dijous, 29 de juny del 1978

Obrint via a la Palangana (I)

Foto d'arxiu: la paret d'Agulles, desembre 2017

En aquesta ocasió vam anar a  Montserrat,  ala Regió d'Agulles, amb la intenció de treballar en una nova via que volem obrir a la Paret d'Agulles, directe a La Palangana, que és l'agulla adjunta a La Bandereta i una de les més altes d'Agulles.  En aquesta primera jornada de treball obrim la primera tirada, des de baix, posant alguna assegurança i muntant la reunió amb una bona instal·lació.
Aquesta via la vam estar treballant en diverses sortides, ressenyades en el blog, però mai vam arribar a completar-la. Anys després es va obrir alguna via per aquesta zona i sembla ser que es va aprofitar alguna cosa del l'equipament que havíem abandonat a la via. 

dimecres, 28 de juny del 1978

La Gorra Frígia & la Mòmia

Sant Benet, Montserrat
Foto d'arxiu: al cim de la Mòmia, novembre 2008

Escalada a Montserrat, fem dues vies clàssiques, que ja havíem fet anteriorment:
  • La Gorra Frígia, via Mompart
  • La Mòmia, via Normal
La via Mompart és una via llarga que puja a una de les agulles més característiques de Montserrat, amb cinc tirades de dificultat mitjana. La primera tirada, fàcil, supera una rampa que es va redreçant progressivament. Fem reunió en un arbret i iniciem la segona tirada, ja més difícil, que puja directament en lliure fins al "llavi" on fem la segona reunió. Aqui comença la tirada clau de la via, molt dreta però amb bones preses i alguna assegurança precària. La tercera reunió també té un nom característic: "el wàter". Des d'aquí ens queden dues tirades, no gaire difícils, fins al cim.
La Normal de la Mòmia també és un clàssic montserratí; la segona tirada supera 40 metres totalment en lliure, no gaire difícil però sense assegurances (en aquell temps). 

diumenge, 25 de juny del 1978

Agulles d'Amitges, via Guiraud

Escalada a Amitges. Vam dormir al refugi d'Amitges i a la nit, mentre dormíem, es va desfermar una gran tempesta de llams i trons. Al matí, però, la situació havia canviat totalment i el dia era molt bo. Vam fer la via Giraud, la més clàssica d'aquesta zona. La via és totalment en lliure, per plaques i fisures granítiques i amb una roca de gran qualitat. Està catalogada de quart grau, tot i que hi ha algun petit pas que podria arribar a cinquè grau. La via acaba al cim de l'Agulla Inferior d'Amitges (2.664 m). 
Des del cim es baixa en ràpel fins a la bretxa que separa les dues agulles i des d'allà vam pujar a l'Agulla Superior d'Amitges (2.665 m), que no té cap dificultat. Després vam tornat al rrefugi per la via normal d'aquesta agulla.

dissabte, 17 de juny del 1978

Bivac a la bauma de Riambau

Foto d'arxiu: Bauma del Riambau. Octubre 2009

Intent d'escalada al Pedraforca. Pugem fins al peu de la via Estasen i dormim a la bauma que hi ha just a l'inici de la via. La bauma té el sostre molt baix; no fa més de 50 cm però al menys ens protegeix de la pluja. Plou tota la nit i al matí continua plovent, de manera que baixem sense fer res.

diumenge, 11 de juny del 1978

Paret dels Anys

Foto d'arxiu: camí de la Santa Cova, 2011

Escalada a Montserrat, en una zona inèdita per a nosaltres, molt propera al Monestir. Fem la paret dels Anys, al costat de la Santa Cova, per una via de la qual no sabem ni el nom.

dilluns, 5 de juny del 1978

Pedestal del Martell, via Vidal-Bueno-Alsina

Pedestal del Martell
Foto d'arxiu: un burí al cim, 42 anys més tard. Juny 2020

Acabem i fem la primera ascensió de la nova via al Pedestal del Martell (via Vidal-Bueno-Alsina), en la que hem treballat un parell de dies més. La vam obrir totalment des de baix, amb tècnica clàssica. La primera tirada supera un mur molt vertical en escalada artificial. Aquesta part, lògicament, és la que ens va donar més feina, ja que vam haver de posar els burins de l'artificial i en aquella època encara no hi havia màquines de burinar, de manera que calia fer-ho a mà i cada burí suposava una bona estona de treball. A més, com que procuràvem que els burins estiguessin ben separats havíem de treballar fent equilibris sobre l'esglaó més alt dels estreps. Després del tram artificial cal sortir en lliure, força fi, per arribar a la reunió. A partir d'aquí la via ja és la típica aresta Brucs, totalment en lliure, amb passos de tercer i quart grau, amb dificultat decreixent a mesura que pugem. El resultat final és una via de no massa dificultat però que puja per un pany de paret on fins aleshores no hi havia cap via d'escalada. El descens és molt fàcil pel darrere de l'agulla.

diumenge, 4 de juny del 1978

Ascensió al Canigó (2.785 m)

Pugem en cotxe fins al refugi de Cortalets i al matí fem l'ascensió a la Pica del Canigó (2.785 m) per la via normal. Una ascensió fàcil, ja que és el camí més curt per arribar al cim del Canigó.