Després d'haver suspès la sortida de setembre a causa de la pluja, avui el grup de caminadors del GR ha iniciat una nova temporada de GR, la quinzena, recorrent el GR3, el Camí Central de Catalunya. Hem iniciat la caminada en el punt on vam acabar la temporada anterior, a Pinell de Solsonès, un petit poble de quatre cases on ens ha deixat l'autocar de bon matí.
L'etapa d'avui no tenia grans pendents i ens ha fet gaudir de l'ambient típic del Solsonès: boscos, camps, masies disperses, pistes i molt poca gent.
Com a les darreres etapes, hem trobat el GR molt poc marcat i fins i tot amb sectors del camí plens de vegetació o llaurats i totalment desapareguts, fins al punt que sense el GPS seria molt difícil seguit aquesta ruta.
Quan hem arribat a Pinell de Solsonès el dia estava tapat i començava a plovisquejar però la moral de la tropa estava molt alta: la previsió meteorològica no indicava pluges importants i sí una millora del temps al llarg del matí.
Hem començat a caminar per una pista sota una pluja feble però intermitent. Hem anat recorrent el GR per pistes i camins, passant per diverses masies. En una d'aquestes masies, Can Canals, hem passat al costat d'un lledoner monumental. Poc després hem agafat una petita carretera. En realitat era un pista asfaltada que dona accés a les masies de la zona i per on gairebé no hi ha trànsit.
Després d'una estona caminant per la pista asfaltada ens hem aturat a esmorzar al costat d'una masia anomenada Grange l'Estany (sic), a sota del nucli antic de Madrona. Després d'esmorzar, seguint el GR, hem arribat a Madrona on hi ha dues esglésies, una d'elles en ruïnes. Aquí hem tornat a agafar la carretera un parell de km fins a Sangrà, un altre petit poble de dues cases, on hem deixat definitivament l'asfalt.
El camí, que fins ara era gairebé tot de baixada, ha començat a pujar a poc a poc fins arribar a l'ermita de Santes Creus de Bordell, situada al mateix cim d'un turó de 782 metres d'altitud. Des d'aquí, com al llarg de bona part del recorregut, teníem una bona vista de la Vall del Segre, el Montsec de Rúbies i moltes muntanyes més. Al davant de l'ermita hem fet la foto de grup abans d'iniciar el tram final del nostre camí.
Des del cim hem baixat per una petita pista i després per un corriol fins a les proximitats del Mas Formiguera, on teníem previst acabar l'etapa. Aquí el GR es perd una mica i això ens ha complicat bastant la part final del camí però finalment hem arribat a Mas Formiguera i a l'autocar que estava a pocs metres, a peu de carretera.
Després l'autocar ens ha portat fins a Ponts on hem gaudit d'un bon dinar en el Restaurant Ventureta, situat al bell mig de la població.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada senderista. Ha estat produït per GReaperos Productions i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
GR3: El Pi -
Pinell, 2022 |
GR3: Saló -
Cardona, 2022 |
GR3: Camps -
Saló, 2022 |
PARTICIPANTS:
Carles - Miquel M. - José Antonio - Elisabet - Jaume - M. José - Lluis C. - Ramon - Jose - Cristina - Paco M. - Bogonya - Casilda - Marta - Núria T. - Mònica - Joan G. - Maribel - Magda - J- Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada