Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espéleo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espéleo. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 de març del 2026

Avenc de les Piques

Avenc de les Piques
L'Avenc de les Piques és una cavitat petita situada a la zona de la Falconera, en el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Tot i la seva mida reduïda, té un especial atractiu per les piques, petits gours esglaonats, que donen nom a l'avenc.
Aquestes piques estan normalment seques però avui, després d'una llarga temporada de pluges, hem tingut la sort de trobar-les plenes, un espectacle singular del que poques vegades es pot gaudir.
Avui l'objectiu principal era l'avenc però hem volgut fer un recorregut una mica més llarg per la zona. Hem sortit de l'explanada de la Falconera i en pocs minuts hem arribat al collet de la Sabatera. Estàvem a molt poca distància de l'avenc però hem volgut apropar-nos al cim del Turó de la Roureda, pensant que sempre és interessant pujar un cim quan el tenim tan a prop. 
No ha estat una bona idea perquè el cim del Turó de la Roureda està cobert de bosc i ni tan sols hi ha un corriol que hi porti. Hem desistit de fer el cim i hem tornat enrere fins al collet. Des d'allà hem anat fins a l'avenc molt proper. No hem encertat el camí correcte i ens hem embolicat una mica pel bosc però aviat hem arribat a la boca de la cavitat.
Al costat de l'entrada, un rètol adverteix del perill d'hipòxia. Nosaltres ja estàvem informats d'aquest perill però també sabíem que la possible hipòxia es dóna a les petites galeries o gateres situades més enllà de les piques i no a la sala principal que era el nostre objectiu d'avui.
Hem muntat un curt ràpel des d'un arbre. En algun lloc havíem vist que es podia instal·lar un desviador però no hem trobat el spit d'aquest desviador i, com que el ràpel és molt curt, de només 5 metres, hem baixat directament.
Després del ràpel, una rampa fangosa ens ha portat a la sala. A l'entrada hi ha una colada amb banderes i a la sala hi ha formacions per les parets. Al fons, les piques, que ens han donat una agradable sorpresa: estaven plenes d'aigua clara i transparent !
No és gaire habitual trobar les piques amb aigua. Fins i tot, en els darrers temps, s'ha convertit en un fet excepcional, però avui hem pogut gaudir de les piques en el seu millor moment.
Hem fet moltes fotos i hem explorat tots els racons de la sala però no hem entrat a les galeries superiors per evitar el risc d'hipòxia. 
Després d'una bona sessió fotogràfica, hem iniciat el retorn remuntant el curt pou amb el material d'espeleologia i hem retornat al punt de partida, satisfets per aquesta curta però singular matinal espeleològica
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Ressenya
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Avenc de les Piques
Joan G. · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , ,

dijous, 12 de febrer del 2026

Cija de los Royos

Cija de los Royos
Avui hem tancat la campanya d'espeleologia al Baix Aragó amb la quarta i darrera activitat programada: la Cija de los Royos. Es tracta d'una cavitat formada bàsicament per una gran esquerda del terreny on s'obre una llarga galeria. El recorregut és fàcil i només hi ha quatre ràpels, el més llarg de 15 metres, però molt tècnic perquè s'han d'instal·lar diversos desviadors, reenviaments i passamans per recórrer la galeria.
El recorregut de la cavitat té diversos punts singulars, amb nom propi: la Bañera, el Paso de las Termópilas, los Gours Camaleónicos, la Sala Jordi Carreras...
Havíem vist algunes fotos de la cavitat amb força aigua i després de les darreres pluges pensàvem que potser trobaríem algun sector inundat però no ha estat així; tot estava ben sec.
Per arribar a la Cija ens hem desplaçat fins a Villarluengo. Des d'allà hem seguit una llarga pista, d'uns 17 km abans d'iniciar l'aproximació a peu. Feia un vent molt fort i bastant fred quan hem preparat el material a peu de cotxe. Després, hem fet la curta aproximació, també sota una forta ventada, fins a l'entrada de la cavitat.
Hem baixat el primer ràpel, el més llarg, fins a l'inici de la galeria. Poc després hem trobat el primer punt singular: la Bañera. És un punt baix on, de vegades, s'acumula l'aigua. Avui la banyera estava ben seca però es veien les marques del nivell de l'aigua quan s'omple.
Poc després hem arribat a un altre punt singular: el Paso de las Termópilas. Allà cal passar per sobre d'una profunda fisura per arribar a la instal·lació del segon ràpel. Per fer-ho hem d'equipar un passamans. El pas és fàcil però entretingut. 
Després d'un altre ràpel hem arribat a la Galería de los Gours Camaleónicos, on hi ha una sèrie de gours esglaonats. Quan hi ha aigua, aquest és un racó de gran bellesa. Avui faltava l'aigua però seguia essent un racó ben singular.
El darrer ràpel ens ha portat al final de la cavitat, una gran sala que porta el nom d'un dels primers exploradors d'aquesta cavitat: Jordi Carreras. Aquí la fisura es fa ampla i molt alta, creant una sala de grans dimensions.  Hem baixat fins al fons de la sala, un gran espai on, de vegades, s'acumula l'aigua formant un gran llac. Avui només hi havia fang però l'indret era realment impressionant per les seves dimensions. 
Després de completar l'exploració de la cavitat, hem tornat enrere, seguint el mateix recorregut i remuntant els quatre ràpels fins sortir a l'exterior, donant per acabada l'exploració d'aquesta cavitat i l'estada de quatre dies al Baix Aragó. Només ens quedava el llarg viatge de retorn a casa, satisfets per l'èxit d'aquesta sortida.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Cija de los Royos
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Cija de los Royos
Alícia · Manel · Miriam · Sonia · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , ,

dimecres, 11 de febrer del 2026

Sima de Val de Otón

Sima de la Val de Otón
Avui hem fet un llarg desplaçament per visitar la Sima de Val de Otón, una cavitat força interessant situada a la comarca de Cuencas Mineras.
La Sima de Val de Otón és relativament petita però té una singularitat que la fa gairebé única: hi ha una sala amb un mur totalment recobert de cristalls blancs d'aragonit, una raresa geològica que mereix una visita. La cavitat consta bàsicament de dos pous, connectats a la part superior per una petita finestra. 
Després de recollir les claus a l'Ajuntament de Huesa del Común, hem arribat a la zona de Cerro Marcuello on es troba la sima. Feia un vent fort i fred, però l'aproximació és curta i en pocs minuts estàvem a l'entrada preparant les instal·lacions del primer ràpel. 
Hem iniciat l'exploració amb un curt ràpel de 8 metres i mig, fins a un replà situat al costat de la finestra que connecta els dos pous. Després, hem passat a l'altra banda de la finestra i hem muntat un ràpel per baixar a les sales inferiors. 
És un ràpel curt, d'uns 15 metres, amb un curiós reenviament instal·lat en una estalagmita. Un cop a baix, una curta grimpada ens ha portat fins a una sala amb moltes formacions, d'un blanc puríssim. 
Després, hem tornat al peu del ràpel i hem baixat fins al fons d'aquest primer pou, on hi ha la sala de l'aragonit. És realment impressionant: tot un mur recobert de cristalls blancs d'aragonit.
Després de contemplar el mur d'aragonit i fer unes quantes fotos, hem remuntat el pou i hem retornat per la finestra per arribar a l'altre pou. 
A l'altra banda de la finestra, hem fet un ràpel d'uns 18 metres fins a l'inici d'una rampa pedregosa. Baixant per aquesta rampa, hem arribat a l'entrada d'una petita galeria, més aviat una gatera, per on hem baixat fins arribar al punt de màxima profunditat de la cavitat, a uns 38 metres de l'entrada. Pel camí hem passat per una petita zona recoberta de cristalls d'aragonit.
Finalment, hem remuntat el pou, donant per acabada l'exploració de la Sima de Val de Otón, abans d'iniciar el llarg retorn a la nostra base de Cantavieja.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Sima de Val de Otón
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Sima de Val de Otón
Alícia · Manel · Miriam · Sonia · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , ,

dimarts, 10 de febrer del 2026

Cueva del Recuenco

Cueva del Recuenco
En el segon dia d'estada al Baix Aragó, hem visitat una de les cavitats més conegudes de la zona: la Cueva del Recuenco. És una cavitat relativament petita però molt laberíntica, amb un recorregut de poc més de 1.000 metres però concentrats en un laberint de galeries i gateres recargolades i a diferents nivells.
Mirant la ressenya, impossible de desxifrar, ja vèiem que difícilment podríem arribar a tots els racons d'aquesta cavitat tan complicada però els objectius eren clars: volíem arribar a les sales més característiques del Recuenco i especialment a la Sala de los Macarrones, la més bella de totes.
Hem sortit de la nostra base d'operacions a Cantavieja i ens hem desplaçat fins a Ejulve, on està ubicada la cavitat. Eren només 56 km però hem trigat més d'una hora perquè el trajecte es fa per carreteres secundàries que recorren la complicada orografia de la comarca.
Hem recollit les claus de la cova a l'Ajuntament d'Ejulve. Fa uns dies vam demanar el permís necessari per visitar la cova i ja ens esperaven.
Hem entrat per la petita porta i hem baixat amb l'ajut d'unes cordes fixes fins a la primera sala. Per una galeria entre blocs hem baixat fins a la Gran Sala, però no a la base de la sala sinó a les terrasses superiors.
Des d'aquí hem iniciat el recorregut de la primera via de la nostra exploració. Per una terrassa penjada, hem arribat a l'inici d'una galeria amb moltes formacions que ens ha portat sense complicacions a la Sala del Lago. La sala i el llac són interessants, però ens han decebut una mica perquè esperàvem trobar un llac i hem trobat una banyera. Tot i les petites dimensions del llac, tant l'indret com el recorregut eren força interessants per les moltes formacions que hem anat trobant.
Hem tornat a la sala i hem iniciat l'exploració de la segona via. Segons la ressenya que portàvem, un destrepe sinuoso ens portava a les galeries i sales inferiors. Una mica a cegues, per galeries i gateres laberíntiques i enfangades que no quadraven amb les ressenyes, hem arribat a la fita més important de la nostra visita: la Sala de los Macarrones. 
Aquesta sala també és petita però de gran bellesa, amb una impressionant concentració de petites estalactites, els macarrons, i uns petits gours.
Hem retornat a la sala per iniciar la tercera exploració. Amb un ràpel instal·lat en unes estalagmites, hem baixat al fons de la Gran Sala. Hem recorregut els diversos racons de la sala on hi havia algunes formacions, especialment unes banderes, i hem entrat a una nova galeria laberíntica.
No sabíem exactament on ens portava la galeria però esperàvem trobar alguna de les sales que ens faltaven per trobar, com la Sala de las Cortinas o la Sala del Huevo Frito. No hem trobat aquestes sales sinó que, sorprenentment, hem enllaçat amb les gateres que abans ens havien portat a la Sala de los Macarrones. 
Hem remuntat el ràpel retornant a la sala d'entrada per fer la darrera exploració: la Galería del Conejo. Hem pujat per una rampa fangosa i després hem baixat per la galeria on, en un racó, hem vist les restes dels ossos del conill que va tenir l'honor de donar nom a la galeria. 
Més avall hem muntat un ràpel per baixar al fons de la galeria. Hem iniciat el descens per una gatera poc pendent que s'aboca a una gran sala. Després d'instal·lar un reenviament, hem baixat fins al fons de la sala.
Hem fet una curta exploració pels racons inferiors de la sala abans de donar per acabada la visita a la Galería del Conejo i a la Cueva del Recuenco. Només ens quedava remuntar el ràpel i les cordes fixes del principi per sortir a l'exterior i retornar a la nostra base de Cantavieja.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Cueva del Recuenco Cueva del Recuenco
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Cueva del Recuenco
Alícia · Manel · Miriam · Sonia · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , ,

dilluns, 9 de febrer del 2026

Cueva del Turcacho

Cueva del Turcacho
Hem iniciat una estada de quatre dies al Baix Aragó visitant la Cueva del Turcacho, una cavitat relativament petita, per aprofitar el dia després del llarg viatge fins al Maestrazgo turolense.
Hem arribat a migdia a Cantavieja, que serà el nostre centre d’operacions aquests dies, i ens hem instal·lat en un apartament. Després de dinar i preparar el material, ens hem desplaçat fins a Iglesuela del Cid per visitar la cavitat.
Hem deixat el cotxe en una petita àrea de pícnic, al costat d’una font, i hem iniciat la curta aproximació a la cova. En pocs minuts hem arribat a l’entrada i ens hem endinsat en la foscor del Turcacho.
La cavitat té un recorregut d'uns 830 metres i un desnivell de només 25 metres. Bàsicament és una única galeria relativament estreta, encara que en molts sectors està subdividida en dos nivells. 
Després de recórrer un primer tram de galeria estreta, hem arribat a un petit ressalt de només dos metres que hem baixat utilitzant la corda. Poc després hem arribat a una fonda esquerda que comunica la galeria superior amb el pis inferior. Cal passar per sobre d'un buit considerable amb uns passos fàcils però exposats.
Hem muntat un passamà, aprofitant un parabolt i un pont de roca, per superar el pas. Després hem seguit per la galeria, sempre per sobre de les esquerdes que comuniquen amb el nivell inferior. 
A partir d'aquí hem trobat diverses cordes fixes que asseguren els passos amb exposició i les petites grimpades i desgrimpades que es van trobant.
Després de superar un pas estret, hem arribat al sector final. Hi ha una colada d'uns quatre metres, que hem superat amb una corda de nusos arribant a una saleta rodona. A la part baixa d'aquesta saleta hi ha l'entrada d'una mínima gatera. Sembla inaccessible però, amb una mica de contorsionisme i sense respirar gaire, l'hem travessat arribant al peu d'una xemeneia vertical d'uns 8 metres. 
Després de superar la xemeneia, encara hem seguit per una estreta gatera en L i hem baixat un petit ressalt per arribar a una sala perpendicular, que les ressenyes anomenen Galería Misteriosa. 
No hem trobat res misteriós en aquesta sala però en un racó hi ha una corda fixa que permet pujar a una galeria penjada que gairebé no té recorregut.
A la Galeria Misteriosa hem donat per acabada l'exploració del Turcacho i hem iniciat el retorn seguint el mateix itinerari.
A la sortida ja era fosc i plovisquejava però en pocs minuts hem arribat al cotxe i hem retornat a Cantavieja, tancant aquesta primera jornada subterrània al Baix Aragó. 
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Cueva del Turcacho
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Cueva del Turcacho
Alícia · Manel · Miriam · Sonia · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , ,

dissabte, 31 de gener del 2026

Avenc Jordi Verdiell

Avenc Jordi Verdiell
Avui hem visitat l'Avenc Jordi Verdiell, situat al Massís de l'Ordal. És una cavitat relativament petita, que únicament té un pou de 17 metres de profunditat i unes gateres laterals on es poden admirar unes excèntriques molt singulars.
Ja havíem visitat aquesta cavitat fa uns anys però avui l'objectiu era diferent. He vingut acompanyat de dos amics, en Carles i en Jesús, que mai havien baixat al fons d'un avenc i es volien iniciar en les tècniques de l'espeleologia. Ha estat com un petit curset, un bateig subterrani per als amics novells.
Hem fet part de l'aproximació a l'avenc pujant en cotxe per la pista, fins que el mal estat de la via ens ha obligat a seguir a peu. En pocs minuts hem completat el recorregut de la pista i, baixant per un corriol poc marcat, hem arribat a l'entrada de l'avenc.
Com en la nostra anterior visita, hem trobat la cavitat perfectament equipada, amb ancoratges químics a la capçalera. Abans de baixar, hem fet una breu sessió tècnica, revisant els equips de seguretat. 
Hem equipat dues vies, una principal i una auxiliar, i hem iniciat el descens. El pou està ple de formacions, de manera que mentre baixàvem hem pogut admirar la decoració de les parets. 
Un cop al fons, després de gaudir de la visió del pou des de baix, amb la llum entrant per la petita boca, hem iniciat l'exploració de les galeries laterals. Hi ha dues petites galeries a les que s'entra per unes gateres estretes. En una d'elles, la més estreta, hi ha una bona col·lecció de formacions excèntriques, el principal atractiu d'aquesta petita cavitat.
Després d'explorar les gateres i fer algunes fotografies, hem iniciat el retorn. La remuntada del pou és la part més delicada de l'activitat, ja que cal pujar per la corda utilitzant el material específic (shunt i jumar) i la tècnica necessària. 
Igual que al principi de l'activitat, hem fet una breu sessió tutorial sobre la utilització del material i la tècnica de la remuntada. A poc a poc, hem anat pujant i al cap d'una estona ja estàvem els tres a dalt, satisfets per haver completat amb èxit aquesta primera exploració subterrània dels espeleòlegs novells.
Aquesta vegada no hem fet vídeo perquè ja tenim la pel·lícula que vam publicar després de la nostra anterior visita a l'Avenc Jordi Verdiell. La podeu veure més avall en aquesta mateixa entrada del blog.
Avui tampoc hi ha àlbum de fotos, ja que en l'anterior ocasió ja vam publicar un extens àlbum amb un reportatge gràfic de la cavitat. Podeu veure l'enllaç a l'apartat "entrades relacionades" 
ENTRADES RELACIONADES:
MÉS FOTOS:
Avenc Jordi Verdiell
les excèntriques
Avenc Jordi Verdiell
TOPOGRAFIA:
Avenc Jordi Verdiell
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Participants
Carles · Jesús · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , ,

dimarts, 25 de novembre del 2025

Cova de les Rondes

Cova de les Rondes
Els seguidors del blog saben que hem visitat la cova de les Rondes en tres ocasions anteriors. És una cavitat d'origen tectònic, formada bàsicament per una galeria allargada, plena de blocs que li donen un caràcter laberíntic en alguns punts. 
Com en ocasions anteriors, volem recórrer la cavitat en travessia, entrant per una de les seves boques i sortint per l'altra després de recórrer els 500 metres de travessia subterrània. És tot un repte perquè en les anteriors visites a la cova no vam poder completar la travessia fins al tercer intent, una aventura que fins i tot va merèixer un article a la secció d'anècdotes del Blog de Muntanya. 
Avui la situació és diferent. Ja coneixem el camí i, a més, la crònica de l'anterior travessia que vam publicar en el blog ens dona les claus per trobar el bon camí en el caos laberíntic de blocs. 
Després d'una curta aproximació, hem entrat a la cova per l'entrada situada més al nord. És una fisura estreta per on hem de superar uns petits ressalts, de pujada i de baixada, per arribar a la instal·lació del ràpel de 10 metres, que està muntat amb una corda fixa. 
El ràpel baixa per un forat estret però l'hem travessat sense problemes, arribant a la galeria principal. Tota la cavitat està formada per una ampla galeria ocupada per blocs de roca caiguts, que en alguns punts formen petits laberints i passos estrets. 
Tot i les dificultats, el coneixement previ de la cova ha estat determinant i molt abans del previst hem tret el cap per l'altra boca de la cavitat, després de completar la travessia. 
Aquesta vegada el vídeo és curt perquè ja teníem publicat en el blog el vídeo descriptiu de la travessia. El que publiquem aquí és més anecdòtic que descriptiu i només recull algunes escenes disperses de la travessia. És obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:
ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
Cova de les Rondes
Alícia · Laura · Manel · J. Rafel

TOPOGRAFIA:
Topografia Cova de les Rondes
BIBLIOGRAFIA:
Cap comentari:
Etiquetes: , , ,

divendres, 31 d’octubre del 2025

Cova Tancada des Cap de Menorca

Cova Tancada des Cap de Menorca
Avui hem tancat la nostra estada de cinc dies a Mallorca amb la visita a una cavitat fàcil i curta, però molt interessant per la gran quantitat de formacions que conté. Aquesta tarda hem d’agafar l’avió de tornada a casa, però hem volgut aprofitar les darreres hores per fer una breu matinal espeleològica.
La Cova Tancada es troba a la zona del Cap de Menorca, prop d’Alcúdia. La seva boca s’obre arran de mar i el camí d’accés baixa entre les roques oferint àmplies vistes sobre la Badia d’Alcúdia. No cal material tècnic per fer la visita, ja que tot el recorregut és a peu pla.
Fa uns anys, es va intentar condicionar la cavitat i el camí per explotar-la turísticament. El projecte no va arribar a bon port, però encara en resten nombroses traces: dins la cova hi ha trams amb esglaons tallats a la roca o fets amb ciment, i al camí d’accés s’hi conserven algunes estaques de ferro que devien sostenir una barana avui desapareguda.
Després de deixar els cotxes en una petita explanada al final d’una pista, hem iniciat la fàcil aproximació pujant per un suau llom del bosc fins a enllaçar amb el corriol ben marcat que condueix a la cova. Aviat hem sortit del bosc i hem arribat a una zona rocosa amb àmplies vistes sobre el mar. El camí baixa fort entre les roques i, en un punt del descens, trobem un breu pas equipat amb una cadena.
Al tram final, el sender es difumina una mica entre les roques, però unes marques de pintura ens guien en els punts més dubtosos. Finalment, hem arribat a l’entrada de la cavitat, lleugerament enlairada i orientada cap al mar.
Hem entrat a la cavitat baixant uns quants esglaons i de seguida hem comprovat que la Cova Tancada és molt més interessant del que imaginàvem. En un espai reduït s’hi concentra una gran quantitat de formacions que decoren tots els racons de les diferents sales que anem trobant al llarg de la galeria principal. Destaquen especialment algunes columnes de dimensions imponents i gran bellesa.
Després de recórrer la part principal de la cavitat, hem iniciat el retorn cap a la sortida, però poc abans d’arribar-hi ens hem desviat per una petita galeria descendent que enllaça amb una gatera. Aquesta ens ha portat fins a una petita finestra oberta a l’exterior, amb vistes al mar.
La finestra és petita però perfectament practicable, i ens ha permès sortir fins a una petita terrassa penjada sobre el mar. Grimpant una mica per les roques i flanquejant sobre el penya-segat, hem arribat de nou a l’entrada principal de la cova. Després de recollir les motxilles, hem iniciat el retorn per on havíem vingut.
Amb la visita a la Cova Tancada, hem posat punt final a una estada de cinc dies a Mallorca durant la qual hem explorat algunes de les cavitats més destacades de l’illa. A la tarda, l’avió ens ha tornat a casa amb la satisfacció d’haver aprofitat al màxim aquests dies d’intensa activitat espeleològica i descoberta subterrània.
I aquí teniu el vídeo de la visita a la Cova Tancada des Cap de Menorca. Aquesta vegada ha estat produït pel Blog de Muntanya amb la col·laboració de NONSTOP.
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Cova Tancada des Cap de Menorca
BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ:
PARTICIPANTS:
Cova Tancada des Cap de Menorca
Manel · Merche · Oriol · Sonia · J. Rafel
2 comentaris:
Etiquetes: , , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)