diumenge, 15 de març del 2009

Creu de Colomers (2.896 m) amb esquís

Una magnífica jornada d'esquí de muntanya amb un recorregut per tres valls. Hem dormit al refugi Ventosa i Calvell i ens hem llevat a les 6 del matí. Després d'esmorzar ens hem posat en marxa; una petita baixada ens ha portat a l'inici de la Vall de Colieto, per on hem iniciat l'ascensió. El dia es presentava magnífic i al poc de sortir ja hem pogut veure la impressionant imatge del massís dels Bessiberris il·luminat pels primers raigs de sol. Per una valleta penjada amb aspecte de glaciar ens hem acostat fins a la carena cimera, a on ens hem enfilat superant uns metres de roca amb els esquís a l'esquena. Després, resseguint la carena i amb alguns passos aeris, hem arribat al cim de la Creu de Colomers (2.896 m). Des del cim hi havia un panorama molt extens, que abastava gairebé tot el Pirineu central; ens hem fixat especialment en alguns del objectius que tenim previstos, com el Mont Valier, que sobresortia esvelt amb la seva pala característica. També hem identificat, entre molts més cims, el Montardo, el Tuc de la Salana, el Bacivers, el Mauberme, el Tumeneja Nord, la Punta Harlé, el Pa de Sucre, tots el Bessiberris, la Punta Alta, l'Aneto i tot el massís de la Maladeta, el Tuc de Colomers i tots els cims que tanquen el circ de Colomers. Hem fet les fotos del cim i hem iniciat la baixada, que començava desfent el tram final de cresta fins trobar un pas que ens ha permès baixar a la neu i posar-nos els esquís. Hem baixat esquiant un petit tram fins a una bretxa característica que hem travessat i, baixant per una canal molt dreta, hem arribat a l'inici del circ de Colomers. Des d'aquest punt hem fet una llarga esquiada, amb bona neu, fins trobar la vall que porta al port de Caldes. Aquí hem fet una petita parada per posar les pells i menjar alguna cosa i hem iniciat la remuntada en direcció al port. A poc a poc hem anat superant el desnivell i aviat hem arribat al Port de Caldes, on hem gaudit d'una nova panoràmica, dominada aquí pel Montardo. Novament hem tret les pells i hem iniciat l'esquiada final que, passant per sota de les característiques Agulles del Travessany, ens ha retornat al refugi Ventosa i Calvell tancant aquest magnífic itinerari circular. La baixada fins al cotxe ha estat complicada, ja que la neu era poca i no gaire esquiable, però hem arribat sense novetats al punt final de l'excursió.



dissabte, 14 de març del 2009

Refugi Ventosa i Calvell

Hem vingut a la Vall de Boí per practicar l'esquí de muntanya. Hem sortit de casa a les 8 del matí i abans de les 12 hem arribat a la Vall de Boí. Poc després de Caldes de Boí, la carretera que puja a la presa de Cavallers estava tallada per la neu i hem hagut de deixar el cotxe. Després de menjar una mica i carregar tot l'equip, hem iniciat la pujada en direcció al refugi Ventosa i Calvell. Ens ha costat una hora i mitja arribar a la presa de Cavallers i després hem hagut de seguir, gairebé tot amb esquís, el camí que voreja l'estany fins a la Pleta del Riu Malo. Després hem superat la graonada de les Llastres de la Morta i hem arribat fins al refugi, que estava tancat. Ens hem instal·lat al refugi lliure, on érem en total 9 persones i hem passat la nit relativament bé. Des del refugi es veia la Creu de Colomers, el nostre objectiu de demà, a més d'una magnífica visió de tot el massís dels Bessiberris, destacant la silueta del Bessiberri Nord i el Comaloforno.


diumenge, 8 de març del 2009

Torre d'Eina (2.850 m) amb esquís

Una nova ascensió d'esquí de muntanya, molt treballada i intensa. Hem sortit de casa a les 5 del matí i poc després de les 8 arribàvem a Sant Pere dels Forcats. Des d'aquí comença una llarga caminada per unes pistes forestals amb molta neu i sense traça, que ens ha portat fins a la vall de Planés. Aquí hem esmorzat i, un cop recuperades les forces, hem seguit l'ascensió per la vall de Planès; primer una bucòlica passejada entre el bosc i després una dreta pujada fins a l'indret conegut com Sot de la Conca. Aquest indret, tal com ja advertia la ressenya que portàvem, ens ha impressionat. És un petit circ d'aspecte inexpugnable, tancat pel pic del Boc, la Torre d'en Xillén, els pics de la Conca, i la pròpia Torre d'Eina. Per acabar de completar el quadre, la muntanya presentava la cicatriu d'una allau de placa que havia lliscat per un pendent deixant en el fons del circ un amuntegament de blocs. Després d'un moment de desconcert hem estudiat la situació i hem decidit atacar la gran canal que porta a la carena pel seu marge dret, pel lloc més protegit de les possibles allaus. Més amunt hem seguit pel centre de la canal, estreta, dreta i obligada, que hem superat amb força dificultat però amb els esquís als peus fins a la carena cimera. Des d'aquí, ja sense tanta dificultat, hem pujat fins al cim de la Torre d'Eina (2.850 m), des d'on hem pogut gaudir d'un gran panorama de tot el Pirineu Oriental.
Era ja una mica tard, i el retorn pel camí de pujada era molt llarg i embolicat, especialment per la canal de baixada i el retorn per la pista des del fons de la vall de Planès fins a Sant Pere dels Forcats, de manera que hem decidit baixar per la vall d'Eina, molt més esquiable, que ja coneixíem de la nostra ascensió al pic d'Eina per aquesta vall l'any 2006. Hem baixat sense problemes, ja que en el camí del bosc, al final de la vall, hi havia força neu i es podia esquiar bé, i hem arribat a Eina. Només quedava anar a recuperar el cotxe a Sant Pere dels Forcats, però hem tingut la sort que un amable automobilista francès ha portat el nostre conductor fins allà.
Aquí teniu el vídeo oficial, cedit per Mountain films: