dimarts, 30 de gener del 2018

Ascensió a l'Alpet (2.865 m) amb esquís

L'Alpet, Ubaye
Avui hem tancat la nostra estada a l'Ubaye amb l'ascensió a L'Alpet, una activitat una mica més curta que les dels dies anteriors perquè avui mateix hem de tornar a casa. És també una ascensió clàssica a un cim molt esquiable i, com les anteriors, molt interessant.
Hem iniciat l'ascensió creuant el pont de l'Ubaye a l'entrada del Vallon de Mary però ben aviat hem deixat aquesta vall per iniciar una penosa pujada per un bosc espès de làrix. La pujada ha estat complicada perquè el pendent era fort i els arbres dificultaven els girs però afortunadament hi havia una traça que ens ha anat guiant. Hem arribat a una clariana des d'on es veia a sota mateix l'antiga pedrera de marbre, un dels atractius turístics de Maljasset. Encara ens quedava un bon tram de bosc però a poc a poc s'ha anat aclarint i hem acabat sortint a les grans extensions nevades de la part superior de l'Alpet.
Hem arribat a una gran fita des d'on ja es veia el cim, arrodonit i ben esquiable. Després de recórrer un tram per un nervi de la muntanya, els raquetistes han tirat recte amunt mentre els esquiadors seguíem l'itinerari d'esquí de muntanya que, amb un flanquejament de suau pujada, ens ha portat fins a la Breche de l'Alpet, una àmplia collada malgrat que el mapa de l'IGN el designa com a bretxa. La carena final estava ventada i molt poc esquiable, de manera que hem decidit deixar els esquís al coll i completar l'ascensió a peu.
Finalment hem arribat al cim de l'Alpet (2.865 m), un llom allargat on no està gaire clar quin és el punt més alt. Aquesta vegada els raquetistes, que havien agafat l'itinerari directe sense passar pel coll, havien arribat abans que nosaltres. El panorama era molt extens excepte en direcció sud, on la Pointe Basse de Mary ens tapava tot. Des d'aquí es veia clarament l'itinerari que vam seguir ahir per la zona de l'Aiguille Longe. Hem fet una panoràmica circular:

Ens hem acomiadat dels grans paisatges de l'Ubaye mentre menjàvem una mica a peu dret en el cim. Després hem iniciat el descens, baixant a peu fins al coll per recollir els esquís. La primera part de l'itinerari de pujada pel bosc és molt poc esquiable, de manera que, guiats per unes traces de baixada, hem anat a buscar una ruta millor per gaudir de l'esquí. Ens hem decantat per una valleta a l'esquerra fins a les proximitats de la Bergerie de l'Alpet, una petita cabana de pastors. A partir d'aquí hem deixat enrere l'itinerari de pujada per anar a buscar, amb un llarg flanquejament, una gran pala que cau sobre la vall de Mary. No ens hem equivocat; aquesta pala, tot i que té trams molt drets, ens ha ofert una magnífica esquiada fins al fons de la vall, on hem enllaçat amb l'itinerari dels dies anteriors pel Vallon de Mary.
Finalment hem arribat al refugi de Maljasset, que ha estat la nostra casa durant aquests dies. Hem dinat una mica i hem preparat l'equipatge per al retorn a casa. Després ens hem posat en marxa; ha estat un llarg viatge però hem tornat molt satisfets d'aquest quatre dies d'activitats a l'Ubaye.
I aquí teniu la pel·lícula de l'ascensió a l'Alpet. Ha estat produïda per Mountains Films i cedida per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
La Tresenta
2015
P. de Sucre del
M. Tondu, 2009
L'Albaron
2009

dilluns, 29 de gener del 2018

Aiguille Large (2.857 m) en travessia

Tour de l'Aiguille Large
Avui hem fet una altra de les grans clàssiques de l'esquí de muntanya a l'Ubaye. El Tour de l'Aiguille Large és un recorregut d'una gran bellesa, que culmina amb l'ascensió a aquesta agulla, voreja l'espectacular agulla de Pierre André i ens ofereix grans vistes de l'Aiguille de Chambeyron, el cim més alt de l'Ubaye.
Hem sortit del refugi del CAF a Maljasset seguint inicialment el mateix camí que el dia anterior: 200 metres de carretera fins a Maurin, baixadeta fins al pont sobre l'Ubaye i pujada per la petita pista senyalitzada com a itinerari de raquetes.
Poc després de superar la cota 2.200 hem deixat el camí que vam seguir ahir per pujar a la Pointe Basse de Mary i ens hem decantat a la dreta seguint el curs del riu pel fons de la vall. A sobre mateix teníem les dues agulles que tanquen per l'oest la vall de Mary i cauen a plom sobre aquesta vall: l'Aiguille Large i l'Aiguille de Pierre André.
Hem arribat a les proximitats de la Bergerie Supérieure de Mary, una petita borda, i hem deixat la vall principal prenent una pala a la dreta que puja en direccció als llacs de Marinet. Hem arribat a prop del llac principal, que quedava a sota nostre. Al fons, a l'altra banda del llac, es veia el refugi-bivac de Marinet, una construcció de pedra amb més aspecte de borda que de refugi.
Hem girat novament en direcció a l'Aiguille Large, que per aquí encara ens presenta una cara molt escarpada. Hem seguit pujant fins arribar al Col Large, situat al peu de la pala final de l'agulla del mateix nom. L'Aiguille Large, que per la cara que mira a la vall de Mary té un aspecte inexpugnable, és per aquesta banda una pala de neu sense massa complicacions que permet pujar amb esquís fins al cim. Finalment hem arribat al cim de l'Aiguille Large (2.857 m). És un cim espectacular, com un balcó penjat sobre l'abisme que cau a plom per la vessant oposada, la de la vall de Mary. Gran panorama sobre l'Aiguille de Chambeyron i tota la vall de Mary amb la Pointe Basse, el cim que vam pujar ahir. També es veia al fons de tot la silueta del Mont Viso. Hem fet una panoràmica circular:

Hem tornat esquiant al Col Large. Des d'aquí el nostre itinerari baixa per vorejar per sota l'Aiguille de Pierre André. La neu estava extraordinària: una petita capa de neu pols sobre un fons compacte, les condicions ideals per esquiar. Hem baixat per una valleta fins a sota mateix de l'Aiguille de Pierre André i hem vorejat el gran mur de roca vermellosa que defensa aquesta vessant de l'agulla. Ens hem posat novament les pells i hem remuntat un petit collet a sota mateix de l'agulla i després, amb un llarg flanquejament ascendent, el Col de Miéjur (2.658 m). Encara ens hem acostat a un petit cim, la cota 2.686, a la carena que porta a la Tête de Miéjur. Des d'aquest punt hem iniciat l'esquiada final pel Vallon de Teste, primer per una plàcida vall i després per unes pales molt dretes aprofitant les clarianes del bosc de làrix. Finalment hem arribat al fons de la vall, a prop de la població de La Barge, on hi ha un pont sobre l'Ubaye. Hem pujat a la carretera i, amb els esquís a l'esquena, hem caminat un km per la carretera fins al refugi de Maljasset.
Com sempre, hem acabat la jornada amb un bon sopar que ens ha preparat el guarda Stéphane que avui, com que era la darrera nit en aquest magnífic refugi, ens ha obsequiat amb un xupito de génepi que ens ha permès brindar per l'èxit de la sortida a l'Ubaye.
I aquí teniu la pel·lícula del Tour de l'Aiguille Large. Ha estat produïda per Mountains Films i cedida per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Roc de
Basagne, 2011
Pointe
Calabre, 2011
Pointe de la
Galise, 2011

diumenge, 28 de gener del 2018

Pointe Basse de Mary (3.126 m) amb esquís

Pointe Basse de Mary
L'ascensió programada per avui és la més clàssica de l'Ubaye. Es tracta de l'ascensió a la Pointe Basse de Mary, un cim molt esquiable situat a sobre de la petita població de Maljasset on estem allotjats. Es una ascensió tan clàssica que fins i tot apareix en el llibre històric dels 101 somets à ski, que teniu ressenyat a l'apartat de bibliografia d'aquesta entrada del blog.
Després d'esmorzar en el refugi del CAF de Maljasset hem sortit caminant per la carretera en direcció a Maurin, un poblet de quatre cases situat a uns 200 metres de Maljasset. Hem deixat la carretera i ens hem posat els esquís per baixar lleugerament fins al pont sobre el riu Ubaye, pas clau per iniciar l'ascensió. A l'altre banda del pont hem agafat una petita pista, senyalitzada com a itinerari de raquetes, que s'endinsa al Vallon de Mary. Després d'un tram de camí pel bosc la vall s'obre i puja suaument amb grans vistes de l'Aiguille Large i l'Aiguille Pierre André. Més endavant hem deixat la vall principal, girant a l'esquerra per una vall secundària que porta directament al cim de la Pointe Basse de la Mary. Hem pujat en direcció al cim amb un pendent cada vegada més gran. Més amunt, ens hem decantat a l'esquerra per anar a buscar una canal que supera el tram final de la gran pala que defensa aquesta vessant de la muntanya.
Hem arribat a un petit altiplà des d'on es veia ben a prop el cim amb la seva fita monumental. Només quedava la pala final que hem superat amb certa facilitat, arribant gairebé fins al cim amb els esquís als peus. Finalment hem arribat a la Pointe Basse de Mary (3.126 m). El panorama era molt extens, en un dia claríssim. Hem pogut veure al fons el Monte Viso, que vam pujar el juliol de 2016, alçant-se molts metres per sobre de les muntanyes veïnes. Hem fet una panoràmica circular:

Hem descansat una bona estona mentre esperàvem els raquetistes que s'havien embolicat per la pala principal, passant de llarg la canal pero on havíem pujat els esquiadors. Al cap d'una estona han aparegut els raquetistes, transformats en gramponistes,  a dalt d'una petita cresta secundària i han pujat la pala final fins al cim.
Hem menjat una mica gaudint del panorama, mirant especialment el sector de l'Aiguille Large per on tenim previst fer l'ascensió de demà. Després hem iniciat el descens amb esquís amb una neu molt bona que ens ha ofert una magnífica esquiada pel mateix itinerari de pujada, de retorn a Maljasset.
Avui estàvem sols al refugi però el guarda, Stéphane, ens ha preparat un bon sopar. Com és habitual en els refugis, hem anat a dormir ben aviat, ja que demà hem de tornar a la muntanya.
I aquí teniu la pel·lícula de l'ascensió a l'Aiguille Basse de Mary. Ha estat produïda per Mountains Films i cedida per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Punta de la
Sana, 2008
Pointe Méan
Martin, 2008
Pics du 
Bézin, 2008

dissabte, 27 de gener del 2018

Tête de Paneyron (2.785 m) amb esquís

Tête de Paneyron
Avui hem iniciat les activitats de la sortida de quatre dies a la zona de l'Ubaye, en els Alps del Sud. Ahir a la tarda vam sortir de casa i, després d'un llarg recorregut per autopista, vam arribar a la població de Manesque, on vam dormir. Durant tot el trajecte, una forta pluja va posar a prova la nostra fe en el Méteo France. Per avui la previsió del centre francès de meteorolgia era bona pero hem sortit de Manesque amb pluja. El d'avui ha estat també un llarg viatge, complicat en els darrers kilòmetres per la neu que havia caigut durant la nit. Hem arribat fins a l'estació d'esquí de Vars sense novetat però per pujar al Col de Vars, punt de partida de la nostra activitat d'avui, hem hagut de posar les cadenes. Finalment hem arribat al Col de Vars (2.108 m) i ens hem equipat per iniciar l'ascensió.
Eren gairebé les 11 del matí quan ens hem posat en marxa, tres esquiadors i tres raquetistes, en direcció a la Tête de Paneyron. Hem triat aquesta activitat, més aviat curta, perquè era tard i encara havíem de completar el viatge, després de l'ascensió, per arribar al refugi de Maljasset, la nostra base d'operacions en les tres jornades següents.
Encara hi havia força núvols però, confiant en la previsió del Méteo France, hem iniciat l'ascensió. L'itinerari comença flanquejant per evitar un petit cim situat a sobre mateix del coll. Darrere d'aquest petit cim hem arribat a un altiplà on a l'estiu hi ha un petit llac. Des d'aquí ja es veia el cim de la Tête de Paneyron i la suau carena que hi porta. Sense gaire dificultat hem anat pujant per la carena, buscant els llocs amb la millor neu, fins arribar al cim de la Tête de Paneyron (2.785 m). Els núvols havien anat desapareixent, confirmant la previsió de la méteo, i el panorama era molt extens encara que no coneixíem gairebé cap dels centenars de muntanyes que teníem al davant. Hem fet la panoràmica circular:

Després d'uns minuts de descans hem iniciat el descens, una esquiada relativament curta però amb bona neu per retornar al Col de Vars.
Hem agafat el cotxe, ja sense cadenes, i hem recorregut els 26 km que faltaven fins al poble de Maljasset. Ens hem instal·lat en el refugi del CAF, ubicat en una antiga casa reformada; una magnífica base d'operacions situada en un lloc estratègic, a 1.900 m i amb moltes muntanyes a l'abast. El guarda del refugi, Stéphane, ens ha preparat un bon sopar i hem anat a dormir aviat perquè per demà tenim programada una ascensió de primera.
I aquí teniu la pel·lícula de l'ascensió a la Tête de Paneyron. Ha estat produïda per Mountains Films i cedida per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Pic du Fond de
Peynin, 2017
Pic de
Traversier, 2017
Pic de
Foréant, 2017

dissabte, 20 de gener del 2018

La Castellassa de Can Torras

Castellassa de Can Torras
En el blog hi ha entrades d'excursions, escalades, esquiades... des de principis dels anys 70. Moltes de les entrades antigues, però, són incompletes perquè quan vaig realitzar les activitats no vaig fer fotos ni vaig prendre més notes que el nom de la via d'escalada o el resum de l'itinerari. Per això quan puc visito el terreny de joc de les antigues escalades per fer fotos i confeccionar les ressenyes de les vies d'escalada. La intenció és que el 100% del material del blog sigui de producció pròpia i per això sempre que puc vaig substituïnt les ressenyes copiades d'internet per ressenyes pròpes, d'acord amb el full d'estil del blog.
Avui he anat a Sant Llorenç de Munt per fer fotos de la zona de la Castellassa de Can Torras i, més concretament, de la pròpia Castellassa i el Fus, per fer les ressenyes de les vies d'escalada que vaig fer, fa molts anys, en aquestes roques de Sant Llorenç.
He pujat en cotxe fins a la part alta de la Urbanització Cavall Bernat. Des d'allà, per camins ben senyalitzats, he anat fins a la Castellassa, una roca de les més grans de Sant Llorenç amb una característica forma de camell. He pres algunes fotos de la via Normal. Després he fet volar el dron per prendre imatges de la via X i vistes generals de la Castellassa. Després he pujat per un caminet fins al cingle del davant per fer les fotos de la via Matallonga. Finalment he retornat pel mateix camí fent una parada per prendre fotos del Fus.
Tot plegat ha estat una simple matinal però he tornat amb el material necessari per completar les darereres entrades incompletes d'escalada a Sant Llorenç en el blog.
Aquí teniu un petit vídeo amb algunes vistes aèries de la Castellassa i del Fus:




ENTRADES RELACIONADES:
La Falconera
1980
Aresta dels
Cavalls, 1979
Cavall
Bernat, 1979

dissabte, 13 de gener del 2018

GR7: La Coma - Hostal Nou

GR7: La Coma - Hostal Nou del Pla
Una nova etapa del GR7 entre la població de La Coma i l'Hostal Nou del Pla, a la carretera del Coll de Jou. Hem arribat a primera hora a La Coma i, com és tradicional, hem començat la jornada esmorzant el cafè amb llei i el croissant en el mateix restaurant on vam dinar al final de la darrera etapa: Cal Nin. El dia era fred i, tot i que la previsió del temps era relativament bona, el cel estava enteranyinat i a estones ben cobert. Feia fred però no més del normal en el mes de gener quan estem a punt d'entrar a la Setmana dels Barbuts que, com sabeu, té la fama de ser la més freda de l'any.
Hem iniciat el camí baixant a buscar el GR, que passa per la part baixa del poble. Hem agafat un caminet entre el bosc passant per un pont a l'altra banda del Cardener; al cap de poc hem travessat la carretera i hem agafat el camí asfaltat de la Font de la Puda. Hem passat per aquesta font, sulfurosa i amb fama de medicinal, i hem tornat a travessar el Cardener, seguint amb lleugera baixada fins al càmping. Des d'aquí hem pujat a la carretera seguint-la uns metres fins trobar un corriol que ens ha portat a travessar el Pont de Vall-llonga, un curiós pont que va ser traslladat aquí pedra a pedra quan el seu emplaçament original havia de quedar cobert per les aigües de l'embassament de La Llosa del Cavall.
Hem entrat a Sant Llorenç de Morunys, on el nostre GR es troba amb el GR1 que vam completar durant les dues temporades anteriors. Hem seguit un curt tram de carretera, comú amb el GR1, fins deixar-la per anar a l'ermita de Sant Serni, des d'on surt l'històric camí del Santuari de Lord. Pel bosc i amb algun tram nevat hem arribat al Coll de la Creu de Canalda, una porta natural que ens dóna pas a la zona del Santuari del Lord i el Clot de Vilamala. Hem esmorzat al costat del coll amb una gran vista de la Vall de Lord i hem seguit el nostre camí. El GR, que en aquest sector ressegueix l'antic Camí Ral de Solsona, ens ha portat fins a la Corba de Fenarals, un lloc molt conegut per nosaltres perquè és el punt de partida de diverses excursions per la zona, especialment pel Clot de Vilamala.
Després de seguir un curt tram de carretera l'hem deixat, agafant un camí a l'esquerra. Aquest camí, que segueix a certa distància tot el traçat de la carretera, arriba fins a l'Hostal del Vent, un altre punt molt singular que vam conèixer fa molts anys i on l'any 2001 vam participar en un programa de televisió que s'anomenava de vacances. En aquell episodi del programa televisiu, dedicat a popularitzar les excursions per les muntanyes de Catalunya, apareixia, amb nosaltres, l'últim habitant d'aquesta masia, avui enrunada. Era un herbolari que vivia de les herbes que recollia. A l'apartat entrades relacionades d'aquesta entrada del blog trobareu un enllaç que us permetrà veure aquell programa de televisió.
El camí passa a l'altra banda de la carretera i segueix carenant, sempre seguint a certa distància el traçat de la carretera. Hi havia trams ben nevats però en poc temps hem arribat a un punt des d'on ja es veia a baix l'Hostal Nou del Pla. Una dreta baixada ens ha portat fins a l'Hostal, punt final del nostre recorregut, on ens esperava l'autocar.
Avui el final de festa l'hem fet en el restaurant Can Mascaró, situat 11 km més avall, gairebé a l'entrada de Solsona. Ens han servit un magnífic menú en el que el plat estrella era el Bacallà gratinat a la mel.


ENTRADES RELACIONADES:
GR1: Sant
Llorenç, 2016
Vall de
Lord, 2012
TV3 - De
vacances, 2001

divendres, 5 de gener del 2018

Coll de Banyuls - Llançà

L'Albera
Avui hem completat la nostra travessia per les muntanyes de l'Albera amb la tercera etapa, entre el Coll de Banyuls i la població de Llançà. Eren poc més de les cinc del matí quan hem tocat diana en el petit refugi lliure del Coll de Banyuls. Poc abans, els encarregats del foc havíen revifat les brases, de manera que hem esmorzat al caliu de la llar de foc.
Hem sortit al voltant de les 6; era negra nit i caminàvem amb l'ajut dels frontals seguint una petita pista que surt del mateix Coll de Banyuls per la carena fronterera. Hem arribat al Coll del Llop, on el camí es bifurca; es pot seguir per la carena o flanquejar per evitar el primer ressalt, el Puig de la Calma. Hem optat per flanquejar encara que els dos camins es troben poc més enllà, en el Coll de Torn.
Seguint la carena fronterera hem arribat al cim del Puig d'en Jordà (752 m), marcat amb una gran fita. Estava clarejant, de manera que hem fet un grapat de fotos de l'espectacle natural que se'ns presentava. Hem esperat uns minuts per veure, des d'aquesta talaia privilegiada, la sortida del sol darrere el Cap de Creus. Un gran espectacle.
Hem baixat a l'immediat coll del Teixò, on hem deixat definitivament la carena fronterera per agafar un camí de flanc en direcció a les carenes secundàries que s'orienten ja en direcció a Llançà. Hem arribat a la Font Jordana comprovant amb satisfacció que hi brollava un rajolinet d'aigua. Tot un regal de la muntanya perquè ja teníem l'aigua raccionada després de passar la nit al refugi del Coll de Banyuls o no hi havia aigua. Hem omplert les cantimplores i hem seguit endavant.
El nostre camí seguia per la carena de la Serra de la Balmeta fins arribar al Puig d'Esquers (606 m) on hi ha una caseta i un vèrtex geodèssic. Hem esmorzat contemplant el magnífic panorama. Avui no ha fet vent i feia calor, tot i estar en ple mes de gener. Després hem baixat per un corriol molt pendent fins a les ruïnes del Mas Patiràs, una antiga masia que devia ser molt important però ara està enrunada.
Hem seguit una mica més per la carena i després, per un caminet, hem baixat al Coll de les Portes on hem agafat una àmplia pista que ens ha portat directament a Llançà. Encara no s'havia acabat l'excursió perquè havíem de travessar tot el poble per arribar al Port on vam deixar el cotxe fa dos dies. Finalment hem arribat al Port i hem completat la jornada menjant una magnífica paella en un dels restaurant del Port de Llançà.
I aquí teniu la pel·lícula de la travessia de tres dies pel massís de l'Albera. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog: 




ENTRADES RELACIONADES:
GR11: Vila-
maniscle, 1995
GR11: Port de la
Selva, 1995
GR11: Cap de
Creus, 1995

dijous, 4 de gener del 2018

Coll de l'Ullat - Coll de Banyuls

Le Perthus - Coll de l'Ullat
Amb les primeres llums hem sortit del refugi del Coll de l'Ullat en direcció al Puig Neulós. El camí comença a la carretera, situada a pocs metres del refugi, i puja pel bosc; forma part del GR10, el camí de gran recorregut del Pirineu Francès i, per tant, és fàcil de seguir.
Després d'uns minuts hem arribat a la part superior del Roc Foirós, una petita cresta rocosa amb bon panorama. Encara estava clarejant però hem pogut gaudir d'una gran vista del Canigó. Seguint el camí hem arribat a la carena fronterera, que avui havíem de seguir durant hores. Des de la carena hem tingut noves perspectives, cap a terres empordaneses i muntanyes més llunyanes de la Catalunya interior. També es veien molt clarament el Golf de Roses i el Cap de Creus.
Hem seguit el camí carener però ben aviat hem trobat el caminet que baixa al Pou de Neu del Puig Neulós. Es tracta d'una antiga instal·lació, molt ben conservada, on antigament s'emmagatzenava la neu a l'hivern per vendre-la, quan tornava la calor, pels pobles i ciutats de la comarca. Era una indústria important en aquella època quan no existien els frigorífics i un gelat era un article de luxe que es pagava molt bé. Hem visitat el pou, baixant fins i tot al seu fons, abans de seguir el nostre camí.
En pocs minuts hem arribat al cim del Puig Neulós (1.256 m), el punt més alt de l'Albera. Feia molt vent però ens hem aturat uns minuts a fer fotos i contemplar el panorama, que des d'aquí és molt extens sobre l'Empordà i el Rosselló.
Hem seguit el nostre camí per la carena fronterera, ara per un magnífic bosc de faig, baixant fins al Pla de la Tanyereda, on hi ha un petit refugi lliure propietat del Club Alpí Francès (CAF). A partir d'aquí el camí va resseguint la carena, de vegades per dalt, de vegades flanquejant per evitar els petits cims i les sifonades. El vent era molt fort i quan el camí passava per la carena o  pels diversos colls era bastant molest però quan baixava pel bosc teníem un petit respir.
Hem arribat al Puig de Sallifort, un punt clau perquè a partir d'aquí el GR10 deixa la carena frontera per iniciar la baixada directa a Banyuls, on acaba. Nosaltres encara hem seguit una mica el GR10 de baixada però ben aviat l'hem deixat, sortint per un camí de flanc que retorna a la carena. A poc a poc hem seguit per la llarga carena, que ara ja baixava molt, fins arribar, molt poc abans del Coll de Banyuls, al refugi del mateix nom.
És un refugi lliure, propietat del Centre Excursionista Empordanès, que es va construir rehabilitant un antic búnker. Tot i ser lliure, el refugi és prou confortable i està ben conservat, encara que no hi ha aigua. Ens hi hem instal·lat i hem anat a buscar llenya per fer foc. Hem sopat al calor d'un magnífic foc mentre a fora bufava encara el fort vent. 


ENTRADES RELACIONADES:
GR10: Neulós-
Banyuls, 2010
Ascensió al
Puigneulós, 2005
GR11: Mas
Corbera, 1996

dimecres, 3 de gener del 2018

Le Perthus - Coll de l'Ullat

Le Perthus - Coll de l'Ullat
Aquest any, la tradicional sortida entre Cap d'Any i Reis ens ha portat a l'Albera, on es troben les muntanyes més orientals dels Pirineus. Hem fet una ruta de tres dies per aquestes muntanyes seguint, en part, el traçat del GR10.
Hem arribat a mig matí a Le Perthus, punt de partida de la nostra ruta. Abans, havíem deixat el cotxe a Llançà, on acabarem la travessia demà passat, i hem vingut fins aquí en taxi. Hem sortit caminant per la carretereta que porta a Sant Martí de l'Albera i el Puig Neulós. Al cap de poc hem deixat la carretera agafant una petita pista a la dreta i més endavant un camí pel bosc. El nostre camí ha seguit el traçat del GR10, la transpirenaica francesa però amb un traçat diferent del que seguia quan la vam fer integral ja fa uns quants anys. Hem passat pel Coll de la Comtesa, on hi ha la fita de la frontera (580), entrant en territori francès.
El camí segueix pel bosc fins a la Collada del Pla de l'Arca, també fronterer. Després hem anat a parar a una àmplia pista que passa per sobre del veïnat de Sant Martí de l'Albera sense tocar aquesta població. A l'altra banda de Sant Martí, hem passat al costat de la carretera, just on fa un marcat revolt, i hem agafat un petit camí que puja pel bosc. Ha estat el sector més interessant de l'excursió d'avui perquè el camí travessa un bosc de faig, en aquesta època sense fulles. El camí puja en direcció al Roc Foirós però deixa aquestes roques a la dreta i, ja planejant, arriba al Coll de l'Ullat, final de la nostra etapa.
Aquest coll és un punt estratègic en la travessia del GR10 i té una gîte d'ètape, austera com un refugi de muntanya però molt acollidora. En aquesta època de l'any està oberta només per a dormir i no es fan sopars ni esmorzars però té cuina i ens ha permès fer el nostre sopar i descansar molt bé per a la llarga jornada que ens espera demà. Al vespre hem pogut gaudir d'una espectacular posta de sol, amb una gran panoràmica dominada per la característica silueta del Bassegoda.


ENTRADES RELACIONADES:
Bassegoda
Ascensió al
Bassegoda, 2011
GR10 Le Perthus
GR10: Le Perthus
Puigneulós, 2010
GR10 Les Illes
GR10: Les Illes-
Le Perthus, 2010