divendres, 27 d’agost del 2004

GR10 etapa12: Lescun - Etsaut

Etapa GR10 Lescun Lhers col de Barrancq Borce Etsaut
Lescun - Lhers - col de Barrancq - Borce - Etsaut

Després de l'etapa doble del dia anterior, la caminada d'aquell dia ens va semblar fluixa. Fins al coll hi havia uns 700 m de desnivell, que vam superar sense problemes; ja portàvem l'entrenament de dotze etapes.
Baixant cap a Etsaut, vam tenir una visió inèdita fins aleshores. A l'horitzó es retallava nítidament la silueta del Midi d'Ossau, un dels cims més coneguts dels Pirineus. Hauríem d'esperar a l'any següent per veure'l més de prop.
Vam passar per Borce, un poblet molt típic, punt de parada en el Camí de Sant Jaume francès al peu del Somport. Finalment vam arribar a Etsaut, on teníem el cotxe.
Vam fer un magnífic dinar a l'estació de Canfranc i vam tornar cap a casa, donant definitivament per tancada la temporada 2004 del GR10.


dijous, 26 d’agost del 2004

GR10 etapa 11: Ste. Engrace - Lescun

Etapa GR10 Sainte Engrace col de Suscousse col de la Pierre de Saint Martin Arette pas de l'Osque pas d'Azuns Lescun
Sainte Engrace - col de Suscousse - col de la Pierre de Saint Martin - Arette - pas de l'Osque - pas d'Azuns - Lescun

Després de la darrera sortida, havíem donat per acabada la temporada del GR10. Havíem fet deu etapes en una sola temporada i això ja era tot un rècord. Després de quatre dies de descans, però, vam pensar que encara podíem aprofitar els darrers dies de les vacances per donar una nova empenta al GR10.
La primera part de l'etapa va consistir en la remuntada d'un desnivell de 1.100 m, des del poble (630 m) fins al col de la Pierre de Saint Martin (1.760 m). Vam passar per un curiós abeurador (la tête du gardien) i per un menjador de voltors.
Finalment vam arribar al coll fronterer, per on passa la carretera que ve de Belagua. Quan vam arribar a l'estació d'esquí d'Arette - La Pierre Saint Martin va començar a ploure lleugerament.
En aquest punt estava previst el final de l'etapa, però estàvem molt animats i, mentre dinàvem al bar de l'estació, vam decidir continuar fins a Lescun. Calia superar uns 300 m de desnivell fins al Pas de l'Osque i baixar després, ja fàcilment, fins a Lescun.


divendres, 20 d’agost del 2004

GR10 etapa 10: Logibar - Ste. Engrace

Etapa GR10 Logibar plateau d'Ardakhotchia col d'Anhaou Sainte Engrâce
Logibar - plateau d'Ardakhotchia - col d'Anhaou - Sainte Engrâce

Després de quatre etapes, vam completar la sortida arribant a Sainte Engrâce. L'etapa era relativament llarga però variada.
Vam passar ben a prop de les famoses gorges d'Holzarté i de Kakouéta, però no ens vam desviar del camí. Tampoc vam tenir temps d'anar a veure l'impressionant pont penjat d'Olhadubi; volíem tornar aquell mateix dia a casa.
Des de l'aparcament del camí de les gorges vam haver de caminar una hora per una carretereta fins al final de l'etapa. Finalment vam arribar a Sainte Engrâce i vam recuperar el cotxe que havíem deixat quatre dies abans.
Vam menjar un entrepà al bar de l'alberg, vam visitar la curiosa església del segle XII i vam iniciar el retorn a casa.


dijous, 19 d’agost del 2004

GR10 etapa 09: Col d'Iraty - Logibar

Etapa GR10 Col d'Irati crête Ugatzé Logibar
Col d'Irati - crête Ugatzé - Logibar

Va ser una etapa fàcil, gairebé tota de baixada, que ens va portar des del coll d'Iraty fins a Logibar. Primer vam haver de pujar un petit llom; després, una llarga carena ens va portar en una suau baixada fins al final de l'etapa.
En aquest llom verd vam veure les característiques palomeras i, per primera vegada, vam veure cap a l'est, retallant-se a l'horitzó, l'esvelta silueta del pic d'Anie, primer cim important dels Pirineus que trobàvem al nostre pas.
Ens vam allotjar a l'alberg de Logibar.


dimecres, 18 d’agost del 2004

GR10 etapa 08: Phagalcete - Col d'Irati

Etapa GR10 Phagalcette col d'Irau casa Pedro col d'Iraty
Phagalcette - col d'Irau - casa Pedro - col d'Iraty

De bon matí ens vam posar en marxa. L'etapa d'aquell dia tampoc era difícil però sí més llarga que la del dia anterior. Pel darrere, cap a ponent, vam seguir veient les crestes d'Iparla dominant l'horitzó. Vam arribar a una carretera de muntanya i, pocs metres després, al col d'Irau, un ample coll cobert de prats.
Des d'allà vam començar a pujar en direcció al pic d'Occabé, on hi ha els famosos cromlechs. El GR no puja al cim d'Occabé però hi passa ben a prop. Just a sota del cim vam trobar els cromlechs, uns curiosos cercles formats amb grans pedres, d'origen prehistòric.
De baixada, vam arribar a casa Pedro, una mena de berenador molt popular en aquella zona. Vam dinar allà abans de seguir el nostre camí fins al col d'Iraty, on hi ha una estació d'esquí de fons. Vam dormir en un dels xalets de la urbanització, reconvertit en gîte d'étape. Abans, vam sopar al restaurant de l'estació d'esquí.


dimarts, 17 d’agost del 2004

GR10 etapa 07: Esterançuby - Phagalcete

Estérençuby – Phagalcette (GR10)
Estérençuby – Phagalcette
Vam sortir al matí de casa i vam anar directament a Sainte-Engrâce, on acabaríem, dos dies més tard, l'etapa 9 del GR.
Vam trucar al taxi de Tardets, que ens va portar fins a Estérençuby.
L'etapa és curta i, en poc més d'una hora, vam arribar a la gîte d'étape de Phagalcette.
La primera impressió no va ser gaire favorable, ja que tot estava una mica deixat, però vam canviar d'opinió quan ens van donar per sopar una insuperable truita de ceps, plat típic d'aquesta zona.

diumenge, 15 d’agost del 2004

Ascensió al Montardo (2.831 m)

Cim del Montardo d'Aran (Vall d'Aran)
Va ser una clàssica ascensió, que vam repetir per recordar els vells temps. En Ramon feia molts anys que no feia muntanya i vam aprofitar l'ocasió per pujar aquest cim, gran mirador de la Vall d'Aran i el massís de la Maladeta.
Vam sortir al matí del refugi Ventosa i Calvell i vam emprendre el camí que ja havíem seguit per primera vegada el juliol de 1973, quan vam fer aquest cim, un dels primers cims importants que vam conquerir.
Vam arribar al cim i vam contemplar el clàssic panorama: la Maladeta, els Besiberris, la Punta Alta i el característic Estany de Mar amb la seva illa central.
Vam retornar pel mateix camí de pujada.

dissabte, 14 d’agost del 2004

Refugi Ventosa i Calvell

Aproximació al refugi Ventosa i Calvell (Montardo d'Aran)
Vam quedar per fer una ascensió clàssica: el Montardo d'Aran, per la ruta normal des del refugi Ventosa i Calvell.
Aquell dia, després del viatge en cotxe, vam fer l'aproximació fins al refugi des de la presa de Cavallers, passant per la Pleta de Riumalo.
El refugi Ventosa i Calvell, des de la seva reconstrucció, és molt confortable; allà vam sopar i dormir.

dissabte, 7 d’agost del 2004

Barrancs del Corb & Rumbau

Barranc del Corb i barranc del Rumbau (Oliana, Alt Urgell)
Vam fer el descens d'un parell de barrancs, el del Corb i el del Rumbau, a la zona de les Roques del Corb, a prop d'Oliana, a l'Alt Urgell.
Són descensos fàcils, amb algun ràpel curt i sense complicacions. La roca és de conglomerat i presenta algunes formacions curioses, com la gran finestra de l'entrada del barranc del Corb.
El riu baixava força esquifit en ple agost però, malgrat tot, vam trobar algun gorg ple d'aigua on refrescar-nos.