Camino Inglés: Bar Uzal - Sigüeiro

Avui hem fet la tercera etapa del Camino Inglés, des del Bar Uzal fins a la població de Sigüeiro. Ha estat una etapa més fàcil que l'anterior, gairebé sense desnivell però una mica més llarga. Hem tingut sort amb el temps perquè, tot i que el dia era gris, només ha plogut de manera intermitent i amb poca intensitat en alguns moments del recorregut.

Ahir, quan vam arribar al Bar Uzal, plovia i teníem gana, de manera que gairebé no vam veure el curiós museu d'escultures a l'aire lliure que hi ha al costat del bar. Avui no teníem pressa i hem pogut veure, amb més tranquilitat, les escultures del Bar Uzal. La més destacada d'aquestes escultures és un gran dinosaure metàl·lic, però hi ha moltes més figures, la majoria tallades en pedra.

Després de la visita al museu a l'aire lliure, hem iniciat la caminada seguint una petita carretera o pista asfaltada. Al cap d'una estona hem arribat a un petit nucli de població anomenat La Rua. Tot i que feia poc que havíem iniciat la caminada, ens hem aturat a prendre un cafè abans de seguir el nostre camí.

A la sortida del poble hem trobat un punt molt singular; una petita església anomenada Parroquia de San Pelayo de Buscas. La curiositat d'aquest lloc és una imatge situada a la façana que mira al camí. És la representació del santo degollado, un personatge amb una espasa tallant-li el coll.

Hem seguit per pistes asfaltades i alguns camins que travessen les rouredes, arribant a un altre poble, A Calle, on hi havia un altre bar. Quan hem arribat plovia molt i ens hem refugiat uns minuts sota el tendal del bar. Al cap de pocs minuts, ha tornat a sortir el sol i hem seguit el nostre camí.

Després d'una bona estona, el camí passa per sota de l'autovia i segueix per una pista al costat d'aquesta via ràpida. A partir d'aquest punt, el recorregut es torna monòton i sense la bellesa rural que havíem trobat fins ara, ja que tota l'estona anàvem a pocs metres de l'autovia. 

Després de gairebé 4 km al costat de l'autovia, hem arribat al polígon industrial de Sigüeiro, un altre tram poc interessant. Hem travessat el polígon per amples carrers entre naus industrials fins entrar a  Sigüeiro. Hem recorregut els carrers del poble fins arribar a un restaurant al centre, on hem acabat l'etapa recuperant forces amb el menú del peregrino.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Ribera Sacra A Pobra, 2022

Camino Fisterra Fisterra, 2018

Camino Fisterra Corcubión, 2018

---

Camino Inglés: Tabeiao - Bar Uzal

Avui hem fet la segona etapa del Camino Inglés, la branca del Camí de Sant Jaume que va de La Coruña fins a Santiago de Compostela. L'etapa d'avui ha estat marcada per la pluja, que ens ha acompanyat de manera intermitent al llarg de tot el recorregut. Fins i tot, en un moment de la travessia, ha caigut una petita pedregada que ha posat a prova la nostra moral i capacitat de resistència.

Malgrat tot, ha estat una etapa força més interessant que la d'ahir, que era en bona part urbana. Avui ens hem endinsat a la Galicia rural, amb una infinitat de casetes escampades pel territori i camps de conreu entre rouredes.

El punt de partida era la població de Tabeiao, més concretament el restaurant on vam acabar l'etapa anterior. Hem iniciat la caminada per un llarg tram de pista asfaltada fins a un petit nucli de població, O Vilar, on hem fet una aturada per prendre un cafè en un bar. Al costat hi ha un edifici històric on un escut de pedra a la façana recorda el pas per aquesta petita població del rei Felip II quan anava a embarcar-se amb rumb a Anglaterra per casar-se amb la reina d'aquell país.

Just en aquest punt, el camí comença una llarga pujada superant més de 400 metres de desnivell per arribar a un punt alt, al costat d'una gran antena, on hem enllaçat amb la carretera AC-542, que hem seguit durant una bona estona. Però abans d'arribar a aquest punt alt hem patit una estona de pluja forta i vent que ens han complicat força la progressió.

El següent punt singular, després de deixar la carretera, ha estat la petita localitat de Bruma, una referència important en el Camino Inglés perquè aquí conflueixen les dues branques d'aquest camí: el que ve del Ferrol amb el nostre, que ve de La Coruña. Hi ha albergs i restaurant.

Després encara ens quedava un llarg tram per una petita carretera fins arribar al Bar Uzal, on havíem fixat el final de l'etapa. No és un bon lloc per acabar perquè no hi ha albergs i el bar no fa dinars sinó únicament entrepans freds, però nosaltres teníem cotxe de suport i això ens permetia acabar l'etapa gairebé a qualsevol lloc.

Fent dos viatges amb el cotxe de suport, hem retornat a Bruma per dinar en el petit restaurant on ofereixen el menú del peregrino, un àpat senzill però a bon preu, ideal per als peregrins que volíem recuperar forces després d'una llarga caminada sota la pluja. 

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Camino Fisterra Hospital, 2018

Camino Fisterra Sta.Mariña, 2018

Camino Fisterra Negreira, 2018

---

Camino Inglés: La Coruña - Tabeiao

El Camino Inglés és una de les moltes variants del Camí de Sant Jaume. El seu origen està en els pelegrins anglesos i d'altres llocs d'Europa que venien per mar i desembarcaven a La Coruña o Ferrol per iniciar allà la caminada a Santiago de Compostela. 

Nosaltres hem vingut a fer una caminada per aquestes terres gallegues, seguint el Camino Inglés des de La Coruña. Aquesta primera etapa és en bona part urbana, ja que cal travessar tota la ciutat de La Coruña i algunes poblacions veïnes.

El punt de partida oficial del Camino Inglés és l'església de Santiago. Una antiga església romànica on es reunien els pelegrins per iniciar el camí. Nosaltres hem començat a caminar des del nostre hotel, situat a l'altra punta de la ciutat. Després d'una bona estona de travessar la ciutat, hem arribat a l'església, situada en ple centre urbà.

La primera part de l'etapa és totalment urbana, recorrent els carrers de La Coruña. El camí està perfectament senyalitzat i a cada cantonada anàvem trobant les petites plaques de ceràmica indicant el camí correcte. 

Hem deixat enrere el centre de la ciutat i hem passat al costat del jardí botànic i després per un passeig que ressegueix la Ría do Burgo fins a un pont, al costat de la Parroquia do Burgo. Tot i que ja estàvem fora de la ciutat, encara hem seguit una bona estona per territori urbanitzat, passant per urbanitzacions, polígons industrials i alguns pobles, seguint la direcció de la carretera N-550 que és la que porta a Santiago de Compostela.

Pel camí hem trobat alguns punts singulars, especialment les diverses esglésies a peu de camí, algunes realment notables per la seva antiguitat i estil arquitectònic.

El final de l'etapa l'hem fixat a Tabeiao, que és un poble dispers, sense un nucli urbà gaire definit. Nosaltres hem acabat en un restaurant a peu de carretera on hem recuperat forces amb una bona mostra de la rica gastronomia gallega.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Ribera Sacra: Monforte, 2022

Ribera Sacra: Vilariño, 2022

Ribera Sacra: Chantada, 2022

---

Ribera Sacra: Vilariño - Chantada

Avui hem completat el nostre recorregut de quatre dies seguint el Camiño de Inverno, una de les branques del Camino de Santiago, per la Ribera Sacra. Avui era l'etapa reina perquè hem arribat al cor de la Ribera Sacra, travessant el Miño pel Ponte de Belesar i gaudint del paisatge característic d'aquesta comarca, amb les ribes plenes de vinyes i cirerers florits. Ha estat la millor de les quatre etapes i un gran final per al nostre recorregut per aquesta comarca gallega.

Hem sortit de Vilariño iniciant la caminada per una carretera. Era una carretera local, gairebé sense trànsit, i l'hem seguit una bona estona fins arribar a un poblet anomenat Diomondi, on hem deixat la carretera pujant a l'esquerra per una pista fins a un altre poblet molt pròxim, A Portela.

Hem deixat enrere l'asfalt, prenent un ample camí. Aviat hem trobat un tram empedrat i a partir d'aquí el camí és una antiga calçada romana que antigament unia les ciutats d'Astorga i Braga. El camí baixa ben traçat, fent llaçades per una roureda i empedrat amb grans lloses de pedra. 

Després dels primers girs del camí hem començat a veure, al fons de la vall, el riu Miño que en aquest sector té les aigües estancades per la presa de Los Peares. Més avall hem sortit del bosc entrant en una zona de vinyes, un dels principals atractius de la Ribera Sacra. Les vinyes estan plantades a les ribes del riu en unes feixes amb bon pendent i en els marges hi ha cirerers, que en aquesta època de l'any estan ben florits.

Hem arribat al petit poble de Belesar i a un gran pont sobre el Miño. Hem travessat el pont i hem iniciat la pujada per l'altra banda, també entre vinyes i cirerers. Després d'un bon tram de pujada hem arribat a una famosa bodega, anomenada Via Romana. Hem fet una petita aturada a la bodega i, un detall per als peregrins, ens han obsequiat amb una degustació dels seus vins.

Hem seguit pujant, passant per un antic molí, fins arribar a San Pedro de Líncora, una església situada en un punt alt a partir del qual hem iniciat la baixada cap a Chantada, on hem acabat l'etapa completant la nostra travessia per la Ribera Sacra.

I aquí teniu el vídeo amb un resum de les quatre etapes d'aquesta sortida a la Ribera Sacra:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Ribaforada - Tudela, 2015

Gallur - Ribaforada, 2015

Alagón - Gallur, 2014

---

Ribera Sacra: Monforte de Lemos - Vilariño

Una nova etapa del Camiño de Invierno, una de les branques del Camí de Sant Jaume per Galícia. Podríem dir que l'etapa d'avui és de transició, amb bona part del recorregut per carretera, tot i que es tractava de carreteres secundàries, gairebé sense trànsit. 

Hem sortit de Monforte de Lemos, concretament del Parador Nacional de Turisme, on hem passat la nit. Hem baixat cap al centre de Monforte de Lemos per retrobar el traçat del Camino, que hem retrobat a l'entrada del pont de pedra sobre el riu Cabe. A la sortida de Monforte hem arribat a una rotonda amb un monument al pelegrí. Hem aprofitat per fer unes fotos al costat del pelegrí de pedra abans de seguir el nostre camí.

Hem seguit per una petita carretera, passant per diversos poblets, alguns amb antigues esglésies. Més endavant hem passat al costat d'una casa senyorial, el Pazo do Reguengo, i poc després hem deixat la carretera per agafar un camí que puja per una magnífica roureda.

El camí travessa dues vegades la carretera, que puja fent llaçades, i després travessa una zona de conreus fins arribar a una carretera i poc després a una cruïlla on hem deixat el Camino per anar fins a Vilariño, un petit poble situat a poc més de 400 metres, on hem acabat el nostre recorregut.

A Vilariño hi ha un alberg de Pelegrins, un dels més antics de Galícia, on hem gaudit d'un magnífic menú del peregrino, amb descompte especial per als caminadors com nosaltres.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Camino: Arrúbal Logroño, 2015

Camino: Calahorra Arrúbal, 2015

Camino: Alfaro Arrúbal

---

Ribera Sacra: A Pobra do Brollón - Monforte

Segona etapa del nostre recorregut per la Ribeira Sacra. Ahir l'etapa prevista era més curta del que finalment vam fer. La causa del canvi de plans va ser que per avui la previsió del temps era dolenta i s'esperava pluja. Per això vam decidir allargar l'etapa anterior perquè la d'avui, que s'esperava amb pluja, fos més curta.

L'etapa era realment curta, uns 13 km, i l'hem fet en poc més de tres hores. La puja ha estat present en alguns moments però molt menys del que esperàvem; només algun curt plugim.

Hem sortit de A Pobra do Brollón per una pista, al principi asfaltada, passant per diverses aldeas. Travessàvem una zona rural amb cases escampades i petits pobles de no més de quatre cases. Hem passat per O Brollón, Arribas, Alende i A Zapateira. Després hem passat un pont sobre el riu Saá, al costat d'un poblet anomenat A Ponte.

A l'altra banda del riu hem pujat fins trobar l'església de San Pedro de Cereixa, una mica apartada del camí. Com que no teníem pressa ens hi hem acostat sortint uns metres del camí. Hem passat per un altre petit poblet, Rairos, i després hem deixat enrere la plana i els conreus per entrar en un bosc per una pista de pujada fins arribar a un coll poc marcat per on hem travessat la Serra de Fornelas entrant a la Vall de Lemos.

De baixada pel bosc hem començat a veure Monforte de Lemos amb el seu antic castell sobre un turó.  Hem sortit del bosc i, travessant els conreus, hem arribat a un altre poble, una mica més gran, Reigada. A la sortida del poble hem vist, en una casa, una curiosa pintura mural representant dos pelegrins. Ens hem fet fotos davant de la pintura abans de seguir endavant.

Aviat hem arribat a les primeres cases de Monforte de Lemos. Hem travessat la via del tren i hem entrat a la ciutat per la seva avinguda principal mentre començava a ploure amb força. Hem tingut sort perquè hem pogut evitar la pluja i hem arribat sense problemes al final de l'etapa.

Al mateix carrer principal, sense buscar-ho, hem anat a parar a la Pulperia Os Chaos, on hem fet un bon dinar a base de pop a la gallega i altres especialitats de la casa.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

El Cingles de Moher, 2019

Corcubión - Fisterra, 2018

Hospital - Corcubión, 2018

---

Ribera Sacra: Quiroga - A Pobra do Brollón

Avui hem iniciat un recorregut de quatre dies per terres gallegues, seguint una de les múltiples branques del Camí de Sant Jaume. Es tracta del Camiño de Inverno, que recorre la Ribera Sacra, una comarca natural estesa al voltant del riu Miño i el seu principal afluent, el Sil.

El recorregut, com tots els camins gallecs de Sant Jaume, passa per zones rurals i boscos humits i ens ofereix un paisatge verd molt interessant. També hi ha grans extensions de vinyes que produeixen els vins típics d'aquesta zona.

Ahir al vespre vam arribar a Quiroga i avui de bon matí, després d'un bon esmorzar a l'hotel, hem iniciat la caminada pel Camiño de Inverno. Hem començat a caminar per una carretera secundària fins que, al cap d'una bona estona, l'hem deixat per seguir una pista que puja per un bosc de pins.

El bosc va patir un incendi recentment, el passat mes d'octubre, i bona part de l'itinerari recorre un paisatge cremat. A més, s'estan realitzant treballs forestals i en alguns punts hem trobat maquinària treballant.

Hem arribat a un petit coll, on hi ha la Ermida da Nosa Señora dos Remedios, una petita capella que vista des de fora no sembla que ho sigui. A partir d'aquest punt hem deixat enrere l'incendi i hem començat a baixar en direcció al riu Lor, un dels afluents del Sil. Abans d'arribar-hi hem travessat un poble molt petit, O Carballo de Lor.  Aquí hem tingut una agradable sorpresa: un veí del poble estava tocant la gaita i ens ha ofert un concert privat quan ens hem acostat a escoltar-lo.

Hem passat el Riu Lor per un antic pont de pedra i hem iniciat una forta pujada que ens ha portat a un altiplà per on, ja gairebé sense pujada, hem arribat al final de l'etapa: A Pobra do Brollón.

Hem tingut sort perquè sense buscar hem anat a parar al bar-restaurant La Vieja Taberna, on ens han servit un magnífic dinar que ha tingut com a plat estrella els calamars farcits. Després, un taxi ens ha retornat a Quiroga, on tenim l'allotjament.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Sta. Mariña - Hospital, 2018

Negreira - Sta. Mariña, 2018

Santiago - Negreira, 2018

---

Camino a Fisterra: Corcubión - Fisterra

Avui hem completat el Camino de Fisterra amb una etapa curta com la d'ahir però amb grans paisatges i amb l'interès d'arribar a la fi del Món, el far de Fisterra. Hem esmorzat a la Casa da Balea i des d'allà mateix hem iniciat la caminada pels carrers de Corcubión. Hem sortit plovent i tot semblava indicar que el dia seria com ahir, passat per aigua, però no ha estat així. Quan no portàvem ni mitja hora caminant ha deixat de ploure i hem guardat definitivament els paraigües.

El camí puja en direcció al Campo de San Roque amb grans vistes de Corcubión i Cee. Hem passat per Vilar, un petit poblet de quatre cases i hem agafat una carretera que en suau baixada ens ha portat a Estorde, al costat del mar. En aquesta població el camí segueix per la carretera però havia sortit el sol i no hem pogut evitar deixar el camí oficial per recórrer un tram de platja amb el far de Fisterra al fons. 

Hem retornat a la carretera i l'hem seguit una mica més fins a Sardiñeiro, un altre poble de costa amb una magnífica platja. Hem seguit per carretera i després per camins fins arribar a l'inici de la Praia de Langosteira, una llarga platja que arriba fins al poble de Fisterra. Novament hem deixat el camí per recórrer aquest tram per la sorra gaudint d'un ambient atlàntic excepcional.

No hem arribat al final de la platja perquè hi ha la desembocadura d'un petit riu sinó que hem deixat la platja travessant un pont de fusta i hem retornat al camí per completar el petit tram que ens faltava per arribar a la població de Fisterra. Hem travessat els carrers de Fisterra sortint per l'altra banda, per la carretera que porta al Far. Hi ha un bon camí, annex a la carretera, amb molts pelegrins pujant i baixant. A mig camí hi ha una escultura que representa un pelegrí medieval i al final del camí hi ha una fita de granit com les que hem anat trobant al llarg del camí, marcat amb el km 0.

Finalment hem arribat al Far de Fisterre, un punt singular ple de turistes i pelegrins. Hi ha bar, hotel i botigues de records per als turistes. Hem arribat fins a la punta del Cabo Fisterra i hem fet la foto finish del nostre camí en aquest indret, la fi del món segons els romans, que van anomenar-lo finis terrae.

Hem baixat novament al poble pel mateix camí i hem agafat un taxi fins a Santiago de Compostela on hem acabat la jornada celebrant l'èxit de la caminada de 5 dies per terres gallegues amb una mariscada a Sixto II

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Camí de S. Jaume: Tudela

Camí de S. Jaume: Ribaforada

Camí de S. Jaume: Gallur

---

Camino a Fisterra: Hospital - Corcubión

Quarta etapa del camí a Fisterra. En realitat es tracta de mitja etapa, una etapa curta que es pot combinar amb la posterior fent una etapa llarga. Nosaltres hem programat aquesta travessia entre Santiago i Fisterra en cinc etapes quan les guies normalment la planifiquen en quatre etapes. 

Avui, tot i que era una etapa curta i fàcil, ha estat la més complicada de tot el camí, ja que l'hem fet sota una pluja forta i persistent. En les etapes anteriors ja havíem tingut algus moments de pluja feble però avui la pluja ha estat constant i forta. A més feia vent, de manera que els paraigües eren insuficients per protegir-nos de la mullena. Malgrat tot, hem fet l'etapa sense més problemes que la humitat que ens ha acabat impregnant. El camí està perfectament senyalitzat i preparat amb terra sobreposada, una mena de sauló que té un bon drenatge i fa que no s'enfangui en absolut. 

Hem sortit de l'alberg situat a la sortida de la població d'Hospital, just on vam acabar ahir. Ens hem refugiat uns minuts a l'interior del bar per posar-nos tot l'equip de pluja i hem sortit disposats a arribar a Corcubión sota l'aiguat. Al davant del bar surt una pista en suau pujada; en pocs minuts ens ha portat fins a una rotonda on hi ha la bifurcació de les dues branques del Camino de Fisterra: la que passa per Muxía i la directa. Nosaltres hem seguit el camí directe, el que porta a Fisterra per Corcubión. 

Seguint un tram de carretera hem passat al costat d'una fàbrica força gran; després hem agafat una bona pista a la dreta que ens ha portat a Marco do Couto i a la Capela das Neves on hi ha un berenador. Per una bona pista amb pocs desnivells hem seguit fins a l'ermita de San Pedro Mártir. Més endavant hem arribat al Cruceiro de Armada, des d'on hem vist per primera vegada l'oceà. Des d'aquí, segons les guies, ja es veu el far de Finisterre però avui no es veia res, a causa de la pluja i els núvols. 

Aquí comença la baixada cap a la població de Cee, situada al costat del mar. Sota la pluja hem arribat a aquesta població i hem començat a caminar pels seus carrers. Cee està pràcticament enganxat a Corcubión, de manera que a partir d'aquest punt és un circuit urbà pels carrers d'aquestes poblacions. El camí està senyalitzat per l'interior de Cee però també es pot fer el recorregut pel passeig marítim. Finalment hem entrat a Corcubión i hem anat directament a la Casa da Balea, un establiment de turisme rural on ens hem allotjat. A la tarda, després de canviar-nos la roba molla, descansar una estona i fer turisme a Muxia, hem anat a recuperar forces amb un arròs de llamàntol al restaurant Depuradora Mercamaris. 

Avui l'àlbum de fotos és molt petit, ja que la pluja intensa no convidava a entretenir-se fent fotos. Només hi ha un petit testimoni gràfic d'aquesta etapa.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Camí de S. Jaume: Fuentes de Ebro

Camí de S. Jaume: Zaragoza

Camí de S. Jaume: Alagón

---

Camino a Fisterra: Sta. Mariña - Hospital

Tercera etapa del camí a Fisterra. Després d'esmorzar a l'hotel Casa Jurjo, el transport de l'hotel ens ha portat fins a Santa Mariña, just en el punt on ahir vam acabar la segona etapa, per iniciar el trajecte d'avui.

Com a les etapes anteriors, la dificultat és mínima: camí molt ben senyalitzat, ample i amb desnivells suaus. Després d'uns metres per la carretera ens hem desviat  a la dreta en direcció als petits poblets de Bon Xesús, Gueima i Vilar do Castro. En aquesta població hi ha certa confusió, ja que el camí clàssic pujava un petit turó on hi ha el Castro de Monte Aro. Ara sembla que aquest camí està tallat i cal fer una volta per baix evitant la pujada al castell. La senyalització, com sempre molt clara, ens ha portat directament per aquesta variant, sense cap dificultat, fins retrobar el camí original a l'entrada de la població de Lago

Superat aquest petit entrtebanc, el camí segueix perfectament senyalitzat amb petits desnivells, passant per altres poblets: As Abeleiroas Corzón i Mollón. A Corzón hem passat al costat del cementiri i l'església de San Cristovo de Cazón. Poc després de passar el poblet de Mollón hem travessat el riu Xallas per un pont de la carretera. A l'altra banda del pont hem arribat en pocs minuts a Ponte Olveiras.

Hem seguit un bon tram de carretera fins arribar a Olveiroa, un poble de certa importrància, on hi ha diversos serveis. A l'entrada del poble hi ha un bar-restaurant-alberg on ens hem aturat a esmorzar abans de seguir el nostre camí. Ja novament en marxa, hem passat a prop d'uns generadors eòlics i per un camí que ressegueix el riu Xallas elevat sobre la vall amb grans vistes d'aquest riu que per aquí passa engorjat. Hem travessat el riu Hospital per un pont de pedra, on comença un camí empedrat que ens ha portat al poblet de Logoso i, poc més endavant, a Hospital. Hem deixat el nucli principal del poble per pujar fins a un alberg, situat a la sortida del poble, on hem donat per acabada l'etapa. 

Avui hem anat al mateix hotel, el Casa Jurjo de Mazaricos. El transport de l'hotel ens ha recollit a Hospital i ens hi ha portat.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Camí de S. Jaume: Pina de Ebro

Camí de S. Jaume: Venta de S. Lucía

Camí de S. Jaume: Bujaraloz

---

Camino a Fisterra: Negreira - Sta. Mariña

Segona etapa d'aquesta ruta a Finisterre, plàcida i sense problemes com totes les etapes del Camí de Fisterra, on l'única dificultat és la llargada de les etapes si les planifiquem llargues. Nosaltres hem dissenyat el camí en cinc plàcides etapes, no gaire llargues, de manera que la dificultat és mínima.
De bon matí hem esmorzat a la Casa da Bola i ens han portat en cotxe fins al centre de Negreira, on vam acabar l'etapa d'ahir. El camí, com sempre ben marcat, surt per la carretera passant per sota d'una arcs. A l'altra banda hi ha una placeta amb el monument a l'emigrant. Després d'un curt tram de carretera ens hem desviat per pujar a Negreiroa, el nucli original de Negreira, amb una antiga església.
Hem tornat a la carretera i l'hem seguit una mica fins al poblet de Zas, on hem entrat per agafar el Camiño Real, que ens ha portat al poble següent, A Pena. El camí segueix entre camps i cases passant per diversos poblets: Vilaserio, O Cornado i As Maroñas fins arribar a Santa Mariña. L'etapa no l'hem acabat en el poble sinó que hem anat fins a la carretera, ben propera, on hi ha bars i hotels.
Avui hem anat a dormir  a un hotel proper. Com és habitual en el Camí, tenen un servei de transport que ens ha recollit aquí i ens ha portat fins a l'hotel.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Camí de S. Jaume: Candasnos

Camí de S. Jaume: Fraga

Camí de S. Jaume: Lleida

---

Camino a Fisterra: Santiago - Negreira

Avui hem iniciat un nou camí, aquesta vegada per terres de Galícia. Es tracta del Camino de Fisterra, un apèndix o extensió del clàssic Camino de Santiago o Camí de Sant Jaume. Dels milers de pelegrins que arriben a Santiago de Compostela n'hi ha alguns que no en tenen prou amb el llarg camí que han completat per arribar a Santiago des d'indrets llunyans i volen allargar l'experiència. Des de fa uns anys s'ha popularitzat aquest camí que complementa el Camino de Santiago arribant a la fi del món, a Fisterra o Finisterre on els romans van marcar el final del món conegut en la seva època. Com la majoria de trams del Camí de Sant Jaume, es tracta d'una activitat fàcil de senderisme, sense més dificultat que la llargada de les etapes que vulguem programar però sense cap complicació especial. Tot el trajecte discorre per bons camins, ben marcats i amb poc desnivell.
Ahir vam arribar a Santiago de Compostela i aquest matí, després d'esmorzar sense presses a l'hotel, hem iniciat el camí. En pocs minuts hem arribat a la Praza do Obradoiro, punt final de tots els camins de Sant Jaume i punt d'inici del Camino a Fisterra. La Catedral està en obres des de fa uns anys i una bastida tapa la seva façana principal, la del Pórtico de la Gloria. Una pluja fina anava caient sobre la plaça, avui amb molt poca gent.
Des de la plaça hem baixat pels carrers de la ciutat en direcció oest. ben aviat hem trobat alguna de les característiques marques en forma de fletxa groga que indiquen el camí i la primera de les fites de granit amb les que està marcat tot el camí. Seguia plovent a estones però anàvem preparats per a la pluja. El camí va recorrent camps, petits pobles i cases aïllades, sempre cap a ponent. Al cap d'una estona hem arribat al primer punt singular de l'etapa, el Alto do Vento. És un petit coll, més aviat un altiplà, que amb la seva altitud de 178 metres ni tan sols mereix la denominació Alto. 
Entre camps i poblets, amb algun petit tram de carretera, hem arribat al segon punt singular del recorregut d'avui: el Ponte Maceira. És un magnífic pont de pedra amb set arcades, sobre el riu Tambre, construït en el segle XIII aprofitant els pilars d'un antic pont romà. Hem travessat el pont i en poc temps hem arribat a l'entrada de Negreira, una població de certa importància on havíem establert el final de l'etapa d'avui.
Ens hem allotjat en una casa de turisme rural, la Casa de Bola, situada a un parell de kilòmetres del centre de la població però amb un servei de recollida de pelegrins. Ens han vingut a buscar en cotxe i ens han portat a aquesta casa, molt confortable.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Camí de S. Jaume: Montserrat

Camí de S. Jaume: Can Parera

Camí de S. Jaume: Tàrrega

---