divendres, 19 de juny del 1981

Pique Longe du Vignemale (3.298 m)

Sortim del refugi de les Oulettes de Gaube amb la intenció de fer el Couloir de Gaube però quan comencem l'ascensió veiem que ens falta material i tècnica suficient, de manera que canviem d'itinerari i pugem pel couloir de Clot de la Hount, molt més assequible, fins al cim de la Pique Longue, el punt culminant del Vignemale. Després seguim tota la carena fent uns quants cims. En total fem cinc cims:
  • Pique Longue (3.298 m)
  • Piton Carré (3.197 m)
  • Pointe Chausenque (3.154 m)
  • Èpaule de Chausenque (3.154 m)
  • Petit Vignemale (3.032)
Després d'aquest darrer cim baixem per la via normal fins al refugi de Bayselance i de tornada a Les Oulettes de Gaube.


dijous, 18 de juny del 1981

Refugi de les Oulettes de Gaube

Foto d'arxiu: gelera del Vignemale, agost 2013

Des del Pont d'Espagne pugem fins al refugi de les Oulettes de Gaube, situat al peu de la cara nord del Vignemale en un paratge impressionant. L'objectiu és pujar demà a la Pique Longue, el cim més alt del Vignemale.


diumenge, 7 de juny del 1981

Pollegó inferior (2.400 m), via Estorach

via Estorach
La via Cañellas-Faus-Estorach és una via curta però de dificultat, que puja per la cara nord del Pollegó Inferior des de l'Enforcadura. També s'anomena Directa Estorach perquè puja directament, titalment recta, per una fisura que ratlla tota la paret. La ressenya original, la que apareix a la guia del Pedraforca de la Maria Antònia Simó i l'Agusti Jolis, marca dos curts passos d'escalada artificial. Nosaltres ho vam fer d'aquesta manera, tot i que actualment aquests passos se superen en lliure o, si més no, amb algun pas d'A0.
Aquesta vegada vam acampar al costat del refugi (en aquells temps estava permès) i al matí vam fer el camí transversal i la pujada fins a l'Enforcadura per iniciar l'escalada. La via puja per una marcada fisura que puja ben recta dels de l'Enforcadura. L'entrada es fa des de l'inici de la canal de la via Xandri Casanellas pujant uns fisura que puja obliquament a l'esquerra fins a una bona plataforma on es fa reunió. Aquí comença una xemeneia que quan s'extraploma ens obliga a sortir per la dreta per placa (aquí hi havia un parell de passos d'artificial).
La via segueix amb la mateixa tònica, pujant sempre per la gran fisura que ratlla tota la paret de dalt  a baix.Trobem un altre pas d'escalada artificial i després d'una reunió cal superar un pas catalogat de sisè grau, un encastament estret i  extraplomat. Superat aquest pas, la dificultat ja és menor i es puja per la canal fins al cim del Pollegó Inferior.