Cova de la Mola de Colldejou

La Cova de la Mola de Colldejou és una curiosa cavitat que travessa un cingle sota el cim de la Mola. L'entrada està a peu pla però a la sortida per l'altra banda s'ha de fer un ràpel de 15 metres per completar la travessia subterrània. Com que l'activitat és curta l'hem complementat pujant al cim de la Mola de Colldejou i tancant un itinerari circular baixant pel Coll del Guix.

Hem sortit del poble de Colldejou seguint el GR7 per un camí empedrat. Més amunt hem deixat el GR7 per agafar la variant del mateix camí que puja a La Mola. Abans d'arribar al coll que dona entrada a l'altiplà del cim ja hem vist a l'esquerra el cingle on hi ha l'entrada de la cova. Hem deixat el camí, pujant per un corriol fins a la boca de la Cova de la Mola.

Després d'equipar-nos hem entrat a la cavitat per una galeria fàcil, caminant i fent petites grimpades sense dificultat entre els blocs. Hem passat diverses sales fins arribar a un eixamplament, el punt on hi ha més formacions.

En aquest eixamplament la galeria fa una ziga-zaga encarant-se cap a la sortida que ja està a prop. Encara cal superar, però, la part més complicada de la cova, uns metres molt estrets que no arriben a ser angoixants però ens obliguen a treure'ns la motxilla per passar.

Després de superar els estretaments hem arribat a la sala final, amb una finestra oberta al buit on hi ha la instal·lació del ràpel. Hem baixat sense problemes els 15 metres del ràpel, muntat sobre un spit i un parabolt, completant la travessia de la cova.

Per un corriol hem retornat al camí principal i hem completat l'ascensió fins a la Mola de Colldejou (921 m), un cim força destacat vist de lluny i defensat per grans cingles però amb un cim molt poc prominent. És un extens altiplà on és difícil saber quin és el punt més alt. Allà mateix hi ha les restes d'una torre, que es va construir durant la tercera guerra carlista i servia per a la telegrafia òptica..

Després de visitar les ruïnes de la torre hem iniciat el descens en direcció al Coll del Guix per un bon camí marcat amb pintura blava. En poc temps hem arribat al coll i després, per una pista cimentada, hem baixat fins al poble de Colldejou on hem tancat aquest itinerari circular.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR7: Teixeta - Llaberia, 2019

Les coves de Mont-ral, 2019

Avenc de la Febró, 2017

---

Tourdera: La Costa del Montseny - Palautordera

Avui hem fet la segona etapa del Tourdera, el camí circular de la Vall de la Tordera, a partir del poble de La Calma del Montseny on vam acabar la setmana passada. Ha estat una etapa fàcil i relativament curta, majoritàriament de baixada. Avui bona part de l'etapa ha recorregut pistes i petites carreteres, encara que poc transitades, i només en algun petit tram hem trobat caminets pel bosc.

Hem deixat un cotxe a Santa Maria de Palautordera i amb l'altre vehicle hem pujat fins a La Calma del Montseny. Hem iniciat la caminada per una petita carretera, en suau pujada, fins a un collet, el Pla de Rany on acaba l'asfalt i segueix una àmplia pista que planeja durant una bona estona. Al davant es veien, molt amunt, el Turó de l'Home i els radars de Puig Sesolles.

El camí del Tourdera acaba trobant-se amb el GR5 al costat de Can Riera de Ciuret, una casa de colònies amb restaurant situada en ple bosc a la falda del Montseny. Hem seguit una estona el GR però aviat l'he deixat per agafar una pista de baixada cap a la petita població de Mosqueroles.

A Mosqueroles hem fet una curta aturada per esmorzar, al costat de la petita església d'aquest poble de quatre cases, abans de continuar el nostre camí sortint per una carretera. Al cap de poc hem deixat l'asfalt agafant una pista per on en pocs minuts hem arribat a Santa Magdalena de Mosqueroles, una antiga ermita, avui de propietat privada. L'edifici està dintre d'un tancat i només l'hem pogut veure de lluny.

Després de Santa Magdalena, el camí baixa amb fort pendent en direcció a la Tordera, el riu que dona nom al tour i que fins ara estava a bona distància. 

Abans d'arribar al riu hem deixat durant uns minuts el traçat principal del Tourdera per fer una variant força interessant: a poca distància del camí hi ha el Castell de Monclús, un edifici històric en ruïnes però que encara conserva bona part dels seus murs i torres. Hem pujat al castell i hem recorregut el recinte fent algunes fotos. Després hem retornat al camí principal per seguir l'itinerari previst.

Poc després hem passat la Tordera, que aquí no portava ni una gota d'aigua, entrant a la zona plana que forma el curs mitjà de la Tordera i deixant definitivament enrere el Montseny. Per una zona bastant urbanitzada hem arribat fins a Sant Esteve de Palautordera, passant pel seu carrer Major. 

Entre Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera no hi ha gairebé transició. Sortint de Sant Esteve, aviat ens hem trobat caminant per un magnífic passeig arbrat que no és més que l'antiga carretera que antigament passava pel centre de la població.

Hem deixat el Tourdera, que voreja la població sense passar pel centre, i hem recorregut Santa Maria fins arribar a la Plaça Major, on hem donat per acabada l'etapa.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Sant Marçal - Aiguafreda, 2012

Santa Fe - Sant Marçal, 2012

Gualba - Santa Fe, 2012

---

Clot de Vilamala, via Camí dels Alamalivons

Una nova sortida d'escalada, aquesta vegada al Clot de Vilamala, una zona de roca conglomerada similar a Montserrat, situada a prop de Sant Llorenç de Morunys. La via triada té el curiós nom de Camí dels Alamalivons i supera dos panys de paret situats a sota del Revolt dels Fenerals.

Es una via de certa dificultat però ben assegurada i en general amb bona roca. A més, està orientada al sud, de manera que es pot fer tot l'any excepte quan la calor apreta. Avui, tot i que estem a la tardor avançada, hem passat una mica de calor.

Hem deixat el cotxe al Revolt de Fenerals i hem iniciat l'aproximació a la via caminant pel GR7. Aviat hem deixat aquest camí senyalitzat per baixar pel dret per un corriol. Hem baixat més del compte però hem rectificat recuperant el camí, ara marcat amb pintura groga, que baixa al fons de la Rasa de Vilamala.

El camí baixa carenant pel Serrat Llarg fins que gira per iniciar una forta baixada en direcció al fons de la vall. Des del camí ja hem vist les parets per on puja la via, que té dos trams diferenciats, dos panys de paret separats per un sector de transició que s'ha de fer caminant.

Aviat hem arribat al peu de la via, on un parabolt ens ha confirmat que havíem arribat al lloc correcte, i ens hem equipat per iniciar l'escalada.

Primera tirada: és un mur força vertical amb dos trams no tan drets. La roca no és de les millors però està molt ben assegurada, amb 8 parabolts. Al final cal fer un petit flanquejament a l'esquerra per arribar a la reunió.

Segona tirada: un flanquejament a l'esquerra ens porta a l'inici d'un mur, que inicialment és vertical però a mesura que pugem es va tombant i acabem pujant els darrers metres caminant. Són 55 metres amb quatre parabolts. 

Tram de transició: cal pujar caminant en direcció a un mur que veiem a l'esquerra. Allà hi ha un parabolt que ens indica on cal fer la reunió. Ens ha costat una mica de trobar però finalment hem muntat la reunió en una àmplia plataforma assegurats amb el parabolt.

Tercera tirada: aquesta tirada és la més estètica de la via. És molt vertical però la roca és inmillorable. La primera part sembla llisa i sense preses però a mesura que anem pujat trobem preses abundants que ens ajuden a superar la verticalitat. A la part de dalt hi ha una zona de còdols grans que sembla fins i tot extraplomada però els mateixos còdols ens ofereixen unes preses molt bones. Són 45 metres amb sis parabolts d'assegurança.

Quarta tirada: curta però intensa; són només 15 metres però gairebé al final cal superar un pas ben difícil, catalogat de cinquè grau. 

Un cop superat el pas final hem muntat reunió a dalt del cingle. Des d'aquí només ens quedava remuntar per un caminet fins al punt de partida, el Revolt de Fenerals, que teníem ben a prop.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta escalada. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cresta de Vall-llonga, 2021

Torrent de L'Urdell, 2011

Camí dels Ferros, 2000

---

GR3: Pinell de Solsonès - Mas Formiguera

Després d'haver suspès la sortida de setembre a causa de la pluja, avui el grup de caminadors del GR ha iniciat una nova temporada de GR, la quinzena, recorrent el GR3, el Camí Central de Catalunya. Hem iniciat la caminada en el punt on vam acabar la temporada anterior, a Pinell de Solsonès, un petit poble de quatre cases on ens ha deixat l'autocar de bon matí.

L'etapa d'avui no tenia grans pendents i ens ha fet gaudir de l'ambient típic del Solsonès: boscos, camps, masies disperses, pistes i molt poca gent. 

Com a les darreres etapes, hem trobat el GR molt poc marcat i fins i tot amb sectors del camí plens de vegetació o llaurats i totalment desapareguts, fins al punt que sense el GPS seria molt difícil seguit aquesta ruta.

Quan hem arribat a Pinell de Solsonès el dia estava tapat i començava a plovisquejar però la moral de la tropa estava molt alta: la previsió meteorològica no indicava pluges importants i sí una millora del temps al llarg del matí. 

Hem començat a caminar per una pista sota una pluja feble però intermitent. Hem anat recorrent el GR per pistes i camins, passant per diverses masies. En una d'aquestes masies, Can Canals, hem passat al costat d'un lledoner monumental. Poc després hem agafat una petita carretera. En realitat era un pista asfaltada que dona accés a les masies de la zona i per on gairebé no hi ha trànsit.

Després d'una estona caminant per la pista asfaltada ens hem aturat a esmorzar al costat d'una masia anomenada Grange l'Estany (sic), a sota del nucli antic de Madrona. Després d'esmorzar, seguint el GR, hem arribat a Madrona on hi ha dues esglésies, una d'elles en ruïnes. Aquí hem tornat a agafar la carretera un parell de km fins a Sangrà, un altre petit poble de dues cases, on hem deixat definitivament l'asfalt.

El camí, que fins ara era gairebé tot de baixada, ha començat a pujar a poc a poc fins arribar a l'ermita de Santes Creus de Bordell, situada al mateix cim d'un turó de 782 metres d'altitud. Des d'aquí, com al llarg de bona part del recorregut, teníem una bona vista de la Vall del Segre, el Montsec de Rúbies i moltes muntanyes més. Al davant de l'ermita hem fet la foto de grup abans d'iniciar el tram final del nostre camí.

Des del cim hem baixat per una petita pista i després per un corriol fins a les proximitats del Mas Formiguera, on teníem previst acabar l'etapa. Aquí el GR es perd una mica i això ens ha complicat bastant la part final del camí però finalment hem arribat a Mas Formiguera i a l'autocar que estava a pocs metres, a peu de carretera.

Després l'autocar ens ha portat fins a Ponts on hem gaudit d'un bon dinar en el Restaurant Ventureta, situat al bell mig de la població.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada senderista. Ha estat produït per GReaperos Productions i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR3: El Pi - Pinell, 2022

GR3: Saló - Cardona, 2022

GR3: Camps - Saló, 2022

---

Forat del Gel i Cova Negra de Mata-solana

Avui hem vingut a la Serra del Montsec per visitar dues de les coves més conegudes d'aquesta serra. Son dues cavitats, el Forat del Gel i la Cova Negra de Mata-Solana, que es poden visitar sense necesitat de material tècnic d'espeleologia. A més, l'aproximació és ben curta encara que la del Forat del Gel té certa complicació, especialment en dies com avui quan tot està mullat.

Forat del Gel: aquesta cavitat es troba a la part alta del Montsec de Rúbies, a la cara nord. És una gran cavitat amb una sala gairebé única, de grans proporcions. Per arribar-hi hem anat fins a l'Hostal Roig per la petita carretera que puja des de Vilanova de Meià. Allà hem agafat la pista que puja a la Portella Blanca. 

El dia era gris i plovia a estones però amb el vehicle tot terreny hem pujat sense problemes per la pista enfangada fins a l'inici del caminet que porta a la cova.  Hem iniciat l'aproximació a la cova sota la pluja, baixant per la vessant nord del Montsec de Rúbies. Després d'un inici planer, flanquejant la muntanya, el camí baixa directament amb fort pendent. L'herba mullada i els pendents rocosos ens han complicat bastant l'aproximació a la cova però finalmente hi hem arribat.

L'entrada al Forat del Gel és impressionant. Una gran boca allargada dona entrada a una gran sala amb el terra recobert de blocs de roca que formen una rampa de baixada cap al fons de la cova. Hi ha poques formacions però cap al fons hi ha unes interessants colades en un mur a la dreta de la cavitat.

Després de recórrer la sala arribant fins al punt més baix, hem trobat l'entrada a unes noves sales que en realitat no són més que unes fisures inclinades que acaben en un amuntegament de blocs.

Quan hem sortit del Forat del Gel encara plovia, de manera que hem hagut de recórrer el camí penjat d'accés a la cavitat pujant pels pendents de roca relliscosa i herba mullada.

Aquí teniu un vídeo amb escenes de la nostra visita al Forat del Gel. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

Cova Negra de  Mata-solana: Hem tornat a baixar fins a l'Hostal Roig i hem agafat la carretera que porta al petit poble de Mata-solana. Poc abans d'arribar-hi hem deixat la carretera per agafar la pista del Riu de Barcedana, que ens havia d'apropar a la segona cova del dia. Només entrar a la pista, però, ja hem observat que estava tan enfangada que, fins i tot amb el vehicle tot terreny que portàvem, era molt difícil arribar-hi. 

Hem deixat el cotxe i hem completat l'aproximació a peu. No era gaire lluny i en menys de mitja hora hem arribat a l'aparcament situat al costat de la pista, on comença el petit camí que puja a la cova. És un camí preparat per a turistes, amb esglaons de fusta i baranes, que en menys de mitja hora ens ha portat a l'entrada de la cavitat.

La Cova Negra de Mata-solana és una cavitat similar al Forat del Gel, ja que consta bàsicament d'una gran sala i té poques formacions. Hem recorregut l'extensa sala principal, amb petites estalactites penjades del sostre i molts blocs caiguts, i hem arribat al fons on hi ha una corda fixa que dona accés a unes galeries penjades. Nosaltres no hem explorat aquestes galeries, ja que no portàvem el material tècnic d'espeleologia, i només hem explorat la sala principal.

Després de recórrer la sala gran i fer unes quantes fotos, hem donat per acabada la visita iniciant el retorn pel mateix camí i arribant al cotxe ben enfangats.

I aquí tenim la segona pel·lícula del dia, amb un resum de la visita a la Cova Negra de Mata-solana. Com l'anterior, ha estat produïda per Edicions JGB i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACKS: GEL - MATASOLANA

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR1: Palanca - Hostal Roig, 2015

Tossal de les Torretes, 2010

Forat del Gel, 1990

---

Tourdera: Sant Marçal - La Costa del Montseny

El Tourdera és un camí de gran recorregut que segueix el curs del riu Tordera des del seu naixement al Montseny fins a la seva desembocadura a prop de Blanes. Després, puja seguint la Riera d'Arbúcies fins al punt d'origen, formant un itinerari circular. El nom d'aquest itinerari és el resultat de la fusió de dues paraules: Tour i Tordera. 

Tot i ser un camí de gran recorregut, no forma part de la xarxa oficial dels GR i no està senyalitzat amb les marques de pintura blanca i vermella dels GR sinó amb unes pilones de fusta que anem trobant al llarg del recorregut.

Avui hem iniciat el recorregut del Tourdera amb la intenció d'anar-lo fent per etapes quan puguem. El punt de partida està en el Coll de Sant Marçal, al costat la Taula dels Tres Bisbes, un punt singular on conflueixen els bisbats de Barcelona, Girona i Vic.

Hem iniciat la caminada baixant per un caminet equipat amb esglaons de fusta que en molt pocs minuts ens ha portat a la Font Bona, on se situa tradicionalment el naixement de la Tordera, tot i que aquí encara no hi ha un curs permanent d'aigua.

Des de la Font Bona hem agafat una pista en suau baixada per un bosc d'obaga on predominen els castanyers i els faigs. De baixada pel bosc hem pogut gaudir de tots els colors de la tardor.

Després d'una bona estona de pista hem arribat a una petita carretera, al costat de la Font de les Nàiades i a l'entrada del càmping de les Illes. Hem seguit un tram d'asfalt fins que l'hem deixat, baixant per un corriol que ressegueix la Tordera, ara ja convertida en un riu permanent.

Poc després hem enllaçat amb el GR5, un camí de gran recorregut que uneix Canet de Mar i Sitges passant pel Montseny entre altres serres. A partir d'aquest el Tourdera i el GR coincideixen durant un llarg sector i a les pilones apareixen les marques dels dos camins.

Seguint el GR hem arribat al poble de Montseny, on hem fet una petita aturada abans d'iniciar el tram final de l'etapa d'avui. Des de Montseny el camí s'allunya de la Tordera, que fins ara hem anat seguint de ben a prop, per pujar cap a La Costa del Montseny. És l'únic tram de pujada de l'etapa d'avui i encara coincideix amb el GR5 fins que, ja ben a prop del final de l'etapa, l'hem deixat per completar el darrer tram de camí fins a La Costa del Montseny on hem acabat per avui la caminada.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Les ermites d' Aiguafreda, 2022

Puig de la Creu, 2022

Montnegre carener, 2022

---

La Gorra Frígia, via Pilar Martínez

Una nova matinal d'escalada a Montserrat, aquesta vegada a la Gorra Frígia, una de les roques més característiques del massís, que ja havíem pujat moltes vegades per les diverses vies que recorren totes les vessants de les seves parets. 

Avui hem pujat per la via Pilar Martínez, una via d'obertura relativament recent que es caracteritza per la dificultat moderada i un equipament òptim. Nosaltres no hem fet exactament aquesta via sinó una variant que consisteix en sortir per la via Normal, evitant el tram final de la via original que fa un llarg flanquejament per anar a buscar un pas que se supera amb tècnica artificial (A0) per completar l'escalada.

Hem arribat de bon matí al Monestir de Montserrat. Una densa boira cobria la muntanya però, a mesura que hem anat pujant per les escales del camí, s'ha anat fonent, tot i que a estones encara ens ha envoltat novament la boira.

Hem pujat fins al peu de la Gorra Frígia i hem pujat per la canal amb algun pas equipat que porta al coll entre la Gorra Frígia i la Magdalena Superior. Baixant per l'altra banda hem arribat fins al peu de la via, al peu de la llarga cara sudoest de la roca i al costat de l'inici de la Via Blava. 

Les dues primeres tirades són fàcils i no passen de tercer grau tot i que, a poc a poc, la paret es va redreçant. La tercera tirada ja és més interesant, curta però intensa, superant una placa vertical però amb bones preses.

La quarta tirada és el pas clau de la via, ja que travessa la llarga fisura que ratlla tota la paret, passant a sobre de la llastra amb un pas de flanqueig. Una tirada més ens ha portat a la base de la canal de la via normal. Aquí hem deixat la via Pilar Martínez, que flanqueja a l'esquerra per anar a buscar un pas per la cara oest, i hem pujat directament per la via normal fins al cim.

Hem trobat la via molt interessant, amb molt bona roca, preses abundant fins i tot en els passos difícils i molt ben equipada, amb parabolts d'assegurança i reunions ben segures. 

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

ENTRADES RELACIONADES:

Escalada a la Plantació, 2020

Gorra Frígia, via Blava, 2011

Gorra Frígia, via GEDE, 1975

---

Pas de l'Escalell, una vegada més

El barranc del Pas de l'Escalell és tot un clàssic. La proximitat a Barcelona, l'aproximació curta, el caràcter aquàtic i la dificultat moderada fan d'aquest barranc un dels més visitats. Quan les condicions són bones, amb un bon cabal i bon temps, és una activitat molt interessant. 

Ja havíem baixat aquest barranc diverses vegades però avui, novement, hem vingut a Vilada per repetir aquesta activitat. Les condicions no eren les òptimes, ja que no baixava aigua, encara que els gorgs estaven plens d'aigua, però el Pas de l'Escalell sempre és interessant.

Com en ocasions anteriors, hem trobat el barranc perfectament equipat i hem realitzat el descens en l'horari previst. La dificultat principal han estat els gorgs enfangats i les roques relliscoses, amb el perill de relliscades que comporta.

En aquesta ocasió no hi ha vídeo perquè ja tenim en el blog dos vídeos d'aquesta activitat. Us recomanem veure el vídeo del nostre últim descens, el juny de 2021, amb unes condicions òptimes. El Pas de l'Escalell en el seu millor moment.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK (2015)

---

ENTRADES RELACIONADES:

Serra de Picancel, 2022

Pas de L'Escalell, 2021

Pas de L'Escalell, 2005

---

GR223: Punta Prima - Sa Mesquida

Avui hem completat la nostra estada a Menorca amb la cinquena i última etapa del Camí de Cavalls sud, des de Punta Prima fins a Sa Mesquida. L'etapa prevista acabava a Maó però com que era curta i hem acabat aviat hem decidit fer un tram de l'etapa següent per tal que quan tornem a Menorca per completar la part nord del Camí de Cavalls ja tinguem feta una part de la primera etapa.

Hem sortit de Punta Prima recorrent el passeig marítim fins sortir d'aquesta petita urbanització. Hem seguit per un camí que ressegueix la costa a poca distància i passa al costat de la Torre d'Alcalfar. El GR no passa per la torre però com que la teníem tan a prop ens hem desviat uns minuts per visitar aquesta torre fortificada. 

La Torre d'Alcalfar és una bona mostra d'arquitectura militar del segle XVIII. Està ben conservada, ja que va ser restaurada l'any 1994, i està en un indret singular,  a l'inici de la costa est de Menorca. Hem fet algunes fotos de la torre i del gran panorama marítim que ofereix la petita elevació on s'aixeca la torre, abans de retornar al Camí de Cavalls. 

Hem passat per la petita cala i la població d'Alcalfar i hem seguit per l'interior, a certa distància de la costa, fins a la Cala de Sant Esteve, a l'entrada del llarg canal marítim que porta al Port de Maó.

A partir d'aquest punt el camí va per carreteres asfaltades per una zona cada vegada més urbanitzada fins entrar a Maó. Dintre de la ciutat hem deixat el GR durant un tram, acostant-nos a la costa on teníem una bona vista del port, i hem acabat al centre històric.

Ens hem aturat a dinar a Maó i després de dinar encara ens hem posat novament en camí per recórrer una petita part de l'etapa següent, fins a Sa Mesquida. És un tram curt però no és dels millors perquè va sempre per carretera.  En poc més d'una hora hem completat el recorregut i hem donat per acabada l'etapa d'avui i la nostra estada de sis dies a l'illa de Menorca per recórrer el Camí de Cavalls. 

I aquí teniu el vídeo recopilatori de les cins etapes i mitja que hem fet en aquesta estada a Menorca:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR221: Esporles, 2012

GR221: Estellencs, 2012

GR221: Coll de  sa Gramola, 2012

---

GR223: Cala en Porter - Punta Prima

L'etapa d'avui pel Camí de Cavalls ha tingut dues parts clarament diferenciades. La primera part era bàsicament per camins interiors, una mica allunyats de la costa, mentre que la segona part ha estat un llarg recorregut per la costa per zones totalment urbanitzades.

Hem iniciat la caminada a Cala en Porter, justament on vam acabar ahir, a l'entrada de la urbanització, on hi ha el cartell informatiu que marca l'inici del sector 17 del Camí de Cavalls. El camí no baixa a la cala, molt propera, sinó que puja al centre de la urbanització, situada sobre un petit cingle que domina la cala. 

Hem travessat els carrers de Cala en Porter i gairebé a la sortida ens hem aturat en un mirador que ofereix grans vistes de la cala des de les altures. Després hem sortit per un camí que en poc temps ens ha portat al fons d'un petit barranc. El GR segueix amunt per l'altra banda però molt a prop hi ha Calescoves, una petita cala on hi ha diverses cavitats on s'han trobat restes arqueològiques. 

Ens hem desviat uns minuts del camí per acostar-nos a aquesta cala i hem fet algunes fotos abans de tornar enrere per recuperar el Camí de Cavalls.

Hem seguit pel GR que ara anava per l'interior una estona per retornar després a la costa arribant a la cala i urbanització dels Canutells. Sortint dels Canutells hem passat un llarg tram de carretera, gairebé de dos km. No hi havia gaire trànsit però mai és agradable caminar per una carretera asfaltada. 

Després de recórrer el tram de carretera hem agafat un camí que ens ha portat novament a la costa, a la platja de Binissafúller. Aquí acaba el sector 17 i comença un llarg recorregut per la costa, que a partir d'aquest punt està totalment urbanitzada fins al final de l'etapa. 

Al cap de poc hem arribat a un punt singular: Binibèquer Vell. Es tracta d'una petita urbanització que imita un poble típic de pescadors, amb carrers estrets i costeruts i amb cases blanques. Seria una petita meravella si no fos tot tan fals.

Hem completat el recorregut resseguint la costa per un llarg passeig marítim, passant per diferents urbanitzacions i platges: Binibèquer Nou, Biniancolla i Son Ganxo, arribant finalment a Punta Prima on hem acabat l'etapa.

En el tram final hem tingut bones vistes del Far de l'Illa de l'Aire, situat en aquest illot a pocs metres de la costa. També hem passat a prop de la Torre de Son Ganxo, una antiga torre de guaita enlairada a pocs metres del camí.

Aquesta vegada no tenim vídeo; publicarem un vídeo recopilatori de les 5 etapes i mitja que hem fet en aquesta sortida a l'entrada de l'última etapa.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

S. Antoni - Cala Salada, 2014

Sant Mateu - Es Campvell, 2014

Cap des Falcó, 2013

---

GR223: Sant Tomàs - Cala en Porter

La nostra caminada per la costa sud de Menorca segueix el ritme previst i avui hem completat una nova etapa. Com a les etapes anteriors, la meteorologia ha estat molt favorable i tot el dia ens ha acompanyat un magnífic sol de tardor.

Hem començat a caminar per Sant Tomàs, resseguint el passeig marítim. A l'altra banda hem pujat fins un petit altiplà que hem travessat per baixar després en direcció a l'aiguamoll de Son Bou. Arribant a aquesta zona humida hem trobat una bifurcació. El GR va cap a l'esquerra però hi ha una variant que va per la platja deixant a l'esquerra l'aiguamoll. 

Nosaltres hem seguit el GR voltant l'estany pel nord, passant per una zona de camps, i hem arribat a la urbanització Sant Jaume i poc després a Son Bou. El camí voreja aquesta petita urbanització seguint una carretera i segueix després per un camí fins a la Cala Llucalari.

Aquesta cala és petita i pedregosa, no hi ha sorra sinó pedres, però ens ofereix un magnífic panorama. Nosaltres hem fet una petita aturada que hem aprofitat per banyar-nos a les aigües transparents de la cala.

A partir d'aquest punt, el GR va terra endins apartant-se de la costa. Hem passat per zones d'interior amb camps i boscos travessant moltes de les característiques portes menorquines que permeten travessar els innombrables murs de pedra seca que delimiten les finques.

Hem arribat al Barranc de Torre Vella i hem travessat un rierol. Hi ha una zona inundada, com un petit aiguamoll, i unes pedres tallades i posades en filera que faciliten el pas. Al final s'acaben les pedres i cal passar fent equilibris sobre un tauló inestable de fusta. El tauló era tan inestable que alguns dels caminadors han acabat amb els peus molls.

De sobte, quan passàvem per una zona de matolls, hem trobat, al mig del camí, una tortuga. Era una petita tortuga mediterrània amb la closca groga i negra i no s'ha espantat per la nostra presència. Li hem fet unes quantes fotos abans de seguir el nostre camí. Més endavant encara hem trobat dues tortugues més, de manera que hem deduït que en aquesta zona hi deu haver una bona població de tortugues mediterrànies.

Ja gairebé al final hem passat pel Barranc de Cala en Porter, amb camps verds i diverses masies formant un entorn rural molt típicament menorquí. Quan pensàvem que estàvem acabant encara hem hagut de superar un petit obstacle: un fort pendent amb uns esglaons de fusta, curt però intens. Després ja només ens quedava una plàcida baixada fins a Cala en Porter on hem acabat l'etapa.

Aquesta vegada no tenim vídeo; publicarem un vídeo recopilatori de les 5 etapes i mitja que hem fet en aquesta sortida a l'entrada de l'última etapa.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Portinatx - S. Vicent, 2016

Sta. Eulària - S. Vicent, 2016

Eivissa -  S'Estanyol, 2014

---

GR223: Cala en Turqueta - Sant Tomàs

Una nova etapa del Camí de Cavalls per la costa sud de Menorca, avui passant per algunes de les millors cales de l'illa en un magnífic dia de tardor.

Hem iniciat la caminada al pàrquing de Cala en Turqueta recorrent el curt trajecte que porta a aquesta platja on vam acabar l'etapa d'ahir. A la cala hem retrobat el Camí de Cavalls, que a partir d'aquí puja pel bosc elevant-se sobre la platja.

Al cap de poc hem arribat a una bifurcació. El GR segueix pel bosc en direcció a la Cala Macarella però nosaltres hem preferit agafar una curta variant més interessant, que passa per una altra cala, la Macarelleta, una de les millors de Menorca.

Hem arribat a la Macarelleta, una petita cala sense urbanitzar de sorra blanca i aigües blaves a on només es pot arribar caminant o amb alguna embarcació. Hem travessat la platja i a l'altra banda hem agafat una camí pintoresc que puja pel bosc oferint-nos grans vistes de la cala des de les altures.

Ens ha sobtat la gran quantitat de gent que venia pel camí.. des de la Cala Macarella Era una multitud tan gran que hem pensat que no cabrien a la petita platja de la Macarelleta. 

Hem arribat a la Macarella, una cala més gran però tan maca com la seva germana petita. Hem seguit per l'altra banda pujant per un camí que s'allunya una mica de la costa i després hi retorna, baixant a la platja de Cala Galdana. Aquesta cala està urbanitzada amb hotels i xalets i té tota mena de serveis.

Ens hem aturat una estona a Cala Galdana i hem pres un cafè en una guingueta abans de seguir el nostre camí en direcció a la Cala Mitjana, una altra magnífica cala de sorra blanca i aigües blaves.

Des de Cala Mitjana, el Camí de Cavalls inicia un llarg trajecte per l'interior, allunyant-se una mica de la costa. Hi ha una variant senyalitzada que segueix per la costa però nosaltres hem preferit seguir el camí oficial per l'interior. Hem passat per zones de camps i boscos, una bona mostra de la Menorca rural. Hem passat el barranc de Son Fideu per un pont de fusta i ens hem aturat a esmorzar al costat d'una alzina monumental.

Poc després el camí ens ha retornat a la costa, a les platges de Binigaus, i poc després hem arribat a Sant Tomàs, punt final de la nostra etapa. A l'entrada d'aquesta urbanització hem trobat el plafó que indica el final del sector 14 i hem donat per acabada l'etapa en aquest punt. Després un taxi ens ha retornat a l'aparcament de Cala en Turqueta per recuperar el cotxe.

Aquesta vegada no tenim vídeo; publicarem un vídeo recopilatori de les 5 etapes i mitja que hem fet en aquesta sortida a l'entrada de l'última etapa.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Sta. Eulària - Eivissa, 2016

GR221: Lluc - Pollensa, 2013

GR221: F. des Prat  - Lluc, 2013

---

GR223: Cala Santandria - Cala en Turqueta

Després de l'etapa 0 d'ahir, iniciem el recorregut de la primera etapa llarga del Camí de Cavalls. Hem sortit de la Cala Santandria i hem començat a caminar per una mena de passeig marítim. De bon matí l'aire era molt clar i hem pogut veure les muntanyes de Mallorca, aparentment molt a prop, una visió que ens ha acompanyat tot el dia.

Hem passat per la Cala Blanca, una platja amb sorra d'aquest color, i hem deixat enrere la zona urbanitzada per anar resseguint la costa per una zona rocosa. És un llarg tram sense cap edificació moderna. Únicament hem trobat un antic pou amb abeurador i algunes petites cabanes de pedra seca, a més d'alguns búnkers abandonats.

Més endavant hem entrat a la urbanització del Cap d'Artrutx i hem arribat al far del mateix nom, que marca el límit entre la costa oest i la sud. Ens hem aturat una estona al costat de far abans de seguir el nostre camí. 

Hem deixat enrere les urbanitzacions i hem entrat a una nova zona despoblada, seguint la costa rocosa. En aquesta zona hem trobat el punt més singular del recorregut d'avui: la Cova dels Pardals. Es tracta d'una cova natural que s'obre en una petita cala. S'hi accedeix per una estreta escala que s'ha excavat a la roca. A dintre de la cavitat hi ha uns embarcadors on antigament atracaven les barques i una mena de pou que dona a una caseta exterior per on es pujaven i baixaven les mercaderies que transportaven les barques. 

L'indret és realment singular i ens hem entretingut una estona fent fotografies i fins i tot alguns ens hem banyat a les fresques aigües de la caleta.

El camí segueix per la costa passant per diverses cales: Son Vell, Son Saura i Talaier...  i finalment hem arribat al final de l'etapa, a la Cala en Turqueta. És una de les cales més populars de Menorca, situada en un magnífic entorn natural sense cap edificació.

A la cala no hi arriben els cotxes però sí que arriben a un pàrquing situat a un km de la platja. Hem fet el curt recorregut fins a la carretera, on ens ha recollit un taxi per retornar-nos al punt partida.

Aquesta vegada no tenim vídeo; publicarem un vídeo recopilatori de les 5 etapes i mitja que hem fet en aquesta sortida a l'entrada de l'última etapa.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR221: Sóller - Font des Prat, 2013

GR221: Deià - Sòller, 2013

GR221: Esporles  - Deià, 2012

---