dissabte, 22 de novembre del 2014

Magdalena Inferior, via "Quemando Cromo"

Quemando Cromo
Sortida matinal a Montserrat amb una llarga aproximació i una via d'escalada. Sense matinar gaire, hem pujat fins al Monestir on hem deixat el cotxe. Hi havia boira i tot estava humit però per la part alta de la muntanya es veia clar i hem anat pujant pel camí de l'ermita de Sant Miquel. Des de la Bassa de Sant Miquel es pot prendre una drecera però nosaltres hem seguit per la pista fins arribar sobre el Pla de les Taràntules. Des d'aquí el panorama era molt extens, sobre les Magdalenes, Sant Benet, la Trinitat i més enllà fins a Sant Jeroni i els Ecos. hem baixat a l'estació del funicular i hem agafar el camí de Sant Joan. Passada la Miranda de Sant Joan, hem tirat amunt per unes escales que van a enllaçar amb les escales de Jacob, que pugen per l'altra banda. Hem estat mirant la via Bagués-Sala de la Miranda; era un dels possibles objectius d'avui però finalment hem decidit anar a la Magdalena Inferior, on hi ha moltes vies per triar. Abans, hem esmorzat aprofitant que el sol ja començava a escalfar. Hem arribat al peu de la Magdalena Inferior i hem mirat les diverses vies que recorren tota l'agulla; gairebé hi ha una via a cada metre i de vegades es creuen i es confonen. Finalment hem fet una via relativament curta, 45 metres, catalogada de IV+. La via "Quemando Cromo" puja en lliure per la cara sud de l'agulla i té un equipament molt bo. Ens ha sobtat el nom de la via però després hem sabut que es tracta del títol d'una novel·la de ciència-ficció de William Gibson. No portàvem ressenya detallada de la via però un rètol a peu de paret indicava l'inici de la via i es veien molts parabolts que marcaven el camí. Hem pujat sense massa problemes, tot i que hi havia algun pas fi, però no hem seguit exactament el traçat de la via sinó una variant. La via va a la dreta d'una marcada fisura; quan s'acaba, cal anar a l'esquerra sobre un esperonet i muntar reunió. Nosaltres, seguint els parabolts que es veien per tot arreu, hem tirat amunt saltant-nos la reunió i arribant al cim en una sola tirada de 45 metres. Quan hem arribat a dalt la boira començava a pujar, tapant-nos la vista, però encara hem pogut fer una panoràmica circular abans de perdre de vista les agulles més llunyanes:

Hem fet ràpel per la via normal i hem iniciat el retorn baixant per les escales de Jacob fins al camí de Sant Jeroni per on hem tornat al Pla de les Taràntules i hem acabat baixant pel mateix camí de pujada, per Sant Miquel.
Aquí teniu un petit vídeo -avui molt curt- que ha estat cedit per Mountain Films, per a tots els nostres seguidors:




ENTRADES RELACIONADES:
La Magdalena
Superior, 2013
La Miranda de
Sant Joan, 1976
Via Albert
Busquets, 1974

dissabte, 15 de novembre del 2014

Un tomb per Montserrat

Santa Cecília - Portell del Migdia - Camell de S. Jeroni - Coll de les Pinasses - L'Albarda Castellana  - Pla dels Ocells - Sant Benet - La Trinitat - Camí de l'Arrel - Santa Cecília

Avui he fet una excursió matinal per Montserrat. L'objectiu, a més d'estirar una mica les cames i gaudir una vegada més de l'entorn màgic de la muntanya de Montserrat, era fer unes fotos que em faltaven per completar l'àlbum de les ressenyes d'escalada. També volia gravar el track de l'aproximació  a la ferrada Borinot, que quan la vam fer va quedar estrafet perquè per la Canal del Migdia es perdia el senyal del satèlit. He deixat el cotxe a Santa Cecília; el dia era bo però feia un vent fort i tota la muntanya estava mullada i enfangada per la pluja dels darrers dies. Al principi el camí segueix un tram del GR172 fins al peu de la Canal del Migdia on cal prendre un camí més estret que puja al Portell del mateix nom. En aquest tram inicial del GR172 he quedat sorprès perquè les marques del GR estaven tapades per una capa de pintura de color indefinit que les ocultava totalment. No sé si han desviat el camí per un altre lloc, cosa estranya perquè aquest camí és perfecte per al senderisme, o si es tracta d'un desmesurat excés de zel del Patronat de la Muntanya de Montserrat que no vol pintura per la muntanya. He arribat al Portell del Migdia, per on circulava una ventada considerable, i he descartat la idea inicial de pujar per la Canal dels Micos fins als Ecos; estava tot tan enfangat que he pensat que no era bona idea pujar per aquella canal. El camí baixa una mica fins trobar el camí de Sant Jeroni, que pasa sota el Camell de Sant Jeroni i s'enfila al coll de les Pinasses. Pel camí he pogut gaudir de grans vistes dels Ecos i les roques veïnes. Des del coll de les Pinasses he fet una petita variant, deixant el camí per pujar a l'Albarda Castellana. És un cim poc prominent i d'altitud modesta (1.174 m) però amb una gran vista. Hi ha un caminet que ens hi porta en molt pocs minuts sense més dificultat que un petit tram de 2 metres equipat amb una corda fixa. Curiosament, en les meves anteriors 218 sortides a Montserrat (segons el comptador d'etiquetes del blog) mai havia pujat aquest cim tan fàcil i proper, tot i que havia passat algunes vegades pel coll de les Pinasses, a cinc minuts del cim. Des d'allà es veia una gran panoràmica en totes direccions. He fet algunes fotos i la panoràmica circular:<
En el cim hi ha un pessebre i un llibre de signatures, on he pogut deixar l'emprempta del Blog de Muntanya amb l'enganxina oficial d'aquest blog. Una curta baixada m'ha portat al camí de Sant Jeroni, afectat per una plaga de corredors, i més avall he agafat el camí del Pla dels Ocells i la desviació a Sant Benet. Pel camí de la Trinitat he enllaçat amb el GR172, que aquí va pel tradicional Camí de l'Arrel, per on he retornat a Santa Cecília tancant aquest circuit monteserratí.

ENTRADES RELACIONADES:
Via ferrada
Borinot, 2014
Canal del Pou
del Gat, 2014
Travessia de
Montserrat, 2011

dilluns, 3 de novembre del 2014

Cova "5 de agosto" i Barranc d'Irués

5 de agosto
Avui hem acabat la travessia del Cotiella baixant a Lafortunada, on vam deixar els cotxes dissabte al matí. Abans, com que la caminada prevista era curta, hem fet una exploració a la cova 5 de agosto, situada ben a prop del refugi de Santa Isabel on hem passat la nit. Tal com estava previst, el dia és plujós; ha plogut durant bona part de la nit i al matí ja no plou, encara que està molt núvol. La cova està a menys de mitja hora del refugi. És una cova coneguda des de sempre per la gent de la zona, especialment pastors i caçadors, però que no es va acabar de descobrir fins al 1975 -justament el cinc d'agost- quan uns espeleòlegs van retirar uns blocs al fons de la petita sala de l'entrada i es van trobar amb una gatera estreta que donava accés a la resta de la cova. Hem entrat per aquesta gatera, molt estreta, d'uns 10 metres, i hem arribat a la galeria principal. La cova és relativament plana i té gairebé un km de llargada, per sota del Gradiello. No hi ha moltes formacions però en alguns punts es poden veure estalactites i estalagmites de bona mida. Hem recorregut bona part de la cova i hem retornat pel mateix camí. Novament hem superat la gatera, ara més fàcil perquè ens portava a la llum i no al desconegut. Després de retornar al refugi i recollir les motxilles, hem iniciat la caminada. Una pista de construcció recent ens ha portat un petit tram muntanya avall pel barranc de Fornos. Quan acaba la pista comença un camí molt poc marcat que baixa en direcció a la vall de l'Irués. Ben aviat ha desaparegut el camí i hem baixat pel dret, tot buscant els millors passos, en direcció al fons de la vall. No ha estat difícil, tot i que sempre és incòmode baixar sense camí. Finalment hem arribat al riu Irués i l'hem seguit fins a una petita surgència; pocs metres més avall hi ha la gran sorgència anomenada El Chorro. Aquí hem tingut uns moments de desconcert perquè un company que ja havia estat per aquesta vall anys enrere ens havia dit que hi havia una surgència monumental, una gran cascada que brollava de la roca. Avui no baixava ni una gota d'aigua; després hem llegit que el Chorro només funciona a la primavera. Després de perdre una estona buscant el Chorro hem agafat un bon camí, el que utilitzen els centenars de turistes que venen a veure la cascada, i hem baixat sense cap dificultat fins al poble de Lafortunada. Hem dinat a l'hotel del poble, donant per acabada la nostra travessia del Cotiella.
Aquí teniu la pel·lícula de l'exploració de la cova, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:



I també tenim una pel·licula, amb un resum monogràfic de tota la travessia del Cotiella, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Refugi de
Barroude, 2007
Cova del
Lladre, 1991
Cova dels
Muricecs, 1989

diumenge, 2 de novembre del 2014

Cotiella (2.912 m) en travessia

Avui hem fet l'etapa reina de la nostra travesia pel Cotiella, amb l'ascensió al cim culminant del massís. Hem sortit amb les primeres llums del refugi de Lavasar, baixant una mica per la pista d'accés al refugi fins trobar un camí que puja en direcció a la valleta de les agulles del Lavasar. El dia era molt clar i el panorama des d'aquí era encara millor que ahir al vespre. El camí va en direcció a les agulles del Lavasar, un penyal molt característic que ja coneixíem de quan vam fer el Cotiella amb esquís. Hem entrat a una curiosa valleta estreta per on hem pujat fins al peu mateix de les agulles. La visió era espectacular; ens hem aturat a esmorzar amb aquesta vista privilegiada i hem seguit pujant. Hem arribat al coll de la Ribereta, des d'on hem tingut noves perspectives sobre la vall d'Armeña; també es veia, una mica més lluny, el Posets. Hem travessat una zona kàrstica i hem flanquejat per una pedrera fins al Collado de la Pala del Puerto, per uns pendents molt drets per on semblava impossible que haguéssim passat amb esquís en la nostra anterior visita a aquesta muntanya. Aquest coll dóna entrada a un extens altiplà kàrstic anomenat Era de las Brujas. És un terreny incòmode i ple de forats, que hem travessat en direcció al Cotiella. Al mig d'aquest altiplà hem fet parada; havíem de pujar al cim i tornar a baixar per aquí, de manera que hem deixat les motxilles i, ja sense pes, hem iniciat el tram final de l'ascensió al cim. En poc més d'una hora hem arribat al Cotiella (2.912 m). Gran panorama, encara que es començava a ennuvolar una mica. Hem fet les fotos del cim i una panoràmica circular:

Hem baixat pel mateix camí fins al punt on teníem les motxilles i hem iniciat la darrera part del nostre recorregut, el descens al collado de Santa Isabel. Hi ha un camí normal que hi porta però nosaltres hem agafat una variant més complicada, la del Gradiello, que recorre una vall secundària entre espadats. Gairebé no hi ha camí i en algun punt hem dubtat però hem trobat el pas clau i hem arribat bé. En el darrer tram, una pista de recent construcció talla el camí clàssic. Com que començava a fosquejar hem baixat per la pista, que en quatre revolts ens ha portat al collado de Santa Isabel i ens hem instal·lat en el refugi lliure del mateix nom.
Aquí teniu el vídeo amb el resum dels tres dies de travessia, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Punta Llerga
2009
Cotiella amb
esquís, 2009
Pico de Puerto
Viejo, 2007

dissabte, 1 de novembre del 2014

Refugi de Lavasar i ibón de Plan

Avui hem iniciat una travessia de tres dies pel massís del Cotiella amb una etapa fàcil, d'aproximació. Hem arribat a Lafortunada, que serà el punt final de la nostra aventura el tercer dia de la travessia, i hem deixat els cotxes. Un taxi ens ha portat fins a Plan i una mica més enllà, per una pista al costat del riu. Hem seguit caminant una mica per la pista fins trobar l'inici del caminet que, entre el bosc, puja pel Barranco del Ibón. El camí està ben traçat i a poc a poc hem anat guanyant desnivell fins que hem arribat al camí que va del refugi de Lavasar a l'Ibón de Plan. És un camí molt concorregut pels turistes que pugen en cotxe al Lavasar i visiten l'Ibon, un racó màgic. Tot i que l'aparcament estava ple de cotxes, el refugi estava absolutament buit; era tot per a nosaltres. Ens hi hem instal·lat i hem menjat una mica contemplant el gran panorama que es veu des d'aquí. Després, com que era aviat, hem completat la jornada amb una visita a l'Ibon de Plan, també anomenat Basa de la Mora. El caminet, molt marcat pels centenars de turistes que s'hi acosten des del refugi, ens hi ha portat en menys de mitja hora. Hem fet fotos, hem fet la volta completa al llac per veure les diferents perspectives de les muntanyes reflectides en el llac i hem iniciat el retorn. De tornada, mentre començava a fosquejar, hem aprofitat el temps: hem recollit llenya per fer foc al refugi, hem agafat aigua a la sorgència que hi ha a mig camí i fins i tot hem arreplegat un bon grapat de rovellons. Ja al refugi, hem encès la llar de foc i hem preparat el sopar, que ha començat amb un entrant a base de rovellons a la brasa. El refugi no és massa confortable per dormir, cal fer-ho a terra, però veníem preparats per a tot i ben aviat ens hem posat a dormir. Demà ens espera una gran jornada de muntanya!


ENTRADES RELACIONADES:
Peña Montañesa
2010
Ascensió al
Turbón, 1998
Cabaña de
Armeña, 1986