dissabte, 26 de novembre del 2011

Puigsacalm pel Camí dels Burros

Avui teníem prevista una sortida de bicicleta tot terreny per les planes de l'Urgell però les previsions meteorològiques indicaven boires molt espeses, de manera que finalment hem canviat de plans i hem fet una excursió per la zona del Puigsacalm. Aquest cim l'hem fet molts vegades però avui hem triat un itinerari singular anomenat Camí dels Burros que ressegueix el cingle per baix des de la Collada de Barcons fins al Coll de Joanetes. Hem sortit de la Collada pel camí normal del Puigsacalm però al cap de ben poc hem agafat un caminet que puja ben dret per la carena i, després d'un parell de trams ben pendents, arriba al cim del Tossell Gros (1.461 m). Des d'aquí ja hem pogut veure el Pirineu tot nevat, destacant el Puigmal i el Canigó. Després hem seguit per la carena fins que, ja ben a prop del cim del Puigsacalm, hem deixat el camí normal per agafar el Camí dels Burros, que baixa una mica i ressegueix el cingle per la part de baix. Amb algunes pujades i baixades i davat d'un panorama extraordinari, hem arribat al coll de Joanetes. Des d'aquí el camí puja fàcilment fins al peu del Puig dels Llops (1.486 m), on ens hem aturat a dinar. Hem pujat al cim, des d'on es veia un gran panorama. Després hem retornat al camí i en molt poc temps hem arribat al cim del Puigsacalm (1.513 m) des d'on el panorama era també extraordinari sobre els Pirineus nevats, la Garrotxa i la Catalunya central. Finalment només quedava retornar a la Collada de Barcons, passant per la Font Tornadissa i el coll de Sant Bartomeu.
Aquí teniu la pel·lícula oficial d'aquesta sortida, cedida per Produccions JGB per a tots els seguidors d'aquest blog.



I aquí teniu també les dues panoràmiques circulars:

Puig dels Llops, 1.486 m

Puigsacalm, 1.513 m


dissabte, 19 de novembre del 2011

GR83: Viabrea - Arbúcies

Viabrea - Riells del Montseny - Torre de Montfort - Arbúcies

Tercera etapa d'aquest GR, que ens ha portat fins a Arbúcies. Després d'haver faltat a la sortida de la segona etapa a causa de l'expedició a l'Atlas, avui hem retornat a la colla del GR per fer aquesta etapa que recorre la falda del Montseny seguint, com sempre en aquest GR, la direcció del nord. Avui les previsions del temps eren també apocalíptiques però no ens hem desanimat i a primera hora del matí hem arribat en autocar a Viabrea, on hem esmorzat amb els tradicionals croissants. Després hem iniciat la marxa seguint el GR, no sempre ben marcat i amb alguns sectors poc definits. Les previsions meteorològiques no s'han materialitzat i el dia s'ha mantingut sense caure ni una gota mentre travessàvem els boscos humits del Montseny, avui vestits de tardor. Hem passat sense aturar-nos pel poblet de Riells del Montseny i hem continuat el nostre camí. Més endavant ens hem apartat una mica del GR per fer una visita a la Torre de Montfort on hem fet la foto oficial de grup. Després ja només ens quedava baixar fins a Arbúcies i travessar el poble fins al restaurant Antic Ramonet, on hem acabat la jornada caminadora amb un magnífic dinar. Hem tingut molta sort amb el temps perquè quan hem agafat l'autocar per retornar a casa ha començat a ploure amb ganes. Una vegada més, hem tingut la sort dels campions...
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. Aquesta vegada hem fet moltes fotos de bolets, ja que tot n'estava ple; a l'àlbum oficial hi ha només una petita mostra però amb el material d'avui ha crescut molt el nostre àlbum de bolets.


diumenge, 13 de novembre del 2011

Canal del Ninet

Canal del Ninet
Avui hem fet una sortida matinal per tal d'acabar una activitat que teníem pendent i que havíem deixat sense acabar el mes de febrer passat quan vam intentar pujar la Canal del Ninet però vam fer una variant que acabava al costat de la Bandereta. Avui, malgrat les males previsions meteorològiques, hem retornat a aquesta canal que talla la murala Nord d'Agulles i permet superar-la. Hem deixat el cotxe a l'aparcament de Can Massana i, després d'una aproximació una mica selvàtica, hem arribat al peu de la muralla d'Agulles i, per sota de la impresionant paret nord de la Bandereta, hem arribat a l'inici de la canal del Ninet. El pas més difícil d'aquesta canal equipada és la superació del mur inicial, amb l'ajut d'una corda amb nusos, a força de braços. Després, amb l'ajut de llargues bagues amb nusos, superem diversos flanquejaments i canaletes fins al punt on es bifurquen els dos itineraris; a la dreta la canal de la Bardereta i a l'esquerra la del Ninet. Aquesta vegada hem agafat la canal correcta i, després d'un tram fàcil per una canal no massa pendent, hem arribat al peu del mur final, dret i amb un petit desplom, que ens ha portat a dalt de la muralla d'Agulles, just al costat de la petita agulla anomenada El Ninet. Hem menjat l'entrepà i hem iniciat el retorn. No hem baixat pel camí més directe sinó que hem resseguit el camí de marques vermelles de la Travessia d'Agulles, amb algun tram equipat amb cordes fixes, fins a la Portella i de retorn a Can Massana. Hem tingut sort perquè ha començat a ploure amb força quan passàvem per Esparreguera; encara hem arribat a dinar a casa.
Hem fet una petita pel·licula, que podeu veure aquí:




dimarts, 1 de novembre del 2011

Barranc de Fontanella

Barranc de Fontanella
Per fi hem pogut completar aquest barranc, que va quedar pendent des del 3 de juliol quan un porc senglar ens va obligar a abandonar el descens que havíem iniciat. Ha estat difícil perquè ningú volia venir a aquest barranc; sembla que ningú no es creia que el senglar estava mort i ja no representava cap perill per als barranquismes. Avui he pogut fitxar la Maria i en Juan per fer aquest magnífic descens, que no és aquàtic però ens ha permès visitar uns indrets de gran bellesa natural. Hem sortit de bon matí i hem pujat en cotxe per la pista pedregosa que porta a l'inici del barranc. El descens ha estat molt tècnic, amb molts ràpels, i l'entorn era espectacular. A més, els colors de la tardor encara feien més atractiu l'espectacle natural del barranc de Fontanella. Al poc de començar hem arribat al punt concret on es va produir l'incident del senglar i, després d'explicar novament la història als dos barranquistes novells, que han escoltat les explicacions amb una barreja d'incredulitat i pànic, hem continuat baixant. Hem fet uns quants ràpels més fins acabar la primera part del barranc. Després de recórrer el petit sector de transició hem arribat a l'inici de la segona part. Abans del primer ràpel d'aquest sector ens hem menjat l'entrepà; després hem iniciat aquesta segona part, encara més tècnica que la primera. Després d'alguns ràpels petits i mitjans hem arribat al pas clau del barranc: el ràpel del passamans i els dos ràpels encadenats de la "poza trampa". El primer d'aquests ràpels ens ha portat fins al fons de la "poza trampa", un gorg sec d'uns tres metres de profunditat d'on calia sortir amb l'ajut d'una corda fixa. Després, una finestra estreta ens abocava al ràpel més llarg de tot el barranc, de 25 metres, realment espectacular i en un entorn de gran bellesa. Després només quedava un petit ràpel que ha posat punt final a aquest magnífic descens. Un caminet ens ha portat a la carretera i per la pista hem pujat a recuperar el cotxe.