dissabte, 27 de febrer del 2021

Puig d'Olorda en travessia

Collserola
Avui, encara confinats perimetralment, hem fet una nova excursió per la Serra de Collserola. Aquesta vegada començant per Molins de Rei i passant pel cim del Puig d'Olorda, el cim més destacat d'aquesta zona de Collserola. Hi hem anat agafant el tren fins a Molins de Rei, que ha estat el punt de partida de la nostra excursió.
Des de l'estació hem començat a caminar pels carrers de la ciutat pujant en direcció a Castellciuró, als afores de Molins. Aviat hem trobat les marques del GR92, que avui hem seguit a bona part del nostre recorregut. En pocs minuts hem arribat a les ruïnes del castell, del que només queden alguns murs de les antigues construccions, mig enrunats. 
Hem deixat enrere el castell i poc després hem deixat el GR per agafar un camí a la dreta en direcció  a la masia de can Ferreres. Des d'allà, per pistes i camins, hem pujat fins al cim del Puig d'Olorda (434 m), un bon mirador sobre el Baix Llobregat. En el cim hi ha una gran torre de vigilància d'incendis i una gran creu de ciment.
Hem baixat per l'altra banda fins a la Santa Creu d'Olorda, un petit agrupament de cases amb una església i un berenador molt popular però avui tancat a causa de les restriccions provocades per la pandèmia. Aquí hem retrobat el GR92 i l'hem seguit una estona. Hem arribar a un curiós cim, el Turó de Can Pasqual (467 m), marcat amb el característic cilindre de formigó de les vèrtexs geodèsics. És un cim imperceptible i el cilindre està al costat del camí, en un punt sense cap prominència i voltat d'arbres.
Més endavant hem fet un petit tram d'una variant del GR per pujar una altre cim, el Turó de Can Castellví (464 m), més decebedor encara que l'anterior perquè ni tan sols hi ha res que indiqui quin és el punt culminant. Hem baixat per l'altra banda enllaçant novament amb el GR, que hem seguit una estona més fins enllaçar amb una pista ben ampla, on hem deixat definitivament el GR. La pista ens ha portat en pocs minuts fins al Coll de Can Cuiàs.
Des del coll, situat sobre la carretera BV-1468, hem agafat una altra pista que ens ha portat fins al Collet de l'Espinagosa, situat a la mateixa carretera. Des d'aquí ja era fàcil completari l'itinerari baixant directament a Barcelona però abans hem volgut pujar un altre cim, el Turó d'en Corts, que està ben a prop. El cim és tan poca cosa com els altres i només hi ha una placa de l'Institut Cartogràfic clavada a terra.
Després ja hem iniciat la fase final del nostre recorregut baixant cap a Can Caralleu i entrant a la trama urbana de Barcelona per baixar cap a la Diagonal. Abans d'arribar-hi encara hem trobat dos punts singulars: hem travessat dos parcs urbans, el de Vil·la Cecília i el de Vil·la Amèlia, i finalment hem arribat a l'estació de metro de Maria Cristina on hem donat per acabada l'excursió agafant el metro per tornar a casa.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'hem fet molt poques; només en publiquem una al final d'aquesta entrada.

ENTRADES RELACIONADES:
Els turons de
Roquetes, 2020
Vallvidrera - S.
Climent, 2010
GR92: Serra de
Collserola, 2003

dijous, 25 de febrer del 2021

La travessia de Collserola

Collserola
Fa uns dies vam fer una excursió per la Serra de Collserola recorrent bona part d'aquesta serra des de Montcada fins al Tibidabo. Ens va quedar pendent, però, completar la travessia arribant al cim de Sant Pere Màrtir, la darrera estribació de Collserola en direcció al Llobregat. Avui hem plantejat un nou recorregut per Collserola amb la intenció de travessar totalment la serra des del Besòs fins a Sant Pere Màrtir recorrent la carena principal de Collserola.
Hem sortit de Sant Adrià pujant pel parc fluvial de la llera del Besòs fins a l'alçada de Santa Coloma, on hem travessat a l'altra banda del riu per seguir pujant per una petita carretera que ressegueix la riba dreta del Besòs. Abans d'arribar a Montcada hem trobat un pas sota les vies del tren, per on hem arribat a la part baixa del barri de Torre Baró. Allà mateix hem trobat el primer punt singular del nostre recorregut: el Rec Comtal. És un antic canal per on antigament es portava l'aigua del Besòs fins a la ciutat de Barcelona. Tot i que ara ja no funciona com a tal, encara es conserven alguns trams i aquí hem pogut contemplar un petit sector del Rec Comtal inundat i amb peixos i ànecs.
Hem passat les autopistes per un viaducte i hem començat a pujat cap a la part alta de Torre Baró. Ben aviat hem trobat un nou punt singular, l'aqüeducte de Torre Baró, una magnífica i esvelta construcció que travesa el torrent de Torre Baró i servia antigament per transportar les aigües del Besòs.
Hem seguit pujant cap a la part alta de Torre Baró. Ha estat una experiència singular recórrer els carrers costeruts d'aquest barri barceloní i observar les cases penjades a les altures de Collserola. A dalt de tot hem arribat a la Carretera de les Aigües deixant la trama urbana per entrar a Parc Natural de Collserola.
Hem seguit per l'àmplia pista de les Aigües fins enllaçar amb el GR92 poc després de passar el Forat del Vent. Ja pel GR92, hem seguit en mateix itinerari que en la nostra darrera sortida, passant pels cims del Turó de Valldaura (419 m) i el Turó de la Magarola (429 m). Seguint aquest camí de gran recorregut hem arribat fins al Coll de la Vinassa, on hem deixat el GR prenent una pista a l'esquerra que ens ha portat fins al cim del Tibidabo, el punt culminant de la Serra de Collserola.
Ens quedava la segona part de l'excursió, fins a Sant Pere Màrtir. Hem baixat per una carretereta, passant al costat de la Torre de Collserola, i entrant a Vallvidrera, un altre barri barceloní situat a la part alta de Collserola. Al final hem agafat una pista que anava carenant en direcció a Sant Pere Màrtir. Hem passat pel mirador del Turó d'en Corts i el del Coll del Portell abans d'arribar al cim de Sant Pere Màrtir (384 m). 
Aquest cim, tot i estar inclòs en el llistat dels cent cims de la FEEC, no té aspecte de cim.  El punt culminant està ocupada per una gran antena i uns edificis annexos que impedeixen arribar pròpiament al cim. També hi ha les restes d'unes antigues bateries antiaèries i un petit mirador des d'on hem contemplat la ciutat de Barcelona i el Delta del Llobregat.
Després d'uns minuts hem iniciat el descens en direcció al barri de la Mercè i després, entrant a la trama urbana de Barcelona, hem arribat fins a l'estació de metro de Zona Universitària on hem donat per acabada l'excursió.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:

ENTRADES RELACIONADES:
Galzeran i
Castellruf, 2020
Ruta dels poblats
Ibèrics, 2020
Circular al
Puigcastellar, 2020

dissabte, 13 de febrer del 2021

Montcada - Tibidabo - Penitents

Tibidabo
Una nova sortida de confinament, aquesta vegada per la Serra de Collserola i passant pel Tibidabo, el seu punt culminant. Un itinerari excursionista fàcil i relativament curt que segueix en bona part del seu recorregut el GR92, el camí del llarg recorregut del Mediterrani.
Avui no hem matinat gaire i ja eren gairebé les 10 del matí quan hem deixat el cotxe a Montcada i hem començat a pujar pels carrers de la població fins trobar les primeres marques del GR. Seguint aquest camí hem sortit de Montcada passant pel costat del cementiri i vorejant el Turó. Hem travessat una zona industrial i hem seguit per la carretera del cementiri de Collserola passant per sobre de l'autopista C58 i entrant en el Parc Natural de Collserola. 
Ja dintre del parc, hem anat seguint un sistema de pistes que ens han portat fins a la carena principal, al costat del Turó d'en Fotja. Hem seguit carenant fons al Portell de Valldaura i poc després hem arribat al cim del Turó de Valldaura (419 m), ocupat per una torre de vigilància d'incendis. Poc després hem passat per un segon cim, el Turó de la Magarola (429 m), on hi ha un mirador i la característica pilona dels vèrtexs geodèsics. 
Hem esmorzat una mica i hem seguit pel GR92 fins que, poc abans d'arribar al Tibidabo, hem deixat el GR que començava a baixar cap a Vallvidrera i hem seguit la carretera entrant al recinte del Tibidabo on tot estava tancat. Sense gairebé aturar-nos hem iniciat el descens per l'altra banda. Seguint diverses carreteres i pistes i fent alguna drecera, hem arribat a les primeres cases de Barcelona i a la Ronda de Dalt. Després, ja per zona urbana, hem seguit pel lateral de la Ronda de Dalt fins arribar a la parada de metro de Penitents on hem agafat el metro per retornar a casa.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'hem fet molt poques; només en publiquem algunes al final d'aquesta entrada.

ENTRADES RELACIONADES:
Turó de
Montcada, 2020
GR92: Montcada
Vallvidrera, 2010
Sant Adrià
Tibidabo, 2003

dimecres, 10 de febrer del 2021

La canal del Cavall i el camí de l'Arrel

Cavall Bernat
La Canal del Cavall és un recorregut equipat que puja des del Camí de l'Arrel fins a la Serra de les Lluernes, al peu del Cavall Bernat. Està equipada amb diversos trams de cordes fixes i maromes gruixudes per superar diversos trams rocosos. Avui hem planificat un recorregut circular per Montserrat començant per la remuntada d'aquesta canal.
Hem arribat de bon matí a Santa Cecília, punt de partida del nostre recorregut. Feia un vent fort i bastant fred però hem iniciat la caminada pel Camí de l'Arrel, senyalitzat com a GR172. Després de caminar una estona per aquest camí hem arribat a l'inici de la canal, senyalitzat amb una fita. Hem començat grimpant per uns blocs fins arribar a les primeres instal·lacions. Hi ha trams de corda de nusos i també maromes gruixudes que ens ajuden a superar plaques de roca, no massa verticals.
Havia plogut i la canal estava una mica enfangada, de manera que l'ascensió ha estat una mica més difícil del que recordàvem però en poc temps i sense cap problema hem arribat a la part superior de la canal, al Serrat de les Lluernes. Teníem la intenció de pujar al Cap de Mort, que té un curt recorregut equipat, però el fort vent ens ha fet desistir abans de començar deixant aquesta segona part per a millor ocasió.
Allà mateix, abans del cap de Mort, hi ha l'ermita de Sant Antoni, una antiga ermita que ha estat reconstruïda i habilitada com a refugi lliure. La situació de l'ermita és magnifica, amb una terrasa penjada al davant del Cavall Bernat que ofereix un panorama extraordinari. Des de l'ermita, per un caminet amb esglaons tallats a la roca, hem pujat fins a una gran terrassa situada sobre l'ermita i penjada sobre la Paret dels Diables. Des d'aquest mirador el panorama era encara més extens i fins i tot hem pogut veure els Pirineus nevats.
Hem iniciat el retorn pel camí de les Lluernes mentre començava a ploure. Ha estat una pluja poc intensa però ens ha acompanyat una bona estona mentre anàvem baixant en direcció al Pla dels Ocells.  Al Pla de Santa Anna hem trobat el GR172 i l'hem seguit fins al Pla de la Trinitat des d'on hem seguit pel Camí de l'Arrel, encara senyalitzat com a GR172, fins a Santa Cecília on hem acabat la nostra petita matinal montserratina.


ENTRADES RELACIONADES:
Canal del
Cavall, 2013
Miranda de Sant
Antoni, 1977
Cavall Bernat
via Normal, 1977

dilluns, 1 de febrer del 2021

La Mola per la canal Lucky - Txei

Lucky Txei
L'objectiu d'avui era la canal Lucky-Txei, una petita via ferrada de Sant Llorenç de Munt que puja per una canal superant un cingle. El pas no està equipat amb cable de vida però sí amb grapes d'acer que faciliten l'ascensió, a mig camí entre els conceptes de camí equipat i via ferrada. Com que el recorregut de la canal Lucky Txei és curt, hem completat l'activitat amb un recorregut excursionista per la zona, passant per La Mola, Can Pobla i el Cavall Bernat.
Hem sortit de la zona del dipòsit, a la part més alta de la Urbanització Cavall Bernat, i hem agafat el camí del Coll de la Castellassa. Aquesta camí ja el coneixíem perquè el vam seguir fa ben poc per anar a la Cova de la Codoleda. Des del coll ja hem vist al davant la silueta de la Castellassa de Can Torras, una de les roques més característiques del massís. 
Hem seguit pel mateix camí, que travessa l'anomenat Mal Pas de la Castellassa, un pas on el camí flanqueja un cingle a mitja alçada. És fàcil però cal anar amb compte, especialment si venim amb gent poc acostumada als passos vertiginosos.
Poc després del Mal Pas hem deixat el camí per agafar un corriol a l'esquerra que puja directament cap al cingle. Ben aviat hem vist les grapes de ferro indicant-nos el camí a seguir. Hem pujat per la canal amb l'ajut de les grapes, sòlides i ben situades. El pas no té gaire dificultat, tot i que no té el cable de vida que normalment assegura les vies ferrades. En pocs minuts hem superat la canal arribant a la part superior del cingle.
Seguint el camí de la canal hem enllaçat amb el camí de la Senyora, que hem seguit fins que l'hem deixat per agafar un corriol a l'esquerra, marcat amb pintura groga, que ens ha portat directament fins al cim de la Mola (1.107 m), el punt més alt de tot el massís de Sant Llorenç de Munt. El dia no era gaire clar però des d'aquest cim panoràmic hem pogut gaudir de grans vistes en totes direccions. Destacava força el Pirineu, tot nevat. També destacava la silueta de Montserrat i l'àrea metropolitana de Barcelona.
No hem estat gaire estona en el cim, ja que feia un vent gelat, sinó que aviat hem iniciat el retorn per un camí diferent. Per la banda oposada a la pujada hem començat a baixar per un camí de carena i després flanquejant pel bosc fins arribar a Can Pobla, un petit agrupament de cases deshabitades. 
A l'altra banda de Can Pobla hem agafat un bon camí en direcció al nostre punt de partida però, com que encara era aviat, hem volgut completar una mica el nostre recorregut visitant un altre centre d'interès: el Cavall Bernat, la roca més característica de Sant Llorenç. Estava una mica apartat del nostre camí però l'hem anat a buscar separant-nos del camí principal i baixant per una canal  que ens ha portat al peu de la roca. 
Després de fer quatre fotos i una inspecció visual de la via normal, hem donat per acabada l'activitat agafant un caminet que en pocs minuts ens ha portat fins al punt de partida on havíem deixat el cotxe.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
La Castellassa
2018
Cova d'en
Manel, 2015
Escalada a Sant
Llorenç, 1978

PARTICIPANTS
Joan C. - J. Rafel