dilluns, 21 de novembre de 2022

Avenc des Puig des Terrets

Avenc des Puig des Terrets
Aprofitant una curta esta a Eivissa he visitat una petita cavitat, situada a la zona de Cala Llonga, a prop de Santa Eulària des Riu. És un avenc d'uns 10 metres de fondària i amb molt poc recorregut però amb el meu afany de col·leccionista per visitar totes les cavitats de l'illa no podia deixar de banda aquest avenc.
He arribat en moto a Cala Llonga, una de les millors cales d'Eivissa encara que molt urbanitzada. A l'estiu hi ha una infinitat de turistes però avui tot estava desert. A més, feia un dia gris, fred i amb força vent, una combinació perfecta, unida amb el calendari, per espantar els turistes.
He pujat per una pista asfaltada que ben aviat es converteix en una petita pista pedregosa, no apta per a vehicles. He deixat la moto en un petit replà al final de l'asfalt i he seguit a peu per la pista, amb grans vistes sobre la cala i el mar obert, que avui estava molt mogut.
Aviat he arribat a una marcada corba de la pista, sota un mur de roca, on he deixat la pista per pujar, sense camí, fins a la boca de l'avenc. No m'ha costat gaire de trobar encara que és només una petita esquerda arran de terra.
Com que no sabia amb exactitud la fondària de la cova he muntat una instal·lació en un arbre per baixar en ràpel. Un cop equipat, he iniciat el descens entrant amb certa dificultat per l'estreta boca. És només un curt pas estret que porta a un bon replà que forma una saleta amb algunes formacions.
Sota la saleta hi ha una rampa que porta al fons de l'avenc. He baixat amb l'ajut de la corda fins a la base de l'avenc i he seguit una galeria molt curta que acaba en una petita sala amb algunes formacions. Més enllà encara hi ha una altra sala més petita però sense més recorregut.
Un cop completat el recorregut de l'avenc, que és ben poca cosa, he remuntat amb l'ajut de la corda per sortir del pou. Tot i que havia portat tot el material tècnic (arnès, croll i jumar), he comprovat que no era necessari, ja que no és un pou vertical sinó una rampa per on es pot pujar fàcilment utilitzant la corda únicament com a passamans.
L'avenc està situat ben a prop de Puig des Terrets, un cim de poca altura però amb un bon panorama sobre la costa sud d'Eivissa i les illes veïnes de Formentera i Tagomago. Com que tenia temps he volgut completar l'activitat pujant al cim. Des de la boca de l'avenc he pujat sense camí, muntanya amunt, fins trobar un bon camí que en pocs minuts m'ha portat al Puig des Terrets (220 m). 
Feia un vent molt fort i el dia estava cada vegada més gris. Han començat a caure algunes gotes, de manera que, sense entretenir-me més, he iniciat el retorn pel camí i després per la pista pedregosa fins a Cala Llonga.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat:


ENTRADES RELACIONADES:
Avenc des Puig 
S'Avenc, 2022
Sta. Eulària -
Eivissa, 2016
Cala Llonga - Es
Llibrell, 2013

dissabte, 19 de novembre de 2022

GR3: Mas Formiguera - Oliola

GR3: mas Formiguera - Oliola
Una etapa més del GR3, el camí central de Catalunya, per terres de la Noguera. Aquesta etapa, com l'anterior, és una plàcida passejada per boscos i camps, sense grans desnivells. La dificultat més gran d'aquesta etapa és la indeficició d'alguns trams del camí. Les característiques marques del GR, amb pintura blanca i vermella, són molt escasses, antigues i desdibuixades, de manera que es fa molt difícil seguir el GR sense l'ajut d'un GPS.
Fins i tot en alguns punts el camí ha desaparegut, ocupat per camps de conreu o per noves construccions, obligant-nos a vorejar camps sense camí o fer alguna variant imprevista.
Avui ens hem aturat a esmorzar a Ponts, al restaurant Ventureta, on ja ens esperaven amb els croissants sobre la taula. Després d'esmorzar hem anat a Mas Formiguera, una gran masia situada a pocs metres de la carretera C14, on vam acabar l'etapa anterior.
Hem iniciat la caminada per una pista que ens ha portat en pocs minuts a l'ermita de Sant Miquel de Valldàries, una antiga construcció d'estil romànic encara que modificada posteriorment. Després hem baixat per un petit camí que més endavant enllaça amb una pista que baixa fins a la petita població de Vilanova de l'Aguda. 
A la sortida de Vilanova hem agafat una carretera asfaltada. Curiosament, l'entrada d'aquesta carretera està tancada amb una barrera, de manera que no hi ha trànsit. Després d'una estona seguint la carretera hem agafat un corriol a l'esquerra iniciant la part més interessant de l'etapa d'avui, un llarg camí carener amb grans vistes que ens ha portat fins a l'ermita de Santa Maria. 
Al costat de l'ermita hem fet la foto de grup, abans de seguir el nostre camí en direcció a Ponts, a on hem arribat en pocs minuts de baixada. Hem travessat la població fins a la part alta on hi ha l'inici d'una bona pista que porta a Oliola.
Hem seguit aquesta pista, molt ampla i amb poc pendent, fins que acaba en una carretera que en pocs minuts ens ha portat a Oliola, on ens esperava l'autocar i hem donat per acabada l'etapa. Després ens hem desplaçat fins a Ponts, per dinar al restaurant Ventureta abans de tornar a casa.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada senderista. Ha estat produït per GReaperos Productions i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Pinell -
Formiguera, 2022
Pi de Sant Just -
Pinell, 2022
Cardona - 
El Pi de SJ, 2022

dimarts, 15 de novembre de 2022

Barranc Superior dels Cubars

Barranc dels Cubars
En el segon dia d'estada al Massís dels Ports hem fet el descens del Barranc dels Cubars Superior. Avui l'objectiu era baixar un barranc sec dels molts que hi ha en el magnífic entorn natural del Massís dels Ports. 
En els darrers dies hi ha hagut fortes pluges a la zona i molts dels barrancs habitualment secs tenen els gorgs plens d'aigua, de manera que el bany pot ser inevitable. En el Barranc Superior dels Cubars teníem la garantia que no ens mullaríem i per això hem triat aquest descens, tot i que algunes ressenyes el classifiquen a la categoria de per col·leccionistes. El resultat ha estat satisfactori perquè, a més de l'interès esportiu dels ràpels, ens ha permès visitar racons solitaris del Massís dels Ports.
Hem dormit a la fonda d'Arnes i al matí hem anat a esmorzar a l'Horta de Sant Joan perquè a Arnes estava tot tancat. Després de recórrer un bon tram de pista hem arribat al pàquing de Les Canaletes, punt d'inici de l'aproximació al barranc.
El camí fins a la capçalera del Cubars és una bona excursió, amb grans panorames. Puja per la carena de La Moleta, oferint-nos grans vistes de les Roques de Benet i altres muntanyes de la zona. És un camí pintoresc, senyalitzat com a PR i que fins i tot té un petit tram equipat amb un passamans d'acer. 
Després hem passat per una zona cremada. Justament aquí es va iniciar l'incendi de l'any 2009 que va cremar més de mil hectàrees i va causar la mort a cinc bombers, atrapats entre el cingle i el Barranc de Cubars. Els rastres de l'incendi són ben visibles però també s'observa que, a poc a poc, el bosc es va regenerant.
El track que portàvem ens ha portat fins a una entrada alternativa, una variant del descens que s'inicia amb un ràpel llarg. Aviat hem vist que no era l'entrada normal del barranc i hem rectificat, arribant finalment a la capçalera del primer ràpel.
El descens del barranc és relativament curt però intens, amb tres ràpels llargs i algunes desgrimpades i ràpels més curts. Comença amb un petit ràpel de 5 metres per arribar al primer dels ràpels llargs, d'uns 26 metres amb un petit tram volat. El ràpel ens ha deixat en una mena de circ, un eixamplament de la vall voltada de cingles; un indret impressionant.
Després hem baixat un tram obert que aviat s'ha tancat novament formant uns petits congostos on hem trobat alguns gorgs amb aigua. Després de les pluges dels darrers dies, fins i tot els barrancs més secs tenen els gorgs plens d'aigua. Per sort, els petits gorgs dels Cubars tenen molt poca fondària i només ens hem mullat fins als turmells.
Hem arribat al segon ràpel llarg. La ressenya el marcava de 23 metres però nosaltres hem comprovat que són 32 metres, amb una petita part desplomada. Hem estat prudents i, com que no es veia el final, hem posat prou corda per arribar a baix sense problemes. El descens és molt estètic, amb una gran heura que cobreix tota la paret; un fons perfecte per a les fotos.
Després d'un altre tram de transició, amb desgrimpades i algun ràpel curt, hem arribat al ràpel final, de 40 metres. La sortida és impressionant però no és tan vertical com els altres dos ràpels.
Finalment hem arribat al final, satisfets per la bellesa de l'entorn natural i el descens, però encara ens quedava molt per fer. 
El retorn al cotxe ha estat el més difícil de la jornada. Hem seguit el riu per una zona de blocs però la vegetació cada vegada més densa ens ha obligat a sortir per retornar-hi més endavant. Després d'una llarga lluita contra els esbarzers hem arribat a una pista que ens ha portat fins a la masia on comença la pista de retorn.
Avui hem tingut sort perquè a la masia hi havia un grup de paletes fent obres i el camí estava obert però a la sortida hem vist que hi ha una reixa i uns cartells que prohibeixen el pas i amenacen amb la presència de gossos perillosos...
Finalment hem arribat al pàrquing de Les Canaletes, on hem recuperat el cotxe iniciant el retorn a casa.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Gúbies del
Regatxol, 2022
Barranc de
Lloret, 2022
Gorja dels
Estrets, 2005

dilluns, 14 de novembre de 2022

Les Moles del Don, via Tintin a les Moles

Tintin a les Moles
Una nova activitat d'escalada, aquesta vegada al Massís del Port, més concretament a l'Estret d'Arnes. En aquest congost, un indret molt popular on en determinades èpoques de l'any es formen grans concentracions de turistes, hi ha un gran mur de roca conglomerada. Són les Moles del Don. En aquestes parets s'han obert moltes vies, de dificultats variades, amb una excel·lent roca conglomerada d'aspecte montserratí.
La via que hem triat té el curiós nom de Tintin a Les Moles i és de l'estil que ens agrada: relativament llarga (125 m), totalment en lliure, bona roca, dificultat moderada i bones assegurances. A més, a causa d'aquestes característiques és una clàssica, una de les vies més repetides de la zona. El nom de la via ve d'una roca sobreposada a la part alta de la Mola que algú ha relacionat amb el tupé del personatge de còmic.
No hem matinat gaire i hem arribat a l'Estret d'Arnes a mig matí. Hem fet la curta aproximació pel camí dels Estrets, que hem deixat aviat per travessar el riu i pujar al peu de la paret. Una pintada amb el nom de la via ens ha confirmat que estàvem en el bon camí.
La primera tirada puja al costat d'una marcada fisura sense massa dificultat fins a sota d'una savina. Després, la segona tirada puja molt vertical però amb bones preses. És la tirada més difícil de la via però també la millor, curta però intensa. Les altres dues tirades ja no són tan verticals però també són molt interessants, amb molt bona roca i amb passos variats. 
L'última reunió es fa al costat de la part superior del tupé i des d'allà es puja caminant fins al camí de tornada. Hem seguit aquest camí, ben traçat i senyalitzat amb fites, que baixa per un llom i després va a buscar una marcada canal, la Canal del Magí. Hem baixat caminant per la canal, cada vegada més estreta i vertical fins que, gairebé al final, una corda de nusos ens ajuda a superar els darrers metres. El camí ens ha portat al costat del riu i després hem enllaçat amb el camí de pujada per on hem retornat al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Arnes -
Paüls, 2015
Les Clotes -
Arnes, 2015
Els Estrets
d'Arnes, 2011

dijous, 10 de novembre de 2022

Serrat de la Pastereta, via Vèrtic

La Pastereta, via Vèrtic
Hem fet una matinal d'escalada a Montserrat, concretament al Serrat de la Pastereta, un gran esperó que limita a l'est el Clot de la Mònica. Ja havíem escalat aquesta roca en dues ocasions per vies diferents i avui hem fet una tercera via anomenada Vèrtic.
La via puja totalment en lliure amb bona roca, dificultat moderada i ben assegurada; una via per gaudir de l'escalada montserratina. Són tres tirades d'uns 20 metres cadascuna i el descens es fa en ràpel per la mateixa via.
Hem sortit de Collbató pel camí de la Vinya Nova. Des de la mateixa sortida ja vèiem clarament el Serrat de la Pastereta i l'esperó final per on pugen les diverses vies d'escalada. Abans d'arribar a la Vinya Nova hem agafat el camí del Clot de la Mònica per on hem pujat una bona estona fins deixar-lo, ja a sota de l'esperó, per pujar directament al peu de l'esperó.
Cal fer una petita grimpada per arribar a l'inici de la via, on hi ha dos parabolts sense plaqueta; només queda l'espàrrec. A la primera tirada, vertical però amb bomes preses, hi ha tres parabolts. La reunió es fa en un petit replà en una marcada fisura horitzontal.
La segona tirada és la més difícil, ja que comença amb un pas molt vertical, tot i que les presses són molt bones. Superats els primers metres, la dificultat decreix una mica fins poc abans de la segona reunió, on cal superar un pas una mica més dret. Hi ha cinc parabolts.
La tercera tirada també comença força vertical però ben aviat la paret comença a ajupir-se fins a la tercera reunió, que hem muntat en un ample replà. Hi ha tres parabolts.
Segons la ressenya que portàvem, el descens es pot fer amb un únic ràpel de 60 metres però, com que des de la reunió no es veia clarament si les cordes arribàven al peu de via, hem aprofitat que les altres reunions també eren rapelables i hem fet un primer ràpel d'uns 20 metres fins a la segona reunió i un altre ràpel de 40 metrs fins al peu de la paret.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada montserratina. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Serrat d'en
Muntaner, 2020
La Pastereta,
45 anys, 2014
La Pastereta i el
Frare, 2009

dilluns, 7 de novembre de 2022

Excursió a la Cascada del Cubo

Blog de Muntanya
Després de tres dies recorrent els camins del Río Martín, avui toca tornar a casa. És un llarg trajecte en cotxe però hem pensat que encara podríem aprofitar les primeres hores del matí per fer una petita excursió, visitant un altre dels paratges singular d'aquesta comarca aragonesa.
La Cascada del Cubo és un salt d'aigua situat en un petit engorjat del riu Radón, molt a prop del poble d'Alcaine. Per arribar-hi cal seguir un camí equipat que puja per l'engorjat superant, amb l'ajut de grapes i esglaons de ferro, alguns petits murs. 
Quan baixa aigua és un gran espectacle però avui el Radón estava totalment sec; no baixava ni una gota d'aigua. Malgrat tot, es tracta d'un lloc singular que es mereix una visita encara que sigui en temps de sequera.
Hem esmorzat a l'alberg d'Alcaine i, després d'acomiadar-nos d'en Victor i la Cristina, els responsables de la instal·lació que ens han acollit aquests dies, hem fet el curt trajecte en cotxe de poc més d'un km fins a una petita explanada on comença el recorregut a peu.
Hem baixat pel camí, ben traçat i senyalitzat, fins a l'entrada de l'engorjat. Després el camí planeja per la llera del riu que és relativament ampla però aviat es tanca i arriben els passos equipats. El més difícil, tot i que no cal cap equipament, és un petit mur vertical d'uns quatre metres, equipat amb grapes. Després ve un flanquejament equipat amb un cable d'acer que fa de passamans i aviat arribem al peu de la cascada.
Com que no baixava aigua hem pujat grimpant un petit mur al peu de la cascada per veure el gorg de recepció. Estava totalment sec i té una bona fondària, de manera que és el que a la Sierra de Guara anomenen poza-trampa.
Hem fet algunes fotos i després, aprofitant que el riu estava sec, hem baixat bona part de l'engorjat per la llera del riu, sense utilitzar els passos equipats.
Hem tornat pel mateix camí fins al cotxe i hem iniciat el larg retorn a casa deixant enrere el Río Martín i els magnífics paisatges d'aquestes terres de Teruel
I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
El Pont
Cabradís, 2022
Les Mines del
Catllaràs, 2022
Serra de
Picancel, 2022

diumenge, 6 de novembre de 2022

GR262 (Río Martín): Ariño - Los Estrechos

Río Martín
Avui hem completat la nostra travessia pel Río Martín amb una caminada amb dues parts ben diferenciades. En la primera part hem seguit el GR262 al costat del Río Martin des de la població d'Ariño, on vam acabar ahir, fins al Puente del Batán, a la carretera que uneix Ariño amb Albalate del Arzobispo. La segona part ha estat un itinerari circular per la part més interessant de tot el Río Martín: Los Estrechos. 
Després d'esmorzar a l'alberg d'Alcaine, que ha estat la nostra base d'operacions aquest dies, el taxi ens ha portat fins a Ariño, on hem començat la caminada. La primera part era poc interessant: el camí seguia paral·lel i a pocs metres de la carretera, pujant i baixant contínuament. Tot i que hem seguit íntegrament el traçat del GR, hem pensat que potser hauria estat millor seguir la carretera, planera i sense trànsit.
Aviat hem deixat la carretera, travessant-la per anar a buscar un pont que ens ha portat a l'altra banda del riu, pujant fins a un mirador i, poc després, fins al balneari d'Ariño. Hem seguit al costat del riu i d'un antic canal i poc després hem torant a pujar separant-nos del riu. 
A la nostra esquerar es veia, il·luminat pel sol naixent, el monestir de Santa María de los Arcos, un gran edifici que domina tota la vall. Després hem deixat momentàniament el camí principal, el GR262, fent una petita variant per acostar-nos a unes tombes medievals excavades a la roca ben a prop del camí.
Hem seguit per una àmplia pista fins arribar al lloc anomenat Casas de los Bataneros, una petita urbanització, i poc després al Puente del Batán, on acaba la primera part d'aquest recorregut. El pont és digne de veure; és una sòlida construcció de pedra amb tres arcs, tot un monument arquitectònic.
Hem esmorzat al costat del pont i hem iniciat la segona part del nostre recorregut d'avui. Es tracta d'un recorregut circular per la zona de Los Estrechos, baixant per la riba esquerra del riu i retornant per l'altra banda. És un terreny accidentat i el camí puja i baixa passant per alguns passos equipats, amb grans vistes i amb l'atractiu afegit de diversos assentaments prehistòrics amb pintures rupestres.
Hem començat el recorregut per un petit camí, ben traçat i senyalitzat. Aviat el camí s'allunya una mica del riu per entrar en un barranc secundari anomenat Rincón de los Chaparros. En aquest punt hem trobat les primeres pintures, en unes baumes protegides amb reixes de ferro. Estan una mica desdibuixades a causa del pas del temps però encara es veuen clarament algunes figures humanes i d'animals. Després encara hem trobat més pintures a diversos punts del recorregut, sempre tancades per reixes.
El camí baixa fins al riu i el travessa dues vegades per unes petites passarel·les metàl·liques i després s'enfila fins a un mirador, amb alguns passos equipats i fins i tot una escala metàl·lica. Després hem baixat a buscar una altra passarel·la des d'on hem iniciat el retorn per l'altra banda del riu.
Hem començat amb una forta pujada per evitar un esperó rocós, on hem trobat també passos equipats i dues escales de fusta. Després hem seguit al costat d'un canal que no hem deixat fins arribar gairebé al final del recorregut, on hem baixat per travessar per darrera vegada el riu, pujant després a enllaçar amb el camí d'anada per on aviat hem arribat al Puente del Batán.
En el mateix pont ens ha recollit el taxi d'en Rufino, i ens ha retornat a Alcaina, amb una aturada a Oliete per fer un aperitiu.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada de senderisme pel Río Martín. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Beseit -
Caro, 2016
Fontferrera -
Beseit, 2016
Caro -
Fontferrera, 2016

dissabte, 5 de novembre de 2022

GR262 (Río Martín): Alcaine - Ariño

Río Martín
Hem fet la segona etapa del nostre recorregut pel Río Martín, entre les poblacions de Alcaine i Ariño. L'etapa té dues parts molt diferenciades, una primera part en què el camí s'allunya del riu, que ara forma l'embassament de Cueva Foradada, i una segona part per una pista al costat del riu.
Després d'esmorzar a l'alberg de Alcaine hem baixat pel congost del riu Radón fins a una pista per on hem anat a buscar el GR, just al costat d'un pont de formigó. A l'altra banda del riu hem iniciat una llarga travessia per una zona àrida, allunyant-nos del riu. El paisatge d'aquesta zona contrasta amb la frondositat del boscos de ribera que vam recórrer ahir per la riba del riu. Hi ha algunes cases enrunades i diverses explotacions mineres a cel obert, avui abandonades.
En un punt del camí hem trobat un aflorament de fòsils. Hi havia una bona concentració de diverses classes de cargols, petxines i braquiòpodes. Ens hem aturat a recollir algunes mostres abans de seguir el nostre camí per on hem anat trobant més fòssils a diversos llocs.
Més endavant hem passat per una zona cremada. Era una zona de matolls que s'havia cremat recentment i encara estava tot ennegrit. Hem travessat la zona cremada, relativament petita, arribant a un petit coll des d'on ja es veia Olite, a baix, al costat del riu. Hem baixat en direcció al poble però abans d'arribar-hi, seguint el GR, hem fet un gran gir per passar per un punt singular, unes roques on hi ha unes pintures rupestres. És el lloc conegut amb el curiós nom de Tia Chula.  
Hem arribat al costat del riu i ens hem aturat a esmorzar en una àrea de picnic. Després, per una àmplia pista, hem arribat a Olite. El GR no entra a la població sinó que va pel costat del riu fins travessar un pont començant a allunyar-se del poble. Nosaltres hem volgut fer una petita visita a Olite, pujant al centre del poble i recorrent alguns dels seus carrers abans de baixar a buscar el pont.
A l'altra banda del pont hem agafat una pista que ens ha portat durant un llarg trajecte al costat del riu per un magnífic bosc de ribera, una pollancreda que en mostrava tots els colors de la tardor.  La pista arriba fins al final de l'etapa però abans d'arribar-hi encara hem fet una curta variant per acostar-nos a la Sima de San Pedro.
Es tracta d'un enorme esvoranc natural d'uns 100 metres de fondària oberta al mig de la muntanya. El forat és aproximadament rodó i el seu diàmetre és també de 100 metres. Al fons hi ha un gran llac permanent. Hem fet algunes fotos i un vol de dron abans de retornar al GR per completar l'etapa.
Finalment hem arribat a Ariño, un poble bastant gran que va ser un centre miner fins que van tancar les mines que donaven vida al poble i a tota la comarca. Hem pujat a la part alta del poble i hem dinat en un bar mentre esperàvem el taxi que ens ha recollit retornant-nos a la nostra base d'operacions, Alcaine.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada de senderisme pel Río Martin. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Monegros
BTT (1), 1991
Monegros
BTT (2), 1991
Monegros
BTT (3), 1991

divendres, 4 de novembre de 2022

GR262 (Río Martín): Montalbán - Alcaine

Río Martín
El Río Martín és un afluent de l'Ebre que rega una part del Baix Aragó. En alguns punts del seu recorregut forma engorjats i en els cingles que limiten aquests engorjats s'han trobat gran quantitat de pintures rupestres situades a moltes de les baumes que s'obren a les parets rocoses. Tota la zona està catalogada com a Parc Cultural i va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
En el tram més interessant d'aquest riu hi ha un camí de gran recorregut, el GR262, ben traçat i perfectament senyalitzat, que permet recórrer amb comoditat la vall del Riu Martín i visitar els diferents punts singulars que es troben en el seu recorregut. En alguns punts, el GR262 supera petits obstacles, normalment estretaments del riu on caldria mullar-se, amb passeres, grapes, cables i altres equipaments que faciliten el pas dels caminadors.
Nosaltres hem vingut a la zona per recórrer en tres etapes la part més interessant d'aquest GR, des de Montalbán fins a Los Estrechos, prenent com a base la població d'Alcaine, allotjant-nos en un magnífic alberg on hem gaudit de totes les comoditats.
Avui hem iniciat la travessia des de la població de Montalbán. Després d'esmorzar a l'alberg ens hem desplaçat en taxi fins al punt d'inici de la travessia. Sortint de Montalbán, hem trobat les primeres marques del GR que ens han portat fins a la llera del riu. En el primer tram el camí va al costat del riu per uns boscos de ribera que en aquesta època de l'any ens mostraven tots els colors de la tardor. Més endavant el camí s'allunya una mica del riu per retornar-hi al cap d'una estona. 
Hem arribat a Peñarroyas, una petita població on no hem vist ningú i ens hem aturat a esmorzar en uns bancs de la plaça. Després hem sortit per una forta pujada amb trams empedrats que ens ha portat fins al Mirador del Portillo, situat a dalt d'un cingle de roca vermella, la que dona nom al poble, amb vistes al riu i a Peñarroyas.
Després d'una estona, hem aribat a les primeres passeres. En una raconada del riu s'han instal·lat uns taulons de fusta que permeten passar per sobre d'un gorg sense mullar-se. Més endavant hem anat trobant altres petits trams equipats amb passeres, grapes i cables d'acer per evitar haver-se de mullar els peus en el riu.
El camí passa al costat de El Cerrao, una bauma allargada i tancada amb una reixa on s'han trobat pintures rupestres. Ens hem desviat uns metres del camí per acostar-nos a la bauma i veure les pintures. La primera impressió ha estat decebedora, ja que no es veu cap pintura pero fixant-nos bé hem vist les imatges pintades a la roca, poc contrastades però ben visibles.
Hem passat per la Fuente del Batán i poc després hem arribat a la població d'Obón. El GR no entra a la població sinó que la voreja per la riba del riu però nosaltres hem pujat al poble i hem dinat en un bar situat al centre d'Obón.
Sortint d'aquesta població, el camí puja allunyant-se una mica del riu fins al Mirador de Obón. Després baixa novament a la llera del Martín, just a l'entrada del Barranco del Regallo. Desviant-nos uns minuts del nostre camí, hem fet una curta incursió en aquest barranc secundari, equipat amb grapes i cables d'acer.
Hem retornat al camí principal, que ara segueix per la llera del riu en un tram engorjat amb algun passos equipats, fins a un eixamplament de la vall en el lloc anomenat La Coquinera, on hem travessat novament el riu per una passera.
Ja en la fase final del nostre recorregut, el camí ens ha portat a passar pel darrere d'una agulla rocosa per baixar novament a la llera i arribant ben aviat a les proximitats d'Alcaine. Hi ha un camí que puja directament al poble, situat a sobre mateix, però com que era aviat hem fet una variant, seguint una estona pel riu i pujant pel petit engorjat que forma el riu Radón quan desemboca en el Martín i arribant finalment a Alcaine.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Candasnos -
Bujaraloz, 2013
1ª BTT a
Gallocanta, 2004
2ª BTT a
Gallocanta, 2004

dijous, 27 d’octubre de 2022

Cova de la Mola de Colldejou

Mola de Colldejou
La Cova de la Mola de Colldejou és una curiosa cavitat que travessa un cingle sota el cim de la Mola. L'entrada està a peu pla però a la sortida per l'altra banda s'ha de fer un ràpel de 15 metres per completar la travessia subterrània. Com que l'activitat és curta l'hem complementat pujant al cim de la Mola de Colldejou i tancant un itinerari circular baixant pel Coll del Guix.
Hem sortit del poble de Colldejou seguint el GR7 per un camí empedrat. Més amunt hem deixat el GR7 per agafar la variant del mateix camí que puja a La Mola. Abans d'arribar al coll que dona entrada a l'altiplà del cim ja hem vist a l'esquerra el cingle on hi ha l'entrada de la cova. Hem deixat el camí, pujant per un corriol fins a la boca de la Cova de la Mola.
Després d'equipar-nos hem entrat a la cavitat per una galeria fàcil, caminant i fent petites grimpades sense dificultat entre els blocs. Hem passat diverses sales fins arribar a un eixamplament, el punt on hi ha més formacions.
En aquest eixamplament la galeria fa una ziga-zaga encarant-se cap a la sortida que ja està a prop. Encara cal superar, però, la part més complicada de la cova, uns metres molt estrets que no arriben a ser angoixants però ens obliguen a treure'ns la motxilla per passar.
Després de superar els estretaments hem arribat a la sala final, amb una finestra oberta al buit on hi ha la instal·lació del ràpel. Hem baixat sense problemes els 15 metres del ràpel, muntat sobre un spit i un parabolt, completant la travessia de la cova.
Per un corriol hem retornat al camí principal i hem completat l'ascensió fins a la Mola de Colldejou (921 m), un cim força destacat vist de lluny i defensat per grans cingles però amb un cim molt poc prominent. És un extens altiplà on és difícil saber quin és el punt més alt. Allà mateix hi ha les restes d'una torre, que es va construir durant la tercera guerra carlista i servia per a la telegrafia òptica..
Després de visitar les ruïnes de la torre hem iniciat el descens en direcció al Coll del Guix per un bon camí marcat amb pintura blava. En poc temps hem arribat al coll i després, per una pista cimentada, hem baixat fins al poble de Colldejou on hem tancat aquest itinerari circular.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
GR7: Teixeta -
Llaberia, 2019 
Les coves de
Mont-ral, 2019
Avenc de la
Febró, 2017

dimecres, 26 d’octubre de 2022

Tourdera: La Costa del Montseny - Palautordera

Tourdera
Avui hem fet la segona etapa del Tourdera, el camí circular de la Vall de la Tordera, a partir del poble de La Calma del Montseny on vam acabar la setmana passada. Ha estat una etapa fàcil i relativament curta, majoritàriament de baixada. Avui bona part de l'etapa ha recorregut pistes i petites carreteres, encara que poc transitades, i només en algun petit tram hem trobat caminets pel bosc.
Hem deixat un cotxe a Santa Maria de Palautordera i amb l'altre vehicle hem pujat fins a La Calma del Montseny. Hem iniciat la caminada per una petita carretera, en suau pujada, fins a un collet, el Pla de Rany on acaba l'asfalt i segueix una àmplia pista que planeja durant una bona estona. Al davant es veien, molt amunt, el Turó de l'Home i els radars de Puig Sesolles.
El camí del Tourdera acaba trobant-se amb el GR5 al costat de Can Riera de Ciuret, una casa de colònies amb restaurant situada en ple bosc a la falda del Montseny. Hem seguit una estona el GR però aviat l'he deixat per agafar una pista de baixada cap a la petita població de Mosqueroles.
A Mosqueroles hem fet una curta aturada per esmorzar, al costat de la petita església d'aquest poble de quatre cases, abans de continuar el nostre camí sortint per una carretera. Al cap de poc hem deixat l'asfalt agafant una pista per on en pocs minuts hem arribat a Santa Magdalena de Mosqueroles, una antiga ermita, avui de propietat privada. L'edifici està dintre d'un tancat i només l'hem pogut veure de lluny.
Després de Santa Magdalena, el camí baixa amb fort pendent en direcció a la Tordera, el riu que dona nom al tour i que fins ara estava a bona distància. 
Abans d'arribar al riu hem deixat durant uns minuts el traçat principal del Tourdera per fer una variant força interessant: a poca distància del camí hi ha el Castell de Monclús, un edifici històric en ruïnes però que encara conserva bona part dels seus murs i torres. Hem pujat al castell i hem recorregut el recinte fent algunes fotos. Després hem retornat al camí principal per seguir l'itinerari previst.
Poc després hem passat la Tordera, que aquí no portava ni una gota d'aigua, entrant a la zona plana que forma el curs mitjà de la Tordera i deixant definitivament enrere el Montseny. Per una zona bastant urbanitzada hem arribat fins a Sant Esteve de Palautordera, passant pel seu carrer Major. 
Entre Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera no hi ha gairebé transició. Sortint de Sant Esteve, aviat ens hem trobat caminant per un magnífic passeig arbrat que no és més que l'antiga carretera que antigament passava pel centre de la població.
Hem deixat el Tourdera, que voreja la població sense passar pel centre, i hem recorregut Santa Maria fins arribar a la Plaça Major, on hem donat per acabada l'etapa.


ENTRADES RELACIONADES:
Sant Marçal -
Aiguafreda, 2012
Santa Fe - Sant
Marçal, 2012
Gualba - Santa
Fe, 2012

dimarts, 25 d’octubre de 2022

Clot de Vilamala, via Camí dels Alamalivons

Alamalivons
Una nova sortida d'escalada, aquesta vegada al Clot de Vilamala, una zona de roca conglomerada similar a Montserrat, situada a prop de Sant Llorenç de Morunys. La via triada té el curiós nom de Camí dels Alamalivons i supera dos panys de paret situats a sota del Revolt dels Fenerals.
Es una via de certa dificultat però ben assegurada i en general amb bona roca. A més, està orientada al sud, de manera que es pot fer tot l'any excepte quan la calor apreta. Avui, tot i que estem a la tardor avançada, hem passat una mica de calor.
Hem deixat el cotxe al Revolt de Fenerals i hem iniciat l'aproximació a la via caminant pel GR7. Aviat hem deixat aquest camí senyalitzat per baixar pel dret per un corriol. Hem baixat més del compte però hem rectificat recuperant el camí, ara marcat amb pintura groga, que baixa al fons de la Rasa de Vilamala.
El camí baixa carenant pel Serrat Llarg fins que gira per iniciar una forta baixada en direcció al fons de la vall. Des del camí ja hem vist les parets per on puja la via, que té dos trams diferenciats, dos panys de paret separats per un sector de transició que s'ha de fer caminant.
Aviat hem arribat al peu de la via, on un parabolt ens ha confirmat que havíem arribat al lloc correcte, i ens hem equipat per iniciar l'escalada.
Primera tirada: és un mur força vertical amb dos trams no tan drets. La roca no és de les millors però està molt ben assegurada, amb 8 parabolts. Al final cal fer un petit flanquejament a l'esquerra per arribar a la reunió.
Segona tirada: un flanquejament a l'esquerra ens porta a l'inici d'un mur, que inicialment és vertical però a mesura que pugem es va tombant i acabem pujant els darrers metres caminant. Són 55 metres amb quatre parabolts. 
Tram de transició: cal pujar caminant en direcció a un mur que veiem a l'esquerra. Allà hi ha un parabolt que ens indica on cal fer la reunió. Ens ha costat una mica de trobar però finalment hem muntat la reunió en una àmplia plataforma assegurats amb el parabolt.
Tercera tirada: aquesta tirada és la més estètica de la via. És molt vertical però la roca és inmillorable. La primera part sembla llisa i sense preses però a mesura que anem pujat trobem preses abundants que ens ajuden a superar la verticalitat. A la part de dalt hi ha una zona de còdols grans que sembla fins i tot extraplomada però els mateixos còdols ens ofereixen unes preses molt bones. Són 45 metres amb sis parabolts d'assegurança.
Quarta tirada: curta però intensa; són només 15 metres però gairebé al final cal superar un pas ben difícil, catalogat de cinquè grau. 
Un cop superat el pas final hem muntat reunió a dalt del cingle. Des d'aquí només ens quedava remuntar per un caminet fins al punt de partida, el Revolt de Fenerals, que teníem ben a prop.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta escalada. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Cresta de
Vall-llonga, 2021
Torrent de
L'Urdell, 2011
Camí dels
Ferros, 2000

dissabte, 22 d’octubre de 2022

GR3: Pinell de Solsonès - Mas Formiguera

GR3: Pinell de Solsonès - Mas Formiguera
Després d'haver suspès la sortida de setembre a causa de la pluja, avui el grup de caminadors del GR ha iniciat una nova temporada de GR, la quinzena, recorrent el GR3, el Camí Central de Catalunya. Hem iniciat la caminada en el punt on vam acabar la temporada anterior, a Pinell de Solsonès, un petit poble de quatre cases on ens ha deixat l'autocar de bon matí.
L'etapa d'avui no tenia grans pendents i ens ha fet gaudir de l'ambient típic del Solsonès: boscos, camps, masies disperses, pistes i molt poca gent. 
Com a les darreres etapes, hem trobat el GR molt poc marcat i fins i tot amb sectors del camí plens de vegetació o llaurats i totalment desapareguts, fins al punt que sense el GPS seria molt difícil seguit aquesta ruta.
Quan hem arribat a Pinell de Solsonès el dia estava tapat i començava a plovisquejar però la moral de la tropa estava molt alta: la previsió meteorològica no indicava pluges importants i sí una millora del temps al llarg del matí. 
Hem començat a caminar per una pista sota una pluja feble però intermitent. Hem anat recorrent el GR per pistes i camins, passant per diverses masies. En una d'aquestes masies, Can Canals, hem passat al costat d'un lledoner monumental. Poc després hem agafat una petita carretera. En realitat era un pista asfaltada que dona accés a les masies de la zona i per on gairebé no hi ha trànsit.
Després d'una estona caminant per la pista asfaltada ens hem aturat a esmorzar al costat d'una masia anomenada Grange l'Estany (sic), a sota del nucli antic de Madrona. Després d'esmorzar, seguint el GR, hem arribat a Madrona on hi ha dues esglésies, una d'elles en ruïnes. Aquí hem tornat a agafar la carretera un parell de km fins a Sangrà, un altre petit poble de dues cases, on hem deixat definitivament l'asfalt.
El camí, que fins ara era gairebé tot de baixada, ha començat a pujar a poc a poc fins arribar a l'ermita de Santes Creus de Bordell, situada al mateix cim d'un turó de 782 metres d'altitud. Des d'aquí, com al llarg de bona part del recorregut, teníem una bona vista de la Vall del Segre, el Montsec de Rúbies i moltes muntanyes més. Al davant de l'ermita hem fet la foto de grup abans d'iniciar el tram final del nostre camí.
Des del cim hem baixat per una petita pista i després per un corriol fins a les proximitats del Mas Formiguera, on teníem previst acabar l'etapa. Aquí el GR es perd una mica i això ens ha complicat bastant la part final del camí però finalment hem arribat a Mas Formiguera i a l'autocar que estava a pocs metres, a peu de carretera.
Després l'autocar ens ha portat fins a Ponts on hem gaudit d'un bon dinar en el Restaurant Ventureta, situat al bell mig de la població.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada senderista. Ha estat produït per GReaperos Productions i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
GR3: El Pi -
Pinell, 2022
GR3: Saló -
Cardona, 2022
GR3: Camps -
Saló, 2022