diumenge, 25 de gener del 2009

L'Esquelet, via Torras-Homet

L'Esquelet
Una escalada matinal a Montserrat. Avui hem fet una via clàssica: l'Esquelet, per la via Torras-Homet, una via que ja havia fet l'octubre de 1974. La via té tres tirades i puja per una marcada xemeneia que ratlla la cara sud d'aquesta agulla montserratina. La primera tirada és una fàcil canal que ens porta al peu de la xemeneia. Les altres dues tirades se superen amb tècnica de ramonage; hi ha una reunió sobre un bloc en plena xemeneia i, ja en la tercera tirada, la xemeneia es tanca i cal sortir per una placa de finura montserratina fins arribar al cim. La guia de Montserrat cataloga aquesta part final com a IV+. Ha fet molt bon dia, sense gaire fred i amb una gran visibilitat després de les ventades d'ahir.
Aquí teniu la pel·lícula:




dissabte, 24 de gener del 2009

GR92: Torroella de Montgrí - Begur

Una excursió pel Baix Empordà per recórrer una etapa del GR92 amb un grup d'excursionistes de l'EAP de Granollers. Aquest GR recorre tot el litoral mediterrani a partir de Portbou i l'etapa d'avui començava a Torroella de Montgrí, punt on havia arribat aquesta colla en la darrera sortida. Des de Torroella de Montgrí, després de travessar el Ter i fer uns estiraments, hem anat fins al poble de Gualta. Després, passant pel vértex geodèsic del Turó de Font Pasquala (92 m), hem passat al costat de Fontanilles, arribant després a Palau Sator. En aquest poble hem pogut admirar un curiós pou, protegit per una volta, en plena plaça Major. A la sortida del poble hem esmorzat i després hem seguit en direcció a Pals; hem travessat el bonic poble medieval sense aturar-nos i hem continuat fins a Begur. L'excursió ha acabat amb una paella al restaurant Can Xic.


diumenge, 18 de gener del 2009

Ascensió al Nérassol (2.633 m) amb esquís

Avui hem fet la primera ascensió d'esquí de muntanya del 2009. L'objectiu triat ha estat el Néressol, un clàssic de l'esquí de muntanya situat a l'Ariège, ben a prop del coll de Puymorens. Ja havíem fet aquest cim en una altra ocasió (juliol de 2001) però no amb esquís. Hem sortit de casa a dos quarts de sis de la matinada i hem recollit en Joan Castelltort a Ur. Després de passar el túnel de Puymorens hem iniciat la pujada des del mateix poble de L'Hospitalet pres d'Andorre, a poc més de 1.400 metres d'altitud, ja amb els esquís als peus. Hi havia prou neu per fer l'ascensió però molta menys de la que esperàvem trobar, d'acord amb les notícies publicades sobre grans nevades. Hem pujat per la Vall de Siscar fins a la Portella del mateix nom. En la carena final, després del coll, hi faltava una mica de neu; hi havia molta pedra però amb una mica d'habilitat i buscant el camí hem arribat al cim amb els esquís als peus. És un cim relativament modest (2.633 m) però per la seva situació ofereix una gran panoràmica d'aquest sector de l'Ariège i de les muntanyes properes de la Cerdanya i Andorra. Les referències més importants han estat el Roc Melé, el Carlit, el pic d'Ascobes el coll de Puymorens i la Dent d'Orlu. Després d'un petit descans i de les inevitables fotos de cim, hem iniciat el descens. Hem triat el més difícil: la baixada directa per la gran pala NE del Nérassol i després per una canal que ens ha portat a la Vall d'Arques, bastant més avall de l'estany de Pèdourres. A partir d'aquí, la baixada ha estat complicada perquè hi havia poca neu i calia baixar per un camí obligat que ha posat a prova la nostra tècnica i les soles dels esquís.
Aquí teniu la pel·licula de la jornada:



divendres, 2 de gener del 2009

Oulad Almane - Agdz

Abans de sortir de la casa d'Oulad Almane on hem dormit, el nostre amic Mustafà ens acompanya a fer una visita pel palmerar i ens explica moltes coses sobre els cultius i la forma de vida tradicional de la gent d'aquesta zona. Després esmorzem i agafem la bicicleta per fer la darrera etapa d'aquesta gran travessia. Sortim per la carretera d'Agdaz fins que trobem la cruïlla de la carretera que porta a Nkob. Deixem la carretera principal de Adgz i prenem novament la pista que, per l'altra banda del palmerar, porta també a Agdz. Passem per pobles i poblets i gaudim de bones panoràmiques del palmerar fins que tornem a la carretera per entrar ja a Agdz, punt final del nostre camí. Han estat 353 km en sis etapes, que ens han permès conèixer aquesta part del Marroc. Ara ens queda un llarg trajecte amb cotxe i avió per tornar a casa...
Podeu veure un àlbum de flors del Marroc, fet amb les fotos d'aquesta sortida i la del 2005. També teniu aquí la tercera part del vídeo de la sortida, que conté les imatges del trajecte entre Zagora i Agdz, i el viatge de tornada.


A la pàgina de llargmetratges podeu veure també un muntatge audiovisual realitzat per en Joan Guirao amb les millors fotos d'aquesta sortida.


dijous, 1 de gener del 2009

Zagora - Oulat Almane

Sortim de Zagora després d'un bon esmorzar. És el dia de Cap d'Any però ens hem llevat a les 7. A partir d'aquí el nostre camí és molt més humanitzat; segueix la vall del Draa, un immens palmerar de 100 km de llarg, ple de pobles i poblets. Hi ha una carretera i, a l'altra banda del palmerar, una pista. Nosaltres, després d'un petit trajecte per la carretera, passem a la pista, que ens portarà per llocs més interessants. El camí és llarg però trobem molts pobles i, encara que la pista passa per zones seques i pedregoses, sempre tenim a la vista el palmerar verd que ens alegra la vista. Arribem al poble de Timasla i, com que és tard, decidim tornar a la carretera per buscar un lloc on dormir. Arribem a Oulat Almane, un petit poble amb una magnífica Kasba, i un home ens ofereix la seva casa per dormir. Com que no tenim res més a la vista acceptem l'oferta i ens instal·lem a casa seva, molt comfortable. Ens donen te, harira i tagine i dormim perfectament a casa d'aquest amic, Moustafà, que ens explica moltes coses del seu poble i la Vall del Draa.
Podeu veure un àlbum de flors del Marroc, fet amb les fotos d'aquesta sortida i la del 2005.