diumenge, 30 de juny del 2024

Ascensió a Lo Tèsol (2.700 m) per la pala

Lo Tésol
Cada any, coincidint amb el final de temporada, el grup de caminadors del GR organitza una ascensió a un cim dels Pirineus. Aquest any hem triat Lo Tésol, també anomenat Tesó de Son, un cim interessant del Pallars que, tot i que no és dels més alts, apareix en el llistat dels centcims
Potser per haver estat inclós en aquest llistat, aquest cim poc freqüentat que no té ni tan sols un caminet que porti al cim i mereixi la consideració de via Normal, darrerament està sorint de l'oblit i el puja més gent. Lo Tésol té una altitud de 2.700 metres, poca cosa en el context del Pallars, pero la seva situació sobre les valls d'Àneu i Cabanes el fa molt panoràmic. 
L'itinerari més freqüent és per una cresta que uneix aquest cim amb el Pinetó però nosaltres hem optat per la pujada directa, que normalment s'utilitza de baixada, per la gran pala de Tesó.
Avui el dia era gris i emboirat quan ens hem despertat en el refugi del Pla de la Font. Després d'esmorzar hem baixat a l'aparcament i hem fet un curt recorregut en cotxe fins al Planell de Roca Blanca, una zona oberta i coberta de prats on hem deixat els cotxes. Amb aquest petit recorregut motoritzat hem evitat haver de remuntar fins al refugi a la tornada, estalviant-nos un desnivell de poc més de 100 metres.
Just al costat de la pista hem agafat el camí, senyalitzat amb marqes grogues, que enllaça els refugis del Pla de la Font i el Gerdar. Hem seguit aquest camí fins a una zona de mulleres on hem deixat el camí marcat per seguir pels amples prats vorejant la part baixa de la muntanya en suau pujada.
Després d'una estona de caminar pels prats, hem arribat a l'inici d'una canal ben dreta. A  pocs metres de l'inici, en el tram més vertical, un estretament amb un bloc encastat semblava que ens barrava el pas però hem superat la petita dificultat sense problemes.
Més amunt la canal jo no està encaixonada ni és tan dreta però la pujada ha estat dura perquè no hi ha camí i l'herba mullada complicava la progressió.  Quan estàvem a la meitat de la canal que talla la gran pala del Tesó, s'ha posat a ploure. Per un moment hem pensat que no podríem completar l'ascensió però hem seguit pujant i al cap de poc la pluja s'ha aturat.
El dia ha seguit variable i emboirat però hem anat pujant i al cap de poc hem arribat a un collet des d'on, seguint un fàcil llom, hem arribat al cim de Lo Tésol (2.700 m).
Els núvols no ens han deixat veure el gran panorama que normalment es veu des d'aquí però sí que hem vist algunes muntanyes properes com els Encantats, el Pic de Xemeneies i el Pui de la Bonaigua. 
Hem estat una bona estona al cim, fent fotos i menjant alguna cosa, abans d'iniciar el retorn pel mateix camí. El pas de l'inici de la canal, que pujant ens ha semblat difícil, a la baixada no ens ho ha semblat tant i l'hem superat fàcilment, arribant a l'àmplia zona de prats per on hen retornat fins als cotxes.
Un cop acabada l'activitat, hem baixat en cotxe per la pista fins a les instal·lacions de Món Natura Pirineus, un centre d'activitats de natura on ens hem aturat a menjar l'entrepà abans d'iniciar el llarg retorn a casa.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta ascensió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Pic de Xemeneies
 amb esquís, 2017
Montsaliente
amb esquís, 2016
Pic del Pinetó
amb esquís, 2016

dissabte, 29 de juny del 2024

Roca Regina, pel Torrent del Bosc

Roca Regina
Aquest cap de setmana tenim programada l'ascensió a un cim amb el grup de caminadors del GR. És una activitat que fem cada any al final de temporada i que aquesta vegada ens portarà al Pallars. Com que l'activitat programada per avui és només la pujada al refugi del Pla de la Font i s'hi arriba en cotxe gairebé fins a la porta, hem pensat que podíem aprofitar el matí per fer alguna altra activitat.
La Roca Regina és una muntanya relativament petita, de només 726 metres d'altitud, però amb una paret sud espectacular, de més de 300 metres, que cau a plom sobre el Barranc del Bosc, molt a prop del Pas de Terradets, al Montsec.
L'excursió proposada és un recorregut circular al voltant de la Roca Regina, arribant fins al seu cim, que ens ofereix un panorama espectacular i vertiginós. El punt d'inici és l'estació de Cellers-Llimiana del tren de la Pobla de Segur.
De bon matí ens hem trobat tota la colla a Cellers.  El dia era gris i amenaçava pluja però no hem dubtat en iniciar la caminada, confiant en què el dia s'aniria aguantant. Les previsions no eren dolentes del tot i el nostre provat optimisme ens animava a seguir endavant.
Hem començat a caminar per un camí que voreja el pantà de Terradets, riu avall, al costat de la carretera. Més endavant hem travessat un pont sobre el pantà, seguint l'antiga carretera de Tremp, que passa per un curiós túnel amb finestres laterals sobre el pantà.
Poc després hem passat al costat del camí de la Cova dels Muricecs, una cavitat que havíem visitat algunes vegades fa uns anys i que ara està blindada amb unes reixes que impedreixen l'accés a la cavitat, que només es pot veure amb visites guiades.
Hem passat per sobre de la presa, arribant a la carretera nova de Tremp, just al costat de la desembocadura del Torrent del Bosc, on la via del tren travessa el torrent a bona alçada pel Pont del Barranc del Gos, una gran obra d'enginyeria amb una única arcada de gran amplada.
Al costat del pont comença el camí, un corriol ben marcat que puja per la riba dreta del Torrent del Bosc. Aviat el torrent s'engorja i el camí guanya alçada per evitar els cingles que cauen sobre el torrent. 
Des del camí teníem una vista espectacular de la gran paret sud de la Roca Regina que s'aixeca més de tres-cents metres sobre el torrent.
Més endavant hem baixat fins al torrent, seguint el camí, per travessar-lo iniciant una forta pujada per l'altra banda fins a un coll situat en el llom de la Roca Regina. Just en el coll hi ha una cruïlla de camins. Hem deixat el camí principal que porta de tornada a Cellers per agafar un corriol que puja seguint el llom fins al cim de la Roca Regina (726 m).
El cim, sobre la gran paret, és vertiginós i molt panoràmic. Molts metres per sota, es veia el Torrent del Bosc i el camí per on havíem vingut. També vèiem el pont del Barranc del Gos i tota la vessant nord del Montsec, coberta de grans boscos d'alzines i roures.
Cap al nord teníem ben a prop el pantà de Terradets i la Conca de Tremp però les muntanyes dels Pirineus estaven tapades pels núvols i no les hem pogut veure.
Hem fet moltes fotos i hem estat una estona gaudint del gran panorama d'aquesta talaia vertiginosa abans d'iniciar el retorn. Just quan estàvem a punt de sortir, ha començat a ploure. Era una pluja fina i veníem preparats amb el material corresponent, capelines i paraigües, de manera que hem anat baixant sense problemes.
Hem retornat al coll i hem agafat l'altre camí, que baixa pel llom de la Roca Regina fins a un altre petit coll des d'on hem iniciat la baixada directa a Cellers per un bon camí i finalment per una pista. Poc abans del final, la pluja fina s'ha convertit en un bon xàfec i hem acabat tots refugiats a la marquesina de l'estació del tren. 
El xàfec ha durat pocs minuts i aviat hem pogut sortir del nostre refugi i, després de canviar-nos la roba mullada, hem anat a dinar al restaurant Can Quel, de Fontllonga, on hem gaudit, entre altres, del plat més típic de la cuina lleidatana: cargols a la llauna.  Després ens hem desplaçat fins al refugi del Pla de la Font per fer demà l'acensió programada.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Torrent del
Bosc, 1989
Cova dels
Muricecs, 1989
Roca Regina, via
Ribes-Vidal, 1979

divendres, 28 de juny del 2024

Riera d'Osor i Riera de Mas Clavé

Riera d'Osor i Riera de Mas Clavé
Una doble sessió barranquista amb el descens de dos petits barrancs a Les Guilleries, a prop de Sant Hilari Sacalm. Els dos barrancs són curts i per això és ideal la combinació de les dues activitats per fer una bona jornada gaudint dels espais naturals de Les Guilleries i de les fresques aigües de les seves muntanyes.
Hem iniciat la jornada amb el descens de la Riera d'Ossor, el més curt dels dos barrancs programats. El descens d'aquesta riera és tan curt que no tindria cap sentit sense combinar-lo amb l'altre descens. Tot i que el tram a recórrer és variable, la part esportiva on cal utilitzar les cordes és poca cosa, un descens curt però intens. Potser per això, aquest barranc apareix a l'oferta que les empreses d'esports d'aventura fan per iniciar-se en el barranquisme. 
Hem aparcat a la carretera que va de Sant Hilari Sacalm a Osor, molt  a prop d'aquesta població i al costat de l'antiga masia enrunada de Can Bosc. Des d'allà hem baixat en dos minuts a la riera, comprovant que fortava un bon cabal.
Hem inicat el descens caminant però ben aviat hem trobat el primer ressalt. L'aigua de la riera baixa per un estret canal de roca en forma de tobogan fins a un gorg. Hi ha dues maneres de baixar, depenent del cabal i de les ganes: pel tobogan o fent un ràpel des de les roques de la riba esquerra.
En Manel i en Toni han baixat pel tobogan mentre els altres hem muntat un curt ràpel que ens ha deixat en el gorg. Des d'allà, abans d'una petita cascada, un passamans porta a la instal·lació del segon ràpel, també molt curt.
Segurament es pot saltar des d'aquí però avui les aigües eren una mica tèrboles i no es veia el fons, de manera que hem estat prudents i hem baixat en ràpel.
Després de travessar un gran gorg hem arribat al tercer i darrer ràpel, que baixa un petit ressalt regat per una cascada.  Després, només ens quedava travesar un parell de gorgs fins arribar a una pista que travessa la riera, per on hem sortit arribant en pocs minuts al punt de partida. 
Aquí teniu un petit vídeo amb algunes escenes del descens de la Riera d'Osor.
Per recórrer el segon barranc de la jornada, el de la Riera de Mas Clavé, hem fet una curta maniobra de cotxes: hem retornat uns 6 km en direcció a Sant Hilari i hem deixat un cotxe al costat de la carretera. Amb l'altre cotxe hem agafat una pista que en pocs minuts ens ha portat a l'inici del barranc.
El descens de la Riera de Mas Clavé és una mica més llarg que l'anterior, amb un total de sis ràpels que baixen ressalts més llargs i sempre remullats per petites cascades.  Els tres primers ràpels, encadenats, són els sector més interessant del descens. La riera baixa encaixonada per sectors ombrívols, recorrent indrets ben interessants.
Després d'un sector de transició, amb un ràpel en rampa i un tram obert, hem arribat als dos ràpels finals. L'últim ràpel, d'uns 20 metres, és també molt estètic. Baixa al costat d'un gran arbre caigut amb bona verticalitat i ben remullat per la petita cascada.
El descens acaba just a la confluència de la Riera de Mas Clavé amb la d'Osor on hi ha un característic i gegantí bloc de roca. Allà hem agafat un camí senyalitzat i amb un curt tram equipat amb una corda fixa, el Camí dels Carboners, que més endavant hem deixat per pujar directament a la carretera per un corriol desdibuixat.
I aquí teniu el segon vídeo de la jornada. Com l'anterior, és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:


ENTRADES RELACIONADES:
Barranc dels
Empedrats, 2022
GR3: Arbúcies-
Ossor, 2011
Torrent de
Rentadors, 2007

dimarts, 25 de juny del 2024

Montserrat, cims sense corda: Sant Jeroni (I)

Montserrat, cims sense corda
Com ja saben tots els seguidors del Blog de Muntanya, fa un cert temps va publicar-se un llibre amb el títol Montserrat, cims sense corda. En aquest llibre es proposa l'ascensió a un bon nombre de roques i agulles montserratines, amb la condició que l'ascensió es faci "sense corda".
Després de completar les ascensions de les zones de Sant Pau Vell, Agulles, Frares Encantats i Ecos, avui he iniciat el recorregut per la zona de Sant Jeroni, la més alta de Montserrat. 
He iniciat el recorregut a la Vinya Nova, perquè volia pujar un parell de roques del serrat del mateix nom, properes a aquesta antiga masia reconvertida en restaurant. Després, ja a la part alta de Montserrat, he completat les altres ascensions, fins a dotze, deixant la resta de cims per a la propera etapa.
A les 7 del matí ja estava a la Vinya Nova, començant a caminar per la pista que porta a Can Jorba. Abans d'arribar-hi, he deixat la pista per agafar el Camí dels Francesos, que puja ben dret en direcció al Coll de l'Ajaguda. 
Poc després d'aquest coll, seguint encara el Camí dels Francesos, he arribat al primer cim, la Roca 380, un mínim cim a peu de camí que he pujat caminant. Poc després, seguint el mateix camí, he arribat a un ample coll per on en un parell de minuts he arribat a la Roca 381, també molt poc prominent, situada al final del Serrat de la Vinya Nova.
Després de completar les ascensions de la zona més baixa, he seguit el Camí dels Francesos fins enllaçar, a sota mateix del Camell de Sant Jeroni, amb el camí de la Travessia de Montserrat. He agafat aquest camí fins al Portell del Migdia. Allà mateix, al costat del coll, hi ha dues agulles que casualment vaig pujar fa ben poc, quan vaig fer la Cresta de les Talaies: la 314 i la 393.
Des del Portell ja es veuen unes gruixudes cordes fixes que pugen per un pany de paret sota la Talaia Gran. He pujat dos trams de corda arribant a un collet, al peu de la Roca 314. Una curta grimpada m'ha portat al cim d'aquesta roca, amb grans vistes sobre el Torrent del Migdia. Després he muntat un curt passamans en un parabolt amb anella per baixar a la canal per on he anat a buscar el camí del Camell. Poc abans d'arribar-hi encara he pujat un altre cim, la Roca 393, situada al costat de la canal, poc abans d'enllaçar amb el camí del Travessia de Montserrat.
He tornat enrere fins a la cruïlla sota el Camell de Sant Jeroni i he seguit en direcció al Coll de les Pinasses però aviat he deixat el camí per pujar al Camelló, una roca més prominent que les anteriors que he pujat grimpant per una cresta fàcil però una mica vertiginosa. Aquí també he muntat un passamans amb el cordino per baixar, aprofitant que hi ha un parabolt amb anella.
He arribat al Coll de les Pinasses i he deixat el camí per agafar un corriol a la dreta en direcció al cim més destacat de la jornada: l'Albarda Castellana.  Es puja caminant però hi ha un petit mur d'uns dos metres on una corda de nusos ens ajuda a superar el pas.
El cim de l'Albarda Castellana és realment panoràmic. És un cim destacat que fins i tot apareix en el llistat dels centcims de la FEEC. He fet unes quantes fotos panoràmiques i he fet volar el dron des d'aquest destacat mirador abans de seguir el meu recorregut.
Al costat mateix de l'Albarda hi ha un altre cim, que en realitat és un avantcim: la Roca 334. S'hi arriba en un minut caminant per un llom gairebé pla. Des d'aquesta roca ja es veia, bastant més avall, el Serrat de l'Albarda, que era el proper objectiu d'avui.
He tornat enrere fins al Coll de les Pinasses i he baixat a trobar el Camí Nou de Sant Jeroni, que ve de l'estació superior del telefèric de Sant Joan. He agafat aquest camí de baixada fins que travessa el Torrent de Santa Maria per un petit pont de fusta. Aquí he deixat el camí grimpant pel torrent per anar a buscar l'inici del Serrat de l'Albarda. En pocs minuts he arribat al primer cim, la Roca 338 i des d'allà, sense cap dificultat, he recorregut el Serrat coronant les roques 339, 340 i 341
He tornat al camí i he seguit baixant uns metres fins que l'he deixat per pujar la Roca 347 per una fina aresta, fàcil però molt vertiginosa. Encara volia fer una darrera ascensió, el Cigronet, però finalment he decidit deixar aquesta ascensió per a la propera etapa, ja que s'ha de superar una aresta molt exposada on és imprescindible assegurar-se i no portava el material necessari.
Després de pujar fins a dotze roques i agulles, he decidit donar per acabades les ascensions iniciant el retorn. Per no haver de tornar enrere i remuntar fins al Coll de les Pinasses, he anat a buscar l'inici del Camí del Pont. 
Aquest camí, ben definit i senyalitzat amb marques de pintura blanca, baixa directament a la Vinya Nova amb un magnífic recorregut montserratí per zones solitàries. Finalment he arribat a l'aparcament, on he donat per acabat el recorregut després de 8 hores d'activitat. Una gran jornada montserratina !
I aquí teniu el vídeo d'avui, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.


ENTRADES RELACIONADES:
Cresta de les
Talaietes, 2023
Sense corda
Ecos (III), 2023
Un tomb per
Montserrat, 2014

diumenge, 16 de juny del 2024

GR3: Adons - Viu de Llevata

GR3: La Torre de Tamúrcia - Adons
Avui hem completat la segona etapa d'aquest cap de setmana senderista per terres de la Ribagorça amb una gran etapa, solitària i salvatge com les anteriors. 
Hem sortit de la Casa de Colònies de la Vall de Boí, on hem passat la nit, després d'un bon esmorzar. Ens hem desplaçat en cotxe fins a Adons, punt d'inici de l'etapa, i hem fet la maniobra de cotxes, que avui era molt més curta que la d'ahir. Han baixat tots el cotxes a Viu de Llevata, punt final de l'etapa, i ha retornat un únic cotxe amb els conductors.
Hem sortit d'Adons travessant uns extensos prats en direcció al Coll de Sant Roc d'Adons, visible des del mateix poble. El camí era totalment inexistent i només la intuició i la visió del coll, a més del GPS, ens ha guiat en aquest tram de la caminada d'avui. Teníem un gran panorama, dominat per la visió de l'Anueto alçant-se sobre totes les altres muntanyes.
Després de caminar una bona estona travessant els prats en direcció al coll, hem començat a trobar traces de camí que a poc a poc s'han anat convertint en un corriol més marcat per on hem arribat al Coll de Sant Roc de Viu.
Des del coll hem començat a baixar per la vessant oposada seguint un camí petit però ben definit que travessa un magnífic bosc amb grans roures. Tot i que els arbres ens tapaven la vista, aviat hem començat a veure, a baix de tot, el pantà d'Escales i la carretera de la Vall d'Aran. 
Després d'una bona estona de baixada hem arribat a un coll poc marcat, la Coma de Pano, on hi ha un petit mirador des d'on hem gaudit d'una gran vista de la zona, amb grans boscos i el Pantà d'Escales al fons de la vall. També es veia, força lluny, el Coll de Sant Roc de Viu, gairebé al final del recorregut de l'etapa d'avui. 
Per arribar al coll s'ha de baixar fins al fons del Barranc de Miralles, gairebé al nivell del pantà, per remuntar després tota muntanya en direcció al coll. El camí, sempre ben traçat, ens ha portat al fons del barranc. Després, a poc a poc, hem anat remuntant fins arribar al Coll de Sant Roc de Viu.
Aquest coll té un gran panorama; es veia l'Aneto, el Corrunco de Durro, el Filià ... Ens hem aturat per reagrupar-nos i hem fet la foto de grup. Després només ens quedava un petit tram de baixada en direcció a Viu de Llevata on hem acabat l'etapa. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida, que inclou les dues etapes del GR del cap de setmana. Ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Tartareu-
Àger, 2024
GR3: Balaguer-
Tartareu, 2023
Gorges de Viu
de Llevata, 2010

dissabte, 15 de juny del 2024

GR3: La Torre de Tamúrcia - Adons

GR3: La Torre de Tamúrcia - Adons
Avui hem recorregut una gran etapa del GR3, superant la Serra de Sant Gervàs per un pas molt singular: el Pertús. És una etapa curta però intensa, per zones solitàries i per camins poc transitats, amb el pas del Pertus com a punt clau del recorregut.
Aquesta vegada la sortida del grup de senderistes del GR era doble. Hem plantejat una sortida de cap de setmana, de manera que farem dues etapes consecutives per optimitzar el viatge, ja que estem a la zona més allunyada i els desplaçaments són molt llargs.
Hem esmorzat a Arén, al bar de l'Escarlà. Després hem pujat tota la colla fins a la Torre de Tamúrcia però encara faltava molt per començar a caminar. Com que avui no teníem autocar, hem hagut de fer una llarga maniobra per deixar els cotxes a Adons. Hem deixat quatre cotxes en aquesta població i el cinquè, amb els conductors, ha retornat  a La Torre de Tamúrcia per iniciar la caminada.
Des d'aquesta població teníem al davant els cingles de la Serra de Sant Gervàs que havíem de travessar per arribara a Adons, separats de nosaltres per una profunda barrancada: el Barranc de Miralles.
Hem començat a caminar per la carretera que porta a l'Espluga de Serra però aviat l'hem deixat per agafar un caminet que va baixant en direcció al Barranc de Miralles. Hem baixat al fons del barranc, per on avui baixava força aigua, i l'hem travessat per iniciar la gran remuntada en direcció als cingles.
El camí puja ben dret i arriba a l'ermita de Sant Gervàs, un petit edifici sense gaire valor arquitectònic però situat en un indret singular, amb un gran panorama i al peu dels cingles. 
Després d'una curta aturada per reagrupar la colla i fer la foto de grup, hem seguit pujant per un corriol cada vegada més petit. Ha estat una pujada difícil perquè el camí és una mica indefinit i puja pel dret per un terreny inestable i pedregós. 
Finalment hem arribat al peu del penyassegat i l'hem voregat fins trobar el pas clau: el Portús. És un congost molt estret, de poc més d'un metre, per on se supera el cingle arribant a l'altiplà superior. És un pas ben singular que dóna caràcter a l'etapa.
Hem dinat a dalt abans d'iniciar la baixada per la vessant nord de Sant Gervàs. El camí és molt millor per aquesta banda i en poca estona hem arribat a Adons, on hem acabat l'etapa. Allà teníem quatre cotxes i mentre un d'ells anava a recuperar el vehicle que havíem deixat a La Torre de Tamúrcia, la resta hem anat a la nostra base d'operacions d'aquest cap de setmana, la Casa de Colònies de la Vall de Boí.
Quan hem arribat hem gaudit d'un magnífic berenar. Després de la dutxa, la migdiada i el relax en els jardins de la casa, hem gaudit també d'un bon menú amb la sopa casolana i el pollastre al forn, per recuperar forces de cara a l'etapa de demà. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida, que inclou dues etapes del GR. Ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Torre de
Tamúrcia, 2024
GR3:
Arèn, 2024
Serra de Sant
Gervàs, 2022

divendres, 14 de juny del 2024

Salt de la Freixedella i Sallent de la Batllia

Sallent de la Batllia
Una altra jornada barranquista pels cingles de la Vall d'en Bas. Com en la nostra anterior visita a aquesta zona, avui també hem combinat dos barrancs curts per completar una gran jornada barranquista. 
Els dies passats ha plogut molt per tota la zona. Nosaltres teníem previst venir ahir però el dia anterior havien caigut 63 litres per metre quadrat i vam pensar que els torrents anirien crescuts i no seria prudent fer els descensos. Avui hem comprovat que l'hem encertat: els torrents baixaven alegres però amb el cabal just per gaudir d'uns magnífics ràpels sota les cortines d'aigua.
Hem deixat el cotxe poc més enllà de Falgars d'en Bas, iniciant la curta aproximació al primer dels descensos programats per avui: el Salt de la Freixedella. En dos minuts hem arribat al torrent, comprovant que baixava un bon cabal.
El primer ràpel és el més interessant: 45 metres ben verticals, amb un curt tram extraplomat al final del recorregut. El mur, habitualment sec, estava cobert per una cortina d'aigua que feia molt més atractiu aquest descens deixant-nos ben remullats.
Un segon ràpel de 12 metres ens ha deixat a l'inici d'un petit caos de blocs. Després, la ressenya marcava un tram de desgrimpada de petits ressalts però avui estava tot tan humit i relliscós que hem optat per fer un ràpel improvisat en un arbre per baixar amb més seguretat el tram dels blocs.
El tercer ràpel, també ben remullat, és de 30 metres esglaonats. Finalment hi ha un ràpel de 4 metres però, com en el segon, els blocs humits i relliscosos ens han aconsellat allargar el ràpel fins als 30 metres per evitar un tram de petits ressalts esglaonats que normalment es desgrimpen.
Un cop completat el descens de la Freixedella hem iniciat el retorn, relativament curt: hem seguit una antiga pista fins enllaçar amb l'antic camí dels Hostalets de Bas a Falgars, marcat amb pintura groga, per on aviat hem arribat al punt de partida.
Com que avui hem fet dues activitats, hem fet dos vídeos, un per cada barranc. Aquí teniu el de la Freixedella, que ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
Encara era aviat i el descens de la Freixalleda ens havia deixat amb ganes de més barranc, de manera que novament ens hem posat en marxa per fer la segona activitat del dia: el Sallent de la Batllia. 
Hem seguit la pista fins trobar el pont sobre el Rec de la Batllia, punt d'inici del descens. Aviat hem comprovat que hi havia un bon cabal, bastant més que a la Freixedella. Hem baixat pel torrent, desgrimpant un parell de petits ressalts, fins a la capçalera del Sallent de la Batllia, un gran salt d'uns 60 metres per on avui es desplomava una gran cascada.
El salt està dividit en dos ràpels. El primer, d'uns 10 metres, baixa fins a una cornissa penjada, un balcó sobre l'abisme on hem muntat amb relativa comoditat el segon ràpel. Hi ha una sòlida instal·lació amb dos parabolts i dos químics des d'on hem baixat el tram final del mur, 50 metres verticals amb un tram volat. 
Aquesta part del descens ha estat senzillament espectacular: un llarg descens parcialment extraplomat sota el diluvi que formava el torrent al desplomar-se per la cascada. Hem arribat a baix ben mullats però molt satisfets per haver trobat aquest mur, on habitualment només regalima un fil d'aigua, en les millors condicions possibles per a la pràctiva del barranquisme. 
Després només quedava un ràpel llarg pero molt poc vertical, uns esglaons rocosos per on hem baixat uns 30 metres. Finalment hem desgrimpat els darrers ressalts fins arribar a una pista. Hem agafat aquesta pista per on, en pocs minuts, hem arribat al final del Salt de la Freixedella enllaçant amb el camí de retorn d'aquest barranc per on hem pujat fins al punt de partida on havíem aparcat.
I aquí teniu el segon vídeo, el del Sallent de la Batllia, que també ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Sallent de
Pibernat, 2024
Sallent de
Gurn, 2023
Salt de
Sallent, 2022

divendres, 7 de juny del 2024

Baumes d'en Borrasser

Baumes del Borrasser
Les Baumes d'en Borrasser són un sistema de cavitats que s'estenen per galeries i gateres format un petit laberint subterrani. Les baumes eren conegudes des de sempre per la gent del país però l'exploració completa de la cavitat és molt més recent. Actualment hi ha uns 700 metres de recorregut format per múltiples ramificacions i no per una galeria llarga.
Normalment, quan visitem cavitats de certa complexitat el nostre objectiu no és fer una exploració integral de la cova sinó fer un recorregut subterrani intentant recórrer l'itinerari principal i els racons més interessants.
Aquesta cavitat és especialment complexa. Ni estudiant atentament les topografies publicades hem pogut entendre mínimament el seu desenvolupament, amb galeries, pous i gateres que s'encreuen contínuament a diferents nivells. Malgrat tot, hem aconseguit fer un recorregut ben interessant, superant diversos passos equipats que donen força interès a l'exploració subterrània.
Hem deixat el cotxe al costat del Pont de Can Fumat, al costat de Molló. Des d'allà l'aproximació a l'entrada principal de la cavitat és de molt pocs minuts. L'entrada és una bauma que forma una petita sala. Al fons d'aquesta sala, una escala atrotinada de fusta ens marca el camí d'entrada a la galeria principal. 
Hem pujat per l'escala amb l'ajut d'una corda fixa, superant un petit ressalt d'uns 3 metres. Hem seguit per la galeria, amb alguns passos estrets i diverses ramificacions sense continuïtat fins trobar una corda fixa penjada d'una finestra que dona a una galeria superior. 
Hem remuntat fins a la finestra seguint per la galeria amb diverses ramificacions, aparentment sense recorregut, fins arribar a una petita sala denominada sala d'espera. En un costat d'aquesta sala hi ha una corda fixa que permet remuntar un pou vertical d'uns onze metres amb un parell de passos estrets. 
A dalt hi ha una petita terrassa relliscosa on hem enllaçat amb un passamans que ens ha portat per una galeria ascendent a una mínima saleta i, poc més endavant, a la capçalera d'un pou. 
Dos burins ens han fet veure que calia muntar un ràpel. Hi ha un petit ressalt i una llarga rampa fangosa acabada amb un altre curt ressalt més vertical. En total 30 metres, que hem baixat amb la nostra pròpia corda. 
A baix hi ha diverses entrades però totes sense continuïtat, de manera que, després de fer una mirada per les galeries cegues, hem donat per acabada la nostra exploració.
El retorn l'hem fet pel mateix camí, amb la remuntada del pou, el ràpel d'onze metres, el ràpel curt de la finestra i un ràpel final per baixar el ressalt de l'escala de fusta atrotinada fins a la bauma de l'entrada.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta exploració subterrània. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per a tots els seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Coves del
Mamut, 2024
Bores del
Borró, 2024
Espluga
Llorna, 2022