Cova Tancada des Cap de Menorca

Avui hem tancat la nostra estada de cinc dies a Mallorca amb la visita a una cavitat fàcil i curta, però molt interessant per la gran quantitat de formacions que conté. Aquesta tarda hem d’agafar l’avió de tornada a casa, però hem volgut aprofitar les darreres hores per fer una breu matinal espeleològica.
La Cova Tancada es troba a la zona del Cap de Menorca, prop d’Alcúdia. La seva boca s’obre arran de mar i el camí d’accés baixa entre les roques oferint àmplies vistes sobre la Badia d’Alcúdia. No cal material tècnic per fer la visita, ja que tot el recorregut és a peu pla.
Fa uns anys, es va intentar condicionar la cavitat i el camí per explotar-la turísticament. El projecte no va arribar a bon port, però encara en resten nombroses traces: dins la cova hi ha trams amb esglaons tallats a la roca o fets amb ciment, i al camí d’accés s’hi conserven algunes estaques de ferro que devien sostenir una barana avui desapareguda.

Després de deixar els cotxes en una petita explanada al final d’una pista, hem iniciat la fàcil aproximació pujant per un suau llom del bosc fins a enllaçar amb el corriol ben marcat que condueix a la cova. Aviat hem sortit del bosc i hem arribat a una zona rocosa amb àmplies vistes sobre el mar. El camí baixa fort entre les roques i, en un punt del descens, trobem un breu pas equipat amb una cadena.
Al tram final, el sender es difumina una mica entre les roques, però unes marques de pintura ens guien en els punts més dubtosos. Finalment, hem arribat a l’entrada de la cavitat, lleugerament enlairada i orientada cap al mar.

Hem entrat a la cavitat baixant uns quants esglaons i de seguida hem comprovat que la Cova Tancada és molt més interessant del que imaginàvem. En un espai reduït s’hi concentra una gran quantitat de formacions que decoren tots els racons de les diferents sales que anem trobant al llarg de la galeria principal. Destaquen especialment algunes columnes de dimensions imponents i gran bellesa.
Després de recórrer la part principal de la cavitat, hem iniciat el retorn cap a la sortida, però poc abans d’arribar-hi ens hem desviat per una petita galeria descendent que enllaça amb una gatera. Aquesta ens ha portat fins a una petita finestra oberta a l’exterior, amb vistes al mar.

La finestra és petita però perfectament practicable, i ens ha permès sortir fins a una petita terrassa penjada sobre el mar. Grimpant una mica per les roques i flanquejant sobre el penya-segat, hem arribat de nou a l’entrada principal de la cova. Després de recollir les motxilles, hem iniciat el retorn per on havíem vingut.

Amb la visita a la Cova Tancada, hem posat punt final a una estada de cinc dies a Mallorca durant la qual hem explorat algunes de les cavitats més destacades de l’illa. A la tarda, l’avió ens ha tornat a casa amb la satisfacció d’haver aprofitat al màxim aquests dies d’intensa activitat espeleològica i descoberta subterrània.

I aquí teniu el vídeo de la visita a la Cova Tancada des Cap de Menorca. Aquesta vegada ha estat produït pel Blog de Muntanya amb la col·laboració de NONSTOP.

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc de la
Comafreda Cova de
Cornavaques Cova de
Na Mitjana

---

TOPOGRAFIA:

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ:

• Mallorca, bellezas en la oscuridad, de Daniel Mayoral i Tomeu Mateu. Asociación Científico-Espeleológica de Mallorca, 2004.

PARTICIPANTS:

Manel · Merche · Oriol · Sonia · J. Rafel

---

Cova de sa Campana

Avui hem visitat la Cova de Sa Campana, la cavitat de més profunditat de Mallorca, la més important de l'illa després de la Cova del Pas de Vallgornera, que no hem pogut visitar a causa de la seva regulació legal.

A diferència de les cavitats que hem visitat els dies anteriors a Mallorca, la Cova de Sa Campana no destaca per la concentració i bellesa dels espeleotemes sinó per la grandiositat de les seves sales. És una cavitat de grans espais, on destaca especialment la Sala Gràcia, amb unes dimensions de 150 x 100 m y amb una altura que en alguns punts arriba als 40 metres. De

La cavitat es troba en plena Serra de Tramuntana, molt a prop de Sa Calobra, un dels punts més visitats pels turistes a la serra i a tota l'illa. Per arribar-hi, hem baixat per la recargolada carretera de Sa Calobra, gairebé fins al final. De la mateixa carretera surt un corriol ben senyalitzat amb fites, que porta directament a la cova. Mentre veníem en cotxe, ha caigut un bon xàfec però quan hem arribat ja no plovia i les previsions eren bones, de manera que ens hem posat en marxa.

El camí puja entre els matolls de carritx fins arribar a un marcat coll des d'on hem tingut una gran visió de la vall que forma el Torrent de Pareis i Sa Calobra al final obrint-se al mar. Després hem baixat una mica per l'altra banda i hem iniciat un flanqueig panoràmic que ens ha portat fins a l'entrada de la cova, petita i mig tapada per la vegetació.

Després d'equipar-nos, hem iniciat l'exploració de la cova. A l'entrada hi ha un parell d'esglaons de pedra. Després, un flanqueig curt però exposat ens ha portat a la capçalera del primer ràpel, de 28 metres, equipat amb dos ancoratges químics.

A baix, ens esperava la Sala del Campament, amb una explanada que sembla un antic gorg sec. Aquí fan bivac de vegades els espeleòlegs, quan volen fer una exploració a fons de la cavitat. Nosaltres només hem explorat les sales principals perquè la cavitat és tan extensa i amb tantes branques i pous que resulta impossible veure-ho tot en un sol dia.

Seguint endavant, hem arribat a la sala més gran de tota la cavitat: la Sala Gràcia. És tan gran que la llum dels frontals es perdia en la foscor sense trobar res que il·luminar. En diversos punts, cauen petites cascades del sostre i es formen molts gorgs. L'exploració de la sala ens ha ocupat una bona estona, buscant els racons més interessants per l'enorme sala.

Seguint unes fites, hem arribat a l'entrada de la Rampa dels Tres, un pou no gaire vertical que baixa en tres trams fins a un replà on hem muntat un altre ràpel que ens ha deixat en una petita sala situada a 122 metres de profunditat. 

Just al costat hi ha una petita sala amb moltes formacions, coneguda amb un nom ben descriptiu: Sala Bonica. Allà mateix hi ha l'entrada de la galeria que porta a les sales inferiors. És una galeria estreta i amb fort pendent, pedregosa, humida i enfangada. A baix s'estreta i es converteix en una gatera que baixa fins abocar-se a un ressalt d'uns 6 metres on hem muntat un curt ràpel.  Ha estat un pas complicat per l'estretor, la humitat i el fang.

Un cop superat el pas, estàvem a dalt de la Rampa del Fang, un gran pendent cobert d'un fang espès, gairebé com la plastilina. Hem baixat la llarga rampa, menys relliscosa del que pensàvem, fins arribar a un replà situat a la cota -186 m. 

Per un pas de poca altura, hem entrat a la part alta de la Sala dels Gorgs, una sala tan gran com la de Gràcia. Per arribar al fons de la sala hem fet un altre ràpel des de dos ancoratges químics. A baix, una gran extensió amb tota mena de formacions i amb els gorgs que donen nom a la sala. També hi ha una enorme colada blanca, que hem aprofitat per fer la foto de grup. 

Havíem arribat al final de la nostra exploració, a la cota -214. Més avall, encara hi ha diversos pous que arriben fins als 358 metres de profunditat però no teníem temps per més i encara ens quedava la llarga remuntada per sortir de la cavitat. Hem fet la foto de grup al davant de la gran colada blanca i hem iniciat el retorn.

Hem remuntat tota la cavitat sense problemes i quan hem arribat a la sortida feia un tarda lluminosa. La vista des d'aquest punt, sobre el Torrent de Pareis i el mar era realment espectacular, amb les llums del capvespre. Hem iniciat el retorn pel mateix camí que ens havia portat fins a la cova, arribant al cotxe quan ja era gairebé fosc, satisfets després d'una nova jornada espeleològica, aquesta vegada en una de les cavitats més representatives de la Mallorca subterrània.

I aquí teniu el vídeo de la visita a la Cova de Sa Campana. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR221, 2013
Pollensa GR221, 2013
Santuari de Lluc GR221, 2013
Font des Prat

---

TOPOGRAFIA:

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ:

• Mallorca, bellezas en la oscuridad, de Daniel Mayoral i Tomeu Mateu. Asociación Científico-Espeleológica de Mallorca, 2004.
• Recull de les cavitats de major recorregut i major fondària de les Balears. Article publicat en el número 33 de la revista Endins, 2009. 

PARTICIPANTS:

Joan · Manel · Merche · Oriol · Sonia · J. Rafel

---

Avenc de la Canal de la Comafreda

Després de la gran jornada d'ahir, quan vam visitar la Cova de Cornavaques, avui hem triat un objectiu més fàcil però tan interessant com els anteriors: l'Avenc de la Canal de la Comafreda. És una cavitat relativament petita, que només té un pou d'entrada d'uns 28 metres i un parell de sales, però de gran bellesa. És una cavitat sorprenent per la gran quantitat de formacions que trobem, concentrades en un espai no massa gran.

Hem deixat els cotxes en un gran aparcament situat a l'entrada del Cap de Formentor. Hem pujat gairebé 2 km caminant per la carretera, tancada al trànsit, fins que l'hem deixat per saltar una petita tanca iniciant el tram final de la curta aproximació a la cavitat.

Hem arribat a la boca del pou, d'uns 5 metres de diàmetre, i ens hem preparat per a l'exploració de la cavitat. El ràpel és d'uns 28 metres i ens deixa sobre un amuntegament de pedres i fang que gairebé tapa les entrades a la primera sala.

Hem entrat a la sala principal i aviat hem comprovat que, tal com deien les ressenyes, hi ha una extraordinària concentració de formacions. La sala no és massa gran però té molts racons, tots decorats amb tota mena de meravelles subterrànies.

Després de passar una bona estona recorrent la sala i fent fotografies, hem entrat a l'estreta gatera que porta a una segona sala, tan gran com la primera però molt més alta. La gatera és realment espectacular, amb una infinitat de petites estalactites que ens obliguen a moure'ns amb compte per evitar trencar res. També hi ha un petit gorg a mig camí, que ha posat a prova la nostra habilitat per evitar mullar-nos. 

La segona sala és gran i està plena de grans blocs formant un petit caos. No hi ha tanta concentració de formacions com a la sala d'entrada, però hem recorregut tota la sala, grimpant entre els blocs i passant per una petita terrassa, trobant molts racons realment interessants.

Després de completar l'exploració de la cavitat, hem remuntat el pou d'entrada per sortir novament a la llum, donant per acabada l'exploració d'aquesta cavitat, petita però força interessant.

I aquí teniu el vídeo de la visita a l'Avenc de la Canal de la Comafreda. Aquesta vegada ha estat produït pel Blog de Muntanya amb la col·laboració de NONSTOP.

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Torrent des
Lli, 2022 Torrent Fondo de
Mortitx, 2022 Pas del
Duro, 2019

---

TOPOGRAFIA:

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ:

• Mallorca, bellezas en la oscuridad, de Daniel Mayoral i Tomeu Mateu. Asociación Científico-Espeleológica de Mallorca, 2004.

PARTICIPANTS:

Manel · Merche · Oriol · Sonia · J. Rafel

---

Cova de Cornavaques

En el segon dia de la nostra estada espeleològica a Mallorca, hem visitat una de les cavitats més interessants i conegudes de l'illa. Tot un clàssic: la Cova de Cornavaques.

És una cavitat sense massa dificultat tècnica però amb una gran varietat de sales i espeleotemes, que fan molt interessant la visita. Té un recorregut de 561 metres però la profunditat és poca, només 28 metres. Tot i la poca profunditat, en el recorregut de la cavitat trobem diverses pujades i baixades, de manera que el desnivell recorregut és bastant superior.

La Cova de Cornavaques està a prop de Pollença, a la Serra de Sant Vicenç. L'aproximació és llarga i embolicada, per una zona rocosa on fins i tot hem de fer algunes petites grimpades.

Hem iniciat la caminada des de la finca de Son Vich (veure anècdota al final de l'entrada),  pujant per la llera d'un torrent, entre pins. Hem hagut de passar dues tanques de delimitació de finques fins arribar al final del bosc, ja fora del torrent, on comença una extensa zona rocosa que ocupa tota la serra de Sant Vicenç.

Pràcticament no hi ha camí però hi ha moltes fites que ens han anat guiant pel pedregar, guanyant altura per sobre del torrent. En alguns punts hem hagut de grimpar per les roques i fer algun flanqueig exposat però sense massa dificultat.

Finalment hem arribat a l'entrada de la cova, un petit forat amagat pels lentiscles. Ens hem equipat i hem iniciat l'exploració de la Cova de Cornavaques.

Hem entrat caminant entre les primeres formacions i, després de baixar un petit tobogan relliscós, hem trobat el primer obstacle. Hi ha un mur que tanca la sala d'entrada i cal superar-lo amb l'ajut d'una corda fixa. Des de dalt, hem baixat en ràpel per l'altra banda, també amb una corda fixa, per entrar a la sala dels Gorgs. 

En aquesta sala, a més dels gorgs que li donen nom, hi ha una infinitat de formacions de tota mena, que anàvem trobant a cada pas. Al fons de la sala, una rampa relliscosa ens ha portat a la sala des Gegant, que es caracteritza per tenir el sostre de roca conglomerada.

Més endavant, hem arribat al punt més característic de la cavitat: la sala de ses Columnes. És una gran sala, de 40 x 30 m i 15 m d'altura, on trobem una infinitat d'espeleotemes entre els que destaquen unes curioses arrels calcificades, llargues i primes, que són realment excepcionals.

Hem fet moltes fotos per tots els racons de la sala i també la foto de grup al costat d'una magnífica exposició d'estalagmites al centre de la sala.

Hem seguit endavant superant un pendent relliscós amb l'ajut d'una corda fixa per arribar al pas de l'Embut, un pas singular que comunica la sala de les Columnes amb les sales inferiors anomenades sales del Fang.

El pas de l'Embut és un forat que realment té la forma d'un embut. És un forat rodó que es va fent estret a mesura que baixem. Es baixa amb un ràpel d'uns 18 metres que comença amb el pas estret, on hem posat un desviador, segueix amb un reenviament i acaba just en un petit gorg ple d'aigua que hem d'evitar fent un petit pèndol.

A baix hi ha les dues sales inferiors, molt enfangades però amb belles formacions entre les que destaca una gran estalagmita forrada de petites excèntriques i una formació que sembla la boca d'un animal ferotge.

Un cop explorades totes les sales, hem iniciat el retorn pel mateix camí, passant pel pas de l'Embut, que ara havíem de superar de pujada i entrant pel forat petit. Hem superat el pas sense problemes i aviat estàvem novament a l'exterior de la cova per iniciar el camí de retorn.

I aquí teniu el vídeo de la visita a la cova de Cornavaques. Aquesta vegada ha estat produïda pel Blog de Muntanya amb la col·laboració d'Edicions JGB i NONSTOP.

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Torrent de
Muntanya, 2022 Torrent dels
Diners, 2022 Torrent de
Comafreda, 2022

---

TOPOGRAFIA:

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ:

• Mallorca, bellezas en la oscuridad, de Daniel Mayoral i Tomeu Mateu. Asociación Científico-Espeleológica de Mallorca, 2004.
• Recull de les cavitats de major recorregut i major fondària de les Balears. Article publicat en el número 33 de la revista Endins, 2009. 

L'ANÈCDOTA: 

El track que portàvem s'iniciava en una petita explanada de la carretera MA2203, entre Pollença i Cala Sant Vicenç, però el nostre llibre de referència, Mallorca, bellezas en la oscuridad, indicava un punt de partida més amunt, que ens estalviava mitja hora de caminar.

Nosaltres hem seguit les indicacions del llibre i hem entrat amb el cotxe per una pista que travessa la finca de Son Vich fins al punt on, segons el llibre, s'iniciava la caminada d'aproximació. Hi ha una bona explanada al costat del camí, on hem deixat els dos cotxes i, després de recollir tot el material, ens hem posat en marxa en direcció a la cova.

Tot ha anat bé fins que hem sortit de la cavitat, després d'acabar el recorregut subterrani. En aquell moment els nostres mòbils s'han connectat a la xarxa de telefonia i hem rebut alguns missatges que havien quedat pendents mentre estàvem sota terra, sense cobertura.

Entre els missatges acumulats durant la nostra desconnexió del món, n'hi havia un de l'empresa que ens havia llogat els cotxes. Era curt però molt clar: "tienen dos coches mal aparcados en una propiedad privada. Van a llamar a la grúa".

Mai hauríem imaginat que els cotxes etiguessin mal aparcats perquè no hi havia cap rètol que prohibís el trànsit per la pista ni tampoc cap senyal de prohibició d'aparcament. Tot i que ens temíem el pitjor, ens quedava l'esperança que fos només una amenaça, ja que pensàvem que la grua no podia retirar els vehicles perquè no havíem comès cap infracció ni tampoc obstaculitzàvem el trànsit pel camí, ja que els cotxes estaven fora del pas.

Mentre baixàvem per la Serra de Sant Vicenç, anàvem pensant l'estratègia a seguir: baixar fins a la carretera, demanar un taxi, anar al dipòsit de vehicles, pagar la taxa de la grua i després, ja a casa, fer un recurs... 

Al final tot ha quedat en res. Quan hem arribat al lloc on havíem deixat els vehicles, encara estaven en el mateix lloc. Només hi havia, en el vidre del davant de cada cotxe, un paper manuscrit on deia "esto no es un párquing". 

PARTICIPANTS:

Joan · Manel · Merche · Oriol · Sonia · J. Rafel

---

Cova de Na Mitjana

Avui hem iniciat una estada de cinc dies a Mallorca, per tal de visitar algunes de les cavitats més interessants de l'illa.  Mallorca és una zona d'especial interès espeleològic, amb un gran nombre de cavitats, moltes d'elles amb gran bellesa.

Hem sortit de bon matí en avió i a dos quarts de nou ja érem a l'aeroport de Mallorca. Després, amb dos cotxes de lloguer, ens hem desplaçat fins a Can Picafort, al nord de l'illa, on teníem reservat un apartament que serà la base d'operacions durant la nostra estada a Mallorca.

Després de menjar una mica i ordenar el material que havíem facturat, hem sortit en direcció a la primera cavitat que havíem programat. Com que havíem de fer l'activitat en sessió de tarda, hem triat una cavitat amb poca aproximació i recorregut curt però molt interessant: la Cova de Na Mitjana.

Hem deixat els cotxes a la zona de Sa Font de Sa Cala, iniciant la curta aproximació a la cavitat. Per un camí ben marcat, hem pujat fins a un petit coll des d'on hem baixat en direcció a una cala, flanquejant després per les roques de la primera línia de mar fins arribar a la petita finestra que dóna accés a la cova. 

L'entrada és una curta gatera, no massa estreta, que ens ha portat a una petita sala amb el pou d'entrada. Aquesta cavitat té poca dificultat tècnica; només cal fer un curt ràpel, d'uns 6 metres, per arribar als sectors més interessants de la cavitat. En aquest pou hi havia, antigament, una escala metàl·lica que encara feia més fàcil l'exploració de la cova.

Ara ja no hi ha escala, però hem muntat el ràpel amb instal·lació natural, aprofitant una bona columna. A baix ens esperava una sala amb les primeres estalactites i, després de recórrer una curta galeria plena de formacions, hem arribat a la sala del llac.

Aquesta sala és el punt més interessant de la cavitat. Hi ha un llac subterrani envoltat per una infinitat de formacions i una petita platja de sorra fina. El llac és d'aigua salada i s'alimenta per l'aigua de mar que entra a través d'una esquerda, al fons de la sala, brollant al ritme de les onades.

Després de l'aproximació, estàvem una mica acalorats, de manera que alguns no hem pogut resistir la temptació de banyar-nos al llac subterrani; una experiència realment refrescant.

Hem completat la visita recorrent tots els racons de la sala i algunes altres sales annexes, totes ben guarnides d'espeleotemes. Després, hem retornat a l'entrada de la sala per remuntar el curt pou d'entrada i sortir a l'exterior on hem gaudit de la visió del mar des de les roques.

Finalment, hem retornat al punt de partida desfent el camí de l'aproximació, ara amb les càlides llums del capvespre il·luminant-ho tot. 

I aquí teniu el vídeo de la visita a la Cova de Na Mitjana. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR221
Esporles GR221
Estellencs GR221
Sa Gremola

---

TOPOGRAFIA:

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ:

• Mallorca, bellezas en la oscuridad, de Daniel Mayoral i Tomeu Mateu. Asociación Científico-Espeleológica de Mallorca, 2004.
  
• Tanatocenosi dels mol·luscos marins de la Cova de Na Mitjana (Capdepera, Mallorca). Guillem Pons i Joan Pons-Moya. Article publicat en el número 21 de la revista ENDINS, de la Federació Balear d'Espeleologia. Juliol 1997.

PARTICIPANTS:

Joan · Manel · Merche · Oriol · Sonia · J. Rafel

---

Torrent de Muntanya

Avui hem arribat al darrer dia d'estada a Mallorca. Després de cinc dies molt intensos en els que hem baixat alguns del barrancs més interessants i clàssics de l'illa, avui hem de tornar a casa. Tenim l'avió a la tarda però hem pensat que encara podíem aprofitar aquest darrer dia per tancar la campanya mallorquina amb alguna activitat matinal que ens permetés acabar aviat i no haver de patir per l'avió.

El Torrent de Muntanya és un barranc sec amb només 10 ràpels, a més de diversos ressalts desgrimpables i algunts petits trams oberts. Està a prop de Pollensa i té una aproximació curta, aproximadament d'una hora, i un retorn immediat. A més, no cal fer maniobra de cotxes, de manera que no cal invertir-hi massa temps.

Hem deixat el cotxe a l'entrada de la finca de Cal Melcion i hem començat a caminar seguint el GR221, el camí de llarg recorregut de la serra de Tramuntana. És un tram molt interessant que recorre un bosc d'alzines amb alguns exemplars monumentals. 

Després d'una bona estona de pujada, hem deixat el GR per prendre un petita pista que ens ha portat a la capçalera del barranc, que aquí és molt obert. Després de baixar una estona per aquest tram obert, amb algun petit ressalt desgrimpable, hem arribat a la instal·lació del primer ràpel.

Hem anat baixant els ràpels, amb instal·lacions molt segures, mentre el barranc s'anava encaixonant per l'engorjat. Gairebé al final, hem arribat al pas clau del recorregut, el ràpel de 15 metres. La instal·lació està una mica allunyada, al final d'una llosa inclinada. Per arribar-hi amb seguretat cal muntar un petit passamans, aprofitant uns magnífics ancoratges.

La sortida d'aquest ràpel, el penúltim del recorregut, cal fer-la amb un petit pèndul perquè la instal·lació està una mica allunyada. 

Després de superar aquest pas només ens quedava un curt ràpel final per acabar el tram esportiu del barranc. Finalment hem baixat una curta estona per la llera del torrent fins arribar al lloc on havíem deixat els cotxes, donant per acabat el descens i l'estada barranquista a Mallorca.

I, com que hem acabat aviat i volíem celebrar l'èxit d'aquesta intensa campanya barranquista, hem anat a dinar al restaurant Can Gallet, al costat del Coll de Sa Batalla, on hem gaudit de diversos plats de la cuina tradicional mallorquina.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta darrera jornada barranquista a Mallorca. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Gorgas Negras Alcanadre, 2018

Estrechos del Balces, 2013

Barranco del Formiga, 2013

---

Torrent des Gorg des Diners

El Torrent des Gorg des Diners és un dels barrancs més llargs de Mallorca, ja que té un total de 26 ràples, a més de diversos ressalts desgrimpables. És també un dels més clàssics i no podíem acabar les activitats de barranquisme a Mallorca sense fer aquest descens.

El Torrent des Gorg des Diners està normalment sec, encara que hi ha un parell de gorgs que normalment estan plens d'aigua i ens obliguen a fer filigranes si no ens volem mullar els peus. Els ancoratges són perfectes, molt segurs, la majoria instal·lats amb químics. El barranc acaba a prop de Cala Tuent després de baixar més de 600 metres de desnivell i recórrer uns 2.400 metres.

El punt de partida està a la carretera de Sa Calobra, poc  abans del Coll de Cal Reis, al costat d'una antiga construcció que havia de ser la base del funicular del Puig Major, una instal·lació que es va projectar fa molts anys però mai es va arribar a executar.

Abans d'iniciar el l'aproximació hem fet la maniobra de cotxes perquè el final del recorregut està molt lluny i el retorn és realment llarg. Els conductors han baixat a Cala Tuent per deixar un cotxe i han retornat per iniciar tots junts l'aproximació al barranc.

Al costat de la base del funicular hem agafat un camí de pujada fins a un marcat collet. Des d'aquí, una suau baixada ens ha portat fins a la llera del Torrent des Gorg des Diners. Hem baixat pel torrent, que aquí és obert, fins arribar a la instal·lació del primer ràpel.

A poc a poc hem anat baixant els ràpels, un rere l'altre, per l'engorjat sec. Després de tants dies practicant el barranquisme a la Serra de Tramuntana, hem depurant tant la tècnica que el barranc que havia de ser llarguíssim al final ens ha semblat molt més curt del que imaginàvem.

Després de baixar un bon grapat de ràpels i ressalts hem arribat al pas més singular del descens: el Salt des Bany, un ràpel que acaba en un gorg que normalment està ple d'aigua. Per evitar el bany cal flanquejar per l'esquerra amb l'ajut d'un passamans i unes grapes de ferro. Si no tenim manies també es pot passar caminant mullant-se una mica (gairebé fins a la cintura).

Poc després del gorg hem arribat al ràpel més llarg, de 37 metres, que es pot fraccionar (12 + 25). Nosaltres no l'hem fraccionat sinó que l'hem fet d'una tirada. Després venen alguns petits ressalts i el ràpel final, de 24 metres, on acaba la part tècnica del barranc.

Allà mateix, al peu del ràpel, hi ha un petit gorg també ple d'aigua. És el Gorg des Diners, el que dóna nom al Torrent. Tot i que és molt petit, es difícil passar-lo sense mullar-se els peus.

Després encara ens quedava un llarg descens per la llera del torrent, sense ràpels però amb diversos ressalts que cal desgrimpar. Finalment hem arribat al pont de la carretera, on havíem deixat el segon cotxe.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada barranquista. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR221: Lluc - Pollensa, 2013

GR221: F. Prat Lluc, 2013

GR221: Sóller F.des Prat, 2013

---

Torrent de Comafreda

Avui el dia també era gris i amenaçava pluja però, com ahir, la previsió era que el temps aniria millorant i a migdia ja tindríem sol. Ens hem pres el matí amb tranquil·litat i a migdia ens hem posat en marxa per iniciar un nou descens de barrancs.

El Torrent de Comafreda és un barranc habitualment sec, a la zona de Caimari. No és gaire llarg i, per tant, apte per una sessió de tarda com la que hem planificat avui. Tot i estar catalogat com a activitat d'iniciació, hem trobat els equipaments una mica precaris, amb ancoratges de fortuna sobre arbres i ponts de roca. També hi havia ancoratges antics sobre spits que havien estat desinstal·lats.

El punt de partida està a prop del Coll de Sa Batalla, en el punt on la carretera Ma2130 travessa el torrent per un pont. Des d'aquest punt, l'accés al torrent és immediat. Hem iniciat el descens, que en la primera part és obert i amb pocs ressalts. Fins i tot hi ha un accés alternatiu que evita aquesta primera part, menys interessant, baixant des de la carretera pel Salt de la Bella Dona. 

A poc a poc, el barranc s'ha anat tancant i finalment hem arribat a la part esportiva del barranc on hi ha uns 10 ràpels, el més llarg de 15 metres. Hi havia alguns gorgs amb aigua però tots eren evitables, de manera que avui no ens hem mullat els peus.

Després de baixar tots els ressalts, en alguns llocs patint una mica per la precarietat dels ancoratges, hem arribat al final, on hi ha una presa que serveix per contenir les avingudes del torrent. També hi ha un gorg amb nom propi, el Gorg des Ferrerets, on acaba definitivament l'activitat.

A prop del gorg hem deixat el torrent, pujant a una pista que ens ha portat fins al poblet de Binibona, on havíem deixat un cotxe per fer la maniobra de retorn. Mentre esperàvem l'arribada dels cotxes, hem aprofitat per prendre un refresc a la casa d'allotjament rural de Binibona, una magnífica instal·lació.

I aquí teniu la pel·lícula del Torrent de Comafreda. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR221: Deià - Sòller, 2013

GR221: Esporles Deià, 2012

GR221: Estellencs Esporles, 2012

---

Torrent des Lli

Després de dues jornades de gran intensitat, baixant barrancs a la Serra de Tramuntana, avui tocava fer alguna activitat una mica més suau i relaxant, un barranc més curt que ens permetés recuperar-nos dels esforços dels dies anteriors. A més, avui el dia era gris i plujós, de manera que calia esperar una mica perquè la previsió era que al migdia aniria millorant i acabaria sortint el sol.

El barranc triat ha estat el del Lli, un barranc curt però amb cert interès perquè té una part aquàtica i un ràpel llarg, de 56 metres, encara que fraccionable. El punt de partida està a la carretera d'accés al port de Valldemossa, a menys d'un km del seu inici. Hem arribat quan ja era gairebé el migdia i, després d'equipar-nos, hem iniciat la curta aproximació.

Després d'uns minuts de dubtes hem optat per entrar al barranc per un camí no gaire bo, seguint la part inicial del torrent, que en aquest tram està acanalat i ple d'esbarzers. Després de lluitar una estona contra les plantes de punxes, hem optat per sortir del canal i seguir per uns camps de conreu i després pel bosc fins arribar a la part esportiva del barranc on hi ha la la instal·lació del primer ràpel.

Els primers ressalts són relativament curts i amb recepció remullada; corria poca aigua però els gorgs estaven plens d'aigua ben fresca. Hem superat el primer ràpel important, el de la Figuerassa, i després d'alguns petits ressalts hem arribat al Salt Gran, on hi ha el ràpel de 56 metres.

El descens d'aquest ràpel, amb una instal·lació perfecta, ha estat més fàcil del que esperàvem. És molt obert i el pendent no arriba mai a la vertical. Després hem fet un parell de ràpels més per arribar a l'altre ressalt important, la Gran Cascada, que es baixa amb un ràpel de 31 metres.

Quan hi ha un bon cabal, aquest ressalt és realment espectacular però avui, tot i que corria l'aigua, el cabal era mínim i la cascada era gairebé seca.

Després de la Gran Cascada només quedaven alguns petits ressalts fins arribar al final de la part esportiva del torrent, on un gran bloc amb una fita al capdamunt ens indica el camí de sortida. En pocs minuts hem arribat a la carretera, on hem donat per acabada l'activitat d'avui.

I aquí teniu el vídeo del descens de Torrent del Lli. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cascades del Goleró, 2021

Pas de L'Escalell, 2021

Barranc de L'Infern, 2021

---

Gorg Blau - Sa Fosca - Torrent de Pareis

Avui, en la segona jornada d'estada a Mallorca, hem fet l'activitat més intensa del programa previst: el Gorg Blau, combinat amb el descens del Torrent de Pareis. L'any 2015 ja vam baixar el Gorg Blau, que inclou un tram subterrani anomenat Sa Fosca, però ens faltava completar l'activitat amb el descens del Torrent de Pareis. Avui hem fet el descens integral, un llarg recorregut per les profunditats de la Serra de Tramuntana.

Després d'un bon esmorzar a l'hotel i d'un curt desplaçament, hem arribat a l'aqueducte que marca l'inici del Gorg Blau. Per un camí hem baixat fins a l'antiga central elèctrica, on hem entrat al llit del torrent.

Aviat hem vist que avui el torrent portava un bon cabal i els gorgs estaven plens. Hem arribat al Pont Natural, on comença la part esportiva del barranc, i hem començat a muntar ràpels.

Hem anat baixant ressalts, tobogans i ràpels seguint el torrent en un entorn realment màgic. Molts dels ressalts tenen nom propi: Salt del Pas, Salt des Ninot, el Laberint, es Balconet, Salt des Bony, Tobogan Maleït...

Hem arribat al Pas del Duro, on hi ha una escapatòria que permet sortir del Torrent sense recórrer la part subterrània, i ens hem aturat a esmorzar per agafar forces abans d’afrontar la part més intensa del nostre recorregut. 

A partir d'aquí l'ambient és cada vegada més fosc. Les parets són altes, entra molt poca llum i a poc a poc ens anem acostant a la negra foscor. Hem fet alguns ràpels més: Tobogan des Forats, Tobogan d'en Balti, Tobogan del Parany... i hem arribat a un gorg sense nom. Just en aquest gorg vam tenir un greu problema en la nostra darrera visita al Gorg Blau. En aquella ocasió el gorg estava pràcticament buit i vam quedar atrapats en el fons del gorg sec; és el que s'anomena gorg-parany. Ens va costar més d'una hora alliberar-nos del parany, amb penes i treballs.

Avui el gorg estava totalment ple i l'hem passat nedant sense cap problema. A la sortida del gorg hi ha un passamans que porta a la capçalera d'un ràpel amb un nom ben descriptiu: Pas de s'Acolloniment. Aquest ràpel ens dona entrada a la part subterrània del torrent, conegut com Sa Fosca.

El tram subterrani té uns 450 metres però, malgrat la foscor i l'ambient realment impressionant, no té dificultats especials. Hi ha diversos ressalts, tobogans i dos curts passos sifonats parcialment evitables.

Al cap d'una estona hem començat a veure la llum del dia i a poc a poc hem anat sortint de la foscor.

Hem travessat un parell de gorgs llargs arribant a l'Entreforc, el punt on el Torrent del Gorg Blau desemboca en el Torrent de Pareis. 

Satisfets per haver completat el recorregut del Gorg Blau, hem iniciat el descens del Torrent de Pareis per arribar a la platja de Sa Calobra, punt final del nostre recorregut.

El Torrent de Pareis és un ample engorjat, gairebé tot sec, que cal baixar caminant i fent algunes desgrimpades. També hi ha alguns passos equipats amb ancoratges que permeten muntar passamans o ràpels per baixar alguns ressalts.

El recorregut és caòtic i en alguns punts és un laberint de grans blocs. Tot i que no té dificultats especials, el recorregut se'ns ha fet molt llarg, fins al punt que hem acabat arribant a Sa Calobra a la llum dels frontals. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta gran jornada barranquista. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per al seus seguidors:

---

ÀLBUM  -  TRACKS:   ACCÉS  -   RETORN PER ESCORÇA

---

ENTRADES RELACIONADES:

El Pas des Duro, 2019

Torrent des Gorg Blau, 2015

GR221: Sòller F. des Prat, 2013

---