Canal del Skpat i Canal del Vent (Moles del Don)

Avui ens hem desplaçat al Massís dels Ports, a  les Terres de l'Ebre, per baixar un parell de barrancs de la zona de les Moles del Don. Aquesta muntanya, de roca conglomerada d'estil montserratí, està situada a prop de l'Horta de Sant Joan i té un gran cingle que cau sobre el riu dels Estrets, poc abans de l'entrada dels Estrets d'Arnes.

Hi ha diversos barrancs, tots ells relativament curts i molt propers entre ells. Per això hem programat l'activitat doble, baixant dos dels barrancs, aprofitant la seva proximitat i també per amortitzar el llarg viatge en cotxe fins a les Terres de l'Ebre.

Hem arribat al aparcament de Lliberós, punt de partida de l'aproximació a les canals i hem agafat el camí dels Estrets d'Arnes però poc abans d'entrar-hi l'hem deixat per travessar el riu i pujar directament a la Canal del Magí, una canal equipada per on es puja a la part superior de les Moles del Don i a la capçalera dels barrancs.

La Canal del Magí era una canal equipada, amb cable de vida i clavilles en forma de T per on es podia accedir amb certa facilitat a les parts superiors de Les Moles del Don. Recentment va ser totalment desequipada i ara només hi ha un parell de cordes fixes que ens ajuden asuperar el tram inicial de la canal, el més dret i estret. 

Hem superat sense problemes la petita grimpada de la canal amb l'ajut de les cordes i aviat hem arribat a l'inici de la Canal Skpat. Després d'un primer ràpel poc pendent i un tram de transició, ample i amb arbres, hem arribat a l'inici de la part vertical de la canal.

Son cinc ràpels encadenats per la canal, que al principi és molt estreta però a mesura que anem baixant es va obrint fins que acabem rapelant a plena paret. Les instal·lacions són molt bones i l'ambient extraordinari, amb els grans panorames dels Ports.

Després de completar el primer descens hem agafat un corriol que ressegueix la base de les parets per anar a buscar la Canal del Magí. Hem superat novament aquesta canal i, passant per les capçaleres de les canals Skpat i del Patxi, hem arribat al segon objectiu del dia: la Canal del Vent.

A la part inicial és una canal ampla, poc pendent i amb arbres, per on hem baixat fàcilment saltant-nos els dos primers ràpels. Després la canal ja és més vertical i trobem els 4 ràpels encadenats de la part principal del descens. Com a l'anterior activitat, la canal comença molt estreta i amb alguns blocs encastats però es va obrint i acabem baixant per un mur esglaonat.

Un cop completat el descens, hem baixat fins trobar un ample camí que ens ha retornat al punt de partida, a l'aparcament de Lliberós. Hem comentat que a l'estiu, quan hi ha més hores de llum, hi hauria temps de baixar fins i tot una tercera canal, la del Patxi, que ens ha quedat pendent. Potser encara hauríem pogut fer-ho avui però ja era tard i no volíem acabar rapelant a les fosques, de manera que hem tornat a casa, molt satisfets per la doble jornada barranquista de la que hem gaudit.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya amb aportacions de tots els membres de l'equip.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACKS: SKPAT - VENT

---

ENTRADES RELACIONADES:

Roques de Benet pels ràpels, 2023

Moles del Don Via Tintin, 2022

Estrets d'Arnes, 2011

---

Cova des Fum. Entrada pel ràpel

El seguidor del Blog de Muntanya ja saben que la Cova des Fum apareix a algunes entrades del blog. En diverses ocasions anteriors he visitat aquesta cavitat, la més gran de Formentera, però sempre havia vingut des de Sa Cala per un itinerari curt però bastant embolicat. La vegetació densa, la falta de camí i algun petit ressalt on cal grimpar una mica compliquen força l'accés a la cavitat per aquesta via. 

Hi ha un itinerari alternatiu, molt més elegant però també més tècnic, que evita les complicacions de l'accés des de Sa Cala baixant en ràpel des de dalt del cingle. És un ràpel d'uns 50 metres amb un tram final totalment volat, que ens deixa a l'entrada de la cova.

He arribat a Formentera amb el primer ferry i, després d'esmorzar a Sant Francesc Xavier, he anat amb la moto fins a la zona de Can Ferrer, on comencen tots els camins dels cingles de Sa Cala. Abans d'anar a buscar el ràpel de la Cova des Fum he recorregut els cingles per la zona de la Cova de ses Mamelles per explorar una mica i fer algunes fotos amb el dron.

Les fotos no han sortit bé perquè eren totalment a contrallum però la exploració ha donat algun petit fruit: recorrent el cingle he trobat una instal·lació de ràpel. Com que desconeixia aquella instal·lació, he pensat que potser em portaria a descobrir alguna nova cavitat que no havia visitat abans. He muntat el ràpel i he baixat fins a un replà, situat a uns 10 metres.

Allà mateix hi ha l'entrada d'una cavitat, una cova que semblava bastant gran però que aviat m'ha semblat reconèixer. He avançat fins trobar l'evidència que no era una nova cavitat sinó la Cova des Forçats, una cavitat que ja he visitat molts cops. No havia descobert una cavitat desconeguda per mi però sí una entrada alternativa, amb un curt ràpel, a la Cova des Forçats.

No ha estat necesari remuntar el ràpel sinó que he sortit caminant per l'altra boca de la cova, retornant a la capçalera del ràpel per recuperar la corda i els mosquetons.

Després he anat a buscar el ràpel de la Cova des Fum. Amb l'ajut del GPS m'he posicionat a la vertical de la cova i aviat he trobat la instal·lació del ràpel: tres bons parabolts al davant d'una terrassa amb grans vistes. 

Assegurat amb la corda, he tret el cap pel cingle per calibrar l'alçada del ràpel. L'esperó és extraplomat i ni tan sols es veia el fons; només un buit impressionant al davant del mar. He tirat la corda de 60 metres i he començat a rapelar. Després dels primers metres ja he vist el final de la corda tocant terra, allunyada de la base del cingle per l'extraplom. Amb la seguretat que la corda arribava al final, he completat l'espectacular descens gaudint de la gran vista del mar i els cingles en aquest solitari racó de Formentera.

Amb una petita grimpada he arribat a la boca de la cova i he entrat per fer algunes fotos, encara que avui només he fet una exploració superficial de la cavitat, sense recórrer les seves sales i passadissos.

Després he fet algunes maniobres de corda per obtenir les espectaculars fotos del ràpel, abans d'iniciar el retorn. La tornada es pot fer remuntant el ràpel o baixant a buscar el camí de Sa Cala. Jo he preferit tornar caminant i deixar per una altra ocasió la remuntada del ràpel. 

Aquesta vegada no hi ha vídeo perquè en el Blog ja hi ha dos vídeos de visites a la Cova des Fum. Avui l'objectiu no era fer una exploració de l'interor de la cova sinó buscar l'accés alternatiu pel ràpel. De totes maneres, a l'apartat entrades relacionades trobareu els enllaços a les altres entrades del blog amb molta més informació: reportatge fotogràfic de l'interior de la cova, vídeos, topografia i cròniques.

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova des Fum, 2023

Complex de les Mamelles, 2023

Cova des Fum, 2019

---

GR3: Vilella - Montcortès

Avui el nostre recorregut pel GR3, el camí central de Catalunya, ens ha portat fins a Montcortès, un petit poble situat al costat de l'estany del mateix nom. 

Com en l'etapa anterior, avui hem utilitzat un autocar local, de la Pobla de Segur, per fer la maniobra prèvia. L'autocar ens ha recollit a Montcortès i ens ha portat fins a Vilella, punt d'inici de l'etapa.

Hem començat per un camí però aviat hem anat a parar a una petita carretera que ens ha portat planejant fins a Erdo, un poble mig enrunat però amb una església de pedra encara dempeus amb un petit campanar també de pedra.

Seguint la carretera hem arribat al Coll de Fades, un collet poc marcat. Uns metres més enllà hem deixat la carretera per agafar una petita pista, iniciant un llarg recorregut carener per la Serra de Bastida. 

Aviat hem arribat al poble de La Bastida de Bellera, situat al mig de la carena però totalment enrunat. Només queda algun petit mur però tot amenaça ruïna. El poble està situat sobre un petit bony de la carena i és realment panoràmic. Hem aprofitat el singular rerefons del poble enrunat a la carena per fer la foto de grup abans de seguir el nostre camí.

El camí resseguex la llarga carena amb grans vistes i en suau baixada fins arribar a Senterada però no hem entrat en el poble sinó que l'hem vorejat per anar a travessar el Flamissell una mica més amunt. Hem iniciat la pujada cap a Montcortès per la carretera de Puigcerver i després per un camí que ens ha portat a l'estany passant per un petit coll.

L'Estany de Montcortès és el punt més interessant del recorregut d'avui. És un llac d'origen kàrstic situat en un altiplà amb vistes a les muntanyes de la Vall Fosca. Un indret de gran bellesa natural. Hem dinat al costat del llac i després hem completat el recorregut caminant els darrers metres fins a l'aparcament de Montcortès, situat a l'entrada del poble, on hem acabat l'etapa.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR3: Malpàs - Vilella, 2024

Barranc de L'Infern, 2021

Barranc de Sant Pere, 2012

---

Els ràpels de la Foradada i la Cadireta

Ja fa temps que vam fer el ràpel de la Foradada. Es tracta d'un ràpel que baixa pel mig de la gran finestra de la Foradada amb un tram volat molt estètic. 

Més recentment hem sabut d'una variant o ampliació d'aquesta activitat que baixa en ràpel per la canal entre la Foradada i la Cadireta, després de fer un flanquejament per la cara est de la primera roca. Avui hem fet aquest recorregut, gaudint d'una espectacular matinal montserratina.

Hem sortit de Can Maçana pujant pel camí del Coll de Guirló fins que, poc abans del pas de la Cadireta, hem agafat un corriol que va a la finestra de la Foradada i segueix pujant fins al peu d'una canal per on es puja al Serrat de la Foradada.

Aquesta canal, fàcil però amb mala roca, va estar equipada durant molt temps amb cordes fixes i cadenes però va ser desequipada i ara és una tirada d'escalada. No passa de tercer grau però la mala qualitat de la roca complica una mica l'ascensió. Afortunadament, hi ha diverses savines i altres arbustos que permeten assegurar els passos.

Després, ja caminant, hem arribat fins al petit collet que es forma abans del cim del Serrat de la Foradada, on hi ha un curt passamans que facilita l'accés a la instal·lació del ràpel de la Foradada. El ràpel és espectacular, ja que baixa pel bell mig de la gran finestra de la Foradada en un tram volat molt singular.

Després hem iniciat el flanquejament de la Foradada per anar a buscar la instal·lació del primer ràpel. El flanquejament és fàcil; la primera part es fa caminant i la part final no passa de segon grau pero hi ha molta exposició. 

Fins fa poc, aquest flanquejament era molt exposat, especialment el tram final, una petita cornisa lleugerament inclinada sobre un gran estimball, però actualment hi ha uns parabolts que permeten assegurar el pas.

Hem fet el flanquejament arribant a la instal·lació del primer ràpel de la Cadireta, uns 15 metres, que ens ha deixat en el petit coll entre la Cadireta i la Foradada. Des d'aquí, amb un segon ràpel d'uns 50 metres, hem arribat a la base de la Cadireta, al costat del camí.

Ha estat una activitat força interessant, una curta matinal recorrent llocs singulars de Montserrat, que ens ha deixat força satisfets.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració del nostre operador de dron, Joan G. 

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Serrat de la Foradada, 2017

Serrat de la Foradada, 2017

La Cadireta amb dron, 2016

---

Excursió pel Coll del Bruc

Tothom coneix el túnel del Bruc. Segurament, tots els seguidors del Blog han passat centenars de vegades per aquest túnel sense gairebé fixar-se en l'entorn. Nosaltres avui hem volgut recórrer aquesta zona fent un fàcil recorregut circular. El recorregut ens ha sorprès perquè a pocs metres dels grans viaductes de l'autovia hi ha indrets de gran interès.

Hem iniciat la caminada en el Coll del Bruc, situat a l'antiga carretera N-II, que avui és una variant de l'autovia A2. Hem iniciat la caminada per una pista passant, sense veure'l, per sobre del túnel del Bruc. Més endavant l'hem tornat a travessar, aquesta vegada per sota d'un petit viaducte.

Aviat hem arribat al punt més singular de tot el recorregut: la Balma de Can Solà. És una gran balma, amb un voladís de més de 30 metres, on hi les restes d'antigues construccions. També hi ha una font, un brollador que surt d'una esquerda de la roca i que ha format un curiós jardí de molses i falgueroles. Després de les pluges dels darrers dies, la font tenia un bon cabal i per diversos llocs sortia aigua formant un petit torrent.

Després de gaudir uns minuts d'aquest indret tan singular, hem seguit el nostre camí passant per sota d'un gran viaducte i travessant l'àrea de servei del túnel del Bruc. Després, per una pista, hem arribat a les ruïnes de Sant Martí de Vilaclara, una antiga ermita de la que no queda gairebé res però ens ha ofert una gran panoràmica de Montserrat.

Més endavant hem arribat a un altre centre d'interès: el Pont Foradat, un pont natural de pedra sobre un petit torrent. Hem seguit, pujant pel torrent i travessant un bosc d'alzines. Després d'una llarga travessia pel bosc, hem arribat a la Font del Ferro, una font ferruginosa envoltada per un conjunt d'arbres monumentals, uns pins negrals de gran altura.

Però encara no s'havien acabat les sorpreses. Ben a prop de la Font del Ferro hem arribat a les coves de Can Llucià, una curiosa cavitat formada per un conjunt de galeries i gateres que formen un petit laberint. La cova té poc recorregut però és realment interessant.

Abans d'arribar al final encara hem trobat el darrer centre d'interès: la bauma de Can Soteres, una cavitat de petites dimensions situada per sota d'una pista. No és gran cosa però ens hem desviat una mica del camí per visitar-la.

Finalment hem arribat al Coll del Bruc on havíem començat el nostre itinerari circular, donant per acabada l'excursió. Després hem baixat fins a la Vinya Nova, on hem acabat aquesta jornada excursionista amb el seu menú d'arrossos, provant l'arròs de Montserrat, una de les especialitats de la casa.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Coves del Mamut, 2023

CSJ: Montserrat Can Parera, 2013

Barranc de Can Solà, 2003

---