diumenge, 20 d’octubre del 1996

GR11 etapa 10: Coll de la Boixeda-Setcases

Coll de la Boixeda - Molló - Puig Moscós - Coll de Liens - Setcases

Última etapa de la temporada, acompanyats per la Isabel Vilas, en Josep Maria i els nens. L'etapa és molt diferent de les anteriors; seguim la llarga carena del Puig Moscós, amb un ampli panorama. Arribem a l'autèntic Pirineu i ja veiem alguns dels gegants: Canigó, Puigmal, Bastiments... La neu comença a emblanquinar les muntanyes i les properes etapes del GR-11 superen colls i carenes de molta altitud, de manera que donem per acabada la temporada i retornem a casa contents per les 10 etapes que hem fet aquest any.


dilluns, 19 d’agost del 1996

Torrent del Bosc, tercera vegada

Torrent del Bosc
El Torrent del Bosc, a la Serra del Montsec, és un descens fàcil i no tècnic però llarg. No hi ha cap ràpel i només cal tenir una certa resistència física i saber nedar. Normalment hi ha aigua en ple estiu i això el fa molt atractiu. El punt de partida està a prop de la carretera que de Tremp porta al Pont de Montanyana. Des de la carretera cal baixar uns 15 minuts, en el lloc anomenat els Trullets.
Ja havíem fet dues vegades aquest descens, la primera vegada amb els nens molt petits, de manera que coneixíem bé l'itinerari. La primera vegada hi anàvem una bona colla i amb una nena de quatre anys i dos de sis; això ens va fer anar força lents perquè els havíem d'ajudar en alguns passos i gairebé se'ns va fer fosc però aquesta vegada només érem dos. A més, en Rafel ja tenia 12 anys i ja podia passar els petits gorgs nedant sense ajut.
El recorregut no té cap ràpel obligat. Hi ha un parell de ressalts que es podren rapelar però també es poden evitar baixant pel costat. Tot i això, vam portar la corda i fins i tot la vam utilitzar per assegurar algun ressalt que vam baixar per la via directa.
El descens no presenta especials dificultats però és llarg i entretingut. Aquesta vegada, però, el vam fer en un temps normal, sense haver de patir.  En Rafel va gaudir molt de l'activitat.

diumenge, 11 d’agost del 1996

GR11 etapa 9: Beget-Coll de la Boixeda

Beget - Coll de la Boixeda

Petita etapa amb la que acabem l'expedició estiuenca. És un petit trajecte resseguint la carretera que ve de Camprodon. Havíem d'arribar a Molló i Setcases però es posa a ploure i, com que estem cansats, decidim començar el retorn. Com que no tenim cotxe, fem el viatge de tornada en autobús i tren. Abans, fem auto-stop fins a Camprodon.


dissabte, 10 d’agost del 1996

GR11 etapa 8: Sant Aniol - Beget

Sant Aniol - Talaixà - Coll d'Hormoier - Coll Joell - Les Feixanes - Beget

Continuem travessant l'Alta Garrotxa, amb els seus espadats i amb els seus boscos espessos. Primer pugem al poblet de Talaixà passant pel característic pas del Salt de la Núvia. Després baixem a la Vall d'Hormoier, superem el Coll Joell i arribem a Beget on podem admirar la seva església romànica. Arribem a Beget molt cansats. La Magda té llagues als peus i canvia les sabates amb el Rafel. Per sort, els dos tenen el mateix número ! A Beget ens instal·lem a la fonda del poble i ens podem dutxar i descansar de la caminada.


divendres, 9 d’agost del 1996

GR11 etapa 7: Albanyà-Sant Aniol

Albanyà - Bassegoda - Coll del Principi - Collet Roig - Sant Aniol

Comença la sortida d'estiu. Venim ben preparats; aquesta vegada fins i tot ho volem fer com els autèntics excursionistes: hem deixat el cotxe a casa i hem vingut en tren fins a Figueres. Des d'allà, un taxi ens deixa a Albanyà. Com que no hi ha hotels ni refugis, portem tot el necessari: sacs de dormir, fogó i menjar per dos dies. L'etapa és llarga i dura però ens agrada molt. Per fi arribem a Sant Aniol, un dels punts més característics del GR-11. Volíem dormir en algun dels edificis que hi ha aquí però l'antic refugi està enrunat i l'ermita està una mica bruta, de manera que, com que fa bon temps, decidim fer un bivac sota un arbre, després de sopar llenties de pot. La nit és magnífica i podem contemplar milers d'estels entre les branques del faig que ens fa de casa.


dissabte, 20 de juliol del 1996

GR11 etapa 6: Massanet-Albanyà

Massanet de Cabrenys - Coll de Palomeres - Albanyà

Una altra sortida de diumenge fins a Albanyà, últim poble de l'Empordà, que serà el punt d'inici de l'expedició de l'estiu que ens portarà a través de l'Alta Garrotxa fins a Beget, ja al Ripollès. L'etapa també és fàcil, per àmplies pistes i camins ben marcats entre boscos d'alzines i sureres.


diumenge, 26 de maig del 1996

GR11 etapa 5: La Jonquera-Massanet

La Jonquera - Santa Eugènia - La Vajol - Massanet de Cabrenys

Un diumenge al matí reprenem el camí per l'Alt Empordà. És una etapa fàcil per amples camins i pistes forestals que ens porta al poble de Massanet de Cabrenys passant per La Vajol. Aquí agafem un taxi que ens retorna al punt de partida.


dimecres, 3 d’abril del 1996

GR11 etapa 4: Mas Corbera-La Jonquera

Mas Corbera - Els Vilars - Coll de la Llosarda - Requesens - Coll de l'Auleda - Puig dels Falguers - Santa Llúcia - La Jonquera

Darrera etapa d'aquesta primera expedició al GR-11. La Tramuntana segueix bufant i el camí, traspassant colls i muntanyes arriba a la Jonquera després de passar pel poblet de Requessens, sota el castell del mateix nom. Quan arribem a Requesens el cansament ja es nota a les cares. Sort que a la típica fonda del poblet (és l'única casa del poble), ens serveixen unes llesques de pa amb tomàquet i pernil, i fem una ronda d'aspirines que ens revifen una mica. Després, ja amb la panxa plena, superem el darrer obstacle: el coll de l'Auleda. Poc abans d'arribar-hi trobem les restes d'un avió francès d'extinció d'incendis que es va estavellar aquí fa un parell d'anys. Una placa recorda aquell fet i fa homenatge als pilots que van morir quan ajudaven a apagar un incendi forestal. A la Jonquera, després d'una dura baixada, donem per acabada aquesta primera expedició al GR-11. Han estat quatre etapes que ens han fet conèixer aquestes terres empordaneses de l'extrem oriental dels Pirineus. Tornem a casa contents i mirant el calendari buscant la data per tornar a emprendre la nostra ruta.


dimarts, 2 d’abril del 1996

GR11 etapa 3: Vilamaniscle-Mas Corbera

Vilamaniscle - Sant Quirze de Colera - Mas Corbera

Després de dormir a Vilajuïga recuperem el cotxe i tornem a Vilamaniscle per retrobar el nostre camí. Aquí, el GR-11 comença a endinsar-se en el massís de l'Albera. Comencem a trobar muntanyes. Això ja és el Pirineu! Passem pel monestir de Sant Quirze de Colera, una joia del Romànic. Les cames comencen a notar l'esforç de les tres etapes. A més, la tramuntana característica d'aquestes terres de l'Alt Empordà ens despentina contínuament. En aquesta etapa no hi ha hotel ni fonda. Plantem la tenda de campanya a prop del Mas Corbera, sota una alzina surera. Durant la nit, la tramuntana bufa sense parar contra la nostra tenda, que aguanta com pot el temporal.


dilluns, 1 d’abril del 1996

GR11 etapa 2: P.de la Selva - Vilamaniscle

El Port de la Selva - Sant Pere de Rodes - Llançà - Sant Silvestre de la Valleta - Vilamaniscle

Sortim del Port de la Selva i emprenem la forta pujada fins a Sant Pere de Rodes. Quan arribem cauen quatre gotes però no passa d'aquí. Mengem una mica al costat de la font del monestir i baixem a Llançà Després, per un camí més planer, anem fins a Vilamaniscle. Vilamaniscle, en aquesta època de l'any, és un poble fantasma. No hi ha cap hotel ni pensió ni fonda on dormir. Ni tan sols hi ha un bar obert! Fem auto-stop i aconseguim arribar a Vilajuïga, on hi ha un magnífic hotel on sopar i dormir. L'endemà, un taxi ens retorna a Vilamaniscle per començar la tercera etapa.


diumenge, 31 de març del 1996

GR11 etapa 1: C.de Creus-P.de la Selva

Cap de Creus - Cala Tavellera - Sant Baldiri - El Port de la Selva

Deixem el cotxe al costat del far del Cap de Creus i anem caminant fins a la punta del Cap de Creus, punt d'inici del GR 11. Després, seguint el camí marcat, iniciem l'aventura. Passem per la Cala Tavellera, solitària en aquesta època de l'any i arribem al Port de la Selva, avui també sense turistes. L'excursió se'ns fa més llarga del que esperàvem i arribem una mica cansats. És la primera etapa i encara no estem entrenats. Al port de la Selva, després de buscar una mica, trobem un lloc per sopar i dormir. El poble està solitari, amb un aspecte molt diferent de l'animació de l'estiu.


diumenge, 10 de març del 1996

Cabana dels Alemanys - Ull de Ter

Foto d'arxiu: Roc Colom, desembre 2001

Des de la Cabana dels Alemanys on hem passat la nit, iniciem el retorn a casa remuntant la vall fins a la Portella de Mantet. Des d'allà, una curta baixada ens porta a Vallter on donem per acabada l'excursió.

dissabte, 9 de març del 1996

Pic de la Dona i Cabana dels Alemanys

Foto d'arxiu: Pic de la Dona, 2018

Sortim de Vallter amb els esquís als peus i pugem a la Portella de Mantet. Des d'allà pugem al Pic de la Dona (2.704 m) i, després de la parada de rigor en el cim, seguim un llom que baixa per la vessant francesa fins que una petita baixada ens porta a la cabana dels Alemanys, un petit refugi lliure situat a mig camí de la Portella de Mantet i el poble del mateix nom. Abans d'arribar hem anat recollint llenya del bosc i, a més, portem una serra de mà, de manera que ben aviat tenim encès el foc per passar la nit amb una certa comoditat. Aquesta cabana deu el seu nom al fet que durant la segona guerra mundial era el lloc d'estada d'una patrulla de soldats alemanys que vigilaven aquest sector de la frontera. La nit és molt bona i fins i tot podem contemplar, des d'aquest punt tan fosc i solitari, el cometa Hyakutake que en aquests dies passa ben a prop del nostre planeta.

dijous, 4 de gener del 1996

BTT Bárdenas (II)

Després d'una nit molt freda en el nostre campament de muntanya, fem la segona etapa en bicicleta per les grans planes de Las Bárdenas Reales. Gaudim una mica més dels singulars paisatges d'aquesta zona.

dimecres, 3 de gener del 1996

BTT Bárdenas (I)

Primera jornada d'una ruta en bicicleta per la zona de Las Bárdenas Reales, a Navarra. L'itinerari és relativament fàcil, ja que no hi ha grans desnivells, però llarg. Després de l'etapa vam plantar la tenda de campanya i vam fem un foc de camp. L'ambient de la zona és espectacular, amb un paisatge que sembla la Lluna. L'ambient és fred i la gelada és gairebé siberiana però venim ben preparats i resistim.