dissabte, 16 d’octubre de 2021

GR3: Puigví - Caraüll

GR3: Puigví - Caraüll
Segona sortida de la temporada del GR3 entre Puigví i Caraüll, dos petits agrupaments de cases, ni tan sols es poden considerar poblets, situats a una de les zones més remotes de Catalunya, al Lluçanès. L'etapa té dos sectors perfectament diferenciats, una primera part amb la pujada a Sant Bartomeu del Grau passant per l'ermita de Santa Perpètua i una segona part amb un llarg seguit de pistes i petites carreteres fins al final de l'etapa.
L'etapa ha estat més llarga del que estava previst. El track que portàvem era, teòricament, de 20'2 km però quan l'hem posat en el GPS a l'inici de la caminada l'aparell ens ha marcat 24 km, una diferència que ha fet que el recorregut hagi durat una hora més del que havíem calculat.
Hem arribat a Puigví poc abans de les vuit del matí i hem esmorzat a peu d'autocar perquè aquí no hi ha bar ni res semblant. Després del petit esmorzar a peu dret hem iniciat la caminada amb una part prèvia de gairebé un km per enllaçar amb el traçat del GR en el punt on l'havíem deixat el mes passat.
El GR puja pel bosc amb petites pistes i corriols pel bosc fins arribar, després d'una bona estona de pujada, a l'ermita de Santa Perpètua. És una ermita romànica situada en un punt alt amb gran panoràmica sobre la Plana de Vic.
Des de la mateixa ermita ja es veia la població de Sant Bartomeu del Grau, encara una mica lluny. El camí segueix per uns magnífics boscos, pujant suaument fins arribar a l'entrada de la població. Ens hem aturat a esmorzar en una plaça del poble abans de seguir el nostre camí.
A partir de Sant Bartomeu del Grau el GR es torna erràtic. Està molt poc marcat i en alguns punts fa estranyes marrades que ens han desconcertat una mica. Hem seguit les marques de GR pel carrer principal de la població fins al costat de l'església. A partir d'aquí les marques ens han portat a fer una volta per la part baixa de la població i per un corriol entre herbes altes on ens ha donat la sensació que no hi passa mai ningú. 
Després d'aquesta curiosa marrada hem arribat a una petita carretera, en realitat una antiga pista ara asfaltada, iniciant un llarguíssim recorregut resseguint aquesta pista asfaltada per camps i boscos. Hem travessat un parell de carreteres fins arribar a la C62. Aquesta carretera és molt important i sembla que amb una recent obra d'ampliació s'han malmès alguns sectors de l'antic GR. 
Hem seguit un llarg tram vorejant la carretera C62, amb alguns punts on gairebé es perdia el GR, fins arribar a una bona pista a la dreta on comença el tram final de baixada a Caraüll. Les marques del GR gairebé desapareixen i només n'hi ha alguna de tant en tant però amb llargs trams sense cap referència del GR.
Hem passat al costat d'una masia anomenada el Clot del Forn on una dona ens ha escridassat. Hem comprovat que en aquest terreny feréstec i oblidat, lluny de qualsevol població mínimament important, els excursionistes són personatges estranys i no hi són ben rebuts.
Finalment la pista ens ha portat fins a una gran masia anomenada Caraüll, gairebé al final del nostre recorregut. Només ens quedava baixar fins a la carretera, la C670, on ens esperava l'autocar.
Amb una mica de retard hem acabat la jornada excursionista al restaurant Can Trumfo, de la Torre d'Oristà, on hem gaudit d'un magnífic menú de degustació que ens ha ajudat a recuperar forces després d'una caminada tan llarga.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Graperos Productions i cedit per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
GR1: Alpens-
Ripoll, 2016
GR107: Bellver
Guils, 2015
GR83: Prats de M.
Marialles, 2015

PARTICIPANTS:
Blog de Muntanya
Agnès, Ana, Carles, David, Elisabet, J. Antonio, Jaume, Joan G., Lluis G., Luis, Mª José, Manel, Maribel, Miquel B., Miquel M., Mònica, Montse, Núria M., Núria T., Sandra, Paco M., Trinidad, Magda, J. Rafel