dimecres, 13 d’octubre de 2021

Castell de Burriac i Montcabrer

Castell de Burriac
Feia molts anys que volia venir al Castell de Burriac. La pujada al castell va ser una de les primeres excursions que vaig fer de petit, ja fa més de 50 anys, i mai hi havia tornat. Com que el Castell de Burriac és visible des de tot el Maresme, amb la seva silueta característica, cada vegada que el veia pensava que havia de venir a repetir aquella excursió històrica de la que només recordava que sortíem de Cabrera i passàvem per la Font Picant i per la Creu de Montcabrer.
Hem deixat el cotxe a l'inici de la pista que porta a la Font Picant i hem iniciat la caminada amb una lleugera baixada que ens ha portat a aquest berenador, avui tancat. Des d'aquí es pot pujar directament al castell per una gran pista però nosaltres hem fet un itinerari circular que voreja la part sud de la muntanya per anar a buscar el Coll de la Codera.
Hem agafat un caminet pel bosc que després puja per un tallafoc fins trobar un camí una mica més gran que segueix voltant la muntanya i puja fins al Coll de la Codera. Aquí hem agafat una pista que enllaça amb una pista amb trams formigonats que puja directament al cim del Turó de Burriac (392 m).
El Castell de Burriac és una construcció històrica, avui en ruïnes, encara que restaurat i consolidat. Des d'aquí tenim una gran vista sobre el Maresme i el Pla de Barcelona. 
Hem esmorzat i hem fet volar una mica el dron prenent imatges del castell des de diferents punts de vista. Després hem iniciat la baixada per la banda contrària, per una gran pista que ens ha portat a la Font Picant i al punt de partida.
Després d'un breu descans hem iniciat la segona part de l'excursió que recorre el llom del Montcabrer fins a la Creu. El camí puja lleugerament fins arribar a un collet al peu del punt més alt de la Serra, el Turó de l'Infern (324 m). Hem pujat a fer les fotos de cim i hem retornat al collet per seguir el camí cap a La Creu de Montcabrer (311 m). És un punt singular, un extraordinari mirador del Maresme. Hem fet volar novament el dron i hem fet algunes fotos abans de retornar pel mateix camí fins al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo de la jornada:


ENTRADES RELACIONADES:
Ascensió al
Carlit, 2.016
GR83: Mataró-
Collsacreu, 2011
GR92: C. Bordoi
Font de Cera, 2009

PARTICIPANTS:
Castell de Burriac
Jaume, Rafel, J. Rafel

dimarts, 12 d’octubre de 2021

Turó de l'Escletxa, per la via ferrada

Turó de l'Escletxa
El Turó de l'Escletxa és un petit cim, de només 449 metres, però molt panoràmic perquè està situat al davant de Montserrat oferint-nos una gran vista del massís montserratí. Un altre atractiu d'aquest cim modest és que un dels camíns d'accés al cim està equipat amb una petita via ferrada que supera un pany de paret d'uns 8 metres amb un bon equipament de grapes i cable de vida. Per altra banda, aquest cim està inclòs en el llistat dels centcims de la FEEC, de manera que teníem tres arguments per incloure aquest petit cim a la nostra llista d'activitats.
Avui hem vingut acompanyats dels nens que, aprofitant el pont del Pilar, ens han vingut a veure. La petita via ferrada és apta per a nens, prenent les precaucions necessàries. Nosaltres hem portat una corda per assegurar-los però han pujat sense cap problema. La separació dels esglaons és la justa perquè, amb una mica més d'esforç que els grans, puguin pujar els nens.
Hem deixat el cotxe al costat del cementiri de Castellbell i el Vilar i hem iniciat l'ascensió passant per un pont sobre la via del tren i un túnel sota l'autopista de Manresa. Després hem passat al costat d'una masia i hem agafat un corriol que ens ha portat fins al peu del mur on hi ha instal·lada la via ferrada.
És un mur totalment vertical però hi ha bons esglaons, no gaire separats, i cable de vida. Ens hem equipat i hem iniciat la superació d'aquest petit obstacle. Després de coronar el mur he assegurat amb la corda els altres ferratistes, que han pujat sense dificultat.
Un cop superat l'obstacle, ja sense l'equipament de seguretat,  hem seguit per un caminet fins al cim del Turó de l'Escletxa (449 m). Des d'aquí teníem una magnífica visió de Montserrat, des del Monestir fins a la Foradada, que es veia al fons de tot. Hem fet les fotos de cim i hem fet volar una mica el dron abans d'iniciar el retorn per un altre camí, evitant el mur de la ferrada.
Hem baixat per una llarga pista veient contínuament la Muntanya de Montserat al davant mateix fins arribar al punt de partida. Ha estat una curta matinal i hem tornat aviat a casa perquè a mitja tarda els nens havien d'agafar l'avió per retornar a Eivissa.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió matinal amb ferrata:


ENTRADES RELACIONADES:
La Mina de Ca
L'Alemany, 2021
Cova dels
Regals, 2021
Turó de les
Maleses, 2020

dilluns, 11 d’octubre de 2021

Travesia d'Agulles, amb nens

Travessia d'Agulles
La Travessia de Agulles és una clàssica montserratina, un camí equipat sense excessiva dificultat que permet recórrer els racons més interessants de la Regió d'Agulles, a Montserrat. Comença a la Portella i acaba al Portell Estret després de travessar tota la part alta de la Regió d'Agulles. El pas més complicat és un mur que cal superar amb l'ajut d'una corda de nusos. Després hi ha diverses canals i petits resalts que se superen amb fàcils i divertides grimpades i desgrimpades.
Jo havia fet aquesta travessia un parell de vegades i, a més, havia recorregut en moltes ocasions algunes parts d'aquesta travessia fent l'aproximació a les vies d'escalada d'Agulles. Avui, però, era una ocasió especial perquè m'acompanyaven els dos néts, la Mariona i en Jan, que avui han fet un pas de gegant en la seva introducció al món de la muntanya amb aquesta travessia que per a la seva edat, 9 i 5 anys, és una gran activitat.
Hem arribat de bon matí a Can Maçana i hem iniciat la caminada pel camí del Coll de Guirló. La paret d'Agulles estava tapada per la boira però la previsió era bona i sabíem que aviat es fondria la boira i podríem gaudir d'un magnífic dia de tardor, ben clar i assolellat.
El primer obstacle és la petita grimpada d'accés al Coll de la Portella. Hem pujat sense problemes i hem iniciat la travessia d'Agulles, marcada amb pintura vermella. Hem passat per la Portella Petita, la Pelada i el Sol Ponent abans d'arribar al principal obstacle, el mur amb corda fixa. Ben assegurats amb el cordino que havia portat per utilitzar-lo en aquest pas, els nens han superat el mur en pocs minuts.
Més amunt, al costat de l'Agulla del Capdamunt, hem fet una curta aturada per esmorzar abans de seguir la travessia. Hem passat al costat de les agulles més característiques d'Agulles: els Merlets, el Senatxo, la Saca Gran, les Bessones, l'Agulla de l'Arbret...
El camí puja i baixa per travessar les típiques canals montserratines, superant petits obstacles amb curtes grimpades, fins arribar al peu de la Torta, des d'on hem iniciat el descens en direcció al Portell Estret, on acaba la regió d'Agulles i comença la dels Frares Encantats. 
Ben satisfets per haver completat la travessia, gaudint dels magnífics racons de Montserrat i superant sense problemes totes les dificultats, hem agafat el camí de la Canal Ampla que ens ha portat al refugi Vicens Barbé. Hem fet una petita aturada al refugi abans de completar el nostre recorregut pel Pas de la Portella i el Coll de Guirló per retornar a Can Maçana. 
I aquí teniu el vídeo amb un recull dels moments més interessants de la Travessia d'Agulles.


ENTRADES RELACIONADES:
Torrent dels
Abadals, 2019
Cova de
l'Escaleta, 2019
Cova del
Tabac, 2019

dissabte, 9 d’octubre de 2021

Ascensió a la Torreta de Cadí (2.559 m)

Torreta de Cadí
La Torreta de Cadí és una de les darreres estribacions de la Serra del Cadí, en el seu extrem més occidental. És un cim molt poc prominent, com la majoria dels cims del Cadí, ja que és només un punt elevat sobre el llarguíssim llom de la Serra del Cadí. Malgrat aquesta poca prominència, té un gran panorama. Avui, a més, feia un dia extraordinàriament clar i la vista arribava fins al Pirineu central amb una magnífica visió de l'Aneto.
El punt de partida ha estat el Coll Jovell (1.781 m) a on s'arriba des de la població de Josa de Cadí per una pista en bastant bon estat. Hem deixat el cotxe en el mateix coll i hem iniciat l'ascensió per un bon camí, senyalitzat com a GR. Es tracta d'una variant del GR150 que puja fins a la carena del Cadí.
El camí puja amb fort pendent per una boixeda. En alguns punts gairebé desapareix però les marques del GR ens guien per les zones més perdedores. Més amunt hi ha una zona rocosa on trobem un curt pas equipat amb una cadena. 
Després d'un llarg trajecte de forta pujada per la boixeda hem arribat a un punt on el pendent decreix i hem entrat en una zona de prats, ja a prop de la carena. Hem deixat el GR per iniciar una diagonal pels prats en direcció al cim de la Torreta.  No hi ha camí però el terreny és obert i no ens ha costat gaire arribar al cim de la Torreta de Cadí (2.559 m).
Des del cim, marcat amb la característica pilona de l'IGN, el panorama era extraordinari. El primer que ens ha cridat l'atenció ha estat la imatge de l'Aneto al fons de tot. Després hem anat identificant més muntanyes, des del Montsent de Pallars fons a la Tossa d'Alp.
Hem estat una bona estona en el cim fent fotos, menjant una mica i prenent unes imatges amb el dron abans d'iniciar el retorn.  Per tornar al punt de partida hem seguit un itinerari lleugerament diferent. Hem agafat un camí desdibuixat que resegueix la carena fins retrobar el GR150. És un camí panoràmic que va carenant per sobre del llom oferint-nos noves perspectives.
Hem agafat el GR i aviat hem retrobat l'itinerari de pujada i l'hem seguit fins arribar al Coll Jovell o ha acabat la nostra caminada. 


ENTRADES RELACIONADES:
Canal Baridana
i Vulturó, 2017
Camí dels
Collets, 2013
Serra del
Cadí, 2003

dijous, 7 d’octubre de 2021

Els Graus de Collbató, via Joc de Nens

Collbató Joc de Nens
Hem fet una sortida matinal a Montserrat per practicar l'escalada a la zona dels Graus, al costat de Collbató. En aquesta zona hi ha diverses vies relativament llargues i de dificultat variada, aptes per a una matinal perquè l'aproximació és molt curta.
Nosaltres hem triat la via Joc de Nens, d'uns 150 metres de recorregut, ben equipada i sense excessiva dificultat, amb un màxim de IV+. Són sis tirades, més un tram de transició que es fa caminant. 
Hem sortit de la part alta de Collbató per un camí anomenat Drecera de Fra Garí. Des de l'inici del camí ja es veien, ben a prop, les roques dels Graus per on puja la nostra via i algunes més. Hem deixat el camí per pujar muntanya amunt seguint algunes traces de corriol fins arribar al peu de la via.
La primera tirada puja per una placa no gaire pendent, amb molt bona roca i amb un parell de parabolts. La segona comença amb un tram una mica més vertical, assegurat amb un pitó, però aviat baixa la dificultat i arribem a un gran replà on muntem la segona reunió.
Per l'esperó del davant segueix la via de l'Avi Joan però per seguir la nostra via, la del Joc de Nens, hem de recórrer un tram de transició, uns 50 metres en horitzontal que podem fer caminant. Al final d'aquest flanquejament trobem una placa llisa per on va la continuació de la nostra via. 
Superem la placa, assegurats amb dos ponts de roca equipats amb sengles baguetes, i arribem a un còmode replà al peu del pas clau de la via. Són dues tirades amb passos de IV+, força dretes però amb bones preses. El pas més difícil és el primer, quan cal superar un parell de metres molt drets amb poca presa. Després trobem un parabolt on ens podem assegurar i seguir amunt sense tanta dificultat.
Després de superar les dues tirades més compromeses arribem a la darrera tirada, una placa curta que ens porta al final de la via, un ample repà on ens podem desequipar abans d'iniciar el retorn.
Per buscar el camí de baixada hem pujat per un caminet poc definit però marcat amb pintura blava i algunes fites. Aviat hem arribat a un camí més ample, el Camí de les Bateries, que hem seguit uns metres a l'esquerra fins a l'inici de la Drecera dels Graus.
Aquesta drecera és un petit camí, marcat amb pintura vermella, que baixa directament a Collbató amb fort pendent. Abans d'arribar-hi s'ajunta amb el camí de pujada i amb la Drecera de Fra Garí.
Finalment hem completat aquesta curta matinal prenent un refresc al bar de Collbató abans de tornar a casa on ens esperaven a dinar.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Mountain Films i cedit per als seguidors del Blog de Muntanya:


ENTRADES RELACIONADES:
Serrat d'en
Muntaner, 2020
La Cara de Mico
Via Infidel, 2020
Escalada, Clot de
La Mònica, 2009