diumenge, 23 de febrer del 2014

Ascensió al Coma d'Or (2.826 m) amb esquís

Coma d'Or
El Coma d'Or és tot un clàssic de l'esquí de muntanya. Jo ja l'havia fet l'any 1998 però després havíem tingut dos intents sense èxit, un a causa del mal temps i l'altre per falta de neu. Avui el dia era magnífic i la neu, tot i que a la part de dalt no era gaire abundant, era suficient per fer aquesta ascensió. De bon matí hem arribat al Coll de Puymorens i hem iniciat la pujada per la Vall d'en Garcia. Aquesta vall, planera i molt apta per a l'esquí de muntanya i les raquetes, estava mont nevada i amb una gran traça que indicava que ahir dissabte va pujar molta gent per aquí. A poc a poc hem anat superant la vall fins arribar a la Portella d'en García. Des d'aquí ja es veia el cim amb la seva cresta final. En aquest punt és on l'any passat vam desistir de l'ascensió i vam canviar l'objectiu pel Puig de Trespunts perquè la muntanya estava ben pelada. En aquesta zona sempre fa vent i és molt freqüent que la muntanya estigui ben pelada, de manera que l'ascensió amb esquís als peus no és possible. Avui la situació no era òptima però semblava que es podia fer l'ascensió amb un mínim de condicions. Primer cal fer una petita baixada per anar a buscar el peu de la muntanya. Ens hem hagut de treure els esquís en un petit tram però en general la cosa estava força bé. Hem arribat a la petita cresta final i hem pogut contemplar una gran vista del Carlit i de l'Estany de Llanós. Hem deixat els esquís poc abans de l'avantcim i hem arribat al Coma d'Or (2.826 m). El panorama era insuperable sobre l'Ariège i Andorra, tot molt nevat. Hem fet la panoràmica circular:

Després de descasar i menjar una mica hem iniciat el descens. Fins a la Portella d'en García hem hagut d'anar evitant les zones ventades però la Coma d'en García estava molt esquiable i hem pogut gaudir d'una bona esquiada. Ben aviat hem arribat al cotxe, donant per acabada l'ascensió.
Aquí teniu la pel·licula, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog de muntanya:



ENTRADES RELACIONADES:
Puig de Trespunts
amb esquís, 2013
Coma d'Or
amb esquís, 1998
Ascensió al Carlit
1974

dissabte, 15 de febrer del 2014

Fuentes de Ebro - Zaragoza

Fuentes de Ebro
Fuentes de Ebro - Burgo de Ebro - La Cartuja Baja - Zaragoza

Avui hem tancat la temporada del Camí de Sant Jaume arribant a Saragossa amb una etapa fàcil però llarga des de Fuentes de Ebro, on vam acabar la sortida anterior del mes de gener. Hem esmorzat a l'hostal Texas, on vam dinar la darrera vegada i ens hem posat en marxa en direcció a la capital aragonesa. El dia estava cobert però a estones sortia el sol i no feia fred. Tot el camí va per àmplies pistes, entre horts i altres cultius de rec resseguint, a certa distància, el curs del riu Ebre. Després de passar per El Burgo de Ebro hem arribat a La Cartuja Baja, un poblet amb una antiga Cartoixa, avui tancada. A l'entrada del poblet hem dinat en una àrea de descans; després hem entrat al poble a prendre un cafè abans de seguir la nostra ruta. La segona part de l'etapa ens ha sorprès agradablement; nosaltres esperàvem trobar a l'entrada de Saragossa polígons industrials, carreteres i avingudes però el camí marcat ens ha portat seguint el riu entre camps i després per una agradable avinguda al costat del riu fins a la Plaza del Pilar. Hem fet la foto final de la nostra aventura davant de la Basílica, donant per acabat, de moment, el nostre camí de Sant Jaume. Han estat quinze etapes des que al setembre de 2012 vam sortir de Granollers, i hem recorregut molts quilòmetres seguint el Camí Català de Sant Jaume que avui acabem, provisionalment, aquí.
I per celebrar el final d'un cicle hem acabat la jornada anant de tapes per la zona de "El Tubo", el més típic de la capital aragonesa.


ENTRADES RELACIONADES:
CSJ: Granollers -
Caldes, 2012
Ascensió al
Moncayo, 2012
BTT Lagunas de
Gallocanta, 2004

dissabte, 8 de febrer del 2014

Intent al Puig de la Carabassa

En aquest blog hi ha les cròniques de les grans ascensions però també de les petites desfetes que inevitablement trobem de tant en tant en el nostre camí. Avui no hem tingut sort, tot i que la desfeta estava cantada i no es pot culpar l'atzar. Ahir la méteo donava una probabilitat del 95% de precipitacions a Bellver de Cerdanya per al matí d'avui. Mirant la lletra petita, però, es preveia mal temps al matí, una petita treva al final del matí i mal temps a la tarda. La finestra de bon temps que esperàvem ha estat mínima i no hem tingut opcions d'arribar al cim.
Aquesta vegada érem set persones, una bona colla, entre raquetistes i esquiadors; hem sortit del poble de Talltendre caminant, ja que hi havia poca neu, però poc després ja ens hem pogut calçar amb el material tècnic: la infanteria les raquetes i la cavalleria els esquís. Hem anat pujant entre la boira i les espurnes de neu mentre semblava que el dia s'obria. Fins i tot ha arribat a sortir el sol uns minuts però ben aviat s'ha tornat a tapar i ha començar una intensa nevada. Quan hem arribat al Collet de la Coma de Fornos seguia nevant i feia un vent molt fort. Hem vist que era més assenyat tornar enrere i així ho hem fet; hem tornat pel mateix camí fins al punt de partida donant per acabada l'excursió.
Aquí teniu la pel·licula de la jornada, cedida per edicions JGB per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Intent a la Tosse
de Pédourrés, 2013
Intent al Pico
de Aspe, 2010
Intent al Roc
de Madres, 2010

diumenge, 2 de febrer del 2014

Canal del Pou del Gat

Pou del Gat
Sortida matinal a Montserrat amb l'objectiu principal de fer algunes fotos per la zona de Trinitats per a l'àlbum de ressenyes de Montserrat, que en aquesta zona tenia moltes mancances. De passada, i amb afany de col·leccionista, he fet un petit camí equipat, la Canal del Pou del Gat. Es tracta d'una drecera que puja des de l'inici del Camí dels Degotalls fins enllaçar, a prop del Pla de la Trinitat, amb el Camí de l'Arrel. És un camí que ni tan sols mereixeria tenir l'etiqueta "ferrata", reservada per a les vies ferrades i camins equipats, perquè el seu equipament és ínfim. Només un passamans de no més de tres metres en un pas pressumptament delicat. Tot i això, aquest camí està ressenyat a l'enciclopèdia de les ferrates i, per tant, havia despertat el meu interès de col·leccionista. He deixat el cotxe en un petit pàrquing a prop de l'inici del Camí dels Degotalls i he iniciat la pujada per aquest camí. Després del tram inicial d'escales, un rètol marca l'inici de la canal. Es tracta d'un camí ben marcat que puja directe amunt sense gaire dificultat. A mig camí un passamans de corda justifica la catalogació d'aquesta ruta com a "camí equipat". Ben aviat he arribat al Camí de l'Arrel (GR 172) i al Pla de la Trinitat. Abans, he tingut l'oportunitat de fer algunes fotos dels Flautats i de recordar antigues escalades per aquesta zona. He pujat a l'ermita de la Trinitat, enrunada, i he fet més fotos per aquesta zona: la Quarta de Trinitats, el Sereno, la Nineta... He arribat al refugi de Sant Benet i, com que encara era aviat, he decidit pujar en direcció a Sant Jeroni i baixar per la Canal del mateix nom, tancant d'aquesta manera un itinerari circular amb una mica més d'interès. El descens de la Canal de Sant Jeroni és també fàcil, amb ben poc equipament, tot i que avui era una mica més difícil que altres vegades a causa del fang que feia relliscosos alguns pendents. Sense problemes he arribat a Santa Cecília i, per la carretera, de retorn al punt de partida.
Avui no hi ha àlbum de fotos però sí un petit vídeo de poc més de quatre minuts; aquí el teniu:




ENTRADES RELACIONADES:
Canal del 
Cavall, 2013
Via Ferrada
Teresina, 2011
Escalada a la
Mòmia, 2008