dissabte, 30 de novembre del 2019

Camins i escalades als Ecos

Excursió als Ecos
Una singular jornada montserratina amb una mica de tot: excursió pels Ecos, fotografies de Montserrat, camins equipats, vols de dron i dues petites escalades, en una sortida matinal gairebé improvisada per aquesta zona, una de les més solitàries de Montserrat, allunyada de les multituds del Monestir i de la concentració de caminadors de Can Maçana.
Els seguidors del blog saben que gairebé totes les ressenyes d'escalada que apareixen en aquest blog són de producció pròpia però encara n'hi ha alguna que no ho és. En aquesta ocasió volia anar als Ecos per fer unes fotografies que em faltaven per completar les ressenyes; concretament em faltava la foto d'una via que vam obrir en una agulla de nom llarguíssim: Agulla Alta de la Coma dels Naps de Baix, i també em faltaven unes fotos del Cilindre, una de les agulles més característiques de Montserrat.
He deixat el cotxe a la Creu del Regató, a la carretera que porta de Can Maçana al Monestir de Montserrat i he iniciat l'excursió pujant pel camí de la Canal del Miracle. És un petit camí amb fort pendent per una típica canal montserratina que arriba fins al Coll del Miracle, una de les portes d'entrada a la Regió dels Ecos. He agafat el camí de la travessia de Montserrat i, passant per la Balma de les Pruneres, he arribat al Coll de les Comes, al peu del Cilindre. Des d'aquest punt hi ha una gran vista d'aquest monòlit i de tota la Regió d'Ecos.
He fet una llarga aturada en el Coll de les Comes, fent volar el dron al voltant del Cilindre i capturant unes magnífiques imatges, fotos i vídeos. Fins i tot he fet una panoràmica circular amb el dron, sobrevolant el cim del Cilindre:

Des d'aquí es veia, uns metres més avall, l'objectiu principal de l'excursió: l'Agulla Alta de la Coma dels Naps de Baix. He baixat pel bosc, passant al costat de la Balma del Cilindre, fins arribar al peu de la cara nord de l'agulla. Per aquesta banda l'ascensió a l'agulla és una curta escalada d'uns 25 metres, de tercer grau. Hi ha una savina que permet assegurar el tram final de l'escalada, quan se supera una petita panxa abans d'arribar al cim. Utilitzant la tècnica d'autoassegurança amb el reverso, he pujat fins al cim de l'Agulla Alta de la Coma dels Naps de Baix.
Des del cim de l'agulla es veu el Cilindre amb una nova perspectiva, tan espectacular com des del Coll de les Comes. He fet algunes fotos i he enviat el dron a fer un vol circular i la fotografia que buscava, l'aresta sud de l'agulla on fa molts anys vam obrir la Via Magda.
He baixat en ràpel i he tornat al Coll de les Comes per seguir l'excursió pels Ecos. L'objectiu ara era l'Agulla Lluis Estasen, situat a la part més alta de la carena principal de la serra. El camí de la travessia de Montserrat baixa una mica fins al Bassal dels Avellaners; poc després he deixat aquest camí per agafar un corriol que puja en direcció  a la part alta dels Ecos per on he arribat al peu de l'Agulla Lluis Estasen. L'Aresta Brucs d'aquesta agulla és una escalada fàcil, un llarg llom que no passa del segon grau i un petit tram final una mica més dret, catalogat de tercer grau. He pujat fàcilment fins al peu de la bola final on hi ha un parabolt amb el qual m'he autoassegurat per forçar el pas final, fàcil però amb estimballs a banda i banda.
Des del cim de l'Agulla Lluis Estasen he pogut gaudir d'un gran panorama montserratí en totes direccions, des de Sant Jeroni fins a les Portelles. No he fet volar el dron perquè a dalt de l'agulla, abocada a la cara Nord dels Ecos, el vent era molt fort però he fet una panoràmica circular:

He baixat amb un curt ràpel el tram final i he desgrimpat la resta de l'aresta fins arribar al camí. Ja de tornada, he passat al peu de la Miranda dels Aurons, un altre balcó panoràmic, i he seguit el camí amb algun pas equipat fins al Coll del Miracle des d'on, pel mateix camí de la pujada, he baixat fins al punt de partida a la Creu del Regató.
Avui no hi ha vídeo de la sortida però a l'apartat "més informació" d'aquesta entrada del blog podeu veure dos micro-vídeos amb els vols circulars del Cilindre i l'Agulla Alta de la Coma dels Naps de Baix.


ENTRADES RELACIONADES:
Camí del Salt
de la Nina, 2010
Agulla Alta
via Magda, 1981
Obrint via al
Cilindre, 1981

dissabte, 23 de novembre del 2019

Avenc Jordi Verdiell

Avenc Jordi Verdiell
Avui hem fet una nova exploració subterrània per terres de la Serra de l'Ordal. Hem visitat l'Avenc Jordi Verdiell, una cavitat de curt recorregut però que es mereix una visita per la singularitat del seu pou vertical molt concrecionat i la presència d'excèntriques en algunes de les seves sales.
Hem esmorzat al Coll de l'Ordal i després d'un curt recorregut hem arribat a la capçalera de l'avenc, un forat a terra no gaire gran però enorme en comparació amb el dels Topògrafs que vam baixar fa quinze dies. Cal fer un ràpel d'uns 15 metres per un pou molt concrecionat, potser la part més estètica de l'avenc. A baix hi ha una sala no gaire gran amb concrecions de tota mena. Sembla que tot s'acabi aquí però en un racó de la sala hi ha l'inici d'una gatera, un forat fosc d'aspecte impenetrable. Practicant l'art del contorsionisme hem superat el pas, entrant en una curta gatera que porta a un parell de sales amb algunes petites formacions excèntriques.
Hem tornat a la sala principal i, a l'altra banda de la sala, hem entrat a una segona gatera amb l'entrada encara més estreta que l'anterior. El recorregut també és curt i porta a una petita sala amb concrecions, passant per una zona plena d'excèntriques.
Després de recórrer tots els racons de la cova hem iniciat el retorn remuntant el pou de 15 metres, una maniobra relativament difícil però que amb el material adequat i una mica de tècnica hem superat sense problemes. Ha estat una curta matinal sense complicacions que ens ha permès conèixer nous paisatges subterranis de la Serra de l'Ordal
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta activitat. Ha estat produïda per  Edicions JGB, amb la col·laboració de Quercus Films i Coloms&Coloms Films, i cedida per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Avenc dels
Topògrafs, 2019
Cova des
Fum, 2019
Coves de la
Cerdanya, 2019

dissabte, 16 de novembre del 2019

GR3: Alp - Estació de Coll de Pal

GR3: Alp - Coll de Pal
La segona etapa del nostre recorregut pel GR3, el Sender Central de Catalunya, ha estat sens dubte l'etapa reina d'aquest llarg GR que gairebé acabem de començar però que avui ens ha brindat una etapa magnífica, de gran nivell. El pas del Coll de Pal, situat a 2.100 metres, és el punt més alt de tot el GR però el camí no té cap dificultat especial, a banda de l'important desnivell que supera. Però avui les condicions eren excepcionals: una nevada primerenca caiguda fa un parell de dies va deixar la vessant nord de la muntanya, per on havíem de pujar, coberta d'una generosa capa de neu. El recorregut d'aquesta etapa coberta per la neu era tot un repte però l'hem superat sense problemes, ajudats per una climatologia favorable: un fred intens però amb un magnífic dia assolellat.
Hem esmorzat a Alp amb el tradicional croissant i hem iniciat la caminada pels carrers del poble fins agafar la carretera que va en direcció  a l'estació d'esquí de Masella. Poc després, en un marcat revolt, hem deixat la carretera prenent una petita pista en direcció a un cobert. Més endavant la pista es converteix en un corriol que puja amb fort pendent.
A poc a poc hem anat guanyant desnivell mentre el camí estava cada vegada més nevat. Els arbres del voltant encara conservaven la neu enganxada a les seves branques, oferint-nos en molts punts del recorregut una imatge nadalenca de postal.
Hem arribat al nucli central de l'estació d'esquí de Masella i l'hem travessat sense aturar-nos, pujant en direcció a les pistes d'esquí més orientals de l'estació. Hem tingut sort perquè avui l'estació d'esquí ja estava en funcionament però només estaven obertes algunes de les pistes i el nostre camí pujava en part per algunes de les pistes tancades. Ens hem aturat a esmorzat i hem seguit pujant per una àmplia pista d'esquí.
Per diverses pistes hem anat pujant fins arribar a l'estació superior del telecadira Pia Express. Des d'aquest punt el panorama era extraordinari, amb una magnífica vista del Puigmal tot nevat. Aquí acabava la pujada forta i també el recorregut per les pistes d'esquí de Masella. Hem agafat una pista en lleugera baixada fins al Coll de la Mola, on hem enllaçat amb un sistema de pistes que, tot planejant i amb petites pujades, ens han portat fins a la petita estació d'esquí del Coll de Pal.
Estava previst acabar l'etapa al mateix Coll de Pal però l'autocar no ha pogut fer la volta en el coll i ha seguit fins al final de la carretera, a poc més d'un km, on hi ha un petit pàrquing on ha pogut fer la maniobra. Hem donat per acabada l'etapa en aquest punt, deixant per a la propera etapa el curt recorregut fins al coll.
Hem baixat amb l'autocar la llarga i recargolada carretera fins a Bagà, on ja ens esperaven amb la taula parada al restaurant La Pineda, on hem gaudit d'un bon dinar de cuina tradicional catalana, que ens ha deixat ben satisfets. 


ENTRADES RELACIONADES:
Tossa
d'Alp, 2014
Excursió al Coll
de Pal, 1976
Planoles - La
Molina, 1974

dissabte, 9 de novembre del 2019

Avenc dels Topògrafs

Avenc dels Topògrafs
L'Avenc dels Topògrafs és una de les coves més estètiques de la zona del Garraf i l'Ordal, amb tota mena de formacions molt ben conservades, encara que amb un recorregut curt. La clau d'aquesta bona conservació, a més del fet que la cova no va ser descoberta fins als anys 60, és el seu accés, molt selectiu. Cal baixar en ràpel a través d'una fisura estreta, de 30 x 70 cm, que a la baixada ja és angoixant però a la pujada, amb la gravetat en contra, és tota una aventura. Això fa que la cova quedi només a l'abast dels autèntics espeleòlegs i dels aprenents com nosaltres amb un gran afany d'aventura.
L'avenc està a prop del Port de l'Ordal, al costat de la Urbanització Lledoner. Hem recorregut els carrers de la urbanització fins trobar l'inici d'una pista. Hem baixat amb cotxe uns 350 metres per la pista, passant al costat de la depuradora, però finalment hem optat per deixar els cotxes i fer l'aproximació a peu, una curta passejada de poc més de 20 minuts.
Hem arribat a l'entrada de l'avenc, un forat arran de terra, i ens hem equipat per baixar. A més de la corda estàtica que havia de servir per rapelar i remuntar, hem muntat un sistema de politxes amb una segona corda, en previsió que a la pujada algú tingués dificultats per superar el pas estret i se l'hagués d'ajudar des de dalt. L'Albert s'ha quedat fora de l'avenc, encarregat de la possible operació de rescat.
De baixada hem passat el coll d'ampolla sense massa dificultats, amb l'ajut de la Llei de Gravitació Universal. A baix hem iniciat l'exploració de la cova, començant per la sala principal, una de les més concrecionades que hem vist en el nostre curt historial espeleològic. Hi havia formacions per tot arreu i un mur d'uns 10 metres d'altura cobert amb una gran colada. Passant per una finestra d'aquest mur hem recorregut una curta galeria fins a la boca d'un petit pou. Hem tornat al punt de partida, al peu del ràpel, i hem recorregut una altra galeria pel cantó oposat, també curta, que portava a una saleta.
Hem donat per acabada l'exploració de la cova i hem iniciat la remuntada per sortir novament a la llum. A la pujada el pas estret ha estat més difícil i angoixant, amb la Llei de Gravitació en contra, però l'hem superat. L'invent de les politxes ha estat molt útil; un gran ajut per algun dels expedicionaris.
Ha estat una matinal curta però ben intensa, de manera que per recuperar forces hem anat a dinar al restaurant del Port de l'Ordal on hem gaudit d'un magnífic menú abans de tornar a casa.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog. S'adverteix als seguidors del blog que aquesta pel·lícula pot ferir la sensibilitat dels espectadors...



ENTRADES RELACIONADES:
Cova de les
Rondes, 2018
Avenc Emili
Sabaté, 2016
Avenc del
Llest, 2015

divendres, 1 de novembre del 2019

Torrent dels Abadals

Torrent dels AbadalsTorrent dels Abadals
El Torrent dels Abadals és un camí equipat que puja per la llera d'un petit torrent, a prop de la població de Castellbell i el Vilar. És com una petita via ferrada equipada amb escales de fusta, estaques d'acer, cadenes i cordes fixes, encara que sense cable de vida. També té un curt tram subterrani per al qual cal portar llum artificial. És apte per ser recorregut amb nens, encara que cal ser prudents.
El punt de partida és la població de Castellbell i el Vilar, concretament la zona denominada el Burés, al davant del Pont Vell, un antic pont del segle XV que travessa el Llobregat. Hem passat el pont prenent a l'altra banda del riu un camí de ribera que puja fins arribar a una granja. Allà mateix un cartell ens indica l'inici de l'itinerari del Torrents dels Abadals.
El primer punt singular és el túnel, un pas subterrani per sota de la carretera C55 i la via del tren que canalitza les aigües del torrent per sota d'aquestes dues infraestructures. És una galeria relativament llarga, d'uns 50 metres, amb un tram de foscor absoluta. Hem passat el túnel sortint a l'altra banda per iniciar l'ascensió pel torrent. Hi ha trams de camí i altres trams en els que cal grimpar pels blocs però sense gaire dificultat.
Al cap de poca estona hem arribat al primer pas equipat, el Saltant dels Tres Enllosats, un salt de tres esglaons que se superen amb unes escales de fusta, un pas ben singular però sense dificultat. Poc després hem passat per sota d'un pont de pedra, el Pont del Solell, i ben aviat hem arribat a un altre pas singular: Les Botes d'en Joan. És un altre salt del torrent, amb dos trams d'escala i una cadena en el tram final. Hem tret el cordino per assegurar el més petit de la colla i hem superat el pas sense problemes.
Més amunt hem trobat una nova dificultat, el Saltant de la Madrona, curt però amb la roca mullada i una mica relliscosa. Unes estaques d'acer ens han ajudat a superar el pas per arribar al Cau dels Degotalls, que hem grimpat amb l'ajut d'unes estaques d'acer fins arribar a una corda fixa amb la que hem superat una canaleta final.
Més amunt hem trobat un mur que tanca la vall en el lloc anomenat Els Cingles Sota el Coll. Sembla un pas inexpugnable però a la dreta unes estaques faciliten la pujada fins a una cornisa intermitja per on hem sortit flanquejant a l'esquerra per arribar a l'últim pas singular, el Pas de la Guineu. És una cornisa estreta que flanquegem amb l'ajut d'una cadena que s'utilitza com a passamans.
Després d'aquest pas ja no hi ha cap dificultat. Hem arribat a una pista per on hem baixat per retornar al punt de partida. La pista acaba a la carretera però poc abans hem agafat un corriol que ens ha portat a la sortida del túnel. L'hem tornat a travessar i a l'altra banda hem seguit el mateix camí de pujada fins al punt de partida.
I aquí teniu una pel·lícula amb escenes d'aquesta activitat:




ENTRADES RELACIONADES:
Camí de les
Valls, 2018
Castell de l'
Eramprunyà, 2017
Ascensió al
Montcau, 2016