Al voltant de Badalona, en els turons de la Serra de Marina, hi ha les restes de tres poblats ibèrics. Aquests poblats, que avui són només ruïnes amb gran valor arqueològic, estaven situats en punts estratègics, justament en els cims dels turons, per tenir una bona visió de l'entorn i una bona situació defensiva. Avui, en el primer dia del segon confinament, no es podia sortir del municipi encara que les normes permetien fer esport individual en els municipis limítrofes.
Les limitacions eren importants però, com que teníem ganes de sortir a la muntanya, hem programat una sortida per les muntanyes de Badalona. Aquesta vegada hem triat un itinerari circular que recorre els tres poblats ibèrics: el Turó d'en Boscà, el Turó de la Malesa i el Puig Castellar.
Hem sortit de Montigalà, al costat del Centre Sociosanitari del Carme, i hem entrat a la zona de muntanya passant per sota de la Pota Nord de la B20. Hem agafat una pista a la dreta en direcció a Canyet, pujant després per la zona de la Font de la Rosa fins arribar a la carretera de Can Ruti. Poc més enllà surt un caminet que porta al primer poblat ibèric, el Turó d'en Boscà. Com a tots els poblats ibèrics de la zona, només queden els murs de pedra que formaven la base de les antigues edificacions. A més, aquest poblat està envaït pel bosc, de manera que és el menys aparent des poblats ibèrics que hem visitat avui.
Hem retornat a la carretera de Can Ruti i hem anat a buscar la carretera de la Vallençana seguint-la uns metres fins agafar un camí en forta pujada en direcció a la segona fita d'avui. Hem arribat al Turó de la Malesa (464 m) on hi ha el segon poblat ibèric. És molt més gran que l'anterior i ocupa tot el cim allargassat del turó. A més, per la seva situació ens ha ofert un gran panorama en direcció al Vallès. Es veia Montserrat, Sant Llorenç de Munt, el Montseny .... Hem fet una panoràmica circular:
Hem tornat enrere fins al Coll de la Malesa (349 m) i hem baixat fins al Coll de la Vallençana (242 m). Per la carretera de la Urbanització de la Vallençana i després per una pista, hem arribat Puig Castellar (303 m) on hi ha el tercer i últim poblat ibèric del nostre recorregut. El panorama del Puig Castellar és tan extens com el de La Malesa, amb una extraordinària visió de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Després de fer les darreres fotos i fer volar una mica el dron, hem retornat al punt de partida baixant directament i deixant a la nostra esquerra el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Ha estat una sortida singular, amb visites arqueològiques i marcada per les restriccions de moviment que ens han obligat a triar un itinerari molt proper, ja que no podíem anar a les muntanyes més altes i solitàries. El contrast entre la solitud total de la que vam gaudir la setmana passada a l'Ariège, pujant al Pic d'Auriol, i les multituds que hem trobat per les muntanyes de Badalona ha estat extraordinari.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, amb una visita virtual als tres poblats ibèrics dels voltants de Badalona. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
Turó de la Malesa, 2020 |
Circular al Puig Castellar, 2020 |
Camí de les ermites, 2020 |