diumenge, 30 de maig del 2004

GR10 etapa 02: Olette - Ainhoa

Olhette - Col des Trois Fontaines - Sare - Venta Berouet - Ainhoa

De bon matí sortim, després d'un bon esmorzar a la gîte a base de melmelades casolanes amb pa i mantega. El dia no està gaire bé; està molt núvol i quan arribem al coll hi ha boira i plou. Sort que portem la capelina; ens la posem i seguim endavant. Travessem la via del tren turístic que puja a la Rhune, una muntanya convertida en mirador per a turistes. Ja de baixada, arribem al poblet de Sare. A Sare estem a punt de plegar. Plou fort i el cel gris no sembla que vulgui canviar. Ens refugiem en un bar i esperem una estona. Al cap de poc sembla que vol deixar de ploure i sortim novament. Passem per la venta Berrouet, una curiosa zona comercial al límit de la frontera, on compren els francesos. Arribem a Ainhoa i donem per acabada l'excursió. Un taxi ens retorna a Hendaia, on tenim el cotxe.


dissabte, 29 de maig del 2004

GR10 etapa 01: Hendaya - Olhette

Hendaia - Biriatou - Col d'Ibardin - Venta de Inzola - Olhette

Iniciem aquest gran recorregut pirinenc a la platja d'Hendaia, just al davant de l'elegant casino. De bon matí comencem a caminar pels carrers d'Hendaia. Resseguim un passeig veient Irún a la riba espanyola del Bidasoa. En poc més de dues hores arribem a Biriatou. Dinem a l'aubergue Hiribarren, amb vistes al Bidasoa i a la carretera que ressegueix el riu per la riba espanyola. Després seguim el nostre camí. Cal pujar al coll d'Ibardin, de només 317 m, però el sol de les tres de la tarda és fort. De baixada, el camí fa una incursió a l'altra banda de la frontera; passem la muga 18 i arribem a la venta de Inzola, una antiga caserna de la Guàrdia Civil que ara funciona com a taverna. Prenem un refresc i seguim el nostre camí. A la venta de Inzola ens ensenyen una drecera que ens porta, pel mig del bosc, fins a Olhette. Ens estalviem una petita pujada fins al coll de Grand Escarga. A Olhette, final d'aquesta etapa, ens allotgem a la gîte d'étape, instal·lada en un típic caserío basc. Havíem fet la reserva per telèfon i ens esperen amb el sopar a punt.


dissabte, 22 de maig del 2004

VF Teresina

La via ferrada de la Teresina és la més aèria i clàssica de Montserrat, i la primera que es va fer aquí si deixem de banda alguns camins equipats que no són pròpiament vies ferrades. Puja per una canal de la zona de Santa Cecília i després s'enfila per la gran paret fins al cim de Sant Jeroni, punt culminant del massís. Ja l'havíem pujat un parell de vegades però només fins a l'agulla despresa de la paret on abans acabava la via. Ara l'han equipat fins al cim i això ens permet un final molt millor, gaudint de la gran panoràmica que es veu des de Sant Jeroni.


diumenge, 16 de maig del 2004

Gorja de les Canals

Gorja de les Canals
El torrent de les Canals és un afluent de la riera de Sant Aniol. El descens d'aquest barranc és tan espectacular com el propi Sant Aniol: aigües netes i transparents, cabal important i continu, entorn salvatge... un dels millors descensos de Catalunya. Avui estreno el vestit de neoprè que per fi m'he comprat, després de més de 20 anys fer barranquisme al límit de la hipotèrmia. L'aproximació ja és, per si sola, una magnífica excursió pel indrets ferèstecs de l'Alta Garrotxa. Després de dues hores de camí iniciem el descens, molt aquàtic i tècnic però sense cap dificultat especial. Completem el descens i acabem dinant al restarant del càmping de Sadernes.


diumenge, 9 de maig del 2004

VF de les Dames

Una nova via ferrada a Montserrat, a la zona de la Vinya Nova, que fem en sortida matinal. És una via vertical i de dificultat sostinguda però perfectament equipada. La baixada la fem per la mateixa via, en ràpel. En un dels replanets de la via trobem una espectacular floració violeta d'orelles d'os (ramonda myconi), que fotografiem tots compulsivament com si fóssim japonesos.


dissabte, 1 de maig del 2004

Barranc del Coll de Port

Barranc del Coll de Port
Volíem fer el barranc del pas de l'Escanell però en arribar al primer ràpel hem observat que el riu baixava crescut i no era prudent baixar. Hem tornat enrere i hem anat al Torrent del Coll de Port, a prop de Sant Llorenç de Morunys (La Cóma). Hem fet el barranc, no gaire llarg, i a la tarda en volíem fer un altre però s'ha posat a ploure i ho hem deixat córrer. Avui, per primera vegada, portava un neoprè de lloguer i he pogut comprovar la diferència entre fer barrancs a pèl i fer-los correctament equipat.