dissabte, 9 de desembre del 2000

Sierra de Balces (II)

Segona etapa d'aquesta travessia per la Sierra de Balces. Desmuntem el campament situat al costat de l'ermita de Santa Mònica on hem dormit i retornem en direcció a Rodellar, primer per una pista i després per una cresta fins a l'ermita de la Vírgen del Castillo.
Podeu veure un petit àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure l'article amb una crònica d'aquesta sortida que va publicar en Joan Guirao a la revista Vértex.


divendres, 8 de desembre del 2000

Sierra de Balces (I)

Excursió per la Sierra de Guara. Des de Las Almunias pugem al Barranco Fondo i seguim tota la cresta del Balces fins a l'ermita de Santa Mónica. PLantem la tenda de campanya en el coll inferior, al costat de l'ermita de Santa Mónica. Gaudim d'una espectacular posta de sol.
Podeu veure l'àlbum de la sortida clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure l'article que va publicar en Joan Guirao a la revista Vértex.


dijous, 24 d’agost del 2000

Clot de Vilamala des de l'Hostal del Vent

Clot de Vilamala
Foto d'arxiu: Clot de Vilamala des del Camí Ral. Gener 2018
Excursió a Sant Llorenç de Morunys. Està a punt de sortir la guia Santuari de Lord, d'en Joan Guirao, dintre de la col·lecció "Llibres de butxaca" de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Un dels itineraris ressenyats en el llibre és el de la Rasa de la Torroella, que surt de la corba de Fenerals i baixa al fons del Clot de Vilamala resseguint la Rasa de Vilamala fins a les aigües del pantà de la Llosa del Cavall. Aquest itinerari, el número 11 de la guia, es completa tornant pel mateix camí de baixada però té una variant que, des del fons del Clot, puja fins a l'Hostal de Vent, una antiga masia situada a la carretera del Coll de Jou que antigament havia funcionat com a hostal. Ja vam fer aquesta itinerari fa un cert temps, quan preparàvem la guia, però ara està a punt de sortir i en Joan volia fer una repassada al sector de camí entre el fons de la Rasa de Vilamala i l'Hostal del Vent. Quan el vam fer gairebé el vam recuperar de l'oblit, ja que estava gairebé perdut a causa de la vegetació. Vam netejar-lo i marcar-lo però ara que està a punt de sortir la guia en Joan volia fer una repassada per deixar-lo més transitable.
Des de l'Hostal del Vent hem baivat aquest camí, netejant-lo i remarcant alguns punts una mica perdedors. Des del fons de la Rasa hem tornat enrere pel mateix camí fins arribar novament a l'Hostal del Vent, satisfets per la feina feta. 

dijous, 10 d’agost del 2000

GR11 etapa 33: Parzán - Pineta

Parzán - Chisagüés - Río Real - Collado de Pietramula - Llanos de La Larri - Pineta

Malgrat les llagues de la Magda, aconseguim superar aquesta etapa que ens porta a Pineta, al peu del temible coll d'Añisclo. Des del coll de Pietramula tenim una panoràmica espectacular del Monte Perdido, el Cilindro de Marboré, el Soum de Ramond ... A Pineta donem per acabada l'excursió. Prenem un refresc al parador nacional i, amb un taxi, anem a Benasc a buscar el cotxe. Aquí a Pineta comença l'etapa reina del GR-11, amb la temible ascensió al coll d'Añisclo. Tot l'any estarem pensant en el repte de pujar els 1.500 metres de desnivell pel vertiginós camí que hem pogut veure des el coll de Pietramula.


dimarts, 8 d’agost del 2000

GR11 etapa 32: Viadós - Parzán

Viadós - Coll d'Ordiceto - Parzán

Superem el coll d'Ordiceto, no gaire alt però amb vistes espectaculars de la Punta Suelza. Després baixem per la llarguíssima pista forestal de la presa del llac d'Ordiceto. Al principi de la pista fem drecera tallant les primeres grans corbes. Finalment, un parell de quilòmetres de carretera ens porten a Parzán. A Parzán ens allotgem en una casa de turisme rural i sopem a la fonda del poble, situada a peu de carretera.


dilluns, 7 d’agost del 2000

GR11 etapa 31: Estós - Viadós

Refugi d'Estós - Coll de Gistain - Añes Cruces - Viadós

Sortim del refugi quan encara és gairebé fosc del tot, i emprenem la pujada al coll. Són 700 metres de desnivell i no ens costen gaire de superar. Després, baixem per la verda vall en direcció a les bordes de Viadós. En la primera part del descens, en direcció a Añes Cruces, podem contemplar el massís del Bachimala. L'arribada a les granges de Viadós no és com esperàvem. El refugi està ple i no hi ha cap possibilitat que ens acullin, de manera que baixem una mica més i anem al càmping. Allà no hi ha cap problema per plantar la tenda. La vista és espectacular des d'aquí: la vesant nord del Posets s'aixeca 1.500 metres per sobre de la vall de Viadós.


diumenge, 6 d’agost del 2000

GR11 etapa 30: Benasc - Estós

Puente de San Jaime - Turmo - Refugi d'Estós

A la tarda, després de dinar a Benasc sortim per fer aquesta petita etapa que ens portarà fins al refugi d'Estós on sopem i dormim. La vall d'Estós ens és molt coneguda però ens agrada tornar-la a recórrer i gaudir d'aquesta bonica vall al cor del Parc Nacional de la Vall de Benasc.


dilluns, 31 de juliol del 2000

Soum de Ramond (3.250 m)

Des del nostre bivac al Balcón de Pineta, iniciem una travessia de muntanya. Comencem pujant per l'Agulla Celestin Passet (primer baixem una xemeneia amb una certa complicació) fins a la Terrassa Bellevue. Des d'aquí pugem, ja directament al Soum de Ramond (3.250 m) i d'allà a la Punta de las Olas (3.002 m). Baixem pel coll d'Añisclo fins a Pineta.


diumenge, 30 de juliol del 2000

Balcón de Pineta

Des de Pineta pugem en direcció a Tucarroya fins al Balcón de Pineta (2.450 m), on fem bivac. En total hem fet 1.200 metres de desnivell per estar demà a prop dels cims que volem fer. Fa bon temps i fem el bivac sense cap incidència.


diumenge, 23 de juliol del 2000

GR11 etapa 29: Llauset - Benasc

Estany de Cap de Llauset - Coll de Vallivierna - Llacs de Vallivierna - Pleta de Llosàs - Pont de Corones - Pla de Senarta - Puente de San Jaime

Des del nostre campament superem el Coll de Vallivierna (2.710 m) i emprenem la llarga baixada per la vall fins a Corones i el pla de Senarta. L'etapa acaba al Puente de San Jaime, a 15 minuts de Benasc. Quan arribem a Corones, trobem la furgoneta que fa el servei de transport de turistes fins a Benasc. La temptació és forta després de tantes hores de camí i de superar dos colls de primera categoria, però tenim el compromís de recórrer tot el Pirineu a peu des del Cap de Creus fins al Cantàbric. En Dani i la Maria es donen per satisfets amb l'excursió fins a Corones i agafen el cotxe. La Magda i en Josep Rafel seguim a peu fins a Benasc.


dissabte, 22 de juliol del 2000

GR11 etapa 28: Hosp. de Viella - Llauset

Hospital de Viella - Pont de Salenques - Estanys d'Anglós - Collet de Riu Bueno - Estany de Cap de Llauset

Comecem la temporada del 2000 amb una etapa de les fortes. Des de l'Hospital de Viella fins a Benasc hi ha moltes hores de camí sense cap refugi, poble ni poblet, de manera que hem de portar la tenda i menjar per dos dies. Hem de ser autosuficients ! Després de superar un gran desnivell  des de la carretera de Viella fins al coll de Riu Güeno (2.525 m), baixem a l'estany i plantem la tenda al costat de les restes d'una avioneta estavellada. Un lloc solitari i molt muntanyenc, ideal per acampar.


dissabte, 10 de juny del 2000

El Clot de Vilamala i l'Hostal del Vent

Clot de Vilamala
Foto d'arxiu: Clot de Vilamala, desembre 2012

Estava a punt de publicar-se la guia Santuari de Lord d'en Joan Guirao, dintre de la col·lecció Llibres de motxilla de Publicacions de l'Abadia de Montserrat i volíem revisar un dels itineraris més singulars recollits en aquesta guia, el número 11, que recorre el Clot de Vilamala, una barrancada agresta en un entorn de roca montserratina. L'objectiu principar era netejar una mica el camí i marcar-lo per facilitar el seu recorregut quan es publiquès la guía. Aquesta guia descriu l'indret de Vilamala: "vall agresta, envoltada per tot arreu de vertiginosos vessants de roca nua, el Clot de Vilamala resulta superb des de qualsevol punt que l'observem, estrtanyes profunditats i arrogants cingles presideixen aquest inhòspit paratge ..."
El punt de partida és la corba de Fenerals, sobre la carretera que puja al Coll de Jou des de Solsona. Des d'aquí baixem, primer per una carena rocosa i després per una canal, fins al fons del Clot de Vilamala. Després recorrem el torrent de Vilamala fins arribar a la seva desembocadura en el pantà de la Llosa del Cavall. És un recorregut llarg i recargolat que ens pot ocupar unes tres hores. Des del punt final es pot tornar pel mateix camí o bé pujar per un camí lateral fins a l'Hostal del Vent. Nosaltres vam pujar per la variant de l'Hostal del Vent. La pujada és dura i, a més, anàvem netejant el camí tallant algunes branques dels arbustos que obstaculitzaven el pas pel camí, mig perdut a causa de molts anys d'abandonement. Va ser una gran tasca de recuperació d'un antic camí gairebé perdut del tot. Després de la dura pujada amb bobnes vistes de les fondalades de Vilamala, vam arribar a l'Hostal del Vent, una masia que antigament havia estat un hostal. Des d'aquí es pot tornar a la corba de Fenerals seguint el GR7 però nosaltres vam optar per fer auto-stop. Un cotxe ens va portar de tornada al punt de partida on teníem el cotxe. 

dijous, 20 d’abril del 2000

Mirador de los Oscuros del Balces

Des del Barranco Fondo pugem per un camí fins al Mirador de los Oscuros, que ens ofereix una bona panoràmica sobre Los Oscuros del Balces. Després, per la carena de la Sierra del Balces, fins al punt més alt i retorn pel mateix itinerari.

dimecres, 19 d’abril del 2000

Las Fajas de Otín

Excursió per la Serra de Guara. Dormim al càmping de Rodellar i al matí pugem pel camí clàssic del Mascún i la Ciudadela fins a Otín. En el camí hem de travessar moltes vegades el riu, que baixa una mica crescut. Des d'Otín hem agafat el Camino de las Fajas, que baixa fins al llit del Mascún seguint un sistema de faixes. Hem arribat al Saltador de las Lañas, un lloc que coneixem força bé després d'haver baixat un parell de vegades aquest barranc, un dels més tècnics i bonics de Guara. Pugem per una canal fins a Otín i retornem per Nasarre i el Barranco de Andrebot per evitar unes quantes travessies del riu, ja que aquest barranc desemboca en el Mascun més avall, ben a prop de Rodellar.

dissabte, 18 de març del 2000

S. Llorenç de Morunys, netejant camins

Clot de Vilamala
Foto d'arxiu: el Santuari de Lord, setembre 2017

Excursió a Sant Llorenç de Morunys. Resseguim el camí dels ferros, que vam resseguir el 19 de febrer, netejant-lo perquè estava ple de vegetació, i el marquem amb pintura. Es tracta de l'itinerari 12 del llibre d'en Joan Guirao. És un recorregut parcial pel Clot de Vilamala amb la singularitat que en alguns punts hi ha estaques de ferro, vestigis de l'antic camí que estava molt ben traçat amb passeres de fusta que s'aguantaven sobre aquests ferros.  Sortim de la corba de Fenerals; d'allà surt un camí marcat com a GR que, planejant, ens porta fins a la carena que forma el Serrat de Sòbol. Seguint el camí de baixada per terreny descompost trobem alguns ferros. Arribem al fons del barranc del Clot de Vilamala i després remuntem per retornar al punt d epartida seguint les carenes.
A la tarda, pujada al Santuari del Lord per la canal que havíem fet el 7 de desembre passat, per netejar-la i marcar-la.

dissabte, 19 de febrer del 2000

S. Llorenç de Morunys, Camí dels Ferros

Clot de Vilamala
Foto d'arxiu: baixant pel camí dels ferros, novembre 2003

Excursió a Sant Llorenç de Morunys. Fem el camí del Clot de Vilamala; baixada pel Clot i pujada per l'altra vall, netejant els camins i resseguint un camí antic, a troços marcat amb ferros, restes d'un antic camí de ferradura. Es tracta de l'itinerari número 12 de la guia "Santuari de Lord" d'en Joan Guirao. La ruta surt de la corba dels Fenerals, a la carretera que porta de Solsona al Coll de Jou i Sant LLorenç de Morunys. Des d'aquest pun el camí, que coincideix al principi amb un tram de GR, baixa fins a les profunditats del Clot de Vilamala. Pel camí trobem algun tram amb unes estaques de ferro que son restes de l'antic camí de ferradura que passava per aquí i que en els trams més complicats tenia unes fustes subjectades amb les estaques de ferro per facilitat el pas de les mules. Aquests ferros són els que donen nom al camí. Després d'arribar al fons del Clot, a la Rasa de Vilamala, el camí puja per la vessant oposada per tornar al punt de partida després d'un petit recorregut pels lloms pelats de roca montserratina.

dimarts, 4 de gener del 2000

S. Llorenç de Morunys; quatre camins

Vall de Lord
Foto d'arxiu: des de la Serra de Busa, setembre 2017

Dintre de la sèrie de sortides a la Vall de Lord per recórrer i explorar els camins que apareixeran descrits a la guia Santuari de Lord, que es publicarà properament, hem anat a Sant Llorenç de Morunys per fer diverses exploracions. Es tractava de confirmar algunes dades que apareixeran en el llibre i també de marcar algun camí en els punts dubtosos. En total hem fet quatre recorreguts.
Primer hem pujat en cotxe per la pista que porta al peu del Santuari de Lord. Allà, un cop passat el túnel, hem fet el recorregut fins a Torroella, una masia situada cap al final de la Rasa de la Torroella. Es tracta de l'itinerari número 7 de la guia.
Després hem seguit un altre itinerari de la guia, el número 8, que puja des de la Torroella fins a l'aparcament situat al peu de la Mola de Lord passant per la Masia de Sollort i per la drecera del Cargol.
Després hem pujat al Pla de Sóbol pel Mal Pas, un altre dels itineraris estrella de la guia. Es tracta d'un camí que té un pas estret a mig cingle sobre l'estimball. És un pas impressionant, tot i que no té gaire perill, i per això se l'anomena El Mal Pas. Finalment hem baixat al punt de partida, a la pista del santuari poc després del túnel.