diumenge, 30 de maig del 1976

El Punyalet

El Punyalet, Montserrat
En Toni, a cavall sobre el cim del Punyalet

Escalada a Montserrat, Agulles. Fem una via molt curiosa i interessant: el Punyalet per la via CAS. És una via molt poc freqüentada, ja que no apareix a la guia clàssica Rodés-Labraña; nosaltres trobem la ressenya en el número 25 de la revista de la UES (Unió Excursionista de Sabadell), de febrer de 1974. Aquesta roca és una llastra despresa de la paret d'Agulles que es puja amb tècnica de ramonage aprofitant la xemeneia que queda entre les dues parets. Comencem travessant la base del Sabre, entre aquest i la Paret d'Agulles fins al collet. Després baixem per la part oposada fins a la base del Punyalet. No es puja per la banda que dóna al Sabre sinó que cal flanquejar per una terrassa (fàcil) fins a la banda oposada, on comença una marcada xemeneia. Es puja per aquesta xemeneia uns 30 metres fins a un bloc encastat on muntem una reunió ben segura. La tirada següent ens porta, també amb tècnica de ramonage, uns 15 metres fins al cim del Punyalet. Aquest és el cim més petit que hem trobat mai a Montserrat; a dalt podem posar-nos a cavall amb una cama a cada banda de la minúscula agulla. A més, l'assegurança al cim del Punyalet és molt precària (una mata de farigola). La moderna Guia d'en Joan Miquel Dalmau assegura que ara està reequipada però en aquella època la cosa era molt, molt precària. El pas més delicat és quan hem de passar a la paret d'Agulles amb un pas impressionant amb una timba considerable, que posa a prova la tècnica montserratina. És una placa fina, catalogada com a cinquè grau, però molt curta. Arribem al cim d'una petita agulla enganxada a la Paret d'Agulles (anomenada Agulla Alta del Punyalet); baixem per l'altra banda i arribem fàcilment al coll sota l'Agulla del Capdemunt. 
Després del Punyalet fem una petita via per completar la jornada: l'Agulla del Sol Ponent per la cara Nord

dijous, 27 de maig del 1976

Pràctiques a Montgat

Anem al rocòdrom de Montgat a fer unes pràctiques d'escalada en aquesta antiga pedrera. Fem tres vies en artificial (A1 i A2), per practicar aquesta tècnica.

diumenge, 23 de maig del 1976

Escalada a Agulles. L'Escorpí

L'Escorpí, via Albert Alonso
Escalada a Agulles. Fem en total quatre vies:
  • La Xica de la Miranda (La Petitona), via Normal
  • L'Escorpí, via Albert Alonso
  • L'Escorpí, via Ràppel
  • La Trirroca, via Xemeneia
Les quatre vies són curtes però de dificltats molt variades. La més singular és la via Albert Alonso a l'Escorpí, on havíem abandonat per falta de material el dia 11 de gener, ja que calia clavar en una fisura terrosa. Aquesta vegada, per assegurar el tret, portem una escarpa de 30 cm que clavem a la fisura i ja no recuperem, de manera que deixem la via equipada. La via comença enfilant-se a un arbret fins arribar a una fisura per on, amb tècnica artificial de pitons, flanquejem a l'esquerra fins a una savina des d'on sortim en lliure fins a un replà amb un arbret, on muntem la reunió. La segona tirada puja directa al cim, primer en artificial de pitó i finalment en lliure. La via Ràppel és també artificial de pitó, per una fisura que puja per la cara que mira a la Torta. Les cròniques de l'època no donen detalls però sembla ser que la via estava equipada, si més no en la major part, de manera que no va ser necessari clavar gaire. Actualment aquesta via es fa en lliure.

dissabte, 15 de maig del 1976

Escalada a Montserrat (Sant Benet)

Foto d'arxiu: del Gat a la Momieta - maig 2018

Diverses vies d'escalada a Montserrat, a la zona de Sant Benet:
  • El Gat, via Busquets-Iglesias. La via comença relativament fàcil, pujant per una aresta fàcil fis a la primera reunió. La segona tirada es va redreçant fins que al final cal fer uns passos en artificial de burí, i fer reunió d'estreps al peu de la bola final del cim. Aquí comença la part més complexa de la via, ja que cal superar un marcat desplom en escalada artificial per una fisura. La via no estava equipada i vam haver de clavar diversos pitons per poder superar aquest tram de la via.
  • Agulla de Sant Benet, via Normal. Després de superar la via Albert Busquets del Gat encara era aviat, de manera que vam seguir la jornada d'escalada amb aquesta aresta, senzilla i clàssica, que ja havíem fet en una altra ocasió. 
  • La Trumfa, via Normal. Finalment vam completar la jornada amb aquesta tercera ascensió, també repetida i sense massa complicació. 

diumenge, 2 de maig del 1976

Ascensió al Roc Colom (2.661 m)

Des del refugi d'Engorgs, on hem dormit en un igloo, pugem fins a la Portella d'Engorgs i flanquegem fins al peu de l'aresta sud del Roc Colom, un gendarme impressionant que a'aixeca sobre una cresta que baixa del Puigpedrós. Pugem per aquesta aresta amb escalada relativament fàcil (segon grau amb algun pas de tercer) encara que amb algun punt complicat a causa de la neu. Des del cim baixem desgrimpant per la cara oposada, per l'aresta nordest, fàcil però una mica complicada també per la neu i després flanquejem per la base fins tornar al punt de partida.


dissabte, 1 de maig del 1976

Refugi d'Engorgs (igloo)

Des de Meranges, pugem fins al refugi d'Engorgs. L'objectiu és fer demà el Roc Colom, al costat del Puigpedrós. Ens instal·lem al refugi lliure però com que és aviat ens entretenim fent un igloo i, finalment decidim dormir-hi per amortitzar la feina feta.