Grand Tapou (3.150 m) i Milieu (3.130 m)

Una gran jornada de muntanya amb l'ascensió als dos últims tresmils de la corona del Vignemale. Hem passat la nit acampats al costat dels estanys de Montferrat i amb les primeres llums hem iniciat l'ascensió per la via normal. És un camí fàcil que puja suaument per prats i pedreres amb un gran panorama.

Després d'una bona estona de pujada hem arribat al coll entre el Milieu i el Tapou. Des d'aquest punt hem pogut gaudir d'un panorama molt més extens en direcció oest. A sota mateix teníem la vall del riu Ara, on hi ha el refugi de Bujaruelo, y al darrere una gran extensió de muntanyes.

En dos minuts hem arribat al primer cim, el Pic du Milieu (3.130 m) des d'on el panorama era molt extens encara que en direcció nord la proximitat del Tapou i tot el massís del Vignemal ens tapava una mica les vistes.

Vista des del Milieu, la cresta que separa aquest cim del Tapou semblava força dreta i rocosa però hem pujat amb molta facilitat fins al segon cim de la jornada, el Grand Tapou (3.150 m). Al davant mateix teníem el Montferrat i vèiem clarament l'esmolada cresta que separa aquest cim del Tapou. També vèiem tots els cims del Vignemale i moltes més muntanyes. 

Hem fet una panoràmica circular en format short:

Feia un dia magnífic i hauríem pogut estar molta més estona en el cim però encara ens quedava la baixada a Gavarnie i el llarg viatge per carretera fins a casa, de manera que aviat hem iniciat el retorn.

Hem baixat fins als llacs de Montferrat on hem recollit el material d'acampada i hem seguit baixant fins al Barrage d'Ossau, on ahir vam deixar el cotxe, iniciant el llarg viatge de retorn a casa. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Vignemale i Montferrat, 2013

Cresta Petit-Gran Vignemale, 1981

Ascensió al Vignemale, 1975

---

PANORÀMIQUES:

PARTICIPANTS:

Bego - Joan G. - Sonia - J. Rafel

---

Acampada als Lacs du Montferrat

Hem vingut a Gavarnie, en el Pirineu Central francès, per pujar un parell de cims del massís del Vignemale. És un larg viatge perquè per arribar a aquestes valls cal passar el túnel de Bielsa i després dos colls de primera categoria (Aspin i Tourmalet) però finalment hem arribat a Gavarnie i, sense aturar-nos en el poble, hem pujat en cotxe fins al Barrage d'Ossau. És una petita carretera i després una pista per on, amb precaució, es pot arribar en cotxe fins al costat de la presa on s'inicia el camí.

Hem començat a caminar seguint el GR10 en direcció a la cabana de Lourdes però poc abans d'arribar-hi hem deixat el camí per prendre un corriol marcat amb una fita en direcció als llacs de Montferrat i als nostres objectius de demà: el Pic du Milieu i el Grand Tapou. 

Feia una tarda magnífica i a mesura que hem anat pujant se'ns han anat mostrat els grans cims del Pirineu central, començant pel Vignemal que teníem al davant mateix. Aviat hem vist el massís del Monte Perdido i també el Pimené, entre moltes altres muntanyes.

Anàvem carregats amb les tendes i tot el material necessari per a l'acampada, de manera que hem pujat a poc a poc però finalment hem arribat als primers llacs, a uns 2.370 metres, i al costat mateix hem trobat una petita explanada ideal per plantar les tendes. 

Era un lloc ideal perquè estàvem al costat del llac i, per tant, teníem aigua abundant, i a bona alçada perquè l'ascensió de demà no sigui tan llarga com ho seria començant des del Barrage d'Ossau.  Hem plantat les tendes i hem sopat una mica abans d'anar a dormir, ben aviat perquè demà volem matinar perquè no se'ns faci massa tard pel retorn a casa.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

ENTRADES RELACIONADES:

Acampada al Pla de la Selva, 2005

Acampada al Coll Viceto, 2002

Acampada a Pedourres, 2001

---

Ascensió al Petit Vignemale (3.032 m)

Avui ens toca fer el llarg viatge de tornada a casa però abans de marxar hem aprofitat que el Petit Vignemale està a poc més d'una hora del refugi per fer aquesta ascensió, curta però molt interessant per l'entorn on ens trobem i els magnífics panorames pirenencs dels que podem gaudir. Hem sortit ben aviat, gairebé de nit, del refugi pel camí que puja a l'Hourquette d'Ossau, a on hem arribat en pocs minuts. Hem deixat el camí principal, que porta al refugi de les Oulettes de Gaube seguint el GR10 per agafar un altre camí que porta directament al Petit Vignemale. Mentre pujàvem ha anat sortint el sol, omplint el gran panorama d'una llum càlida. No ens ha costat gaire arribar al cim del Petit Vignemale (3.032 m), un cim amb bones vistes però limitades en direcció sudoest per la presència dels cims més alts del massís. 
Hem baixat al refugi, hem recollit tot el material (al Petit Vignemale hem portat el mínim) i hem iniciat la baixada al Barrage d'Ossau. Després encara ens quedava un larg trajecte en cotxe, aquesta vegada entrant per la Vall d'Aran, per tornar a casa.
Aquí teniu el vídeo, cedit per Quercus Films per a tots els seguidors del blog,  amb els moments més interessants de la sortida:

---

---

ÀLBUM   DE   FOTOS   -   TRACK

---

Ascensió al Vignemale (3.298 m) i més ...

Gran jornada de muntanya amb un llarg recorregut pel massís del Vignemale. A les sis del matí hem esmorzat en el refugi de Bayssellance (potser és massa optimista dir-ne esmorzar d'aquella misèria) i ens hem posat en marxa. Cal baixar una mica pel camí per on vam pujar ahir fins trobar un altre camí a la dreta que ens porta en direcció a la cua de la gelera del Vignemale, travessant unes faixes rocoses i saltant la morrena lateral de la gelera. Aquest any hi ha molta neu i les condicions de la gelera són òptimes: una magnífica catifa blanca homogènia, amb el grau just de duresa i amb una traça perfecta. Amb el grampons als peus hem pujat sense cap problema fins al peu de la Pique Longue, on ens hem tret els grampons, hem deixat la motxilla i ens hem posat el casc (aquí cauen sempre moltes pedres) abans de començar a enfilar-nos grimpant en direcció al cim. No hi ha un camí definit sinó que cal buscar els millors passos però en pocs minuts hem arribat tots al cim de la Pique Longue (3.298 m), el punt culminant del Vignemale. El dia no podia ser millor, sense cap núvol i ple de llum; les vistes eren extraordinàries. Cap a ponent es veia el Balaitús i moltes més muntanyes i a sota mateix, la gelera del Vignemal amb tots els seus cims. Hem fet una panoràmica crcular:

Hem tornat a baixar a la gelera, passant per les Grotes Russell, hem recuperat la motxilla i, seguint una traça de flanc, hem arribat en molt pocs minuts al Coll de Cerbillona, des d'on també hi havia un gran panorama. Hem esmorzat una mica, abans d'atacar el segon objectiu de la jornada. Hem deixat les motxilles al coll i hem pujat per una cresta fàcil fins al Pic du Clot de la Hount (3.289 m). Hem tornat al Coll de Cerbillona, hem recuperat les motxilles i per un bon camí hem arribat ben aviat al cim del Cerbillona (3.247 m). 

També caminant, sense cap dificultat, hem arribat al Pic Central du Vignemale (3.235 m), passant pel Coll de Lady Lister. Després de fer les fotos del cim hem estudiat la fase següent del nostre itinerari: des d'aquí el Montferrat es veia separat de nosaltres per una fina aresta, que en alguns punts semblava difícil. A la dreta, un pendent molt dret (la marmolera del Vignemale) donava impressió de perill. Hem baixat una mica, evitant els trams més esmolats de l'aresta, i hem seguit per un caminet amb algun petit pas de grimpada fins a sota de l'esperó final del Montferrat. Hem deixat les motxilles, hem agafat el cordino i ens hem començat a enfilar per l'aresta. Finalment no ha estat necessari utilitzar el cordino, que únicament ha servit per donar color a les fotos del cim, i hem arribat al Montferrat (3.219 m), cinquè tresmil de la jornada. Des d'aquí teníem una gran vista de la gelera del Vignemale amb els cims de la seva corona. 
Hem retornat al punt on teníem les motxilles, hem baixat directament a la gelera seguint unes fites i aviat hem retrobat la traça de pujada per retornar al punt de partida. Hem arribat aviat al refugi, que estava molt ple i encara hem tingut temps de fer la migdiada i jugar a cartes abans del sopar, que avui ens ha semblat molt millor: sopa de tomàquet, ànec amb verduretes, formatge i mousse de xocolata. Per acabar hem brindat amb un xupito de génépi per celebrar l'exit de la jornada.

---

ÀLBUM   DE   FOTOS   -   TRACK

---

Refugi de Bayssellance

Avui hem pujat al refugi de Bayssellance, el refugi guardat més alt dels Pirineus, amb la intenció de pujar demà al Vignemale. L'arribada al refugi és llarga i complicada. Hem sortit de casa de matinada i hem arribat gairebé al vespre a Gavarnie després d'un viatge inacabable passant pel túnel de Bielsa i el Tourmalet. Hem tingut sort perquè la pista que puja de Gavarnie al Barrage d'Ossau estava en bon estat i hem pogut arribar en cotxe fins a dalt de tot. Des d'aquí només hi ha dues hores i mitja fins al refugi, encara que amb més de 700 metres de desnivell. Hem iniciat la pujada per un camí molt ben traçat (és un tram del GR10) que puja sense cap complicació fins al refugi de Bayssellance. Pel camí hem pogut veure un bon panorama, un petit avançament del que ens espera demà a la muntanya. El refugi està situat en un lloc estratègic, sota l'Hourquette d'Ossau i uns metres per sobre de l'entrada a la gelera del Vignemale, i des de la mateixa porta del refugi es pot gaudir d'un gran panorama. El refugi estava força ple però teníem lloc reservat, de manera que ens hem instal·lat al dortoir que ens han assignat i hem baixat a sopar, un menú-refugi amb sopa de verdures, carn estofada, formatge i crema, acompanyat  d'un pichet de vi Monsieur Simon.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

GR10, etapa 19 Oulettes - Gavarnie

Les Oulettes - Hourquette d'Ossoue - Refugi Bayssellance - Gavarnie

---

Ens vam llevar a les 5.45 i vam esmorzar al refugi. A fora les coses no estaven gaire clares; hi havia núvols i encara era fosc, de manera que no sabíem com evolucionaria el dia.
Vam sortir a un quart de set i vam emprendre la pujada cap al coll, la Hourquette d'Ossoue, que comunica la vall de Gaube amb la vall d'Ossoue. És un punt molt alt, a 2.734 m, i és el pas clau de la sortida.
Al cap de poc va començar a ploure. No era un gran xàfec però ja ens imaginàvem que hauríem de caminar les vuit hores de camí que ens quedaven amb la capelina. A poc a poc vam anar superant els més de 700 metres de desnivell que ens separaven del coll. En algun moment semblava que el temps empitjorava però, a poc a poc, els núvols es van anar fonent i quan vam arribar al coll el cel ja era blau.
Mentre pujàvem teníem grans vistes de les geleres del Vignemale i especialment del Couloir de Gaube. També vèiem les grans parets de la cara nord. En unes dues hores vam arribar al coll. El temps havia millorat força i ens va permetre contemplar un gran panorama. Davant nostre s'obria la vall d'Ossoue, amb el refugi Bayssellance en primer terme, i a l'horitzó es retallava el massís del Mont Perdut. Vèiem perfectament la silueta de la Bretxa de Rotllan i els cims del voltant: el Casc de Marboré, el Talló, el Gabiet i els Pics de la Cascada.
Ens vam aturar al refugi i vam prendre un te. Després vam seguir baixant per la vall d'Ossoue, passant per les Grottes Bellevue i per sota de la gran glacera del Vignemale. Quan gairebé arribàvem a Gavarnie va caure un xàfec que ens va deixar ben xops. Finalment vam decidir tornar cap a casa, ja que les previsions meteorològiques eren dolentes. Un taxi ens va retornar a Luz-Saint-Sauveur.

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📖 FOTOLLIBRE

---

GR10, etapa 18 Cauterets-Oulettes

Cauterets - Pont d'Espagne - Lac de Gaube - Refugi de les Oulettes

---

Després d'un llarg viatge de gairebé 500 km vam arribar a Luz-Saint-Sauveur, on vam deixar el cotxe, ja que teníem previst fer tres etapes i acabar aquí. Un taxi ens va portar fins a Cauterets i ens vam allotjar a l'hotel César, un establiment amb molta història però una mica atrotinat.
A un quart de nou del matí, després d'esmorzar a l'hotel, vam sortir en direcció a les Oulettes de Gaube. La pujada és llarga i sostinguda, des dels 935 metres de Cauterets fins als 2.151 del refugi. Al Pont d'Espagne (1.496 m) vam prendre un refresc i uns quants ganyips abans de seguir la dura pujada. Fins aquí arriben els cotxes i és un indret ple de turistes.
Un camí molt pedregós puja fortament fins al llac de Gaube. Aquí tenim ja una bona visió de la cara nord del Vignemale, un dels paisatges més característics dels Pirineus. El camí, ja més suau, puja entre prats fins al refugi de les Oulettes.
El refugi de les Oulettes de Gaube està situat en un lloc immillorable, al peu de la cara nord del Vignemale, un mur que cau a plom gairebé mil metres des de la Pique Longue. Ens vam instal·lar al refugi i vam sopar. És un sopar típic de refugi: sopa aigualida, menestra de verdures, botifarres amb samfaina i mongetes pintes, formatge i macedònia... Encara no era fosc quan vam anar a dormir. L'endemà ens esperava una bona caminada i havíem posat el despertador a les 5.45. El temps no era gaire bo; a mitja tarda havia caigut un xàfec i el cel estava cobert. De tota manera érem optimistes i pensàvem que al matí faria bo, encara que a mitja tarda podia acabar plovent.

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📖 FOTOLLIBRE

---

Pique Longe du Vignemale (3.298 m)

Foto d’arxiu: el Vignemale des del refugi de les Oulettes de Gaube

---

Vam sortir del refugi de les Oulettes de Gaube amb la intenció de fer el Couloir de Gaube però, quan vam iniciar l’ascensió, vam veure que ens faltava material i tècnica suficient. Per aquest motiu vam canviar d’itinerari i vam pujar pel Couloir de Clot de la Hount, molt més assequible, fins al cim de la Pique Longue, el punt culminant del Vignemale.

Després vam seguir tota la carena, assolint un seguit de cims. En total vam fer cinc cims:

• Pique Longue (3.298 m)
• Piton Carré (3.197 m)
• Pointe Chausenque (3.154 m)
• Èpaule de Chausenque (3.154 m)
• Petit Vignemale (3.032 m)

Després d’aquest darrer cim vam baixar per la via normal fins al refugi de Bayselance i, des d’allà, vam retornar de nou a les Oulettes de Gaube.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

RESSENYA:

---

Refugi de les Oulettes de Gaube

Foto d'arxiu: gelera del Vignemale, agost de 2013

---

Des del Pont d’Espagne vam pujar fins al refugi de les Oulettes de Gaube, situat al peu de la cara nord del Vignemale, en un paratge realment impressionant. L’objectiu era pujar l’endemà a la Pique Longue, el cim més alt del massís del Vignemale.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Oulettes - Bujaruelo

Després de la jornada històrica del dia anterior, quan vam fer els principals cims del massís del Vignemale, aquest dia només ens quedava el llarg retorn per la vall del riu Ara fins a San Nicolás de Bujaruelo.

De bon matí vam sortir del refugi de Baysselance, vam baixar a les Oulettes de Gaube i, després de superar el coll de les Oulettes, vam iniciar la llarga baixada per tota la vall del riu Ara, fins a Bujaruelo.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Ascensió al Vignemale (3.298 m)

Va ser una gran jornada de muntanya, amb l’ascensió dels principals cims del massís del Vignemale. Vam sortir de matinada de la cabana de Musolés, a la vall de l’Ara, i vam pujar fins al coll de les Oulettes.
Des d’allà ens vam enfilar per la carena fins a l’inici d’una via d’escalada: l’aresta nord-oest del pic del Clot de la Hount. La via era fàcil, ja que no passava de tercer grau, però l’ambient d’alta muntanya era   extraordinari.
Vam arribar al cim i, aprofitant l’altiplà que forma el rosari de cims del Vignemale, vam fer diversos tresmils sense haver de superar grans desnivells:

• Pic del Clot de la Hount (3.289 m)
• Pique Longue du Vignemale (3.298 m)
• Pico de Cerbillona (3.247 m)
• Pico Central del Vignemale (3.235 m)

Després, amb un bon grapat de tresmils a la butxaca, vam baixar per la gelera del Vignemale fins al refugi Baysselance i, des d’allà, fins al refugi de les Oulettes, on ens vam quedar a dormir.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---