dissabte, 24 de gener del 2015

Serra de Cardó: camí de les 11 ermites

Serra de Cardó
Avui hem visitat per primera vegada la Serra de Cardó, una de les serres menors de les terres tarragonines, a la comarca del Baix Ebre, a on mai havíem vingut. L'excusa per venir a aquests indrets, fins ara ignorats per nosaltres, ha estat la publicació en el número 257 de la revista Vértex d'un reportatge sobre la recuperació dels antics camins d'aquesta zona. L'itinerari gira al voltant del monestir-balneari de Cardó (avui gairebé enrunat) visitant onze de les catorze ermites que hi ha per aquesta zona, també totes en estat ruïnós. El dia era molt ventós però l'excursió no plantejava cap dificultat especial. Des del punt de partida al balneari de Cardó hem començat la ruta visitant l'ermita del Carme, situada sobre un espadat, el Salt dels Frares. Hem tornat a la carretera i hem agafat el Camí dels Frares, empedrat, que ens ha portat en pocs minuts a l'emita de la Trinitat. Més amunt hem passat per l'ermita de l'Àngel Custodi, des d'on hem iniciat una lleugera pujada fins al Portell de Cosp on hem deixat el camí ample per agafar un caminet entre el bosc, que puja fins a l'indret més singular de l'excursió: la cova Lluminosa, on el camí s'enfila per unes escales de pedra seca per passar per un gran forat de la roca. Poc després ens hem desviat del camí per acostar-nos a la Roca Foradada; com indica el seu nom, es tracta d'una gran roca travessada per un gran forat. Hem tornat al camí principal i hem seguit fins a la font i l'ermita de Sant Roc. Hem anat a parar a una pista però allà mateix hem agafat un altre camí que ens ha portat fins a l'ermita més pintoresca de la zona, la de la Columna, que el mapa de l'ICC anomena de Sant Simeó. Es tracta d'una petita construcció penjada sobre una roca que s'aixeca sobre la vall amb un parell de terrasses panoràmiques. Després, per un caminet poc marcat, hem pujat fins a l'ermita de Sant Onofre, també panoràmica però més enrunada. El següent punt d'nterès ha estat la font de l'Argelagar, enclotada entre dues parets de pedra seca i, com la majoria de les fonts que hem vist, gairebé seca i força malmesa. Hem pujat al Coll del Murtero i, ja de baixada, hem arribat a l'ermita de Santa Anna (segons el mapa de l'ICC, Sant Nofre). Hem dinat al costat de l'ermita aprofitant que feia sol i el vent ja no bufava tan fort i hem completat l'excursió baixant fins al punt de partida, al costat del balneari.
Aquí teniu la pel·licula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Graus del
Montsant, 2014
Avencs de la
Febró, 2014
VF de la Serra
de Mestral, 2001

dijous, 22 de gener del 2015

Gra de Fajol (2.708 m) amb esquís

Gra de Fajol
Avui hem iniciat la temporada d'esquí de muntanya de 2015 amb una ascensió relativament fàcil però inèdita per a nosaltres. La idea inicial era anar a Andorra, destinació ideal entre setmana quan no hi ha tanta gent com el dissabte, però les previsions del temps eren molt dolentes. Vam estar a punt de suspendre la sortida però finalment vam decidir venir a Vallter a provar sort. Aquesta vegada l'hem encertat perquè quan hem arribat a l'aparcament inferior de l'estació el dia era molt bo encara que molt fred: el termòmetre del cotxe marcava cinc graus sota zero. Des d'aquí l'ascensió amb esquís més clàssica és la del Bastiments però com que ja l'hem fet més d'una vegada avui hem optat per pujar el Gra de Fajol, una mica més baix però amb gran panoràmica. Hem començat a pujar per la pista del Xalet, avui tancada, i després hem seguit en direcció al coll de la Marrana. La pala final del coll, que de vegades presenta problemes, estava força bé i hem arribat sense dificultat al coll. Feia vent però no era, ni de bon tros, com les ventades que de vegades hem trobat en aquests indrets. El fred, però, era molt intens. Ja sense traça, hem començat a pujar per la pala del Gra de Fajol. Hi havia una petita capa de neu recent sobre neu ventada i dura però amb l'ajut de les ganivetes hem superat la pala fins a la carena final per on ben aviat hem arribat al cim del Gra de Fajol (2.708 m). El fred era intens i el vent, no massa fort, aixecava la neu al nostre voltant però el panorama era extraordinari; es veia tot el Pirineu Oriental, del Puigmal al Canigó. També hem pogut comprovar que havia estat un encert triar el Gra de Fajol perquè el Bastiments s'estava tapant per moments, de manera que si hi haguéssim anat ens hauria passat com en les nostres darreres ascensions a aquest cim, quan no vam veure res des de dalt. Hem fet les fotos del cim i la panoràmica circular:

Hem tret les pells de foca, ens hem apretat les botes i hem iniciat l'esquiada. Al principi, bona neu amb alguna pedra amagada però la part final, la pista de l'estació d'esquí, estava plena de pedres, de manera que hem hagut de baixar un parell de trams amb els esquís a l'esquena. Finalment hem arribat al punt de partida, donant per acabada la jornada d'esquí, curta però intensa i donant també per inaugurada la temporada d'esquí de muntanya de 2015.
Aquí teniu la pel·licula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Bastiments amb
esquís, 2010
Balandrau amb
esquís, 2005
Escalada al Gra
de Fajol, 1981

dissabte, 17 de gener del 2015

Camí dels Bons Homes: Bagà - Bellver

Coll del Pendís
Quarta etapa del Camí dels Bons Homes. Una etapa d'altura amb la que hem saltat per sobre de la serra del Cadí-Moixeró per entrar a la plana de la Cerdanya. Ahir va estar nevant pels Pirineus, de manera que avui hi havia la possibilitat de trobar neu pel camí i fins i tot que la neu ens compliqués molt l'excursió. No ha estat així; en el nostre camí només hem trobat una enfarinada i únicament en el tram del coll del Pendís hi havia una mica més de neu però en cap moment ens ha complicat les coses sinó que, al contrari, l'enfarinada ha fet ressaltar un panorama magnífic. Hem arribat en autocar a Bagà i ja ens esperaven al restaurant La Pineda amb la cafetera en marxa per servir-nos un cafè amb llet que ens permetés sortir una mica més calents en aquesta freda matinada. La ruta comença amb un tram de 4 km per la carretera del Coll de Pal fins que, ben a prop del poblet de Grèixer, cal deixar la carretera per començar a enfilar-se pel camí del coll del Pendís. Ben aviat hem vist que avui el dia era magnífic; molt fred però amb una llum radiant que feia ressaltar les muntanyes nevades que ens envoltaven. El camí puja pel bosc amb un pendent regular que ens ha fet guanyar desnivell molt ràpidament sense massa esforç. En els revolts del camí, quan els arbres ens ho permetien, hem pogut veure les Penyes Altes del Moixeró amb el seu gran espadat per sobre nostre. També hem vist la Tossa d'Alp i el Comabona, tot nevat. Hem arribat al coll d'Escriu i ens hem aturat a esmorzar aprofitant el sol que ja començava a escalfar una mica. Des del coll d'Escriu cal baixar una mica per un camí força dret fins a la masia del mateix nom, des d'on comencem a remuntar novament fins al refugi Sant Jordi, tancat i barrat. A partir d'aquí la neu tenia ja un cert gruix però no superava mai els 5 cm, de manera que no ens ha complicat gens l'excursió. Hem arribat al Coll del Pendís (1.780 m), punt culminant de la nostra travessia. Hem fet la foto de grup i hem iniciat el descens per la vessant de la Cerdanya. El camí, ben nevat, ens ha portat en pocs minuts al refugi dels Cortals d'Ingla, també tancat i barrat. El lloc és perfecte per dinar, amb bancs, taules i una vista espectacular sobre les muntanyes de la Cerdanya. Hem dinat contemplant el panorama i aprofitant el sol que escalfava una mica l'ambient fred d'aquestes muntanyes. Des dels Cortals d'Ingla hi ha dues possibilitats per arribar a Bellver: el camí que baixa pel Serrat de la Devesa i la pista de la Vall d'Ingla. Hem optat per baixar per la pista, més curta que el camí alternatiu, baixant al fons de la Vall d'Ingla i seguint-la fins que desemboca a la plana de la Cerdanya. Hem passat al costat de l'església de Sant Serni de Coborriu i pel poblet de Talló abans d'arribar a Bellver de Cerdanya on ens esperava l'autocar per retornar-nos a casa.


ENTRADES RELACIONADES:
Camí dels Collets
del Cadí, 2013
Ascensió al 
Comabona, 2012
Penyes Altes del
Moixeró, 2012

diumenge, 11 de gener del 2015

Ribaforada - Tudela

Dinovena etapa del nostre Camí de Sant Jaume. En realitat, segons les guies del Camí, aquesta etapa forma part de l'anterior, que va de Gallur a Tudela. Nosaltres, però, l'hem partit en dues parts - en realitat una i mitja- perquè era molt llarga (36 km). Un minut abans de les 9 del matí hem agafat el tren a Tudela; en molt pocs minuts hem arribat a l'estació de Ribaforada, on vam acabar l'etapa d'ahir. Hem baixat fins al pont del Canal, on hem retrobat el Camí. La primera part de l'etapa és similar a l'anterior, ja que ressegueix el Canal Imperial de Aragón per la seva pista de manteniment. Una caminada plàcida al costat de l'aigua. Al cap d'una estona hem arribat a El Bocal, que és on comença el Canal. És un indret molt singular perquè hi ha els edificis de control del Canal i uns jardins amb arbres monumentals. Hi ha un roure realment espectacular, el Roble del Bocal, i també un xiprer més que centenari. Al final hem arribat al km 0 del Canal, el punt de captació de les aigües de l'Ebre, on hi ha la Casa de las Compuertas. Hem deixat el canal enrere i, per diversos camins entre camps, hem arribat a Tudela. És una ciutat relativament gran, la segona de Navarra, de manera que encara hem hagut de caminar una mica més per arribar al centre de la ciutat, la Plaza de los Fueros, on hem donat per acabada l'etapa.
L'àlbum de fotos és conjunt d'aquesta etapa i l'anterior, la que ens va portar de Gallur a Ribaforada.


ENTRADES RELACIONADES:
CSJ: Zaragoza -
Alagón, 2014
CSJ: Velilla -
Pina, 2012
CSJ: Puente la R. -
Estella, 2008

dissabte, 10 de gener del 2015

Gallur - Ribaforada

Una nova etapa, la divuitena, del camí de Sant Jaume per la Vall de l'Ebre. Hem sortit de casa ben aviat i hem arribat a Ribaforada a temps d'agafar el tren de les 10'36 fins a Gallur, punt d'inici de l'etapa, i abans de les 11 ens hem posat en marxa. Des de l'estació hem baixat a la plaça del poble i després hem pujat en direcció a l'església, on destacaven un bon nombre de nius de cigonya. Hem sortit del poble pel llom d'una muntanya que s'aixeca sobre la plana immensa de la Vall de l'Ebre. Des d'aquí es veia per una banda el Moncayo, tot nevat, i per l'altra es veien una mica lluny, les formes de les muntanyes de Las Bardenas. Al fons, molt lluny, es veia el Pirineu nevat. Al cap de poc hem arribar al Canal Imperial de Aragón, un ample canal que porta les aigües de l'Ebre regant els camps de tota la part central de la Vall de l'Ebre. En el seu origen, aquest canal havia de servir també per al transport de mercaderies amb barques però no es va arribar a utilitzar mai amb aquesta finalitat. A partir d'aquí el camí ressegueix íntegrament la pista de manteniment del Canal, planejant entre camps de conreu. En realitat es tracta d'una variant, ja que el Camí de Sant Jaume "oficial" deixa el canal durant uns quilòmetres per visitar els pobles de Mallén i Cortés. Nosaltres hem preferit seguir íntegrament el Canal, que ens ha ofert bones perspectives aquàtiques. Hem passat un parell de ponts, el de Valverde i el de Cortes, molt antics i construïts amb volta de maó, magnífics. El dia era també molt bo i no feia gens de vent, de manera que, malgrat la llargada, l'etapa d'avui ha estat una plàcida passejada.
L'àlbum de fotos és conjunt d'aquesta etapa i la següent, la que ens ha portat a Tudela.


ENTRADES RELACIONADES:
BTT: Canals
d'Urgell, 2014
Ascensió al
Moncayo, 2012
BTT a les
Bardenas, 2008

dilluns, 5 de gener del 2015

Els Ports: Arnes - Paüls

Avui hem completat la nostra tavessia pel Massís dels Ports amb la tercera etapa, la més curta de les tres però també molt interessant. Després de dormir perfectament a la casa rural Lo Corral d'Arnes, hem començat la jornada amb un magnífic esmorzar servit pels responsables de la casa, que han tingut l'amabilitat de llevar-se abans de les sis per donar-nos l'esmorzar. Ha estat inevitable, fent memòria, comparar aquesta amabilitat amb la mandra dels guardes del refugi de Colomers que quan vam anar a fer el Gran Tuc de Colomers amb esquís la primavera de 2010 ens van dir que abans de les set no donaven ni aigua. Hem sortit quan encara era fosc, per la pista asfaltada que porta als Estrets d'Arnes, el sector més característic de l'etapa d'avui. Amb les primeres llums hem entrat als Estrets i hem seguit el camí que recorre el curs del riu entre grans espadats. Al final dels Estrets hem seguit una estona per la pista, també asfaltada, que ve d'Horta de Sant Joan i després per una pista que voreja per sota les grans parets de les Roques de Benet amb grans vistes sobre aquesta muntanya singular. Seguint el consell que ens han donat al matí els responsables de la casa on hem dormit, hem evitat l'Estret del Boter per una variant senyalitzada i hem seguit, ara en forta pujada, fins arribar al coll de la Gilaberta, per on havíem passat el primer dia de camí a Les Clotes. Des del coll hem agafat un caminet amb forta baixada i després un camí més planer entre camps de conreu fins a Paüls, on hem donat per acabada aquesta magnífica travessia de tres dies pel Massís dels Ports.
Aquí podeu veure la pel·licula de tota la travessia dels Ports, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del Blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Els Graus del
Montsant, 2014
Els Estrets
d'Arnes, 2011
Gran Tuc de
Colomers, 2010

diumenge, 4 de gener del 2015

Els Ports: Les Clotes - Arnes

Després de passar la nit al refugi de les Clotes hem iniciat la segona etapa de la nostra ruta pel massís dels Ports. Com ahir, hem sortit de nit, seguint el camí marcat dels Estels del Sud; hem passat pel coll de Carabasses i hem arribat al Coll d'en Caubet, on hem deixat el camí marcat per enfilar-nos, seguint unes traces de camí i després pel dret, fins al cim de la Tosseta Rassa (1.222 m). El panorama era molt extens i la llum de la matinada pintava tot amb una llum rogenca fent ressaltar les formes de les muntanyes que ens envoltaven en totes direccions. El vent era molt fort; encara més fort que la ventada que vam trobar ahir al coll d'Alfara. Al cim no es podia estar dret perquè el vent ens feia caure. Ni tan sols he pogut fer la panoràmica circular perquè era impossible mantenir la possició. Hem fet un parell de fotos i hem iniciat el descens pel llom de la muntanya en direcció a les planes que es veien més avall. A mesura que baixàvem anava afluixant el vent, que ha acabat gairebé desapareixent. Hem arribat a una gran plana on hi havia, pasturant, un ramat de vaques i toros. Un cartell adverteix els caminadors que és perillós molestar els braus; el nostre camí no travessa la plana de les pastures sinó que va més al nord, planejant entre camps conreu i masies enrunades fins al refugi de Terranyes, on ens hem aturat a esmorzar. Es tracta d'un refugi molt ben condicionat, molt millor que el de les Clotes on hem passat la nit. Hem seguit el nostre camí fins al Coll d'Ereta, on comença una baixada singular per un camí molt pintoresc que es depenja per un cingle fent llaçades. Hem passat al costat de dos arbres monumentals: lo Pi Ramut i lo Pi Pimpoll, enormes exemplars de pi. Després el camí, ja més fàcil, segueix baixant entre boscos. Ens hem aturat a dinar al costat del Mas de les Valls, una antiga masia enrunada, i després, resseguint un tram del riuet de les Valls, hem arribat al coll de la Creu. Des d'aquí, una plàcida baixada ens ha portat fins al poble d'Arnes, on hem arribat encara de dia. Hem anat directament al nostre allotjament, la casa de turisme rural anomenada Lo Corral d'Arnes, on hem pogut gaudir de totes les comoditats i hem fet un sopar d'aquells que es recorden durant molt temps.


ENTRADES RELACIONADES:
Un tomb pel
Montsant, 2012
BTT: Horta -
Roquetes, 2007
Gorja dels
Estrets, 2005

dissabte, 3 de gener del 2015

Els Ports: Paüls - Les Clotes

Hem iniciat una llarga travessia de tres dies pel Massís dels Ports, una ruta circular amb origen i final a la població de Paüls. És ja una tradició de cada any aprofitar els dies entre Cap d'Any i Reis per fer una sortida de diversos dies per alguna zona de mitja muntanya. Aquest any hem plantejat una sortida de tres dies per aquest massís, amb grans posibilitats excursionistes. Hem tingut molta sort amb el temps perquè un potent anticicló ens ha garantit el bon temps, encara que el vent ens ha complicat força les coses en algunes parts del rercorregut. Avui hem fet la primera etapa, la més llarga i difícil de les tres, amb gairebé 2.000 metres de desnivell. Pot dir-se sense exagerar que avui hem caminat de sol a sol, ja que hem sortit de Paüls amb frontals a les 7 del matí quan encara era fosc i hem arribat al refugi de les Clotes a les 7 del vespre, també amb frontals quan ja era negra nit.
Ahir al vespre vam arribar a Paüls i ens vam allotjar a l'alberg del poble. Encara de nit hem sortit caminant a la llum dels frontals. El camí comença pujant pels carrers costeruts del poble fins a la part alta on, al costat del cementiri, comença el nostre camí. El primer tram del recorregut ens ha portat al cim del Tossal d'Engrillo (1.073 m); amb les primeres llums d'un dia tan clar el panorama era extraordinari. Ens ha sorprès observar, des d'aquest mirador de les Terres de l'Ebre, el Pirineu tot nevat al fons de tot. Hem fet una panoràmica circular:

De baixada ens hem aturat a esmorzar al costat d'una magnífica font abans de baixar al Coll de la Gilaberta. Poc més enllà hem deixat el camí per pujar directament al segon cim de la jornada, la Punta de l'Aigua (1.096 m), també magnífic mirador amb una gran vista de les Roques de Benet; aquí el vent ja bufava molt fort. Més endavant hem pujat un cim secundari, el Joan Gran (1.078 m), on hem fet una nova panoràmica circular:

Poc més enllà hem pujat el quart i darrer cim de la jornada, la Moleta de les Canals (1.076 m), també molt panoràmic. El vent era cada vegada més fort però hem pogut fer una nova panoràmica circular:

Hem seguit el nostre camí, ja sense fer més cims però passant per diversos collets: coll de les Canals, coll del Bassot, coll Blanc, coll de Pujol, coll de l'Enrejolada i coll d'Alfara. A partir d'aquí comença un sector molt característic, les crestes del Marraco, que es caracteritza perquè sempre hi fa vent. Avui el vent era fortíssim; de fet ens ha costat molt travessar el coll d'Alfara perquè el vent gairebé ens feia caure. Tot el tram del Marraco ha estat complicat a causa del vent però finalment hem entrat en una zona més arrecerada i finalment, ja de nit, hem arribat al refugi de les Clotes. Es tracta d'un refugi lliure, propietat de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya). No és gaire comfortable però després de caminar dotze hores ens ha semblat perfecte.


ENTRADES RELACIONADES:
Sierra de Guara,
gener 2014
Barranc de la 
Caramella, 2011
BTT: Besseit-
Xerta 2006