyar-se a les fresques aigües del llac mentre els altres ens ho miràvem. Després hem iniciat la pujada final al refugi, a on hem arribat en poc menys d'una hora. El refugi d'Estagnous és mot confortable i els guardes molt amables i eficients. Després d'instal·lar-nos en el refugi encara ens ha quedat una estona per fer una curta migdiada abans del sopar, que ha estat força bo, tenint en compte que és un refugi, i abundant. Hem anar a dormir aviat perquè demà tenim prevista una intensa jornada de muntanya.
Aquí tenim també el vídeo de la jornada, cedit per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:

---

---

ÀLBUM   DE   FOTOS   -   TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR10: Fos - Araing, 2008

GR10: Aulus-Ref. Bassiès, 2009

GR10: Clarans- Ref. Rulhe, 2009

---