dimecres, 25 de novembre del 2020

Torrent del Misser

Torrent del Misser
El Torrent del Misser és un altre dels barrancs montserratins catalogats amb l'etiqueta per a col·leccionistes. Recorre alguns dels racons més amagats de Montserrat, baixant per un torrent sec on trobem diversos equipaments. Les ressenyes que havíem vist d'aquest barranc el pintaven com un lloc complicat i difícil; tot un repte, només a l'abast de gent experta i amb afany d'aventura. La descripció que dóna el llibre que citem a la bibliografia sembla escrita per dissuadir tothom d'emprendre aquest recorregut "molt difícil; hi és imprescindible una bona orientació, molta experiència en la zona montserratina, bons coneixements en la utilització i possibilitats del material d'escalada, saber improvisar per obrir-se pas entre la selvàtica vegetació..."
La realitat ha estat força diferent i el descens del barranc no ha estat gens difícil i sí molt interessant perquè recorre racons amagats, desconeguts per a nosaltres, del massís montserratí. Tot el recorregut estava perfectament equipat, fins i tot amb bagues noves, i els trams de vegetació no eren tan impenetrables com feia entreveure la ressenya. Segurament aquest barranc és recorregut amb certa freqüència i per això està tot més obert que quan es va escriure la ressenya de la casa del terror.
Hem arribat de bon matí a Collbató i hem iniciat la llarga aproximació caminant per la pista que porta a la Vinya Nova. Abans d'arribar-hi hem deixat la pista per agafar a la dreta el camí del Clot de la Mònica per on hem pujat fins arribar, després d'una bona estona de caminar, a una bifurcació on hem deixat el camí que porta al coll dels Pollegons per agafar, a la dreta, el camí de Sant Joan. 
Poc abans d'arribar al Bassal dels Corbs ens hem aturat a esmorzar i a equipar-nos per al descens. Des d'aquest punt hem començat a baixar; inicialment no pel llit del torrent sinó per unes plaques rocoses per on hem arribat amb relativa facilitat fins a un estretament on comença la part tècnica del descens. Ben aviat hem arribat al primer ràpel, instal·lat en un arbre.
A poc a poc hem anat baixant, desgrimpant alguns ressalts i fent ràpel quan calia. Hem passat el ràpel del forat, que baixa per una canal on hem trobat la instal·lació després de passar per un curiós forat entre blocs. Més endavant, el ràpel de l'arbre, una canal estreta amb un gran arbre caigut que ens obligava a fer equilibris sobre el tronc mentre rapelàvem. El darrer ràpel és també singular: el ràpel de l'arc, que passa per sobre d'un arc de pedra i baixa per una placa vertical.
Després del ràpel de l'arc ja només ens quedava tornar al punt de partida. Per un caminet hem arribat en pocs minuts a la pista de la Vinya Nova, per on hem tornat al Collbató. Avui, aprofitant que per fi tornen a estar oberts els bars, hem acabat la jornada prenent un refresc en el bar el forn del poble. Tot un luxe després dels tancaments obligats.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Mountain Films amb la col·laboració de tots els participants de la sortida:


ENTRADES RELACIONADES:
Canal de 
l'Ermità, 2020
Torrent de
Font Seca, 2017
Canals del Gat i
del Xacó, 2011

dissabte, 21 de novembre del 2020

Turó de les Maleses des de Can Ruti

Turó de les Maleses
Hem tornat a pujar al Turó de les Maleses però aquesta vegada amb nens. El confinament perimetral no ens permet anar més lluny en cap de setmana però no volíem deixar passar aquest magnífic dia de tardor sense fer una excursió, encara que sigui modesta i sense més pretensions que respirar aire pur i gaudir de la Natura pels camis de la serra de Marina.
Hem sortit de Can Ruti agafant el camí de la Font de l'Amigó, un camí senyalitzat que puja seguint el torrent del mateix nom. Hem arribat a la font, que normalment té un bon cabal, i hem seguit amunt fins arribar al Coll de la Malesa. Hem travessat una pista molt ampla, seguint endavant per un caminet que puja amb alguns trams acanalats que fan una mica incòmode aquest sector de l'itinerari. 
Per aquest camí, ja molt conegut per nosaltres, hem arribat fins al cim del Turó de les Maleses (464 m). És un cim allargat, ocupat totalment per les ruïnes del poblat ibèric. Avui el dia era molt clar i el panorama espectacular, especialment en direcció al Vallès. Hem esmorzat mentre el dron prenia unes imatges des de les altures, abans d'iniciar el retorn.
Hem baixat pel mateix camí però aviat hem agafat un camí a l'esquerra que ens ha portat fins a una pista que recorre la carena fins a la Coscollada (465 m) un cim poc destacat però marcat amb una torre de vigilància d'incendis. Des d'aquest cim la pista segueix carenant, ara de baixada, fins enllaçar amb la pista del coll de la Malesa per on hem baixat fins enllaçar amb el camí de pujada. Finalment hem baixat seguint el mateix camí de pujada fins al punt de partida en el pàrquing de Can Ruti.
Aquí teniu un vídeo amb algunes escenes d'aquesta petita excursió. Aquesta vegada la pel·lícula ha estat produïda per Quercus Films, la productora pròpia del Blog de Muntanya.


ENTRADES RELACIONADES:
Torrent dels
Abadals, 2019
Cova del
Tabac, 2019
Camí de les
Valls, 2018

dimarts, 10 de novembre del 2020

Volta als Cingles de Malanyeu

Cingles de Malanyeu
Els Cingles de Malanyeu estan situats al nord del Berguedà, al costat del Catllaràs. És una zona singular, molt muntanyosa i coberta de bosc, que ens permet molts itineraris excursionistes. Avui hem fet un gran itinerari circular al voltant de Malanyeu seguint, en bona part del recorregut, la carena d'una mena d'olla que formen les muntanyes al voltant d'aquesta població.
El punt de partida és Malanyeu, un poblet molt petit, quatre cases mal comptades, situat al final d'una carretera estreta i recargolada que puja des de la C16 poc abans d'arribar a Guardiola de Berguedà. El poble estava solitari quan hem arribat de bon matí. Hem deixat el cotxe al costat de les antigues escoles i hem iniciat la caminada per una pista. Ben aviat hem deixat la pista prenent un camí a la dreta que puja pel bosc fins arribar al primer i principal punt singular d'aquest itinerari: el Griell de Cal Pigot.
És un pas molt singular que supera un graó del cingle amb l'ajut d'una escala de ferro i unes cadenes. Hem arribat al peu d'una petita cascada; al costat, per una petita canal molt humida, puja una escala de ferro que ens ajuda a superar el primer tram, el més dret, del pas. Després hi ha un petit tram de cadena que ens ajuda a arribar a una finestra oberta a la roca per on hem arribat al torrent, just a sobre de la petita cascada que havíem vist abans i a sota d'una segona cascada que no és més que el tram superior de l'anterior. Després de travessar la finestra només ens quedava grimpar un petit esperó per acabar de superar el pas. L'esperó no té equipament però és una fàcil grimpada.
Superat el Griell hem seguit per un camí fàcil, hem passat un curt pas equipat amb una corda fixa i hem arribat a la part superior del cingle. Aquí el nostre camí segueix a la dreta començant la llarga part carenera del nostre itinerari però abans hem anat uns metres a l'esquerra fins a un mirador amb grans vistes de la vall. Aprofitant que feia sol hem esmorzat en aquest mirador mentre gaudíem de les vistes panoràmiques. 
He seguit el nostre camí reculant una mica i seguint el camí carener que ens guiarà durant bona part del nostre recorregut. Després de pujar una bona estona seguint el camí pel bosc, hem arribat a la Collada de la Batllia. Abans de seguir el nostre recorregut ens hem desviat uns minuts per pujar al cim del Cingle de la To (1.624 m), un cim poc prominent i molt poc destacat però amb un gran panorama. Es veia el Pedraforca, el Cadí, la Tossa d'Alp... 
Hem tornat a la Collada de la Batllia reprenent el camí carener fins al Collet de la Font de Tudó on hem deixat la carena per agafar un corriol a la dreta que baixa per una magnífica fageda per anar a buscar novament la carena més enllà. Abans, hem passat per un altre pas equipat, el Grapissot, un flanquejament descendent equipat amb un cable d'acer com a passamans.
Hem retrobat la carena a prop de la Collada del Tosquer i hem seguit carenant en direcció a la Serra de Mill. Hem arribat a una cruïlla que ens ha plantejat un dubte. A l'esquerra, un camí baixa directament a Malanyeu passant per la Font de les Travesses, un indret singular amb uns faigs monumentals. Seguint al font també es va a Malanyeu però amb un recorregut més llarg, seguint la carena de la Serra del Mill. Hem optat per agafar el camí llarg perquè anàvem bé de temps i volíem gaudir una mica més d'aquestes magnífiques muntanyes.
El recorregut de la Serra del Mill ha estat força interessant i variat. El camí, molt ben traçat, evita alguns trams rocosos però té algun tram una mica delicat a causa de la humitat que feia relliscós el terreny, especialment quan el camí passa per la vessant Nord. Finalment hem arribat al Replà, una cruïlla de camins on hem deixat definitivament la carena per iniciar el descens a Malanyeu.
El camí aprofita el punt feble del cingle per baixar sense dificultat cap a la base de la paret. Només hi ha un petit pas equipat amb una corda fixa, el Mal Pas, però de dificultat mínima. Hem arribat a un replà amb una vella creu de fusta i grans vistes. Ens hem aturat a dinar en aquest indret singular abans de completar la baixada. 
Hem seguit el camí, que ara passava pel peu de les grans parets de la Serra del Mill, que abans havíem passat per dalt. Hem passat per la Masia de Monell i després per una petita agrupació de cases anomenada El Llomà. Finalment hem arribat al Malanyeu donant per acabada l'excursió
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog: 



ENTRADES RELACIONADES:
Els Cingles de
Vallcebre, 2017
Torrent de
l'Arija, 2009
BTT a S. Julià de
Cerdanyola, 2007

diumenge, 8 de novembre del 2020

El Turó de Galzeran i el Castellruf

Turó de Galzeran
Avui hem fet una nova sortida de confinament. Com que els caps de setmana només es pot fer esport en el municipi propi i limítrofs, ens hem de conformar amb la Serra de Marina. Avui, però, hem recorregut un itinerari molt interessant, amb diversos punts singulars i aprofitant un magnífic matí de tardor. L'objectiu principal era el Turó de Castellruf amb el seu poblat ibèric però pel camí hem passat per altres punts molt interessants.
Hem deixat el cotxe a l'aparcament de l'hospital de Can Ruti i hem iniciat la caminada seguint el GR92 que puja fins a un collet al costat del Turó de l'Home. Després, el GR segueix un corriol pel bosc fins arribar al Coll de Montalegre (La Conreria). Allà ens hem sorprès de veure la infinitat de ciclistes que pujaven i baixaven per totes les pistes, camins i caminets. 
Hem travessat la carretera de la Conreria seguint una pista que va carenant en direcció al Turó de Galzeran, que ja es veia al fons amb la seva torre de vigilància d'incendis. Finalment hem arribat al cim del Turó de Galzeran (484 m). És un cim destacat, amb una prominència de més de 200 metres, i està inclòs a la llista dels centcims de la FEEC. 
El cim és un altiplà on hi ha una torre de vigilància d'incendis, uns bancs amb grans vistes i la torreta del vèrtex geodèsic. Hem fet volar el dron i hem fet les fotos de cim en el vèrtex. També hem fet una panoràmica circular:
Turó d'en Galzeran
Hem baixat per la banda oposada per una bona pista fins enllaçar amb el camí de pujada. Allà mateix hem agafat un corriol carenant en direcció a Turó de la Creu Peluda. El cim del turó és totalment indefinit; es troba en una cruïlla de camins i només una pedra gran amb una creu gravada ens assenyala el punt culminant.
El camí segueix en franca baixada fins trobar un camí més ample que ens ha portat fins a la Font del Ferro, una mica apartada del camí i amb una curiosa volta de maons, però seca. Més endavant hem trobat la Font de la Teula, també apartada del camí, on l'aigua brolla d'una roca en un indret molt singular. 
Hem seguit endavant, pujant fins a un collet i finalment hem arribat al cim del Turó de Castellruf (457 m). En el cim hi ha les restes d'un poblat ibèric, però molt poc conservat i envaït per la vegetació, mostrant només alguns murs entre el bosc. Hem esmorzat allà mateix comtemplant el Vallès i Montserrat al fons. També hem fet una panoràmica circular, aquesta vegada amb el dron volant uns metres per sobre del cim, ja que al cim la vegetació tapava el panorama.
Castellruf
Des del cim del Castellruf hem baixat fins al dólmen del mateix nom, un senzill monument megalític, només quatre pedres però carregades d'història. Hem seguit per una pista que ens ha portat directament fins a les proximitats del Turó de Galzeran, on hem enllaçat amb el camí de pujada.
Hem baixat en direcció a la Conreria però poc abans d'arribar-hi ens hen desviat una mica del camí per visitar el darrer centre d'interès: el Cementiri dels Empestats. Es tracta d'un antic cementiri, en realitat una fosa comuna, on van enterrar les víctimes d'una epidèmia de pesta groga que va assolar la comarca durant l'any 1870. Hi ha un mur baix i una gran llosa gravada en record de les víctimes de l'epidèmia.
Ja només ens quedava retornar al punt de partida, seguint el mateix camí per on havíem vingut, senyalitzat com a GR. Finalment hem arribat a Can Ruti, donant per acabada aquesta magnífica matinal per la Serra de Marina. 


ENTRADES RELACIONADES:
Excursió al Puig
Castellar, 2020
GR92: F. de Cera
-Montcada, 2020
BTT al Turó de
Galzeran, 2003

dimarts, 3 de novembre del 2020

El Montgròs, via Nautilus, entrada Echoes

El Montgròs, via Nautilus, entrada Echoes
El Montgròs, a la regió montserratina dels Ecos, és un dels cims més coneguts del massís. Tot i que no és una agulla prominent i estilitzada, com les roques més populars per als escaladors, les seves àmplies parets presenten moltes vies d'escalada de tots els graus de dificultat.  Nosaltres hem anat a la cara sudoest, amb la intenció de fer la via Nautilus, una via llarga i ben assegurada amb gairebé 150 metres d'escalada més alguns trams de transició per l'àmplia paret. Avui la previsió del temps no era gaire bona i es preveien pluges a la tarda però hem aprofitat el matí per fer la via abans que comencés el mal temps.
La primera tirada de la via Nautilus té 70 metres i, per tant, no la podíem fer amb les nostres cordes de 60.  Hi ha una variant, la Kronos, que arriba a la primera reunió amb una tirada de 55 metres, i la nostra intenció era utilitzar aquesta variant d'entrada. Però en aquell pany de paret comencen fins a 6 vies d'escalada i nosaltres hem agafat per error una variant diferent, la Echoes, similar a l'anterior però una mica més difícil. 
Hem fet la primera reunió a una savina i ja hem començat a sospitar que havíem fet una variant imprevista. Després ve una tirada més fàcil i una transició que es fa caminant fins a l'inici del segon sector. Aquí sí que hem encertat la via correcta encara que aviat l'hem perdut, arribant a una reunió improvisada en un gran replà. El mimetisme dels parabolts i la boira que ja estava tapant tota la muntanya ens ha fet perdre novament la via en aquest enorme pany de paret.
La tirada final és la més difícil, ja que comença amb un pas de cinquè grau, però és curta i després de pocs metres acaba la dificultat. Finalment hem arribat al cim del Montgròs (1.133 m). La boira ho tapava tot i començava a plovisquejar però encara teníem un segon objectiu: la bauma del Montgròs.
A la paret est del Montgròs, molt a prop del cim, hi ha una bauma coneguda des de fa força temps pels escaladors i excursionistes perquè permet fer un bivac en un indret ben singular, una bauma penjada sobre la paret del Montgròs amb grans vistes sobre la Canal del Migdia i bona part de Montserrat. Ja feia temps que teníem intenció de visitar aquest indret i avui hem tingut l'oportunitat d'explorar la bauma del Montgròs.
Des del coll que separa el Montgròs de la Roca Plana dels Llamps hem flanquejat en direcció a la gran paret est de la roca. Hem baixat una mica fins trobar una mena de cornisa per on hem arribat caminant fins a la bauma. És un forat de poca fondària i de dimensions més petites del que havíem imaginat però amb prou espai perquè hi puguin dormir com a mínim quatre persones amb certa comoditat. Malauradament no hem pogut fer la foto que ens hauria agradat: panorama montserratí vist des de la finestra de la bauma. La boira ho tapava tot i el panorama era inexistent. Malgrat les limitacions de la boira ens ha semblat molt interessant la visita a la bauma i no descartem venir algun dia a fer un bivac en aquest extraordinari refugi. 
Mentre visitàvem la bauma ha començat a ploure, encara que sense gaire intensitat. Hem iniciat el retorn al punt de partida pel Pas de la Salamandra, la Canal del Migdia i el Coll de l'Ajaguda. La pluja ha estat feble i intermitent, de manera que no hem arribat al cotxe gaire remullats.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Mountain Films amb la col·laboració de Nonstop i Quercus Films. 



ENTRADES RELACIONADES:
Coma dels Naps
Montgròs, 2013
La Cajoleta i el
Montgròs, 2010
Escalada als
Ecos, 2009