Una nova etapa del GR3, aquesta vegada entre l'Urgell i la Conca de Barberà. Una etapa, com les anteriors, ben fàcil. Una passejada entre camps de conreu i algun petit bosc en un dia primaveral que ha començat amb un vent gelat però ha acabat amb sol i calor.
Avui el camí estava perfectament marcat amb les característiques marques de pintura blanca i vermella dels GR. Una situació molt diferent de la que ens havíem trobat en algunes etapes anteriors quan només el GPS en guiava per les pistes i camins.
Hem arribat en autocar a Els Omells de na Gaia i hem començat la jornada esmorzant el típic croissant en el Casal dels Omells on vam dinar al final de l'etapa anterior. Després ens hem posat en marxa sortint del poble per una àmplia pista.
Aviat hem arribat al primer punt singular de l'itinerari d'avui, la petita població de Senan. No hem entrat al poble sinó que l'hem vorejat per la carretera sortint per una pista pujant pel bosc. Una llarga pujada ens ha portat a una carena ocupada per una llarga filera de generadors eòlics amb les seves grans pales al vent. Ens hem aturat a esmorzar al costat dels transformadors abans de seguir el nostre camí.
El camí baixa per una zona coberta de conreus de cereals fins arribar a prop de Fulleda. Hem pujat en direcció a aquesta pobació i poc abans d'arribar-hi hem trobat la Font Vella, una antiga font amb un arc de pedra. Hem aprofitat el detall arquitectònic de l'arc per fer aquí la foto de grup abans de completar la pujada a Fulleda.
El camí passa pels carrers de Fulleda, travessant tota la població i sortint per l'altra banda. Aviat hem arribat a un altre punt singular: la font de les Ventoses. És una surgència amb uns abeuradors de pedra tallada i una bassa rectangular sota un lledoner monumental.
Més endavant hem trobat una altra font, la de la Marieta, amb unes taules i bancs de ciment formant una petita àrea de picnic. Més amunt encara hem trobat més aigua: una gran bassa artificial situada en un lloc inversemblant, a dalt d'un altiplà.
Des d'aquí el camí baixa suaument en direcció al final de l'etapa que, per raons logístiques, hem situat en al mig del no-res, a la petita carretera local que porta de Vinaixa a l'Espluga Calva. Aquí ens esperava l'autocar per portar-nos a dinar al Casal de l'Albí, però això és una altra història (veure la secció d'anecdotari d'aquesta entrada del blog).
I aquí teniu el vídeo d'aquesta nova etapa del GR. És obra de GREaperos Productions i ha estat cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Guimerà -
Omells, 2023 |
GR3: Altet -
Guimerà, 2023 |
GR3: Agramunt
- Altet, 2023 |
L'ANÈCDOTA: ara fa 15 anys que funciona aquest grup de caminadors i en aquest temps hem visitat gairebé 150 restaurants per fer el dinar de final d'etapa i per recuperar forces després de les llargues caminades. Sempre hem gaudit de l'amabilitat i la paciència dels professionals que ens han atès en aquests establiments però avui ha estat ben diferent.
En tots aquests anys mai havíem trobat un restaurant com el Casal de l'Albi. El tracte del personal ha estat deplorable. Ja d'entrada ens han dit, amb molt males maneres, que arribàvem massa tard (eren les 14'45 h). Després, durant tot el dinar, la camarera ens ha tractat pitjor que si estiguéssim en el menjador d'un reformatori del segle passat (escridassant contínuament el personal) fins al punt que algú ha dit que li recordava la inigualable actuació de Clint Eastwood a la mítica pel·lícula El Sargento de Hierro.
Per acabar-ho de rematar, quan ens han presentat la factura hem vist que algú havia comès la imprudència de demanar un glaçó de gel i ens l'han cobrat: 10 cèntims.
Atenció caminadors: si algun dia veniu a l'Albi porteu la carmanyola o un entrepà. Potser no serà tan bo com els plats combinats del Casal però dinareu més a gust.
PARTICIPANTS:
Jose - Cristina - Miquel B. - Mònica - Isaac - Maribel - Paco M. - Begonya - Miquel M. - Núria T. - Montse - M. José - Ramon - J. Antonio - Trindad - Manel - Carles - Cati - Magda - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada