diumenge, 27 de desembre del 2020

GR92: Roses - El Cortalet

GR92
Avui hem fet una nova etapa del GR92, aquesta vegada curta i fàcil, totalment plana, pel Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Feia molt fred encara que avui l'ambient era més agradable que ahir, ja que no feia vent. 
Després d'un bon esmorzar, hem sortit de l'hotel Montmar on hem passat la nit. Hem baixat fins al Passeig Marítim per iniciar el recorregut d'avui. L'itinerari no ressegueix la costa com a l'etapa d'ahir sinó que fa una volta per evitar la urbanització Empuriabrava i recórrer els paratges del Parc Natural.
Després d'una bona estona de caminar per pistes i camins totalment plans, hem arribat a la població de Castelló d'Empúries, únic punt singular del nostre recorregut d'avui. A l'entrada de la població hi ha una construcció amb uns safaretjos que ens han donat l'oportunitta de fer algunes fotos artístiques. Hem recorregut els carrers de Castelló sortint per l'altra banda, la part sud, travessant un pont sobre la Muga.
A la sortida del poble hem trobat l'única dificultat del recorregut d'avui. Les marques del GR ens han portat a travessar quatre túnels per sota d'uns vials fins arribar a un punt totalment desconcertant. L'últim túnel acaba en un camp de conreu sense cap rastre de camí. Hem mirat a banda i banda intentant esbrinar per on seguía el camí però no hi havia cap indici de GR. Finalment hem observat que a una tanca de la carretera, situada a un nivell superior, hi havia la característica marca blanca i vermella del GR. Sense camí, superant un mur i lluitant amb la vegetació sense cap rastre de camí, hem superat aquest pas, el més mal resolt del tots els GR que hem recorregut fina avui.
Superat aquest obstacle només ens quedava recórrer una pista ben fàcil entre camps de conreu d'arbres fruiters fins arribar al Cortalet, punt final de l'etapa, on hi ha un centre d'interpretació del parc i un aparcament.
Com que per aquest indret apartat no hi passa cap autobús, hem cridat un taxi que ens ha retornat a Roses per recuperar el cotxe i tornar a casa amb la satisfacció d'haver completat dues etapes més del GR92 malgrat les grans dificultats de mobilitat motivades per l'epidèmia del coronavirus.

ENTRADES RELACIONADES:
GR92: Portbou
P. Selva, 2018
GR92: L'Ametlla
Amposta, 2011
GR92: Hospitalet
L'Ametlla, 2011

dissabte, 26 de desembre del 2020

GR92: Cadaqués - Roses

GR92
Una etapa més del GR92, el camí del Mediterrani, que ens ha portat a recórrer alguns dels paratges més interessants de la Costa Brava, entre Cadaqués i Roses. El camí ressegueix en bona part del seu traçat el Camí de Ronda, passant per unes quantes cales i caletes amb moltes pujades i baixades però totes elles curtes. Avui el dia era molt fred i bufava la tramuntana però l'etapa és fàcil i l'hem fet sense cap problema. 
Hem sortit de Cadaqués recorrent la platja fins agafar una pista que puja suaument. A mesura que pujàvem hem anat gaudint de bones vistes de Cadaqués y al fons hem vist també el far del Cap de Creus. Després d'una bona estona pujant per aquesta pista, fent drecera en alguns punts, hem arribat a un collet, a poc menys de 250 metres d'altitud. El collet està situat al costat del Puig d'en Manyana i és el punt més alt del recorregut d'avui.
A l'altra banda del collet hem agafat un camí de baixada que ens ha portat fins a la Cala Jóncols on hi ha un hotel i altres instal·lacions. Hem travessat la platja d'aquesta cala, avui deserta, i hem començat a pujar per l'altra banda. Amb una curta pujada hem travessat la península del Cap de Norfeu, baixant per l'altra banda fins a la planta del Calitjar.
A partir d'aquest punt, el camí ja segueix tot per la costa sense deixar el Camí de Ronda, que puja i baixa a totes les cales del seu recorregut. Hem passat per la Cala Montjoi, la Cala Rosella, la Cala Murtra i la Cala del Lledó. Quan hem arribat a la Punta de la Falconera ja hem vist el Golf de Roses amb les edificacions d'Empuriabrava al fons. També es veien al darrere les muntanyes nevades del Pirineu Oriental. Entre altres muntanyes es veien clarament el Bastiments i el Coll de la Marrana. Aviat hem arribat a l'urbanització l'Almadrava i hem seguit pel Camí de Ronda, passant per unes quantes platges. Finalment hem arribat al Port de Roses, on hem agafat el Passeig Marítim que ja no hem deixat fins al centre de Roses, on hem donat per acabada l'etapa. 
Ens hem allotjat a l'hotel Montmar, situat ben a prop del centre. He deixat la motxila a l'hotel i després, amb l'autobús, he anat de tornada a Cadaqués per recuperar el cotxe. Per sopar, com que les restriccions del Covid no permeten obrir els bars i restaurants al vespre, hem encarregat un sopar "per emportar" a una pitzeria propera.

ENTRADES RELACIONADES:
GR92: P. Selva
Cadaqués, 2020
GR92: Amposta
Ulldecona, 2020
GR92: S.Climent
Garraf, 2020

dimarts, 8 de desembre del 2020

GR92: Sant Feliu de Guíxols - Tossa de Mar

GR92
El GR92, el camí del Mediterrani, va ser el primer GR que vam fer amb el grup de caminadors. Es va iniciar el 2008 i va durar tres anys. Justament el dia que es va fer l'etapa 10, entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar, jo no vaig poder venir, de manera que tenia aquesta assignatura pendent. Avui, aprofitant que les restriccions motivades pel COVID 19 no prohibeixen els desplaçaments entre municipis, hem vingut a  aquests paratges de la Costa Brava per fer aquesta etapa. Tot i ser un camí que uneix dues poblacions costeres, aquest sector del GR no ressegueix la costa sinó que únicament la mira de lluny, des de la Serra de Cadiretes o de l'Ardenya, per on transcorre tot l'itinerari. 
Hem sortit ben aviat de Sant Feliu de Guíxols caminant per la carretera de Tossa. Aviat hem deixat aquesta carretera per agafar una pista que puja per la Vall de les Comes, plena d'horts i masies. Després hem arribat a la urbanització La Casa Nova, des d'on hem deixat enrere l'asfalt per entrar en els frondosos boscos d'alzines sureres de la Serra de l'Ardenya. Gairebé tot el recorregut va per pistes i ressegueix la carena principal de la serra, encara que normalment no es tracta de camins careners sinó que voregen la carena uns metres per sota, passant per diversos colls que permeten canviar de vessant.
Hem passat molt a prop del Puig de Montagut, on hi ha una instal·lació d'antenes, i hem arribat al Coll de Montagut, per on passa la carretera que ve de Llagostera. Aquest és el punt de partida per a l'ascensió al Puig de les Cadiretes, el més alt d'aquesta Serra. L'aproximació al cim coincideix amb el traçat del GR92, de manera que l'hem seguit fins a un punt, un coll poc marcat, on cal deixar el GR si ens volem acostar al cim. 
Com que anàvem bé de temps, hem deixat el GR per fer l'ascensió d'aquest petit cim. En pocs minuts hem arribat al Puig de Cadiretes (518 m). És un cim singular, un petit amuntegament de roques arrodonides de granit que s'aixeca uns metres per sobre d'un altiplà cobert de bosc. El panorama és molt extens sobre les planes de l'Empordà i el Gironès i sobre la costa més propera. Hem fet les fotos de cim i un vol amb el dron, abans de continuar el nostre camí. 
Hem retornat al petit coll on havíem deixat el GR per seguir el nostre camí, que ara ja és tot de baixada. Encara hem passat per un altre punt d'interès, les ruïnes de l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, poc abans del Coll del Sastre. Després, una bona pista de baixada ens ha portat fins a l'entrada de Tossa i, recorrent els seus carrers, fins a la platja on hem acabat l'etapa.
Hem menjat un magnífic menú en el restaurant Sa Rumba i després un taxi ens ha portat de retorn a Sant Feliu de Guíxols per recuperar el cotxe i tornar a casa.

ENTRADES RELACIONADES:
GR92: Blanes
Tordera, 2009
GR92: Palamós
S.Feliu, 2009
GR92: Begur
Palamós, 2009

diumenge, 6 de desembre del 2020

Turó de les Maleses i Sant Cebrià de Cabanyes

Sant Cebrià de Cabanyes
Fins fa una setmana no sabia que molt a prop de casa hi ha una magnífica ermita romànica. L'ermita de Sant Cebrià de Cabanyes és un edifici singular que, per la bellesa i simplicitat del seu estil purament romànic, està a l'alçada de les ermites romàniques que trobem escampades pels Pirineus i Prepirineus. Les restriccions de moviment, que no ens permeten sortir fora de l'àrea metropolitana durant el cap de setmana, ens han obligar a buscar nous objectius i Sant Cebrià de Cabanyes és un objectiu de primera per fer una excursió matinal per la Serra de Marina.
L'itinerari que hem traçat és una ruta circular sortint de les proximitats de Montcada i passant pel cim del Turó de les Maleses abans d'arribar al nostre objectiu principal. Hem deixat el cotxe a l'inici de la pista de Vall Llosera i hem pujat per aquesta pista, que aviat hem deixat per seguir per la pista del Turó de Moià. Hem arribat al costat del cim d'aquest turó, ocupat per unes antenes de comunicacions i hem seguit per l'altra banda, per on aviat hem arribat a les proximitats de Sant Pere de Reixac. No hi hem arribat sinó que pocs metres abans hem agafat el camí de les fonts, que ja coneixíem d'alguna altra excursió.
El camí de les fonts puja per la vall del Torrent de Reixac passant per la font dels Avellaners i per la font dels Caçadors, i travessant els frondosos boscos de la vessant nord de la Serra de Marina. Un corriol amb fort pendent ens ha portat finalment fins al cim del Turó de les Maleses (464 m), un lloc que darrerament hem visitat sovint. Avui no ens hem entretingut mirant les restes arqueològiques del poblat ibèric, que ja tenim molt vistes, però ens hem aturat uns minuts per esmorzar contemplant les grans vistes del Vallès. Feia un aire gelat, de manera que ben aviat hem seguit el nostre camí.
A l'altre extrem del cim hem agafat un camí carener en direcció al Turó de Can Donadeu però poc abans d'arribar-hi hem agafat una pista a la dreta que aviat ha iniciat una llarga baixada pel vessant de Sant Fost de Campcentelles. Hem arribat a l'ermita de Sant Cebrià de Cabanyes i ens hem entretingut una estona admirant aquesta bella mostra del romànic abans de seguir el nostre camí. 
Seguint la mateixa pista hem acabat a la carretera de La Roca. Hem travessat la carretera i hem baixat a la llera del Besòs per on hem retornat fins al punt de partida.


ENTRADES RELACIONADES:
Les fonts de
Reixac, 2020
Camí de les
Ermites, 2020
Turó de
Montcada, 2020

dimecres, 2 de desembre del 2020

Bòfia dels Prats i cova de l'Ormini

Bòfia dels Prats
Avui hem fet una sessió doble d'espeleologia entre el Pallars i l'Alt Urgell. Hem visitat dues coves, una primera més tècnica, amb ràpels, gateres i remuntades, i una altra més fàcil, apta per a excursionistes sense mitjans tècnics. Hem sortit de casa a les 6 del matí en direcció  a Coll de Nargó. Hem agafat la carretera de Bóixols i poc abans d'arribar-hi hem entrat en un sistema de pistes que porten, a través del Grau dels Prats, a les antenes del Cap de l'Obaga Negra. Poc abans d'arribar-hi, en una marcada corba de la pista, uns metres per sota de les instal·lacions d'antenes del Cap de l'Obaga Negra, hem deixat el cotxe. L'avenc està a molt pocs minuts d'aquest punt. 
Bòfia dels Prats o Avenc de l'Obaga Negra: L'entrada és espectacular, un gran forat de 10 x 15 metres sobre la sala principal. L'accés en ràpel és una mica precari, només un parabolt, però hem assegurat la instal·lació des d'un arbre proper. El ràpel de 15 metres és espectacular, gairebé tot volat, i cau a plom sobre un amuntegament de blocs. Des del fons del pou teníem una bona vista de la gran boca que dóna llum a tota la sala.
Hem baixat per un pendent per iniciar el recorregut conegut com a via de la Remuntada. Hi ha un pendent de roca, unes plaques llises per on hem remuntat amb l'ajut d'una corda fixa. Després, seguint un passamans, hem arribat a un estretament que ens ha portat a la segona sala. Allà s'obre un pou d'uns 10 metres de fondària, que hem baixat en ràpel.
Hem remuntat el pou tornant a la segona sala i hem seguit fins a l'altre extrem de la sala on hi ha una gatera amb concrecions i molta humitat, per on hem arribat a una petita sala. Després, per un segon tram de gatera, hem arribat a la capçalera d'un petit pou d'uns 5 metres.  No hem baixat aquest pou sinó que ens hem limitat a admirar les estalactites que adornen la capçalera del pou.
Hem retornat a la sala principal, baixant en ràpel el tram de les cordes fixes, i ens hem preparat per remuntar el primer ràpel, de 15 metres volats. A poc a poc, amb l'ajut del material específic (croll i jumar), hem superat el pas sortint de l'avenc.
Aquí teniu el vídeo d'aquesta primera activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:

Cova de l'Ormini: després d'un bon recorregut en cotxe per les inacabables pistes i d'aturar-nos uns minuts a dinar, hem arribat a la cova de l'Ormini. Hem deixat el cotxe ben a prop i en pocs minuts hem arribat a la boca de la cavitat. La cova de l'Ormini no té cap dificultat tècnica i està a l'abast dels excursionistes; no cal utilitzar material ni tenir capacitat tècnica per a la pràctica espeleològica. Aquesta cova es coneix des de fa força temps i fins i tot en una època es va habilitat per a la seva explotació turística però avui està oberta i només resten unes escales metàl·liques i unes baranes com a testimoni d'aquela frustrada iniciativa turística. La boca d'entrada està dintre d'un petit edifici que formava part del projecte d'instal·lació turística que s'havia de posar en marxa en aquest indret i que mai es va arribar a posar en marxa.
La cova té belles formacions, que hem recorregut a peu aprofitant les instal·lacions abandonades, i hem fet moltes fotografies. És una única galeria principal sense ramificacions importants i unes escales metàl·liques enllacen els diferents nivell de la cova. Hi ha moltes formacions, algunes de gran bellesa, encara que la cova ha patit la visita de gent poc respectuosa amb aquesta bellesa que han embrutat algunes de les parets i han trencat estalactites. 
Malgrat tot, la visita a la cova he estat molt interessant, tot i no tenir cap dificultat tècnica, i hem recorregut pràcticament tots els seus racons admirant tota mena de formacions. Després d'aquesta intensa visita hem sortit a l'exterior donant per acabada la jornada espeleològica. Començava  a fosquejar i no podíem perdre temps perquè a les 10 havíem d'estar a casa a causa del toc de queda.
I aquí teniu el segon vídeo de la jornada, el de la Cova de l'Ormini. Com l'altre, ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
Barranc de
Culles, 2014
Barrancs del
Fenollet, 2010
Forat de
Bóixols, 2008