Canal Ignorada

Una vegada més, seguint els passos dels incansables exploradors montserratins David Bros i Ramir de Porrata, hem recorregut un itinerari montserratí gairebé inèdit. La Canal Ignorada està situada al costat de les Roques dels Aurons i baixa per la cara nord dels Ecos, recorrent paratges solitaris amb un extraordinari ambient montserratí.

Hem iniciat l'aproximació des de la Creu del Regató, a la carretera de Can Maçana al Monestir. Des d'allà, hem agafat el camí de la Canal del Miracle. A l'inici, un rètol avisa que la canal està molt erosionada i que el terreny és inestable. Efectivament, la canal té certa complicació, però no està més erosionada ni és més inestable que en les anteriors ocasions que l'hem recorregut.

La pujada és dura, però en el temps previst hem arribat al Coll del Miracle, on hem iniciat la segona part de l'aproximació: el Camí del Pas de l'Esfinx. Es tracta d'un antic camí equipat, actualment gairebé sense equipament, que recorre tota la part alta dels Ecos. És un camí pintoresc que ben aviat ens ha ofert grans vistes de Montserrat, especialment de la regió dels Frares Encantats.

Hem arribat al Mal Pas, un dels passos clau d'aquest camí. És un mur inclinat de roca conglomerada que cal flanquejar amb uns passos fàcils però impressionants. Immediatament després del Mal Pas, hem deixat el camí per pujar, en un parell de minuts, fins a l'inici de la canal.

L'inici de la canal ens ha impressionat. Sembla impossible que aquí hi hagi una canal tan ampla i ben definida. Aviat hem muntat el primer ràpel, instal·lat amb una baga i un mallon al voltant d'una alzina, que baixa per una rampa terrosa i acaba al costat d'un gran teix.

Un segon ràpel, ja per terreny més segur, ens ha portat a un tram de transició i al tercer ràpel, més curt, que acaba just al costat de la Font dels Aurons, en el camí del Salt de la Nina.

A partir d'aquest punt comença el segon sector del descens, el més interessant. El primer ràpel del sector estava desequipat, però hem resolt el problema allargant el ràpel anterior. Després venen quatre ràpels encadenats, tots de 30 metres, que acaben amb un espectacular mur que dona accés a una zona oberta, amb blocs esllavissats i molta vegetació. Un autèntic jardí penjat.

Després d'un tram de transició pel jardí penjat, hem baixat els dos darrers ràpels del segon sector i hem arribat al camí de Can Maçana al Monestir, el GR 172. Des d'aquí ens quedava el tram final, baixant pel torrent i desgrimpant diversos ressalts, un d'ells equipat amb una corda fixa, fins a arribar al ràpel final, que ens ha deixat a la carretera.

Ha estat una gran descoberta, una magnífica canal de la qual no en sabíem res i que ens ha deixat ben satisfets pel gran ambient montserratí que hem gaudit en aquest descens per la cara nord dels Ecos.

I aquí teniu el vídeo de la Canal Ignorada. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP. 

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Canal dels
Sonats, 2026 Canal dels
Aurons, 2025 Canal del
Senglar, 2025

---

RESSENYA:

PARTICIPANTS:

Bego · Sonia · J. Rafel

---

Barranc de Bausen

Avui hem fet una activitat lúdica i refrescant. A la Vall d'Aran s'han sobrepassat els 35 graus de temperatura i teníem moltes ganes de refrescar-nos bé. 

El Barranc de Bausen és curt i relativament fàcil. Només té dos ràpels obligats i és molt aquàtic i divertit, ideal per iniciar-se en el barranquisme o per fer amb nens. A més, l'aproximació i el retorn són immediats si tenim un cotxe de suport, i avui el teníem: la Magda ens ha acompanyat a l'entrada del barranc i ens ha recollit a la sortida.

Després de la curta aproximació, ens hem equipat amb els neoprens per iniciar el descens. Corria força aigua i aviat estàvem en remull baixant pel riu. La primera part és oberta: el riu baixa per un bosc sense gaire pendent, amb gorgs, ressalts i tobogans.  Els nens han gaudit molt en aquesta primera part, especialment en un curt pas subterrani per on l'aigua circulava encaixonada entre les roques..

De sobte, el riu s'ha engorjat i hem arribat al sector final on es concentren les petites dificultats del descens. Una corda de nusos ens ha ajudat a baixar un ressalt d'uns dos metres.

Poc després hem baixat un petit ràpel d'uns 6 metres i finalment una bonica cascada d'uns 6 metres amb caiguda a un gorg gran i profund. Els nens no han fet ràpel sinó que els he baixat amb el cordino per fer més fàcil la maniobra.

Després encara hi ha dos ràpels més però són evitables. En un d'ells hi ha una instal·lació curiosa, com un ràpel guiat, que ens ha fet pensar que es tractava d'una zona de pràctiques. Nosaltres hem baixat pel costat amb una curta desgrimpada. Ja al final del barranc hem agafat un caminet que ens ha portat fins a la carretera, on ens ha recollit la Magda.

Sessió de tarda: Després de dinar i passar una estona a la piscina del càmping, a mitja tarda ens hem posat novament en marxa, aquesta vegada per iniciar l'ascensió al Montlude, que tenim programada per demà. Avui el pla previst era pujar fins a l'Estanh Long de Vilamòs i plantar la tenda per fer demà l'ascensió al cim.

Hi ha una llarga pista que surt de Vilamós i arriba ben a prop de l'estany. No sabíem si es podia arribar en cotxe però hem tingut molta sort: la pista era transitable fins al punt on havíem previst l'inici de la caminada. Des d'aquest indret hem pujat caminant i en poc més d'una hora ja estàvem plantant la tenda de campanya al costat de l'estany. Una acampada d'alçada que ha estat una nova aventura per als nens.

I aquí teniu el vídeo del Barranc de Bausen, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Racó des
Caragol, 2025 Congost del
Rialb, 1995 Torrent del
Bosc, 1989

---

RESSENYA:

PARTICIPANTS:

Jan Miquel · Mariona · J. Rafel

---

Xurrador de Penyagalera (Toll de Vidre)

El barranc del Xorrador de Penyagalera, més conegut com a barranc del Toll de Vidre, pertany a la categoria de grans verticals. El seu ràpel principal, de 110 metres volats, el fa mereixedor d'aquesta categoria. Està situat a la part aragonesa del Massís del Port però molt a prop d'Arnes.

Ahir al vespre vam arribar a l'aparcament del Toll de Vidre, un lloc molt popular perquè a l'estiu hi ve força gent per banyar-se en el gorg. Hem dormit en el cotxe i de bon matí, abans de les 7, ens hem reunit amb la resta de la colla, que avui era nombrosa.

Hem iniciat l'aproximació per una pista que en dos minuts ens ha portat al riu d'Algars, que en aquest sector marca el límit administratiu entre Catalunya i Aragó. Hem travesat el riu a gual, seguint per la pista i després per un corriol fins al Coll de Pelele. 

Des del coll es pot pujar directament al cim de Penyagalera per un corriol amb petites grimpades seguint una petita cresta. També hi ha un bon camí, senyalitzat amb les característiques marques blaves del camí dels Estels del Sud. Nosaltres, com que anàvem carregats amb cordes i altres materials, hem preferit pujar pel caminet, una mica més llarg però molt més còmode.

Hem arribat al cim de Penyagalera (1.029 m), un vèrtex geodèsic molt panoràmic des d'on es veia bona part de les muntanyes del Massís del Port. Hem deixat el camí dels Estels del Sud per baixar directament fins a la capçalera del primer ràpel. És un tram sense camí, només amb algunes traces desdibuixades però la direcció és molt clara i aviat ja ens estàvem equipant i muntant el primer ràpel.

Després dels dos ràpels inicials, hem arribat a la gran vertical. Cal baixar un ràpel d'entrada, d'uns 15 metres, que ens porta a una reunió penjada sobre el mur de 110 metres. És un indret realment impressionant. Hem baixat els 110 metres totalment volats fins a una gran explanada a peu de paret, ocupada per uns grans blocs de roca. 

Un cop completat el descens de la gran vertical, ens quedaven 7 ràpels més però després de fer el gran ràpel ens han semblat ben fàcils. Feia molta calor, i en el penúltim ràpel hem acabat en un petit gorg on ens hem remullat una mica.

Finalment hem arribat al final del barranc i, després de completar un darrer tram de transició entre matolls, hem arribat al riu d'Algars, per on sempre baixa aigua. Hem baixat uns metres seguint el riu fins arribar al Toll de Vidre. Amb la calor que feia ha estat inevitable tirar-se a l'aigua per gaudir d'una bona remullada a les transparents aigües del Toll de Vidre. 

I aquí teniu el vídeo de la jornada, que ha estat editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, i ha comptat amb la col·laboració de Coloms&Coloms Films.

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova
Pintada, 2026 Coma de la
Capella, 2026 Barranc de na
Graus, 2025

---

RESSENYA:

BIBLIOGRAFIA:

• Els 50 millors barrancs del massís del Port, de Carlos Martínez. Cossetània Edicions

PARTICIPANTS:

Ayuta · Joan · Joaquín · Miguel Ángel · Toni1 · Toni2 · J. Rafel

---

Cascades de Bilhó

Avui era el darrer dia de barranquisme en el Lejano Oeste. Vam arribar ahir a la tarda a Portugal, on tenim llogada una casa per passar-hi un parell de nits, i avui volíem tancar les activitats d'aquesta setmana barranquista amb un descens a Portugal.
Ens ha costat decidir l'objectiu, però finalment hem optat per programar un descens curt i fàcil per tancar d'una manera lúdica i sense compromís aquestes jornades barranquistes. Hem fet el descens de les Cascatas de Bilhó, també anomenades Cascatas do Rio Cabrão, un dels llocs més interessants del Parque Natural do Alvão, al nord de Portugal.
El descens comença a prop de la petita localitat de Pioledo. A la sortida del poble, en una explanada amb bancs de fusta, ens hem equipat. Després, en dos minuts, hem baixat fins al riu on hi ha un curiós pont de pedra. Es tracta del Pont Romà, una antiga construcció que, tot i no ser realment de l'època romana, rep aquesta denominació popular.
Hem iniciat el descens pel riu, aprofitant alguns gorgs per remullar-nos i fer algun petit salt. Aviat hem arribat al primer ràpel, llarg però amb poc pendent, que acaba en una petita cascada. Hem seguit per un tram de transició, on hem trobat les ruïnes de dues petites construccions, antics molins que aprofitaven la força de l'aigua per moldre el gra.
Més avall encara hem trobat un parell de ràpels més i alguns tobogans i petits salts. Ja molt a prop de la carretera, hem trobat el camí de sortida, utilitzat normalment pels banyistes que venen a remullar-se als primers gorgs del barranc. És un camí equipat però l'equipament és més que precari: hi ha un parell de trams de passamans formats per cables telefònics reciclats!
Finalment hem arribat a la carretera, on havíem deixat un dels cotxes, donant per acabada l'activitat d'avui i la setmana barranquista al Lejano Oeste.
I aquí teniu el vídeo de les cascades de Bilhó, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Penjats Films:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Forgas do
Fial, 2026 Rego do
Val, 2026 Carballido
Sup-medio, 2026

---

PARTICIPANTS:

Alícia · Carles · Ernest · Manel · Miriam · Oriol · Xavier · J. Rafel

---

Corga da Fecha

Avui hem fet el descens d'un dels millors barrancs de Galícia: la Corga da Fecha. Es tracta d'un barranc molt aquàtic, amb grans cascades i gorgs d'aigües transparents, en terreny granític. És un barranc molt lúdic però amb alguns passos de cert compromís entre els quals destaca el ràpel del Colector, on cal passar per sobre d'una esquerda per on baixa amb molta força l'aigua acanalada.
És un descens molt popular per la seva bellesa i fins i tot molts dels seus passos clau tenen nom propi. A més del Colector trobem altres passos de noms curiosos com el gorg salto, mójate o les cascades Benefíciatela, Jhony i Guns & Roses.
El barranc es troba molt a prop del balneari de Río Caldo, a la població de Lobios, on hi ha una piscina pública d'aigua termal, a l'aire lliure.
Des del balneari hem pujat per una pista però aviat hem hagut de deixar els cotxes i seguir a peu. El camí travessa el torrent de la Corga da Fecha, un bon punt per calibrar el cabal del riu, que ens ha semblat acceptable.
Després, el camí puja amb fort pendent per sobre del barranc que anàvem veient a la nostra esquerra. Hem pogut veure la part principal de la Corga da Fecha, amb les seves grans cascades, que des d'aquí es veuen impressionants.
Després d'una bona estona de pujada, hem arribat a un collet des d'on hem baixat directament al riu, que en aquest punt inicial és una ampla extensió de lloses granítiques. Després d'equipar-nos, hem iniciat el descens, que inicialment es fa caminant per la llera.
Abans d'arribar a la primera instal·lació, hem vist l'indicador de cabal: una petita placa metàl·lica amb una marca de cabal màxim. Hem comprovat que el nivell estava per sota de la marca crítica i hem seguit endavant.
Poc després hem arribat a l'inici de les dificultats. Hi ha un passamà d'acer que ens ajuda a baixar per unes lloses de granit fins a un gorg d'aigües transparents, al costat de la instal·lació del primer ràpel. Els més agosarats han evitat el primer ràpel amb un salt acrobàtic.
Després de travessar nedant un altre gorg, hem arribat a la capçalera del segon ràpel, el més llarg del recorregut. És una cascada de 35 metres que acaba en un gran gorg. El descens és una mica irregular, amb petites marmites penjades i molts fregaments, que ens han obligat a posar un parell de protectors de corda i posteriorment ens han complicat una mica la recuperació de les cordes.
Sota el gran ràpel de 35, el riu gira i s'obre. Hi ha un seguit de ràpels, més fàcils i per terreny més obert, però generosament regats per les cascades.
A poc a poc hem anat baixant per arribar als passos clau del descens, on el riu s'engorja novament formant ressalts verticals i ben encaixonats, amb bones cascades, com la denominada Guns & Roses, que cau sobre un petit gorg en un indret realment impressionant. Per facilitar el pas, hem muntat un ràpel guiat que ens ha ajudat a evitar els moviments que provoca la gran cascada en el petit gorg de recepció.
Immediatament hem arribat, amb l'ajut d'un passamà de cable d'acer, al ràpel del Colector. A mitja baixada cal saltar una estreta fisura per on baixa l'aigua acanalada amb molta força. Tot i l'espectacularitat del pas, ens ha semblat més fàcil del que esperàvem i aviat estàvem iniciant el sector final del descens, on el riu s'obre novament i ens ofereix la part més lúdica del barranc, amb cascades i gorgs d'aigua fresca.
Després d'un últim ràpel de 25 metres, que acaba en un gran gorg on hem trobat banyistes prenent el sol, hem acabat el descens sortint del barranc per agafar el camí per on havíem pujat i retornar, en molt poca estona, fins al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo de la Corga da Fecha, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Penjats Films:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Gorgas
Negras, 2018 Barranco del
Formiga, 2013 Oscuros del
Balces, 2011

---

RESSENYA:

BIBLIOGRAFIA:

• Barrancos del lejano Oeste - Guía de barrancos de Galicia y norte de Portugal, de Imma Pumariño, Richard Redondas y Carlos Ares. Editada pels autors. Abril 2024.

PARTICIPANTS:

Alícia · Carles · Ernest · Manel · Miriam · Oriol · Xavier · J. Rafel

---

Barranc de Fírbeda

Avui les previsions meteorològiques eren dolentes. Es preveia pluja a mig matí i el dia estava gris. Després de valorar la situació, hem decidit fer el descens d'un barranc curt i, en teoria, fàcil, que no s'allargués massa temps.
El barranc de Fírbeda només té quatre ràpels i el recorregut és curt. Era ideal per aprofitar la jornada malgrat el mal temps que es preveia. Ens hem desplaçat a la zona, molt a prop de Xinzo de Límia, i hem pujat per una pista asfaltada fins al punt d'inici de l'aproximació.
El camí que porta a l'inici del barranc és una ruta de senderisme molt popular, anomenada Las Fervenzas del Fírbeda, que passa per un mirador que ofereix una gran vista de les cascades del barranc. Nosaltres no hem arribat al mirador sinó que hem anat directament a l'inici del barranc, on un pont travessa el riu.
Després d'equipar-nos, hem iniciat el descens, inicialment caminant per la llera. Aviat hem vist que avui el riu portava un bon cabal. No era una crescuda, perquè l'aigua era neta i transparent, però el cabal era considerable.
Aviat hem arribat al primer ràpel, una petita cascada d'uns 7 metres, fins a una plataforma penjada sobre la cascada principal. Ens ha cridat l'atenció un antic pitó rovellat, que segurament van deixar aquí els primers barranquistes que van fer aquest descens.
El segon ràpel és realment espectacular. Baixa directament per la gran cascada, que avui baixava amb força. A mitja cascada cal decantar-se a la dreta per sortir de l'actiu en el tram final, on l'aigua cau amb més força. Fins i tot hi ha una instal·lació que permet posar un desviador per facilitar la maniobra.
Un cop superat el pas clau del descens, hem fet la foto de grup amb el rerefons de la gran cascada i hem seguit baixant.
El tercer ràpel, també amb cascada, baixa uns 11 metres per una canal ben dreta. Una bona remullada ha estat inevitable. Finalment, amb un darrer ràpel d'uns 6 metres, hem completat el descens del Fírbeda, curt però molt intens. Mentre baixàvem, ha començat a ploure, tal com estava previst, però hem acabat l'activitat sense problemes.
Després de l'últim ràpel hem baixat uns metres per la llera, ja caminant, fins a trobar la sortida. És una petita sèquia que antigament portava l'aigua del riu a un molí. Caminant per la sèquia hem arribat en pocs minuts a les ruïnes de l'antic molí. L'edifici està totalment enrunat i cobert de vegetació però encara es pot veure la gran pedra de molí, ara coberta de molsa.
Fins al molí arriba un dels camins senyalitzats que, en molt poc temps, ens ha portat de tornada a la carretera i al punt d'inici on havíem deixat els cotxes.
I aquí teniu el vídeo del barranc de Fírbeda, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Penjats Films:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Ruisseau de la
Vacca, 2025 Ruisseau de
Purcaraccia, 2025 Ruisseau de
Pulischeddu, 2025

---

RESSENYA:

BIBLIOGRAFIA:

• Barrancos del lejano Oeste - Guía de barrancos de Galicia y norte de Portugal, de Imma Pumariño, Richard Redondas y Carlos Ares. Editada pels autors. Abril 2024.

PARTICIPANTS:

Alícia · Carles · Ernest · Manel · Oriol · Xavier · J. Rafel

---

Ola da Cenza

Després de tres intenses jornades barranquistes a la zona de Folgoso do Courel, avui ens hem desplaçat a una nova zona per seguir recorrent els barrancs gallecs. Hem anat cap al sud de Galícia buscant nous paisatges i nous descensos.
Per avui hem programat el descens de la Ola da Cenza, un barranc molt diferent dels que hem fet els dies anteriors perquè està situat en una zona de roca granítica, una roca que normalment forma grans lloses polides i talls geomètrics que donen lloc a ressalts nets i verticals.
El barranc és un tram del Conselo, un riu regulat per l’embassament de l’Encoro da Cenza i que normalment porta un bon cabal. El descens és curt però intens, amb alguns passos singulars i tècnics, especialment si baixem per l’actiu.
El pas clau està gairebé al principi, on hi ha un gorg parany, el que aquí anomenen poza trampa. És un gorg de certa fondària, alimentat per una bona cascada. La característica singular d’aquest gorg és que està foradat per sota, de manera que es va buidant per un sifó i l’aigua queda a un nivell inferior als murs que envolten el gorg. A la perillositat del sifó xuclador s’hi afegeix l’obstacle del mur relliscós, que pot deixar atrapats els barranquistes. Per sort, hi ha bones instal·lacions que permeten evitar el parany sense massa dificultat.
Hem arribat amb el cotxe a la capçalera del barranc, on hi ha un mirador que permet veure la part inicial del descens. L’entrada es pot fer de diverses maneres i el recorregut també permet diverses variants; hi ha instal·lacions que permeten baixar per l’actiu o bé evitar-lo, en funció del cabal i del grau de compromís que vulguem assumir.
Hem entrat des del camí del mirador per anar directament a la instal·lació del ràpel que acaba al gorg parany. Són uns 25 metres i acabem en un extrem del gorg, lluny del forat xuclador. Hi ha una corda amb anelles que permet superar el mur i sortir del parany.
Per facilitar la maniobra, en Manel, que ha baixat primer, ha muntat un ràpel guiat, una maniobra tècnica que ens ha permès evitar el mur relliscós i la corda d’anelles.
Després hem fet un parell de ràpels llargs per unes grans lloses granítiques fins que el riu perd verticalitat. Aquí, gairebé al final, hi ha un ràpel que baixa per una cascada i un altre que baixa en sec per un gran mur vertical. Hem muntat els dos ràpels, realitzant el descens a la carta.
Després només quedaven alguns petits ressalts que hem anat desgrimpant fins arribar a la part planera del riu, on uns grans gorgs ens han permès refrescar-nos a les aigües clares i transparents del Conselo i fins i tot practicar alguns petits salts abans de donar per acabat el descens del barranc.
Després de dinar a Vilariño de Conso, hem continuat viatge fins a la població d’Entrimo, que serà a partir d’ara la nostra base d’operacions.
I aquí teniu el vídeo del barranc Ola da Cenza, que aquesta vegada és obra de Penjats Films, una productora associada al Blog de Muntanya, que l'ha cedit per a tots els seguidors del blog.

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Camino Inglés
Sigüeiro, 2025 Camino Inglés
Bar Uzal, 2025 Camino Inglés
Tabeiao, 2025

---

RESSENYA:

BIBLIOGRAFIA:

• Barrancos del lejano Oeste - Guía de barrancos de Galicia y norte de Portugal, de Imma Pumariño, Richard Redondas y Carlos Ares. Editada pels autors. Abril 2024.

PARTICIPANTS:

Alícia · Carles · Ernest · Manel ·Miriam · Oriol · Xavier · J. Rafel

---

Forgas do Fial

Una nova jornada barranquista a Galícia. Seguim a la zona do Courel però avui ens hem desplaçat a una població propera, Seceda, encara pertanyent al municipi de Folgoso do Courel. L’objectiu d’avui eren les Forgas do Fial, un barranc molt estètic, amb poques dificultats tècniques però molt interessant pel seu ambient aquàtic, amb passadissos engorjats, petits ressalts, tobogans i ràpels.
Després d’un llarg viatge en cotxe hem arribat a Seceda. Es tracta d’un poble molt típic, un dels poblets més ben conservats de la zona, que va ser declarat Bé d’Interès Cultural i Lloc d’Interès Etnogràfic per la Xunta de Galicia a causa de l’extraordinari valor de la seva arquitectura tradicional.
A l’entrada del poble hi ha una petita explanada on hem aparcat per iniciar l’aproximació a peu. Hem pujat per un carrer del poble per anar a buscar un bon camí, senyalitzat amb marques de pintura groga. El camí puja suaument acostant-se al riu, que aviat hem vist per sota nostre.
Després de passar al costat d’uns quants castanyers monumentals, més que centenaris, a la vora del camí, hem arribat al punt on, segons el track que portàvem, havíem d’entrar al riu. El camí quedava uns metres per sobre del riu però hem improvisat un ràpel en un arbre per baixar a la llera.
En el fons del riu l’entorn és totalment diferent. La remor de l’aigua, les roques cobertes de verdet, la vegetació exuberant que ho cobreix tot, la penombra de l’engorjat... La singularitat d’aquest barranc és el caràcter ferruginós del terreny, que es manifesta en molts punts amb diverses tonalitats cromàtiques.
Hem iniciat el descens amb una sèrie de ràpels curts i algunes desgrimpades, sense massa dificultat. A mesura que avançàvem, el riu s’anava engorjant més i, cap al final, hem trobat els ràpels més espectaculars. En un d’ells l’aigua baixa acanalada formant uns girs que no permeten veure el final. És realment impressionant però no presenta cap dificultat especial.
Els ràpels finals són més llargs però poc verticals i es combinen amb algun curt tobogan i fins i tot amb algun petit salt. L’últim ràpel baixa al costat d’una antiga represa artificial que forma una cascada. Hem fet la foto de grup amb el rerefons de la cascada i hem completat el descens, ja caminant pel riu, fins a la carretera.
Hem anat a parar al pont de la carretera, ben a prop del punt d’inici, on havíem deixat els cotxes. En pocs minuts hi hem arribat, donant per acabada l’activitat d’avui.
I aquí teniu el vídeo de les Forgas do Fial, que aquesta vegada és obra de Penjats Films, una productora associada al Blog de Muntanya, que l'ha cedit per a tots els seguidors del blog.

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Gorgas
Negras, 2018 Barranco del
Formiga, 2013 Oscuros del
Balces, 2011

---

RESSENYA:

BIBLIOGRAFIA:

• Barrancos del lejano Oeste - Guía de barrancos de Galicia y norte de Portugal, de Imma Pumariño, Richard Redondas y Carlos Ares. Editada pels autors. Abril 2024.

PARTICIPANTS:

Alícia · Carles · Ernest · Manel ·Miriam · Oriol · Xavier · J. Rafel

---

Rego do Val i Fieiteiras

En el segon dia d'estada a Galícia, hem fet el descens del barranc més popular de la zona de Folgoso do Courel: el Rego do Val. És un barranc aquàtic i vertical, amb la vegetació exuberant característica d'aquesta zona. Té un total de 18 ràpels, tots obligats, amb un parell de reunions penjades que li donen un caràcter esportiu que complementa la bellesa de l'entorn natural.

Aquesta vegada teníem el barranc ben a prop. Gairebé no feia falta cotxe perquè el final del barranc està pràcticament a l'entrada del poble de Folgoso do Courel, on tenim el nostre centre d'operacions. De totes maneres, per evitar-nos l'aproximació a la capçalera del barranc, hem fet una curta maniobra de cotxes. 

En pocs minuts estàvem a la capçalera del primer ràpel i hem iniciat el descens. Els ràpels estan encadenats, gairebé sense transicions, i no són evitables. Les instal·lacions són perfectes i avui el torrent portava l'aigua justa per gaudir d'un magnífic descens.

El tercer ràpel baixa per una gran cascada d'uns 25 metres, un dels punts més estètics del descens. Després hi ha una sèrie de ràpels encadenats entre passadissos estrets entapissats de vegetació.

En el novè ràpel hem trobat una petita dificultat tècnica: s'ha de fer una reunió penjada per canviar la instal·lació, abans de baixar un ràpel de 18 metres parcialment volat. Després hem seguit amb diversos ràpels curts encadenats fins arribar a la cascada final.

El darrer ràpel és de 30 metres i també té una reunió penjada per evitar fregaments de corda. El ràpel baixa per un ample mur per on baixa la cascada, que fins i tot té nom propi: Fervenza da Pedreira.

Després de completar el ràpel final hem arribat a un caminet que en un minut ens ha portat a la carretera,  a l'entrada del poble, on havíem deixat un cotxe.

I aquí teniu el vídeo del Rego do Val, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Penjats Films:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

Després de completar el descens del Rego do Val hem dinat una mica abans d’iniciar la segona activitat del dia. Hem volgut aprofitar la tarda per arrodonir la jornada barranquista gallega amb el descens d’un altre barranc molt proper.

El barranc de Fieiteiras és curt i relativament fàcil. Baixa per un torrent paral·lel al Rego do Val i l’aproximació és similar. Aquesta vegada, però, l’activitat es fa amb un sol cotxe, de manera que hem pujat tots fins al punt de partida i en pocs minuts hem arribat a l’inici del barranc.

Després d’un curt ràpel d’entrada hem seguit per un llarg passadís engorjat, un tram de transició sense cap dificultat però molt interessant. Després hem encadenat diversos ràpels, tots ben curts i amb l’única dificultat dels troncs caiguts, que complicaven la maniobra en alguns punts.

En poc temps hem completat el descens, que ha resultat molt lúdic i refrescant. Una bona manera d’aprofitar la tarda.

I aquí teniu el segon vídeo de la jornada, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.

---

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Ruisseau de
Dardu, 2025 Ruisseau de la
Richjusa, 2025 Ruisseau d'I
Sulleoni, 2025

---

RESSENYES:

BIBLIOGRAFIA:

• Barrancos del lejano Oeste - Guía de barrancos de Galicia y norte de Portugal, de Imma Pumariño, Richard Redondas y Carlos Ares. Editada pels autors. Abril 2024.

PARTICIPANTS:

Alícia · Carles · Ernest · Manel · Miriam · Oriol · Xavier · J. Rafel

---