dissabte, 17 de setembre del 2011

GR83: Mataró-Collsacreu

Mataró - Sant Miquel de Mata - Sant Martí de Mata - Font del Mal Pas - Collsacreu

Avui hem iniciat una nova temporada amb el grup de caminadors de GR. Després d'haver completat la temporada passada el GR92, hem començat una nova aventura, el GR83, que va des de la platja del Callao a Mataró fins al cim del Canigó (amb un afegitó fins a Sant Miquel de Cuixà). Avui érem una bona colla (34 caminadors) i a més hi havia gent nova que ens acompanyava per primera vegada. Potser per això, per facilitar que els nous fitxatges s'acostumin al ritme caminador d'aquesta colla, hem fet una etapa relativament curta. La cosa ha anat molt bé i hem completat l'etapa en menys temps del previst. De bon matí ens hem trobat a Collsacreu, on hem deixat els cotxes i hem agafat l'autocar que ens ha portat fins a Mataró, a la platja del Callao, punt de partida del nostre camí. Hem pres un cafè amb llet en el bar del club nàutic de Mataró i els caminadors amb més sort han pogut fins i tot menjar un croissant; els que no hem tingut tanta sort ens hem hagut de conformar amb una magdalena acartronada, que no faria mal paper a la secció de fòsils d'aquest blog. Després hem iniciat la marxa pel GR, molt ben senyalitzat, que ens ha portat cap a la serra de Marina. Hem passat a prop del Corredor (fins i tot hem vist la seva torre de planta quadrada d'un tros lluny), per on vam passar en una de les etapes del GR92, i hem arribat a la font del Mal Pas, que avui no era una font sinó un degotall, on hem esmorzat. Aquí s'ha produït l'anècdota de la jornada quan en Ramon, un dels caminadors, ha rebut una trucada anunciant-li que acabava de convertir-se en avi. Després de les felicitacions de rigor hem reiniciat la marxa. Des d'aquí el camí ja era curt i fàcil fins a Collsacreu, on hem donat per acabada l'etapa. Després hem agafat els cotxes i hem baixat fins al restaurant Xeremell, on hem fet el tradicional dinar de final d'etapa, que ha acabat amb una copa de cava, invitació d'en Ramon per celebrar el naixement del seu nét.


dissabte, 10 de setembre del 2011

Ascensió al Roc Blanc (2.542 m)

Roc Blanc
El Roc Blanc és un cim no gaire alt però tot un clàssic de l'Ariège, potser per la gran panoràmica que li dóna la seva situació, separat de la carena principal dels Pirineus. A més, era una assignatura pendent, ja que l'havia intentat sense èxit en dues ocasions; les dues vegades, el mal temps ens va fer renunciar a fer cim però avui, finalment, ho hem aconseguit. Ahir al vespre vam arribar a la Cerdanya, a can Castelltort i, després de menjar una escudella i carn d'olla, vam anar a dormir aviat. Aquest matí hem anat fins a Quérigut i, per la carretereta forestal, hem pujat fins al refugi de Laurenti. Des d'allà hem fet aquesta ascensió sense masa complicacions, amb un dia molt clar. Una vegada més, hem gaudit del privilegi de la solitut, ja que estàvem sols en el cim. Des d'allà teníem un extens panorama, que anava des del Canigó fins a la Pica d'Estats passant pel Puig Peric, el Carlit i la Dent d'Orlu. Després de fer les fotos del cim i de menjar una mica, hem iniciat la baixada fins al punt de partida.
Aquí podeu veure la pel·lícula, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog:



També tenim una altra pel·lícula de la mateixa sortida, aquesta produïda per Edicions JGB, una altra de les filmogràfiques associades a aquest blog:



I, finalment, us mostrem aquí la panoràmica circular del cim:



diumenge, 4 de setembre del 2011

Barranc del Forat Negre

Barranc de Fontanella
Després d'un mes d'agost amb certa inactivitat, hem iniciat el nou curs amb el descens d'un nou barranc. El Forat Negre està situat a prop de Vallcebre, al Berguedà i és un descens curt però amb força interès. Avui no hi havia gaire aigua però els gorgs estaven plens, de manera que ens hem pogut remullar, encara que no ha ha cap badina "navegable" que ens hagi permès nedar. El descens té bastants ràpels encara que cap d'ells és llarg ni difícil i l'entorn és interessant; és una bona activitat per a una matinal de barranquisme.
Aquí podeu veure aquí la pel·licula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog: