dimarts, 28 d’agost del 1979

Aresta dels Cavalls

Aresta dels Cavalls
Foto d'Arxiu: el cim de la Roca dels Cavalls i Montserrat

Sortida d'escalada a Sant Llorenç de Munt. Fem dues vies a la Roca dels Cavalls:
Roca dels Cavallsvia Aresta dels Cavalls. És l'aresta més llarga de Sant Llorenç, similar a les clàssiques arestes Brucs de Montserrat. La via ressegueix una llarga aresta per la part de la Roca dels Cavalls que mira a Montserrat. És una via estètica, de certa dificultat i tota en lliure. L'ascensió comença al bell mig de l'aresta, pujant uns 20 metres de tercer grau i fent reunió sobre un gran bloc. La segona tirada és una mica més fina al principi i acaba en un replà. Després ve una tirada fàcil per una rampa amb bones preses. Fem reunió sota un desplom que barra el pas per l'aresta. Sortim de la reunió flanquejant a l'esquerra per evitar el desplom, anant a buscar una canal, també força difícil. Superada la canal només ens queden els darrers metres, ja fàcils, fins al cim. 
Roca dels Cavalls, via Normal. Des del cim de la Roca dels Cavalls vam baixar en ràpel fins al peu d'aquesta agulla i des d'aquest punt vam pujar la via Normal amb una sola tirada d'uns 20 metres de tercer grau. Aquesta via s'anomena també del Sifó perquè per fer-la cal baixar des del cingle per una canal herbosa o amb un curt ràpel fins al peu de l'agulla. És la via de la primera ascensió, realitzada l'any 1923.
Molts anys més tard, en una visita a aquetes muntanyes, hem fet un petit vídeo amb el dron amb vistes aèries d'aquesta magnífica aresta:




diumenge, 26 d’agost del 1979

Pic Barbet (2.733 m) via Sala-Bobo

Una via molt clàssica, de les poques vies d'escalada del massís del Canigó, que puja per un diedre a la cara nord del Pic Barbet (2.733 m). La via es fa totalment en lliure amb diversitat de tècniques amb una roca granítica de bona qualitat, franca i segura.
La bellesa d'aquesta via la va fer digna d'aparèixer en un llibre clàssic del pireneísme: Los Pirineos, las 100 mejores ascensiones y excursiones, de Patrice de Bellefont. Va ser precisament aquest fet, que aquesta via fos considerada entre les 100 millors dels Pirineus, el que ens va portar a intentar aquesta via.
En aquell temps encara es podia pujar en cotxe fins al refugi de Cortalets. Era una pista llargíssima però en bon estat i s'arribava fins a la porta del refugi. Nosaltres ho vam fer aixi i vam dormir en el refugo de Cortalets, propietat del Club Alpí Francès (CAF).
Al matí, després d'una aproximació relativament curta, vam iniciar aquesta escalada pel magnífic diedre, ben perfilat i amb una roca magnífica. El diedre puja per la paret Nord de la muntanya, que cau sobre un indret fosc i ombrívol on encara hi havia una bona congesta de  neu en ple mes d'agost.
Vam superar la via sense problemes, superant passos de cinquè grau, arribant al cim del Pic Barbet (2.733 m). Des del cim vam retornar fàcilment al punt de partida pel camí de la via normal del Barbet, sense dificultat. 

divendres, 17 d’agost del 1979

Obrint via a l'Agulla dels Ossos

Agulla dels Ossos
Foto d'arxiu: el cim de la Miranda dels Ossos. Des. 2014

Escalada a Montserrat (Agulles). Vam fer una tirada de la nova via que estàvem obrint a l'Agulla dels Ossos, anomenada via dels Avis. Vam obrir una part de la via però no la vam acabar. En realitat aquesta via, tot i que porta el meu nom, no l'he fet mai completa. Vaig participar en aquesta primera jornada equipant i obrint via però quan la van acabar els companys poc després jo estava en el servei militar i no vaig poder ser-hi. Després mai vaig trobar el moment de tornar a l'Agulla dels Ossos per completar la via.
Aquell dia també vam fer la via Normal de l'Agulla dels Ossos. Una via força difícil, tota en lliure, que puja per la cara nord d'aquesta agulla. És una única tirada de cinquè grau.

dissabte, 11 d’agost del 1979

Le Doigt de Dieu, aresta integral

Acabem la nostra estada a les Calanques amb l'ascensió al Doigt de Dieu per una variant de la via de l'Aresta Integral, que recorre un esperó que cau a plom sobre el mar blau.

divendres, 10 d’agost del 1979

Pilier de la Sirenne, via Sy Ray

Tornant de Chamonix, com que el mal temps ens va fer tornar abans del que teníem previst, ens vam aturar un parell de dies a la Calanques per escalar en aquesta zona. El primer dia vam fer la via Siray al Pilier de la Sirenne.
La via es fa totalment en lliure i puja per un esperó de la Falaise de Droite de la Calanque d'en Vau. Té diversitat de passos: diedres, plaques, i fins i tot un curt ràpel després d'una cornisa. La tirada final coincideix amb la sortida de la via del Couloir du Cocodrile.

dimecres, 8 d’agost del 1979

Clocher de Planpraz (2.428 m) via Dulfer

Continua fent mal temps a Chamonix i, com que no podem fer escalades als grans cims, tornem a Planpraz per fer vies en aquesta zona. Fem la via Dulfer, al Clocher de Planpraz, una via clàssica que puja per roca granítica amb passos atlètics.

dilluns, 6 d’agost del 1979

Clocher de Planpraz (2.428 m), via Ravanel

El temps no està massa segur, després d'un parell de dies de pluja, de manera que no és prudent atacar ara els grans cims que envolten Chamonix. Per aprofitar el temps triem un objectiu menor però que ens permet gaudir de l'escalada en aquestes terres alpines. Pugem en el telefèric fins a Planpraz, on hi ha una petita estació d'esquí d'estiu, i des d'allà superem la via Ravanel del Clocher de Planpraz (2.428 m). Magnífica escalada granítica encara que a un cim molt més modest que els gegants que tenim a la vista.

dijous, 2 d’agost del 1979

Intent a Tête Rousse

Foto d'arxiu: refugi de Tête Rousse, 1976

Durant la nostra estada a Chamonix d'aquest estiu, volem fer l'ascensió a l'Aiguille de Bionnassay. El primer pas és pujar al refugi de Tête Rousse, situat al peu de l'agulla i que ja coneixíem de la nostra ascensió al Mont Blanc. Avui pugem des del final del telefèric del Niu d'Àligues en direcció al refugi. No va poder ser. Hi ha una borrasca molt profunda als Alps i al poc de sortir comença a ploure amb força. Tot està tapat i decidim deixar-ho per una altra ocasió. A més, els pronòstics del temps marquen mal temps també per demà, de manera que l'ascensió a l'Agulla es pot descartar. Retornem al càmping La Mer de Glace de Chamonix i ens hi instal·lem per passar uns dies veient ploure...