dijous, 17 d’agost del 2017

Chamonix-Zermatt: Prafleuri - Arolla

Amb l'etapa d'avui hem completat la travessia Chamonix-Zermatt, la fita que ens havíem proposat en aquesta sortida. Una nova etapa de muntanya, dura i amb alguns sectors difícils, que hem completat sense problemes arribant a Arolla.
L'esmorzar del refugi de Prafleuri, sense ser comparable als buffets lliures dels hotels, era molt millor que els crostons de pa sec que ens van donar a la Cabanne de Mont Fort, de manera que hem sortit del refugi amb la panxa plena i amb ganes de gaudir dels grans panorames alpins. 
El camí comença pujant un petit coll, el Col des Roux (2.804 m), situat a sobre mateix del refugi. Hi hem arribat en menys d'una hora. Des del mateix coll ja es veia a baix el Lac des Dix, un embassament de muntanya per on segueix el nostre camí. Hem baixat fins gairebé el nivell del llac i després hem pres una petita pista que ressegueix tot el llac, pràcticament sense desnivell. Hem arribat a la capçalera del llac on, segons la guia que portàvem, hi havia un pont penjat a l'indret conegut com a Pas du Chat. Sembla ser que el pont ja no existeix i el traçat del camí és totalment diferent; ara coincideix en bona part del seu recorregut amb el camí que porta a la Cabanne des Dix. Tampoc hem sabut identificar el Pas du Chat, ja que només hi ha un camí ben traçat que puja fent ziga-zagues per un fort pendent. 
Més amunt el camí segueix per una petita cresta que sembla ser la morrena del glaciar i poc després hem arribat a la bifurcació entre el camí de la Cabanne des Dix i el d'Arolla. El nostre camí, el del Col de Riedmatten i Arolla, baixa a una valleta pedregosa que no és més que l'antic llit de la llengua del glaciar de Chaillon. El camí ens ha portat entre blocs i pedres però ben marcat fins que, quan ja estàvem ben a prop del coll, hem trobat un sector de certa dificultat, una zona força pendent de pedres, grava i sorra on el camí ha desaparegut, aparentment escombrat per les esllavissades. Són poc metres però complicats i una mica perillosos per la inestabilitat del terreny. Més amunt hem recuperat el camí, que puja per una canal terrosa però ben traçat, deixant a la dreta la variant del Pas de Chèvres que puja per una escala metàl·lica i per uns pasos equipats. 
Finalment hem arribat al Col de Riedmatten (2.919 m), una petita bretxa que dóna entrada a la Vall d'Arolla. Des del mateix coll hem pogut gaudir d'una visió espctacular: el Cerví treient el cap per darrere de les muntanyes d'Arolla. Aquí acaben les dificultats però encara ens quedava una llarga baixada fins al final d'etapa. Hem anat baixant entre prats i instal·lacions d'esquí fins arribar a Arolla, un poble molt turístic amb una petita estació d'esquí i una de les principals bases de l'alpinisme al Valais. Ens hem allotjat a l'hotel Le Pigne d'Arolla, que ja coneixíem de la nostra anterior estada en aquest indret. Molt recomanable. 


ENTRADES RELACIONADES:

Tour del Cervino
Prarayer, 2015
Tour del Cervino
Arolla, 2015
Tour del Cervino
Lac Moiry, 2015

dimecres, 16 d’agost del 2017

Chamonix-Zermatt: Mont Fort - Prafleuri

L'etapa d'avui ha estat molt diferent de les dues anteriors. Ha estat una etapa més dura i més de muntanya, superant tres colls. Hem esmorzat al refugi de Mont Fort. Dir que l'esmorzar era una mica pobre seria massa generós. La veritat és que l'esmorzar d'aquest refugi és dels pitjors que hem provat en molt temps; massa pobre per ser un refugi situat en plena estació d'esquí i que durant el dia funciona com a restaurant servint tota mena de plats. 
Després del simulacre d'esmorzar hem sortit per un camí de flanc molt ben traçat en direcció  a la vall de Bagnes. Hem arribat a un punt on el camí gira i s'orienta paral·lel a la vall, amb grans vistes del gran Combin. Després d'una estona gaudint del magnífic camí de balcó hem arribat al primer coll de la jornada, el Col Termin (2.648 m).
Hem passat a la Vall de Louvie, inundada de llum, baixant una mica per començar ben aviat a remuntar en direcció al segon coll. Hem trobat algun petit tram equipat amb cadenes però sense cap dificultat especial. El coll de Louvie es veia molt llunyà però no hem trigat gaire en arribar-hi. 
A partir d'aquí el panorama canvia radicalment. Hem deixat enrere els prats alpins per entrar en el territori de la pedra. A baix es veu una gran extensió aparentment plana. És el Grand Désert, un altiplà ocupat per una enorme pedrera, restes d'un glaciar en retrocés. Hem baixat fins al Grand Désert i l'hem travessat prenent com a referència un gran bloc de pedra pintat. Des d'aquí només quedaven poc més de cent metres de desnivell per al tercer i definitiu coll però la cosa s'ha complicat perquè el camí passa per una zona pedregosa pujant i baixant sense acabar d'arribar al coll. Finalment hem arribat al Coll de Prafleuri (2.987 m) i hem iniciat la baixada definitiva en direcció al refugi, a on finalment hem arribat.


ENTRADES RELACIONADES:

Tour del Cervino
Zinal, 2016
Tour del Cervino
Gruben, 2016
Tour del Cervino
Jungen 2016

dimarts, 15 d’agost del 2017

Chamonix-Zermatt: Le Châble - Mont Fort

Avui hem fet la segona etapa d'aquest estiu a la Chamonix-Zermatt. Després de la fàcil etapa d'ahir, la d'avui es presenta molt més complicada. Cal superar un desnivell de més de 1.600 metres, ja que el punt de partida està a poc més de 800 metres d'altitud i el final d'etapa a la Cabanne de Mont Fort està a més de 2.400 m. Tot i això, no és una etapa difícil perquè passa por zones urbanitzades amb molts camins, pistes d'esquí i carreteres, de manera que el camí es fa amb certa comoditat. 
La gent que fa aquesta mena de rutes pels Alps, com el Tour del Mont Blanc o el del Cerví, aprofita, quan es pot, els transports públics i especialment els telefèrics per estalviar-se les parts més dures de les etapes. La d'avui és un cas típic, ja que els més de 1.600 metres de desnivell es poden reduir a poc més de 200 agafant el telefèric que porta des de Le Châble fins a Les Ruinettes, a uns 2.200 metres. Nosaltres, com saben bé els seguidors del blog, som integristes del GR i sempre evitem els ajuts artificials i completem a peu totes les etapes. Avui, però, la Magda tenia els molèsties als peus i ha preferit estalviar-se la part més dura de la pujada per reservar-se de cara a les dues etapes posteriors, també dures i sense escapatòria.
De bon matí, mentre la Magda anava a l'estació inferior del telefèric de Verbier, he iniciat la llarga caminada en direcció  a Les Ruinettes. A poc a poc, per camins i pistes entre els boscos, he anat guanyant desnivell sobre la vall de Bagnes. He passat per diversos poblets i cases disperses i també he trobat moltes fonts. La part final, ja per les pistes d'esquí, m'ha ofert grans vistes sobre el massís del Mont Blanc i el Grand Combin, molt a prop. Ja arribant a l'estació de Les Ruinettes hi havia una concentració de parapentistes que tenen en aquell indret una bona base d'enlairament. He arribat, molt abans del que havia previst, a l'estació de Les Ruinettes. La Magda m'estava esperant a la terrassa del bar. Abans d'iniciar la segona part de l'tinerari, hem pres un refresc contemplant el gran panorama.
La segona part de l'etapa ja era molt fàcil. Una pista molt ampla ens ha portat en direcció a la Cabanne de Mont Fort; més endavant hem deixat la pista pujant per un camí ben marcat des d'on ben aviat hem vist el refugi, situat sobre un llom a resguard d'allaus i esllavissades. El refugi de Mont Fort està integrat en l'estació d'esquí; funciona també com a bar-restaurant i s'hi serveixen tota mena de plats i begudes. Fins i tot hi ha magnífica una wifi lliure. Ens hem instal·lat en el refugi i hem fet la migdiada. Després, un bon sopar i a dormir aviat. Demà tenim una nova etapa. 


ENTRADES RELACIONADES:

Tour del Cervino
Europahüte, 2016
Tour del M.Blanc
Ferret, 2010
Tour del M.Blanc
Ref.Bonatti, 2010

dilluns, 14 d’agost del 2017

Chamonix-Zermatt: Champex - La Châble

L'Alta Ruta Chamonix - Zermatt és la més clàssica de les rutes d'esquí de muntanya. Fa més de cent anys que es va recórrer per primera vegada i cada temporada la fan centenars d'esquiadors de muntanya de tot el món. No fa tants anys que s'ha popularitzat també la travessia Chamonix-Zermatt de senderisme. És un GR d'alta muntanya que recorre el trajecte entre les dues capitals de l'alpinisme, Chamonix i Zermatt, per camins de muntanya. No és el mateix itinerari de l'Alta Ruta amb esquís, de fet la pròpia Alta Ruta té diverses variants, però recorre les mateixes muntanyes alpines. 
La travessia Chamonix-Zermatt de senderisme es fa normalment en 12-14 etapes, segons com planifiquem les pernoctacions. També es pot escurçar si en alguns punts concrets del recorregut agafem telefèrics o altres transports públics. Nosaltres vam fer, fa uns anys, el Tour del Mont Blanc que passa per Champex. També vam fer el Tour del Cerví que passa per Arolla. Els dos tours coincideixen, en les parts que ja havíem fet, amb el traçat principal de la travessia Chamonix-Zermatt. Per tant, teníem ja fet el tram de Chamonix (La Flégère) fins a Champex i el tram que va d'Arolla a Zermatt. Només ens quedava el tram entre Champex i Arolla per completar la gran travessia Chamonix-Zermatt, quatre etapes, i amb aquest objectiu vam arribar ahir al migdia a Champex, un poblet turístic al costat d'un llac i amb estació d'esquí, situada al Valais suïs. 
Avui de bon matí hem sortit de l'Hotel Belvédère, on hem passat la nit, en direcció a Le Châble. Es tracta d'una etapa molt fàcil, de transició entre etapes molt més dures, i és gairebé tota de baixada. Molts dels caminadors que fan la Chamonix-Zermatt s'estalvien aquesta etapa agafant els transports públics que ens permeten enllaçar Champex i Le Châble sense caminar gens. Nosaltres hem volgut fer la travessia integral i hem fet l'etapa a peu. Just al davant de l'hotel, situat una mica per sobre del llac de Champex, surt el nostre camí. A poc a poc i passant per diversos poblets escampats per la vall, el camí baixa en direcció a Sembrancher. Poc abans d'arribar a aquesta població, comencem a remuntar per la vall de Bagnes en direcció al final de l'etapa. El camí travessa una llarga plana amb camps de conreu i després s'endinsa en el bosc per superar el petit desnivell que ens falta per arribar al final de l'etapa. Finalment hem arribat a Le Châble, un petit poble situat al bell mig de la vall de Bagnes. Hem estat poc més de quatre hores.


ENTRADES RELACIONADES:

TMB: Trient -
La Flégère, 2010
TMB: Arpette -
Trient, 2010
TMB: Ferret -
Arpette, 2010

dijous, 10 d’agost del 2017

Canal Baridana, Vulturó, Canal del Cristall

Avui hem fet una magnífica excursió per la Serra del Cadí, recorrent dues de les més clàssiques canals de la seva muralla nord i pujant al Puig de la Canal Baridana o Vulturó, el punt més alt de la Serra del Cadí.
Hem sortit de casa de matinada i, després de recollir en Joan G. a Montellà, hem pujat fins a Estana i una mica més, fins al Coll de Pallers. Allà mateix surt un camí senyalitzat com a GR que ens porta en direcció al Querforadat. Hem anat caminant pel GR, que començava baixant, fins ben a prop del Querforadat. Hem deixat el GR, que baixava en direcció al poble, per agafar un bon camí que puja en direcció a la Canal Baridana. Des d'aquí ja vèiem la canal, aparentment molt dreta, pujant entre cingles en direcció a la carena del Cadí. A poc a poc hem anat guanyant desnivell pel bosc seguint un corriol una mica desdibuixat, amb l'ajut d'algunes fites que ens orientaven en els punts més perdedors.
Després del llarg recorregut pel bosc hem arribat al peu de la gran pedrera de la canal Baridana. Ens quedaven 450 metres de desnivell sobre pedra picada fins al Coll de la Canal Baridana. La primera part de la pedrera l'hem pujat força bé perquè estava formada per blocs grans i la progressió era com per una escala. Més amunt desapareixien els blocs grans i tot era pedra petita, molt més incòmoda per a la progressió perquè era molt més inestable. A poc a poc i patint una mica hem anat superant el desnivell fins arribar al Coll de la Canal Baridana.
Després d'un breu descans hem seguit el nostre camí; ben a prop teníem el cim més alt de la Serra del Cadí. En pocs minuts hem arribat al cim del Vulturó o Puig de la Canal Baridana (2.647 m). Des d'aquí es veia el Pedraforca, el Port del Comte i tota la Cerdanya. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:

Hem baixat del cim seguint la carena del Cadí amb grans vistes. Hem passat per la impressionant sortida de la Canal de l'Ordiguer i, seguint la carena, hem arribat al segon cim de la jornada, el Puig de la Canal del Cristall (2.586 m), marcat amb una creu de ferro. Hem fet una altra panoràmica circular:

Ben a prop teníem el Coll de la Canal del Cristall. Hi hem baixat en pocs minuts i hem iniciat el descens de la Canal. La baixada és una mica complicada perquè es tracta d'un terreny pendent i pedregós però després d'haver pujat la Canal Baridana ens ha semblat fàcil. Hem arribat al Prat de Cadí i hem seguit, ja per bon camí, fins al punt de partida en el Coll de Pallers.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGBi cedida per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:

Camí dels
Collets, 2013
Escalada: Roca
Verda, 1980
Canal del
Cristall, 1977