Foto d'arxiu: El Serrat de la Foradada. Desembre 2014
Una petita matinal en solitari a Montserrat amb un recorregut equipat que porta al Serrat de la Foradada. L'objectiu era fer un recorregut per la zona d'Agulles fent fotos i vistes amb el dron, començant per aquesta petita ascensió que, per la seva singularitat, prometia grans vistes aèries. Avui, però, no era el millor dia. La previsió del temps era bona però quan he arribat a la zona, potser per haver vingut massa aviat, la muntanya estava envoltada de boira. La boira anava i venia, sense ser massa compacta, però deslluïa totalment les visions montserratines i, el que és pitjor, no permetia el vol del dron amb seguretat. He sortit de Can Massana, ara amb el pàrquing de pagament, pel camí del Coll de Guirló. Des del coll he seguit pel GR fins que, poc abans d'arribar al pas sota la Cadireta, he agafat el camí a la dreta que porta a la finestra de la Foradada. Poc abans d'arribar a la finestra, quan ja estava pràcticament a nivell, he deixat el camí de la finestra per agafar un corriol a la dreta, poc marcat i perdedor, que ressegueix per sota el Serrat de la Foradada. Després de pujar uns minuts ja he vist a l'esquerra la primera instal·lació, una corda fixa que ajuda a fer un petit flanquejament. Després uns trams amb cadenes, fàcils però aeris, m'han portat sense massa dificultat a l'inici del Serrat. És un tram horotzontal, com un pont enlairat amb caiguda a banda i banda. Al fons ja es veia el cim principal, marcat amb una fita. Només hi ha un pas, en aquesta part final del recoregut, que requereix una mica d'atenció: es pasa un collet estret, amb una mica de baixada i pujada per l'altra banda. El pas està protegit amb una corda fixa que ens permet assegurar-nos. En realitat la corda fixa és un passamans que porta a una instal·lació de ràpel que baixa, amb un bon tros volat, per la mateixa finestra de la Foradada. Finalment he arribat al cim però no he pogut gaudir del singular panorama que es veu des d'aquest gran mirador. La boira encara anava i venia, tapant-t'ho tot a estones. He fet alguna foto i he iniciat la baixada pel mateix itinerari de pujada.
Després he anat cap al Portell Estret amb la intenció de prendre algunes viste aèries de la zona d'Agulles si finalment s'esvaïa la boira. Quan he arribat al coll la boira havia quedat per sota i, a poc a poc, s'anava fonent sota un sol gairebé estiuenc. He seguit fent la volta pel refugi i per la Portella retornat al punt de partida. Pel camí he captat diverses escenes aèries amb les que he fet quatre micro-pel·lícules per ampliar entrades antigues del blog. A l'apartat "més informació" d'aquesta entrada podeu veure aquestes micro-pel·lícules.
ENTRADES RELACIONADES:
El dron a la Foradada, 2015 | Canal del Ninet, 2011 | Gran Xemeneia d'Agulles, 1979 |