dilluns, 26 de desembre del 2005

GR92: Lloret de Mar - Tordera

Una nova etapa del GR92. L'etapa té dues fases clarament definides. La primera part va per camins de ronda al costat del mar des de Lloret fins a Blanes. Aquí comença la segona part; el GR s'endinsa a l'interior entre camps de conreu fins al poble de Tordera.

dissabte, 10 de desembre del 2005

Tossa Plana de Lles (2.916 m) amb esquís

Aquest any la temporada d'esquí de muntanya comença molt aviat. Ha caigut una bona nevada i la muntanya ens espera. L'objectiu és la Tossa Plana de Lles, un cim molt popular entre els esquiadors de muntanya perquè és fàcil i ben comunicat. Arribem divendres al vespre al refugi del Cap de Rec, on sopem i dormim. De bon matí sortim del refugi. La primera part de l'ascensió recorre el bosc resseguint, amb dreceres, les pistes d'esquí de fons de l'estació del Cap de Rec. Passem per un petit refugi forestal i acabem de travessar el bosc. Més amunt entrem a les grans extensions de neu de la Tossa Plana. Aquí el panorama és molt extens sobre la Cerdanya i la Serra del Cadí. Arribem al cim i, després de treure les pells de foca, iniciem la baixada. La neu està acceptable i gaudim d'una bona esquiada. El bosc ens complica una mica la vida però la part final fins al refugi és fàcil, una ràpida baixada per la pista d'esquí de fons.


diumenge, 4 de desembre del 2005

BTT per Collbató

Pensant ja en la tradicional sortida de BTT de Nadal, fem una sortida matinal a Montserrat per estirar les cames i posar-nos a punt. Fem uns vint-i-cinc km per les planes d'oliveres que s'estenen al peu de la muntanya, entre Collbató i el Bruc. Passem per la Vinya Nova, on esmorzem, i arribem fins al poble del Bruc. En total, una intrascendent sortida matinal per mantenir les cames en forma.

dissabte, 3 de desembre del 2005

GR92: Tossa de Mar - Lloret

Fem una etapa del GR92, el camí de gran recorregut que recorre tot el litoral mediterrani a partir de Portbou. Sortim de Tossa de Mar i, seguint camins de ronda, arribem fins a Lloret de Mar on, per celebrar l'exit de la sortida, ens mengem una paella.

dissabte, 29 d’octubre del 2005

Excursió a Montgrony

Des de Castellar d'en Hug, on vam estar un cap de setmana en una casa rural, vam fer aquesta petita excursió, que ja havíem fet anys enrere. El petit santuari de Montgrony està situat sobre la població de Gombreny, des d'on puja una pista (ara asfaltada) de pocs quilòmetres. Des de Castellar d'en Hug s'hi va a peu en una fàcil travessia, ja que hi ha poc desnivell. De fet, Castellar i Montgrony estan gairebé a la mateixa altitud. Vam sortir de Castellar per la carretera que porta a la Collada de Tosses; al cap de ben poc, cal deixar la carretera i agafar un camí que, en horitzontal, ens porta en direcció est. Hi ha diverses pujades i baixades i travessem alguns torrents abans que el nostre camí desemboqui a la pista que puja de Gombreny, ja ben a prop de Montgrony. Al Santuari de Montgrony vam trobar un casament, de manera que hi havia molta gent. Vam dinar en el restaurant del santuari i, pel mateix camí, vam retornar a Castellar d'en Hug.
D'questa sortida no hi ha àlbum perquè vam fer molt poques fotos.

diumenge, 23 d’octubre del 2005

Ascensió al Matagalls

Una matinal pel Montseny amb la Maria Victòria i uns amics del col·legi de la Magda. Sortim de Sant Marçal i pugem pel camí normal fins al cim del Matagalls, una excursió moltes vegades repetida però interessant. Avui tenim temps emboirat però gaudim d'un magnífic paisatge de tardor.

dissabte, 22 d’octubre del 2005

Gorja dels Estrets

Gorja dels Estrets
Estem a final de temporada i comença a refrescar, de manera que hem programat el descens d'un barranc per terres més càlides. Avui hem anat a les Terres de l'Ebre, concretament a la gorja dels Estrets És un barranc molt tècnic i habitualment sec, però els dies anteriors ha plogut i trobem alguns pous plens d'aigua. Sopem i dormim a l'alberg de l'Horta de Sant Joan.


dissabte, 1 d’octubre del 2005

Barranco de Chimiachas

Chimiachas
El barranc de Chimiachas és una assignatura pendent des de fa força temps; gairebé des del primer descens del Vero que vam fer l'any 1982. Aleshores ja ens va impressionat la Cocineta, una autèntica catedral de pedra en la desembocadura del barranc de Chimiachas en el rio Vero. Avui per fi l'hem fet. Hem dormim a l'alberg d'Alquézar, molt confortable, que ja coneixíem d'altres excursions. Baixem sense problemes la part inicial del barranc i quedem impressionats per la Cocineta. Realment, aquest és un dels paratges més impressionants de tota la serra de Guara. El ràpel de més de trenta metres ens permet veure la grandiositat d'aquests estimballs. Des del peu de la paret la imatge és encara més espectacular. Les diferents tonalitats de la roca i el joc de lluns i colors fan d'aquest paratge un lloc únic. Al peu del ràpel fem una foto de grup per a la història i passem una estona en plena contemplació d'aquest espectacle.


diumenge, 25 de setembre del 2005

Aneto (3.404 m)

El que havia de ser una sortida col·lectiva dels antics socis del Centre Excursionista ha fracassat per falta de personal. Tots han desertat menys un, però l'excursió es fa igualment. Ve en Miquel Blancafort i uns amics seus d'Esparreguera. Havíem de pujar per Corones però la pista està tancada per obres i finalment pujem per la Renclusa. Dormim a l'hotel del Pilar i de matinada comencem l'ascensió, des de l'aparcapemt del Plan de Sanartra. Pugem al Portillón sense problemes. Després, la travesia de la tartera és molt més delicada. Anem molt a poc a poc i triguem molt en arribar a la gelera. Aquí en Felip i la Montse decideixen abandonar. Els altres seguim per la gelera, amb piolet i grampons, cap al cim. A mitja gelera comencem a veure llamps i sentir trons. La boira ho tapa tot però gràcies al GPS arribem sense problemes al Portillón. Comença a nevar intensament; la roca es torna relliscosa, amb dos dits de neu. A poc a poc anem baixant aguantant el xàfec i a les set de la tarda arribem a la Renclusa. Una clariana ens permet veure les Maladetes emblanquinades poc abans d'arribar al refugi.


divendres, 26 d’agost del 2005

Pic de la Muga (2.860 m)

Després de la diàspora de l'estiu hem programat una sortida fàcil i agradable: l'ascensió al pic de la Muga. Dormim a Sant Bartomeu (can Joan Guirao). Deixem el cotxe a Can Jan de la Llosa i pujem per l'estany de la Muga. A partir de l'estany, el paisatge s'eixampla. La Tossa Plana de Lles ens mostra la seva cara més dreta, diferent dels lloms suaus per on puja la via normal. Veiem la portella de Vallcivera i, al darrere, el refugi. A l'altra banda, la Cerdanya limitada per la muralla nort de la Serra del Cadí. Després de les fotos del cim baixem per l'altra banda, per la vall de la Llosa, seguint el tram de GR11 que baixa de la portella de Vallcivera. Arribem a la barraca dels Esparvers i des d'allà, ja per la pista, fins al cotxe. Sense problemes arribem al cim i fem les fotos oficials. Avui ens han acompanyat uns amics d'en Joan Guirao i un amic d'en Joan Castelltort, de manera que ha estat una sortida col·lectiva.


dimecres, 17 d’agost del 2005

GR10 etapa17: Lac d'Estaing - Cauterets

Lac d'Estaing - col d'Ilhéou - lac d'Ilhéou - Cauterets

Sortim molt aviat de l'hotel i arribem al coll en 3 h. 15 (1.100 m de desnivell). La baixada tampoc presenta cap problema. Ens aturem al refugi d'Ilhéou a prendre un cafè i un refresc. Quan arribem a Cauterets comença a ploure però és poca cosa. Deixem les coses al cotxe i ens passegem per aquesta població tan turística, al peu del Vignemale. Ens prenem unes crêpes a una terrassa del boulevard. A les 4 de la tarda sortim, ja de tornada a casa, donant per acabada la segona temporada del GR10.


dimarts, 16 d’agost del 2005

GR10 etapa16: Arrens - Lac d'Estaing

Arrens-Marsous - col de Bordères - lac d'Estaing

Fàcil etapa de transició. Només superem un petit coll, baixem a la vall veïna i pugem al llac. En total estem 3 h 15. Ens instal·lem a l'hotel du Lac. La maniobra de cotxes és fàcil: en Josep Rafel torna caminant a Arrens (1 h 30), recupera el cotxe i torna al llac. A la tarda fem una nova maniobra de cotxe: anem a deixar el cotxe a Cauterets, punt final de l'etapa de demà.


dilluns, 15 d’agost del 2005

GR10 etapa15: Gourette - Arrens

Gourette - col de Tortes - col de Saucède - Arrens-Marsous

Abans d'aquesta etapa ens prenem un dia de descans per recuperar el cotxe, que tenim a Etsaut, amb una complicada maniobra amb cotxes de línia i tren. Sortim de l'hotel Boule de Neige i en poc més d'una hora pugem al coll de Tortes; després baixem a buscar la carretera que ve del coll de l'Aubisque. El GR10 segueix la carretera un parell de quilòmetres, fent algunes variants per tal d'evitar els túnels. Després superem el petit coll de Saucède i una baixada suau ens porta fins a Arrens-Marsous. A les 3 de la tarda ja hem acabat l'etapa. Ens instal·lem a l'hotel Le Tech, a l'entrada del poble.


dissabte, 13 d’agost del 2005

GR10 etapa 14: Gabas - Gourette

Gabas - Corniche des Alhas - Hourquette d'Arre - Lac d'Anglas - Gourette

La primera part del camí planeja fins a la cornisa d'Alhas, equipada amb cordes fixes. Després trobem una pujada molt forta pel bosc fins arribar al nivell de l'antic camí de les mines de coure. Esmorzem després de quatre hores sense parar. El camí de les mines planeja amb grans vistes sobre una vall amb unes instal·lacions d'esquí. Al fons de la vall comença una dura pujada fins al coll. El tram final és per una tartera de pedra fina. La baixada també és molt llarga. Arribem a Gourette i ens instal·lem a l'hotel Boule de Neige, molt confortable, on ens donen un magnífic sopar.


divendres, 12 d’agost del 2005

GR10 etapa 13: Etsaut - Gabas

Etsaut - Hourquette de Larry - col d'Ayous - lac Gentau - Gabas

Comencem la segona temporada del GR10. El dia abans, després de dinar, sortim de casa i anem a dormir a Candanchú, a l'apartament que ens han deixat els nostres amics del viatge a Grècia. De bon matí passem el Somport i deixem el cotxe al poble de Etsaut. Esmorzem a un hotel, a on per 5€ ens donen el desayuno continental en règim de buffet lliure; cal agafar forces perquè la jornada és llarga. Després d'atipar-nos, comencem a caminar en direcció al Chemin de la Mâture, un curiós camí tallat a la roca que servia en temps històrics per baixar a la vall els troncs dels grans boscos que hi ha per aquesta zona. Comencem a caminar poc després de les 8 del matí i a dos quarts de tres arribem al coll, després de superar més de 1.500 m de desnivell. De baixada passem pel davant del refugi del CAF situat al costat del lac Gentau, possible final d'etapa. Preguntem i ens diuen que tenen lloc per quedar-nos a dormir, però estem forts i decidim seguir fins a Gabas, a on arribem a les 7 de la tarda


dissabte, 2 de juliol del 2005

Barranc de l'Espunya

Barranc de l'Espunya
El barranc de l'Espunya, combinat amb el riu de la Vansa, és un dels barrancs més llargs de Catalunya. L'aproximació també és molt llarga, per una pista forestal que s'enfila des d'Organyà fins a l'inici del barranc. És un descens molt tècnic en la primera part, amb alguns ràpels espectaculars. Després de completar el descens del barranc s'arriba al riu de la Vansa, per on cal baixar. És fàcil i aquàtic però molt llarg, sense cap ràpel ni badines importants on gaudir d'una bona remullada. És una llrga caminada per la llera del riu amb remullades ocasionals. A nosaltres la baixada se'ns ha fet molt llarga. Després de completar sense problemes el descens del barranc i després de la llarga baixada a peu pel riu de la Vansa encara hem hagut de fer la maniobra final. Teníem el cotxe al final de la pista, de manera que han hagut de pujar dos voluntaris caminant a recuperar-lo. Ha estat una llarga caminada amb un cert desnivell, que ens ha ocupat una llarga estona. Evidentment, aquesta activitat requeria poder comptar amb dos vehicles per fer maniobra de cotxes i evitar-se aquesta remuntada final. Finalment hem sopat a Organyà i hem arribat a casa molt tard, després d'aquesta llarga jornada barranquista.


dissabte, 18 de juny del 2005

Salt del Grill

Salt del Grill
Una altra vegada canviem els plans sobre la marxa. L'objectiu eren les Gorges de Núria, un dels engorjats més clàssics, però una prospecció inicial ens ha mostrat un cabal massa gran i hem optat, prudentment, per canviar d'objectiu. El Salt del Grill, al sector de del Roques de Tot lo Món, és un descens curt però que té l'atractiu d'un ràpel final de 30 metres, remullat per una cascada. Avui hi havia força aigua, de manera que hem disfrutat força del descens.


dissabte, 11 de juny del 2005

Joc de l'Oca

Salt del Grill
Ascensió per la canal equipada del Joc de l'Oca, un itinerari que hem fet ja un parell de vegades però que avui repetim en excursió matinal acompanyats per la Maria, que avui s'estrena en això dels barrancs. La Maria puja sense problemes, enfilant-se com un gat per les cadenes i maromes que equipen aquesta característica canal montserratina. Després baixem en ràpel pel mateix itinerari.


dissabte, 28 de maig del 2005

Barranc del Pas de l'Escalell

Pas de l'Escanell
L'objectiu era l'Afrau del Cortalet, a prop de Bagà, però les prohibicions d'accés ens han aconsellat canviar els plans i venir al Pas de l'Escalell. L'any passat vam desistir de fer-lo a causa del gran cabal, que el feia perillós després d'unes plujes. Ara les condicions són bones. Hi ha poca aigua i el neoprè ens fa suar força però l'entorn del barranc és força interessant. Cap al final del barranc, unes pozas verdinegras ens refresquen una mica. Fem quatre braçades per les aigües pútrides entre ràpel i ràpel.


dissabte, 21 de maig del 2005

Gorja de Sant Aniol

Gorja de Sant Aniol
Les gorges de Sant Aniol són un dels barrancs més interessants. El cabal sempre garantit, la puresa de les aigües i la grandiositat del paisatge fan d'aquesta gorja un objectiu de primera per als barranquistes. Sortim al matí de casa i, després d'una llarga aproximació pels camins ferèstecs de l'Alta Garrotxa, a dos quarts d'una entrem a la gorja. Anem perfectament equipats i amb la moral al màxim. El Salt de la Capa és el punt més característic de les gorges de Sant Aniol. Quan el riu baixa crescut, l'aigua s'obre en aquest salt, com una capa blanca. Avui el cabal és mitjà però el paratge és igualment impressionant. El darrer obstacle és el Salt del Brull; quan el cabal és gran cal baixar pel ràpel de seguretat que va per fora del curs del riu. Nosaltres muntem els dos ràpels i baixem repartits, uns quants per cada ràpel. A baix, els turistes que estan banyant-se i prenent el sol en el riu tenen espectacle gratuït.
Podeu veure aquí un muntatge audiovisual fet amb les fotos del descens per en Joan Guirao:

També podeu veure un vídeo curt amb les imatges més espectaculars del descens d'aquest magnífic barranc:



dissabte, 7 de maig del 2005

Peguera (Berguedà)

Una passejada matinal per estirar les cames per la muntanya. Es tracta, sobre tot, de provar la nova càmera digital que s'ha comprat en Joan. Caminem un parell d'hores pels Rasos de Peguera, passant per sota la Gallina Pelada i arribant al poble enrunat de Peguera, retratant tot el que trobem, i la Nikon D70 supera la prova amb bona nota. Definitivament, en Joan entra a l'era digital.
L'àlbum d'aquesta sortida és de detalls i flors i no pas de l'excursió.


diumenge, 24 d’abril del 2005

Monteixo (2.902 m) amb esquís

De matinada comença a ploure sobre el nostre campament del Pla de la Selva. Quan sortim de la tenda plou i la boira tapa la part alta de les muntanyes. Un optimista proposa fer una volta amb els esquís per veure com evoluciona el temps... Sortim amb la intenció de fer un tomb per la pista i poder tornar a casa havent-nos posat els esquís, però a poc a poc ens anem acostant fins que tenim el cim a la vista. El temps s'ha anat aguantant, o això és el que ens sembla amb el nostre optimisme descontrolat. Tenim el cim tan a prop que decidim seguir pujant. Al final, la nostra moral de victòria té el seu premi. Arribem al Monteixo (2.902 m) i un retall de cel blau ens acoloreix la foto del cim. Només ens queda la llarga baixada, amb bona neu, que ens permet completar la sortida amb una esquiada de primera. Després, recollir la tenda i cap a casa.


dissabte, 23 d’abril del 2005

Acampada al Pla de la Selva

Deixem el cotxe una mica abans de l'aparcament de la pista de la Vallferrera i pugem carregats amb tot l'equip, la tenda i menjar per a dos dies fins al Pla de la Selva, on plantem les tendes de campanya. La pista està nevada però fa calor i veiem com es fon per moments. Fa molt temps que no fem una sortida com aquesta, acampant a la muntanya, i ens agrada molt recordar els vells temps. El temps no està gaire segur però la moral de la tropa està molt alta. Estem segurs que demà farà bon temps i podrem fer el cim .


dissabte, 26 de març del 2005

Tafraout / Zwyat-Ahançal

La jornada d'avui és llarga i complicada, de manera que cal sortir aviat. De bon matí, amb un ambient fresc, ens posem en marxa. Avui no portem mules i ens acompanya l'Alí i un noi de Tafraout que ens fa de guia. El camí segueix paral·lel a la carena del Jebel Tafraout a mitja alçada entre els cims i el fons de la vall. La nostra ruta segueix una gran diagonal, guanyant alçada a poc a poc i superant uns quants colls i collets en els estreps que baixen de la carena principal. Aviat comencem a trobar les primeres congestes de neu. Per sort, avui no portem les mules. Aquí segur que no haurien pogut passar i hauríem tingut un problema important. Estem molt alts però encara continuem pujant. L'altímetre ens diu que ens acostem als 2.900 metres i seguim pujant. El noi que ens acompanya coneix perfectament el camí però no diu ni una sola paraula; només obre el pas pujant sense parar, ben tapat amb la caputxa de la seva xilaba. Just quan l'altímetre marca els 3.000 m arribem a la carena i se'ns obre un nou panorama. A baix, més de 1.500 m sota nostre, veiem el poble de Taghia, propera fita dels nostre camí. Darrere s'aixequen dues imponents muntanyes: el Jebel Azourki (3.677 m), molt nevat, i el Jebel Aroudane (3.359 m) amb el seu gran llom marró. Encara ens cal remuntar una mica per la carena fins al coll, un pas estratègic que comunica les dues valls. El descens és pel nord i, encara que el camí és molt evident i ben traçat, hi ha força neu i cal anar amb compte. Baixem fent llaçades travessant congestes que tapen a estones el camí. La progressió és lenta però ja veiem Taghia i això ens anima molt. Superem sense problemes els passos nevats i acomiadem el noi que ens ha guiat fins aquí. Ara el camí ja és evident i la neu ha quedat enrere. Trobem una magnífica font i aprofitem per menjar una mica. Finalment arribem a Taghia, un poble que ja coneixíem de la nostra darrera visita a l'Atlas l'any 2003 quan vam fer la ruta del Mgoum. Anem directament a la gite d'etape, on prenem un te amb el propietari, que encara se'n recorda de nosaltres. A partir d'aquí ja coneixem el camí; en poc més d'una hora ens portarà a Zawyat-Ahancal, final del nostre camí per l'Atlas.
Podeu veure aquí un muntatge audiovisual realitzat per en Joan Guirao amb les fotos de la sortida:




divendres, 25 de març del 2005

Tagertetoucht / Tafraout

Després dels comiats ens posem novament en marxa. L'etapa d'avui ens aproparà a les muntanyes nevades que estem veient des de fa un parell de dies. Primer, baixarem des de l'altiplà on està situat el poble de Tagertetouch fins al poble d'Amidal. Després remuntarem una vall fins a superar un coll de gairebé 2.900 m que ens permetrà baixar a Tafraout, punt final de l'etapa d'avui. El camí recorre els altiplans entre camps de conreu i savines més que centenàries. Les muntanyes nevades són cada vegada més properes i el paisatge va canviant per moments. De baixada cap a Imidal, ens aturem a descansar i menjar una mica en un petit prat entre camps de conreu. Allà al costat, un home llaura el camp amb una arada tradicional i dues mules. Aviat comencem a parlar i ens convida a casa seva a prendre un te. No dubtem ni un instant: baixem tots plegats a la casa del llaurador. Deixem els nous amics i seguim endavant. El camí continua passant entre de camps de conreu, la majoria acabats de llaurar. Aviat comencem a veure el poble d'Amidal, següent fita del nostre camí. Està situat al costat d'un rierol que baixa de les muntanyes i que dóna una mica de verdor a la petita vall que forma. No ens aturem en el poble, que es veu molt solitari, sinó que seguim riu amunt en direcció al coll que hem de superar. Ens aturem a dinar en un prat, poc més enllà del poble d'Imidal i fem una petita migdiada per recuperar forces abans de la pujada final del coll, situat a uns 2.900 m. Des d'aquí podem veure un nou panorama; hem superat la barrera de muntanyes nevades que veiem des de fa dos dies ! Aviat veiem, al fons de la vall, les primeres cases de Tafraout, on ens allotgem.


dijous, 24 de març del 2005

Taidert / Tagertetoucht

Novament el dia s'aixeca claríssim, amb aquesta càlida llum africana. Després d'esmorzar ens posem en moviment. Com sempre, la maniobra de carregar les mules s'allarga una mica i aprofitem per fer algunes fotos pel poble. L'Alí, sempre tan prudent, necessita una bona estona per assegurar-se que la càrrega de les mules és correcta. Finalment ens acomiadem dels habitants del poble i comencem l'etapa d'avui. Com que estem tan alts, el camí comença baixant en direcció a la vall principal del riu Dilli que ens portarà en direcció al poble de Zerchane. Després de baixar una mica, el camí planeja per un altiplà amb una vista extraordinària. Veiem al davant una carena de muntanyes nevades, exactament en la nostra direcció. El camí segueix l'altiplà entre savines centenàries mentre contemplem la bellesa de les muntanyes nevades. Finalment, per una petita barrancada, baixem fins al riu i seguim uns metres per la seva llera. Aviat, però, deixem el riu i ens enfilem per un camí que s'enfila per l'altra riba en direcció al poblet de Zerehane. Arribem a un nou altiplà i ja veiem una mica més enllà el poble de Zerehane. Sembla un poble important, encara que es veu solitari. Seguim el nostre camí entre savines centenàries i entrem en el poble. L'Alí ens porta en direcció a una casa concreta, on prenem un te i mengem una mica abans de seguir el nostre camí en direcció a Tagertetouch, el final previst de la nostra etapa d'avui. El camí baixa molt dret fins al fons d'un riu molt cabalós sobre el qual hi ha, sorprenentment, un pont de formigó. Des del pont iniciem una forta pujada en direcció a Tagertetoucht; és un poble realment pintoresc; són unes quantes cases de pedra al voltant d'un graner fortificat situat al mig d'una petita depressió del terreny. Aquesta vegada les negociacions són molt fàcils. La gent de Tagertetouch és molt acollidora i aviat arriben a un acord amb el nostre guia. Sorprenentment ens deixen la seva pròpia casa per dormir i ells van a dormir a altres cases del poble.


dimecres, 23 de març del 2005

Oulghazi / Taidert

Amb les primeres llums del dia ens posem novament en marxa. Després d'esmorzar, l'Alí carrega les mules mentre nosaltres ens preparem per a l'etapa d'avui. A partir d'Oulghazi comença realment l'aventura; la pista apta per a vehicles que puja des d'Imilchil acaba aquí. Més amunt només hi ha un camí de ferradura que puja per la gorja fins a la desembocadura d'un barranc secundari per on pujarem en direcció a Taidert. Després de remuntar una bona estona la vall engorjada de l'Assif Mellul arribem al barranc secundari per on hem de remuntar en direcció als altiplans superiors. Realment el riu baixa amb força aigua i l'hem de travessar diverses vegades amb l'aigua fins a la cintura. Veiem clarament que l'Alí tenia raó quan ens va aconsellar un itinerari alternatiu per no haver de remuntar les gorges, que més amunt són impracticables. Abans de l'escapatòria pel torrent secundari cal travessar novament el riu en un punt de força fondària. La maniobra és complicada, especialment per a les mules. L'Alí, sempre preocupat per les mules i els seus clients, pateix força en aquesta travessia. Després de pujar una estona per la llera del torrent, la vall s'obre i arribem a un altiplà pedregós entre muntanyes. El camí s'orienta clarament a l'oest, paral·lel a la carena de muntanyes, en direcció al Tizi-n-Tidad, el coll que ens donarà entrada a la vall de Taidert. Sembla que és un camí molt transitat, ja que trobem alguns homes a cavall. Després de travessar una petita congesta de neu, el nostre primer contacte amb l'element blanc, arribem al coll (2713 m). És un indret solitari i des d'aquí es veu un gran panorama amb moltes muntanyes nevades. Des del coll, una fàcil baixada ens porta, en poc més de mitja hora, al poblet de Taidert. Abans pasem per un altre poblet (Taidert de Dalt) on hi ha fins i tot una antiga escola, ara tancada i abandonada. Després d'una llarga negociació de l'Alí amb les forces vives del poble, ens allotgem en una casa del mateix poble.


dimarts, 22 de març del 2005

Imilchil / Oulghazi

Iniciem la gran travessia Atlas-2005, en el nostre tercer viatge a l'Atlas, a Imilchil. De bon matí ens posem en moviment després de dormir força bé a l'hotel Izlan d'Imilchil. L'etapa d'avui és fàcil, ja que només ens cal seguir una pista apta per a vehicles que ressegueix tota la vall. Travessem Imilchil i aviat veiem els horts que marquen una àmplia franja verda a banda i banda del riu. Trobem diverses cases aïllades i ens creuem amb força gent. Nens que van a l'escola, homes i dones que baixen als camps, homes amb mules ben carregades que entren al poble... Fa un dia magnífic, amb aquesta llum africana tan càlida que ens porta records dels nostres anteriors viatges a l'Atlas. No fa gaire fred, encara que les muntanyes del voltant tenen congestes de neu. És una plàcida passejada entre els camps de conreu on la primavera que ara comença ja mostra clarament el renaixement de la vida. Seguint la pista riu amunt, anem passant per pobles i poblets fins arribar a Oudeddi, que la pista travessa pel bell mig. Passem pel davant de l'escola i els nens surten a la porta per veure passar la nostra comitiva. Ens saluden amb curiositat i es deixen retratar a la porta de l'escola. Després d'Oudeddi canvia el paisatge. Ja no és la plàcida vall entapissada de verds camps de conreu sinó que la vall es fa més estreta i comença a engorjar-se. Només en alguns punts hi ha petits camps, que aprofiten algun eixamplament de la llera del riu. La vall és cada vegada més engorjada i el riu baixa tèrbol. Suposem que és a causa del desglaç, que fa augmentar el cabal i arrossega el fang de les muntanyes. Per fi veiem el final de la nostra etapa d'avui. En una petita elevació al costat del riu veiem una bona extensió de cases. Sembla mentida que en aquest lloc tan perdut pugui haver-hi un poble tan gran. Entrem pels carrers del poble seguint l'Alí i les mules, creant una gran expectació entre els habitants d'Oulghazi, especialment entre els nens, que ens segueixen amb curiositat. L'Alí ens porta directament a una petita casa, en el límit del poble, que serà el nostre hotel per aquesta nit. Nosaltres no ens preocupem de les negociacions ni del preu; el nostre guia negocia amb els propietaris un preu just per al nostre allotjament. Passem la tarda descansant a Oulghazi Fem una volta pel poble, ens remullem una mica en el riu, fem fotografies als molts nens que ens vénen a veure...


dissabte, 19 de febrer del 2005

Balandrau (2.579 m) amb esquís

Comencem la temporada d'esquí de muntanya amb l'ascensió al Balandrau des de Tragurà. Deixem el cotxe a la segona corba de la pista i pujem amb boira, vent i fred. A més, la neu està realment fastigosa. L'arribada al cim és complicada; des del punt on deixem l'àmplia pista, la boira ens envolta. Pujem sense veure el cim i a mesura que guanyem alçada el temps empitjora. Arriba un moment que no veiem res. Una ullada al GPS ens orienta directament cap al cim entre la boira... Deixem els esquís a la carena; el cim està ventat i no es pot esquiar. A dalt fa un temps infernal; el vent bufa fort i la boira ho tapa tot. Després de fer les fotos del cim i alguna trucada telefònica comencem la baixada...


dissabte, 12 de febrer del 2005

Puig Neulós

Ja hem decidit que per Setmana Santa anirem a l'Atlas a fer una gran travesia. Ara cal començar l'entrenament. L'excursió d'avui és curta i fàcil però ens permet recórrer uns indrets desconeguts per nosaltres i estirar una mica les cames... Es tracta de l'ascensió al Puigneulós (1.256 m) des del poblet de Cantallops. És un cim modest però amb una gran panoràmica sobre l'Empordà i el Rosselló. El camí de baixada ens porta a través d'uns boscos de faigs molt ben conservats fins a Cantallops, passant per Requesens. En algun punt seguim la carena fronterera i trobem el GR-10.


dissabte, 8 de gener del 2005

BTT Botaya / Loarre

De bon matí, després d'un gran esmorzar, sortim en direcció a Ena. Després de patir algunes punxades arribem a La Peña, un poblet situat al peu de la via del tren de Canfranc. Mengem una mica i emprenem novament el camí. Ara cal superar la Collada de Santo Román i el Collado de Marcuello. Abans passem la Foz de Escaletes, un engorjat molt característic, a l'entrada de la vall. La pujada és dura; pel camí trobem els caçadors de la batuda de senglars. Un cop superat el coll deixem les bicis i anem a peu fins al Mirador de los Buitres, un punt d'observació privilegiat des d'on es poden veure les evolucions aèries dels voltors i, amb uns binocles, la vida privada dels voltors al seu niu. També tenim una vista espectacular dels penyascals de Riglos. Ja només ens queda baixar fins la casa rural de Santa Engracia de Loarre, on vam començar la nostra excursió.
Podeu veure l'àlbum de la sortida clicant a la foto que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure l'article que va escriure en Joan Guirao per a la revista Vértex sobre aquesta sortida. Finalment, aquí teniu un vídeo muntat amb les fotos de les tres etapes de la sortida, obra d'en Joan Guirao.


divendres, 7 de gener del 2005

BTT Rasal / Botaya

Esmorzem a les 7'30 i sortim en direcció al collado de Astaún. Baixem fins al riu Gállego i el travessem descalços. Fa tant fred que les ampolles d'aigua de les bicis es congelen !! Amb els peus glaçats ens dirigim a Javierrelatre. Des d'allà, una pista ens porta a Sieso de Jaca. És un poble molt típic però abandonat. El pou de la plaça és una bella mostra d'arquitectura popular; la bellesa de la rusticitat. Pasem per Artaso, també abandonat, i arribem a la carretera, a prop d'Oroel. Baixem fins a Bernués i després, per la carretera de San Juan de la Peña, arribem a Botaya, un poble típicament aragonès i ens allotgem a l'alberg, molt acollidor. Podeu veure l'article que va escriure en Joan Guirao per a la revista Vértex sobre aquesta sortida.


dijous, 6 de gener del 2005

BTT Loarre / Rasal

Comencem l'any amb la sortida tradicional de Reis amb BTT. Aquest any l'itinerari triat és un circuït de tres dies per les serres de Loarre i de Gratal. Tenim la sort de trobar uns dies magnífics, amb molta llum i un sol brillant, malgrat que la temperatura és molt freda. Després de dormir a una casa rural de Santa Engracia, a les 8 del matí, després d'esmorzar com cal, sortim en direcció a Loarre i agafem la carretereta que puja al Castell del mateix nom. El dia és claríssim i veiem el mar de boira que ocupa el fons de la vall de l'Ebre. Al fons destaca el Moncayo, tot nevat, alçantse sobre el mar de núvols. L'aire és molt fred però anem ben preparats i amb la moral molt alta. La petita carretera s'enfila per la muntanya amb revolts força tancats... Deixem enrere el castell de Loarre i continuem pujant, ara per una pista entre el bosc, en direcció als colls de la serra de Gratal. Hem de superar el collado d'Os Pozos, el collado de Pinos i el collado de Barza per arribar a la vall de Rasal. En resum, plat mitjà i pinyó gran... Des del primer coll tenim una visió espectacular: el massís del Monte Perdido alçant-se sobre el Somontano. Trobem el petit refugi de Paul i aprofitem per esmorzar. Des del darrer coll baixem per la pista gelada. És cara nord i fa força fred. Com que fa baixada, en poc temps arribem al poble de Bentué de Rasal. Ja gairebé fosqueja quan arribem al final de l'etapa, el poble de Rasal. Ens costa molt trobar els responsables de l'apartament que havíem contractat, a Casa Palacio. Finalment ens instal·lem a l'apartament.
Podeu veure l'article que va escriure en Joan Guirao per a la revista Vértex sobre aquesta sortida.