En Toni, a cavall sobre el cim del Punyalet
Escalada a Montserrat, Agulles. Fem una via molt curiosa i interessant: el Punyalet per la via CAS. És una via molt poc freqüentada, ja que no apareix a la guia clàssica Rodés-Labraña; nosaltres trobem la ressenya en el número 25 de la revista de la UES (Unió Excursionista de Sabadell), de febrer de 1974. Aquesta roca és una llastra despresa de la paret d'Agulles que es puja amb tècnica de ramonage aprofitant la xemeneia que queda entre les dues parets. Comencem travessant la base del Sabre, entre aquest i la Paret d'Agulles fins al collet. Després baixem per la part oposada fins a la base del Punyalet. No es puja per la banda que dóna al Sabre sinó que cal flanquejar per una terrassa (fàcil) fins a la banda oposada, on comença una marcada xemeneia. Es puja per aquesta xemeneia uns 30 metres fins a un bloc encastat on muntem una reunió ben segura. La tirada següent ens porta, també amb tècnica de ramonage, uns 15 metres fins al cim del Punyalet. Aquest és el cim més petit que hem trobat mai a Montserrat; a dalt podem posar-nos a cavall amb una cama a cada banda de la minúscula agulla. A més, l'assegurança al cim del Punyalet és molt precària (una mata de farigola). La moderna Guia d'en Joan Miquel Dalmau assegura que ara està reequipada però en aquella època la cosa era molt, molt precària. El pas més delicat és quan hem de passar a la paret d'Agulles amb un pas impressionant amb una timba considerable, que posa a prova la tècnica montserratina. És una placa fina, catalogada com a cinquè grau, però molt curta. Arribem al cim d'una petita agulla enganxada a la Paret d'Agulles (anomenada Agulla Alta del Punyalet); baixem per l'altra banda i arribem fàcilment al coll sota l'Agulla del Capdemunt.
Després del Punyalet fem una petita via per completar la jornada: l'Agulla del Sol Ponent per la cara Nord.